Figura 19. Mapa de les platges y zones de bany de la província de València
Taula 8. Platges de bany de la costa valenciana (I)
*NP: No procedeixFont: Elaboración pròpia a partir de MAGRAMA (2007)
Taula 8. Platges de bany de la costa valenciana (II)
Fuente: Elaboración pròpia a partir de MAGRAMA (2007)
Taula 8. Platges de bany de la costa valenciana (III)
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA (2007)
Taula 8. Platges de bany de la costa valenciana (IV)
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA (2007)
Quant a la longitud de les platges, és molt variable. Des de la platja de la cala del far de Cullera amb a penes 180 metres fins a la platja del Saler amb 5230 metres, predominen les platges amb una longitud superior a un quilòmetre. El 43,5% de les platges té una longitud entre 1 km i 2 km, el 23,9 % entre 2 km i 3 km, el 13,0 % entre 3 km i 4 km i dues platges (4,3%) que fan entre 4 k i 5 km, i 3 km i 4 km. De les 46 platges, tan sols cinc tenen una longitud compresa entre 500 i 1000 metres, dins la Figura 20 es representen les amplades màxima, mínima i mitjana de les 46 platges i, com shi pot observar, les amplades de les platges també són molt variables, fins i tot dins de la mateixa platja.
Des de la platja més estreta, al delta del Palància, amb una amplada mitjana de només 23 metres, fins a la platja dAlmardà, amb 156 metres damplada mitjana, les platges de la província de València en general no són gaire amples. El 74% tenen una amplada mitjana inferior a 100 metres. El 26,1% de les platges té una amplada mitjana menor a 50 metres, el 47,8 % entre 50 m i 100 m, el 23,9 % entre 100 m i 150 m, i tan sols una platja està per damunt dels 150 m. No obstant això, si es té en compte lamplada màxima en cada platja, sí que es té una quantitat representativa (22 platges (47,8%)), per damunt dels 150 metres damplada.
Convé destacar que de les 57 zones de bany, 26 tenen el guardó de Bandera Blava, que atorga anualment la Fundació dEducació Ambiental (FEE). Aquest símbol diferenciador es concedeix a les platges amb: a) alta qualitat costanera i gestió ambiental; a partir dels resultats de les anàlisis oficials de les aigües de bany, la qualitat daquestes ha de ser òptima; b) bons serveis i instal·lacions, papereres, neteja de larena, vigilància, transports públics, absència dabocaments al mar a la zona de la platja; c) seguretat i equipament per als usuaris, presència de salvament i socorrisme, i accessibilitat a la platja per a persones amb minusvalideses. És un reconeixement cap aquells municipis que intenten mantindre les platges en unes condicions de gestió (Llei de costes), de neteja (Directiva daigües residuals urbanes) i seguretat (Directiva daigües de bany) adequades.
Litoral protegit
Com sha pogut observar en els apartats anteriors, el litoral de la província de València està considerablement urbanitzat en primera línia de costa. Tot i així, hi ha quatre grans àrees protegides en la franja litoral de 200 metres: a) la Marjal de la Safor amb 10,92 hectàrees, entre Xeraco (96,7%) i Gandia (3,3%); b) les dunes de la Safor, amb una superfície protegida de 64,46 hectàrees, entre els municipis de Cullera (7,0%), Tavernes de la Valldigna (13,8%), Xeraco (11,8%), Gandia (14,7%), Daimús (2,5%), Guardamar de la Safor (1,4%), Piles (4,1%) i Oliva (44,8%); c) la marjal dels Moros amb 67,88 hectàrees protegides entre Puçol (0,3%) i Sagunt (99,7%), i d) lAlbufera amb una superfície protegida de 561,38 hectàrees, entre València (60,4%), Sueca (23,7%) i Cullera (15,9%).
Figura 20.Amplades màxima, mínima i mitjana de la costa valenciana
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA (2007)
En la Figura 21 es mostra la superfície protegida en la franja litoral de 200 metres als diferents municipis costaners. Com calia esperar, la major superfície protegida correspon a aquells municipis que contenen lAlbufera al seu territori: València (330,1 hectàrees), Sueca (133,0 hectàrees) i Cullera (89,3 hectàrees). Aquest darrer té, a més, dues àrees addicionals protegides: les Dunes de la Safor (4,5 hectàrees) i el cap de Cullera (0,2 hectàrees). Respecte a lextensió de la superfície, les àrees protegides següents corresponen a la Marjal dels Moros a Sagunt (67,6 hectàrees), les dunes de la Safor a Oliva (28,9 hectàrees), la Marjal de la Safor a Xeraco (10,6 hectàrees) i les dunes de La Safor a Gandia (9,46 hectàrees), a Tavernes de la Valldigna (8,9 hectàrees) i a Xeraco (7,6 hectàrees).
