Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
© Manel Pastor i Madalena, 2018
© Daquesta edició: Universitat de València, 2018
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta: Castell de Bunyol, detall del mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva i Macastre (1721). Arxiu del Regne de València, Mapes i plànols, núm. 260
Revisió del llatí: Concha Ferragut
Maquetació: Inmaculada Mesa
Introducció
LES SENYORIES
Tradicionalment, lespai central del territori valencià entre lHorta de València i els altiplans occidentals ha estat definit com un espai de transició entre el pla del litoral que es desplega a lorient i la muntanya que creix cap a ponent. Aquesta condició intermèdia sacorda amb una dualitat fisiogràfica ben representada també per lonomàstica aplicada al territori de lactual comarca que llueix la denominació administrativa oficial de «Hoya de Buñol-Chiva» dacord amb el fet que es tracta dun territori que històricament ha estat de parla castellana.1 La comarca de la Foia de Bunyol-Xiva comprén, a occident, la depressió terciària de Bunyol enquadrada entre relleus calcaris de certa importància, és a dir la Foia, i a lorient els piemonts de Xiva, recolzats en els vessants orientals de les serres de Los Bosques que estructuren un seguit de planures secularment conreades que reposen caient pausadament cap al Pla de Quart en les riberes mateixes dels cultius occidentals de lHorta de València.2
Les baronies de Bunyol i de Xiva es van bastir sobre aquesta zona central de lactual País Valencià, unes poques llegües a ponent de la ciutat de València, arran del procés docupació del seguici del titular de la Corona dAragó, el rei Jaume el Conqueridor, en la tercera dècada del segle XIII. Resseguint el seu procés històric, podem comprovar en bona mesura la seua composició bicèfala, de manera que la Foia pot identificar amb claredat el territori que constituí una senyoria sobre els territoris dels actuals municipis de Setaigües, Bunyol, Alboraig, Macastre i Iàtova, tot i que el topònim al·ludeix amb propietat a una unitat geogràfica que ateny únicament els quatre darrers territoris. La localitat de Xiva és a hores dara un centre subcomarcal que forma junt amb Xest abans Xestalcamp i Godelleta antiga Godella el denominat Camp de Xiva o de Xiva-Xest i fou el cap duna altra important senyoria medieval.3 Avui dia Xiva és el municipi amb més població de la comarca en haver superat recentment la preeminència demogràfica de Bunyol, que romania sostinguda tot al llarg del segle XX, per haver-se beneficiat del fenomen de descongestió de la metròpoli i per haver eixamplat i desenvolupat, en relació amb aquest fet, noves àrees residencials.4
Al llarg del període medieval i modern, entre els segles XIII i XIX sestructuraren tres senyories amb una llarga continuïtat des dels voltants del canvi de segle, enquadrat entre les dècades finals del XIV i les primeries del XV, fins a èpoques recents. Hom diria que el canvi dinàstic dibuixà un solc definitiu en la persistència dels llinatges medievals en aquestes terres. En aquest sentit, val a dir que en les nostres senyories no saprecia el ball característic de la desfilada de llinatges esdevingut en molts altres indrets de la geografia medieval valenciana amb lexcepció del cas de la baronia de Xestalgar, que canvià de mans en diverses ocasions al llarg del segle XIII.5 En aquest mateix sentit, hom pot adduir també el cas de les fugaces intervencions de Roderic de Liçana i de lorde de lHospital a la senyoria de Bunyol de la primera dècada després de la conquesta. Pel que sembla, Xiva romangué sota la senyoria dels Entença, que integraren a final del segle XIII el castrum de Xestalgar, des dels anys de la conquesta. Xest roman-gué invariablement sota el domini dels Peris dArenós i Bunyol fou senyorejat pels Ferrandis dÍxer al llarg de la segona meitat de lesmentat segle XIII amb les matisacions adés al·legades. Tot al llarg de bona part del segle XIV, els territoris dels castra de Xiva i Xestalgar i el de Bunyol constituïren el patrimoni valencià dels comtes dUrgell arran del matrimoni entre lhereva de Xiva i Xestalgar, Teresa dEntença, i el senyor de Bunyol, linfant Alfons, fill segon del rei Jaume el Just. Com és conegut, Alfons tingué també assignades altres rendes provinents del patrimoni reial a les Valls del Vinalopó: Elda, Novelda i Asp.
