Com shi pot comprovar, els impressors tenien molt en compte la importància de no interrompre la publicació periòdica de notícies per no perdre clients.
Digual forma, el concepte dimmediatesa era molt present en la ment dels impressors ja en aquella època. El 1691, amb motiu de la victòria del príncep Lluís de Baden contra els turcs a la batalla de Slankamen, Rafael Figueró es mostrava partidari de difondre les notícies al més aviat possible, encara que fossin incompletes i calgués esperar el correu següent per verificar-les. Així, sense esperar-ne la confirmació, limpressor va publicar una notícia molt breu de la batalla; ho va justificar amb largument que «las buenas nuevas no se han de dilatar, mas se han de participar a todos con la mayor presteza que se pueda».
Entre les raons que podien provocar un trencament en la regularitat de la publicació de notícies hi havia també la inseguretat dels camins. Els assalts als correus podien alterar el bon funcionament del servei i, fins i tot, provocar la pèrdua de cartes. Loctubre del 1695 lagent del Consell de Cent a Madrid, Benito de Pelegrí, demanava excuses als consellers per una carta perduda i atribuïa el fet a un robatori: «veo [que] no llegó a sus manos la [carta] que escriví en aquel correo, y sin duda es la causa el haverle desbalijado al salir desta Corte». Curiosament, aquell mateix mes Josep dAguilar, jurat de Balaguer, escrivia als diputats per dir-los que havia hagut de pagar el viatge de tornada a un correu del General,
al qual en Tàrrega li robaren los diners que aportave en lo hostal, y per tro-bar-se imposibilitat, sens nengun diner pera tornar-sen, me vingué que li donar dos lliures i dos sous.
Un cas semblant va patir el correu Francesc Noguer quan, lagost del 1696, va ser enviat pels consellers de Barcelona a portar una carta al virrei de Catalunya, el marquès de Gastañaga. Poc després de partir-ne, va ser assaltat per tres homes, que «li prengueren las cartas, partes y diners, fentli amanassa de matar-lo». En un altra ocasió, loctubre del 1701, segons el dietari del convent de Santa Caterina de Barcelona, uns soldats van robar una maleta al correu reial. Fou recuperada poc després en un prostíbul de la ciutat: «lo diner se trobà dins poch temps en casa de rameras, [però] los papers foren cremats», assegurava el cronista dels frares predicadors.
Durant la Guerra de Successió, els soldats de tots dos bàndols van provocar greus alteracions en la circulació de les cartes. Juan Antonio Gascón, un correu que va arribar a Barcelona el setembre del 1706 procedent del front aragonès, es queixava del bloqueig dels camins, «que es la causa de no passar fácilmente correos». Aquesta situació, sens dubte, afectava laparició setmanal de gasetes. En una relació impresa el 1707, Rafael Figueró advertia als lectors que la interrupció del servei de correu provocava que de vegades arribessin a Barcelona les notícies noves abans que les velles.
Por esta razón, no aviendo correos fixos, se han de tomar las noticias quando vienen, que son las últimas muchas vezes las primeras que se reciben y en la misma conformidad se imprimen.
Les alteracions que la guerra causava en el servei de correu van endarrerir, fins i tot, la publicació de la notícia oficial de la coronació del rei Carles III com a emperador, celebrada a Frankfurt el 22 de desembre del 1711. La carta en què el rei anunciava aquell esdeveniment a la seva esposa no va arribar a Barcelona fins al juny de lany següent. Segons va explicar la reina Elisabet Cristina de Brunswick a diputats i consellers, les cartes «se extraviaron con la prisión y captividad de la persona que venia a anunciar tamaña celebridad».
El retard en larribada de correus a Barcelona es va accentuar a partir de juliol del 1713, com a conseqüència del bloqueig imposat per lexèrcit borbònic. Davant daixò, Rafael Figueró va procurar suplir amb informacions locals la manca de notícies internacionals que provocava laïllament, com advertia en una gaseta publicada el juny del 1714,
El inevitable extravío de los correos y el embargo que tienen puesto los enemigos a su entrada, retrassa a esta capital las noticias universales, motivo suficiente para reducirse los impressos diarios a las [noticias] particulares.
Durant el setge de Barcelona, els correus borbònics també patien alteracions, com a conseqüència de les accions dels voluntaris catalans que actuaven arreu del país. Francesc de Castellví (1997: IV, 76) explicava que labril daquell any els capitans Josep Busquets i Jaume de Granollers van capturar un correu borbònic prop dHostalric que portava 30 cavalls. Els mitjans de què disposaven els correus, així doncs, mostren fins a quin punt era important per als exèrcits assegurar una bona circulació de la informació.
Per tot això, no hi ha dubte que el servei de correu, malgrat les interrupcions provocades per causes majors, fou linstrument que va possibilitar lexistència dun intercanvi regular de notícies entre els països darreu dEuropa, sobretot a partir del segle XVII. La implantació del servei ordinari obert al públic fou una innovació de primer ordre, sense la qual no es pot entendre el desenvolupament de la premsa periòdica.