A diferència dels aiguamolls, que estan distribuïts entre un nombre reduït de municipis diferents, dos o tres, les Dunes de la Safor comprén el territori de vuit municipis, dins la Figura 22 es representa el percentatge de cadascun sobre làrea total protegida.
Figura 21. Superfície protegida (ha) a la franja litoral de 200 m
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Figura 22: Percentatge territorial de les dunes de la Safor
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
El recurs de la franja costanera
El turisme en la costa valenciana és un dels sectors econòmics més importants durant els mesos estivals. Aquesta temporalitat és un inconvenient per als municipis costaners per dos motius: a) en temporada alta lafluència massiva de visitants, turistes o viatgers desborda la capacitat dels municipis menuts, i aquests han de fer un esforç important per a donar un servei adequat dallotjament, atenció sanitària, servei de neteja, recollida de fem, manteniment de les platges, etc., i b) en temporada baixa, els comerços, els restaurants, els hotels, etc., veuen reduïts els ingressos i, com a conseqüència, hi ha també una temporalitat laboral.
La despesa major que els municipis han de fer en temporada alta per als serveis de neteja o de transport, o per transportar i tractar els residus adequadament, juntament amb la disminució de lactivitat econòmica en temporada baixa, insta els equips de govern municipal a obtindre ingressos per altres vies. Daltra banda, la percepció generalitzada que es té dels recursos naturals, que no produeixen benefici, fa que continue en el pensament de persones sense conscienciació que la solució és la urbanització del sòl. Un exemple no gaire llunyà va ser la proposta desgavellada de personatges sense escrúpols durbanitzar part de lAlbufera i construir-hi un port esportiu i que, afortunadament, no va obtindre el vistiplau de ladministració competent. Un altre projecte polèmic que ha aparegut recentment en els mitjans de comunicació és la possible urbanització de la darrera platja verge de Gandia, la platja de lAuir, on encara es poden observar les estrelles (figura 23).
El turisme en la costa valenciana és un dels sectors econòmics més importants durant els mesos estivals. Aquesta temporalitat és un inconvenient per als municipis costaners per dos motius: a) en temporada alta lafluència massiva de visitants, turistes o viatgers desborda la capacitat dels municipis menuts, i aquests han de fer un esforç important per a donar un servei adequat dallotjament, atenció sanitària, servei de neteja, recollida de fem, manteniment de les platges, etc., i b) en temporada baixa, els comerços, els restaurants, els hotels, etc., veuen reduïts els ingressos i, com a conseqüència, hi ha també una temporalitat laboral.
La despesa major que els municipis han de fer en temporada alta per als serveis de neteja o de transport, o per transportar i tractar els residus adequadament, juntament amb la disminució de lactivitat econòmica en temporada baixa, insta els equips de govern municipal a obtindre ingressos per altres vies. Daltra banda, la percepció generalitzada que es té dels recursos naturals, que no produeixen benefici, fa que continue en el pensament de persones sense conscienciació que la solució és la urbanització del sòl. Un exemple no gaire llunyà va ser la proposta desgavellada de personatges sense escrúpols durbanitzar part de lAlbufera i construir-hi un port esportiu i que, afortunadament, no va obtindre el vistiplau de ladministració competent. Un altre projecte polèmic que ha aparegut recentment en els mitjans de comunicació és la possible urbanització de la darrera platja verge de Gandia, la platja de lAuir, on encara es poden observar les estrelles (figura 23).
Figura 23. Platja de lAuir
Fotografia: Ángel Morales
Com sha mostrat al llarg del capítol, queden pocs quilòmetres de platja sense urbanitzar a la província de València i no tots els aiguamolls existents estan protegits. Els aiguamolls són necessaris per a lequilibri de lecosistema. No sols hi donen recer a un nombre important despècies daus en els processos migratoris, sinó que també impedeixen, o fan disminuir, la salinització dels aqüífers costaners. Sha de reivindicar la necessitat lexistència dels aiguamolls i de les zones de dunes per al correcte equilibri dels fràgils ecosistemes costaners. Així mateix, el fet que existisquen pot ser un reclam turístic durant tot lany.
El turisme de sol i platja no és lúnic. Sha de diversificar cap a un altre tipus de turisme que no depenga únicament del sol i del bon oratge. Als aiguamolls hi ha una diversitat elevada de diferents espècies daus, que van canviant en funció de lèpoca de lany. Per tant, a mitjà termini i a llarg termini, la conservació daquests recursos naturals serà molt beneficiosa per als municipis de la costa.
A mesura que ens endinsem en el territori, des de la línia de costa, lús urbà va guanyant importància en detriment de lús natural del sòl. A més, la urbanització del sòl comporta un altre problema associat, que sagreuja com més saproxima al mar. A la nit, el mur de formigó alçat al llarg de la costa es converteix en un mur de llum que projecta la contaminació a centenars de quilòmetres. De fet, es pot observar des de lestació espacial internacional que orbita a més de 400 quilòmetres sobre els nostres caps. Torres dapartaments, passejos marítims (Figura 24) i infraestructures portuàries emeten una llum que afecta tots els nivells de lecosistema: plantes, insectes o vertebrats (Longcore i Rich, 2004). La major part de les migracions es produeixen a la nit i les aus migratòries i la fauna marina són les més perjudicades.
Figura 24. Platja de Gandia
Fotografia: Ángel Morales
Com és ben conegut, el turisme és un dels pilars fonamentals del desenvolupament i sha de cridar latenció de dues amenaces greus per al nostre litoral, que poden enfonsar leconomia local dels municipis costaners. Duna banda, a curt termini, les prospeccions petrolieres al golf de València, a pocs quilòmetres de la costa, podria ocasionar la fugida dels turistes a la recerca de platges més netes i menys antropitzades. Daltra banda, a mitjà termini, laugment assumit del nivell de les aigües a conseqüència del canvi climàtic i desgel dels pols. Aquest augment previsible del nivell del mar varia en funció de la font consultada. Les previsions més optimistes (Church et al. 2001) en preveuen entre 11 cm i 75 cm fins a finals del segle xxi, si bé tindria conseqüències importants en els aiguamolls costaners en inundarlos o destruir-los i sincrementaria així la intrusió salina, dins linforme Avaluació preliminar dels impactes a Espanya per efecte del canvi climàtic(Moreno, 2005), estimen com a escenari probable un augment del nivell del mar dun metre, i shi indica que bona part de les zones baixes costaneres sinundaran. Finalment, segons les previsions més pessimistes, hi haurà un augment del nivell del mar fins a set metres abans del final del segle XXI (informe de Greenpeace). Cosa que implicaria que la línia de costa sendinsaria en terra una mitjana de 500 metres, dins aquests moments hauríem de parlar de l illa de Cullera.
Un altre problema de la línia de costa és la pèrdua de larena de les platges per efecte de lerosió, les dues principals causes daixò són produïdes per lhome: a) la construcció dembassaments als rius que redueixen laportació de material sòlid a les platges; i b) la construcció destructures al llarg del litoral que alteren els corrents marins a la costa. A la costa mediterrània lerosió sha disparat com a conseqüència de lelevada reducció de les aportacions sòlides fluvials per la regulació i la reforestació de les conques fluvials i la construcció dembassaments (Sánchez-Arcilla et al. 2001). A més, la construcció de ports, juntament amb ledificació durbanitzacions i infraestructures, i les estructures de defensa de costa interrompen o modifiquen la deriva litoral. Això ha suposat lerosió de la franja arenosa que separava aiguamolls costaners del mar, com passa entre Puçol i Massalfassar a causa del port de Sagunt o la restinga de lAlbufera entre València i Cullera pel port de València.
Finalment, cal indicar que locupació massiva de la part més alta de les platges impedeix la recuperació del perfil després dels processos tempestuosos altament erosius que tenen lloc en èpoques hivernals. La urbanització massiva del litoral mediterrani, amb locupació de la part de darrere de la platja i les cadenes de dunes, per un costat ha provocat la pèrdua contínua de larena de les platges. Per altre, ha alterat la dinàmica del vent, cosa que han creat autèntics corredors entre els edificis de major altura per on es canalitza i es fa augmentar lerosió eòlica en determinades zones de platja (Moreno, 2005).
BIBLIOGRAFIA
CHURCH J.A., GREGORY J.M., Huybrechts P., Kuhn M., Lambeck K., Nhuan M.T., Qin D. i WOODWORTH P.L. 2001. Changes in sea level, dins Climate Change 2001. Cambridge: Cambridge University Press. pàg. 639-694.
COSTANZA, R. (2012). The value of natural and social capital in our current full world and in a sustainable and desirable future, dins Weinstein, M. P. i Turner, R. E. (eds.) Sustainability Science: The emerging paradigm and the urban environment. Springer, DOI 10.1007/978-1-3188-6_5