Així doncs, com a conseqüència o en sintonia amb el canvi dinàstic, van arribar modificacions importants i duradores de manera que la senyoria de Bunyol passà a mans del llinatge de juristes valencians dels Mercader des del 1425 fins al 1836. Un dels seus membres, Gaspar Mercader, fou investit amb la creació del títol que els ennobliria definitivament, el de comte de Bunyol, que fou instituït el 1604 pel rei Felip III. La baronia, que havia estat segrestada al darrer comte dUrgell, fou entregada pel Magnànim a aquest llinatge de «savis en dret» installats en la Batllia General de València i amb aspiracions dennobliment. La senyoria de Xiva pertangué a una branca de la potent família dels Montcada després emparentats amb els Medinaceli des del final del segle XIV, quan ladquiriren en una operació de bescanvi feta amb el comte Pere Pere i dUrgell fins al final de les senyories, i la baronia de Xest, que fou senyoria duna branca dels Mercader de Bunyol, romangué en mans daquest llinatge predilecte al llarg també dun extens període fins ben entrat el segle XIX. Totes tres senyories protagonitzaren sengles processos dincorporació a la corona per tal despolsar-se el jou feudal que sallargaren dècades interminables fins a les portes mateixes de la modernitat arrapant les restes dun antic règim que no acabava mai de morir.6
El període que ara ens proposem representar amb aquest recull documental, tanmateix, representa un tram del passat que va reunir les senyories de Bunyol i Xiva, amb Xestalgar, sota la titularitat dels comtes dUrgell i específicament de la branca comtal nascuda del pacte-compra signat entre el darrer Ermengol i el rei Jaume el Just, materialitzat pel casament duna reneboda del vell comte infecund i el fill segon del monarca. Lacord va ser signat lestiu de lany 1314 i pocs mesos després es produïa el matrimoni que personificava linici de la nova branca comtal: la cerimònia sesdevingué el 10 de novembre daquell mateix any a la catedral de Lleida. A més dun munt de conseqüències polítiques, el matrimoni uní els destins de les nostres senyories ja que ella, lhereva del comte, era Teresa dEntença, una jove que heretà moltes altres possessions i també les baro nies de Xiva i Xestalgar al regne valencià de son pare Gombau dEntença.7 Ell, el fill segon del titular de la corona catalanoaragonesa, era linfant Alfons per a qui, el pare, el rei, havia comprat quan era només un xiquet, la baronia de Bunyol. Dacord amb els termes del pacte, el primer fill del rei, linfant Jaume, restava reservat a heretar la corona de manera que Alfons fou investit amb el comtat segons les minucioses previsions i especificacions de lesmentat acord entre el comte i el rei. El vell i delejat comtat dUrgell, amb el vescomtat dÀger, sincorporava ara a la corona, o als seus encontorns per a ser més precisos.
Així, com déiem, sextingeixen els Peris dArenós de Xest al final del segle XIV en casar lúltima dama daquesta branca del llinatge, Sança Peris dArenós, amb el comte de Prades;8 sacaben els comtes dUrgell a Xiva per haver venut la baronia el comte Pere, en una operació de bescanvi, a una branca dels Montcada el 1386 i, finalment, desapareixen també de la senyoria de Bunyol per la confiscació soferta pel comte Jaume (II)9 el Dissortat el 1413 arran de la seua rebel·lió envers la sentència de Casp que lapartava de la corona front al pretenent castellà. De manera que lentrada en el segle XV va constituir en aquestes terres una petita revolució dinàstica coincident amb la gran revolució dinàstica que suposà larribada dels Trastàmara al tron de la Corona dAragó.
No deixa de sorprendre que, malgrat la desfilada de llinatges importants, els historiadors, els cronistes i els escriptors hagen parat una atenció ben magra sobre aquestes terres de linterior valencià. Per part nostra, en un article recent, ens vam ocupar de fer una escarransida revisió dels treballs, articles i aportacions de diferent valor que shan ocupat dels nostres territoris.10
LA COL·LECCIÓ DOCUMENTAL
Els textos que presentem tenen com a marc de referència geogràfic una zona del País Valencià actual a ponent de la ciutat de València i de la comarca de lHorta, és a dir, la zona compresa entre els límits occidentals del contorn agrícola de la ciutat de València i les terres de lesglaó oriental de la Meseta castellana, lactual altiplà de Requena i Utiel del regne veí que fou incorporat al País Valencià a mitjan segle XIX. Es tracta dun territori fins ara inexplorat i, per tant, pràcticament desconegut entre els estudis medievals del regne de València tot i que, no obstant això, ha atret tangencialment latenció del medievalisme valencià, que ha assenyalat alguns trets dinterés deduïts sovint a partir més aviat duna intuïció i dalgunes, poques, evidències, que no dun coneixement fonamentat. Daquesta manera, els territoris occidentals de la madina Balansiya que corresponen en lactualitat amb la comarca valenciana de la Foia de Bunyol-Xiva, així com altres territoris veïns en la Serrania del Túria (Xestalgar, Sot de Xera i Pedralba), la Ribera Alta del Xúquer (Torís i Montroi) o de les gorges del mateix Xúquer (Dosaigües, Cortes de Pallars i Xirell) manquen dun estudi relatiu al seu paper en aquell procés de construcció del nou regne.
La present col·lecció documental correspon a una selecció dels textos més representatius dels que vam fer servir en la realització de la nostra tesi doctoral llegida el 16 de gener de 2015 en la Universitat de València.11 La tesi, «Les senyories valencianes dels comtes dUrgell. Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar entre el 1238 i el 1327. Renda i jurisdicció», és un estudi dunes senyories fins ara desconegudes i que vam poder dur a terme gràcies a lexploració feta en la sèrie «Infantis Alfonsi» entre els registres corresponents al regnat de Jaume II custodiats a lArxiu Reial de la Corona dAragó a Barcelona. Serà, doncs, aquesta la principal font documental que nodrirà aquest recull. El recull inclou també un grapat de documents provinents dels principals arxius valencians que con tenen documentació medieval, com ara lArxiu de la Catedral de València o lArxiu del Regne de València. Uns pocs havien estat editats amb anterioritat tot i que hem decidit aportar la nostra pròpia versió en ledició daquests documents.
Es tracta duna aportació singularitzada pel fet de representar un conjunt emés des duna senyoria laica; un tipus de documentació ben escassa en el context del naixement dels espais feudals al voltant de la creació del regne valencià entre la segona meitat del segle XIII i els primers decennis del segle XIV. Prou conegut és el fet de la desaparició de bona part dels arxius senyorials. Evidentment la pervivència de la nostra base documental sesdevé dun fet no gens ordinari: la senyoria daquestes terres estigué en mans dun fill del rei dAragó la qual cosa permeté que trobara acollida als arxius de la corona.
Tot i que el nostre estudi es va concentrar en un període més concret dacord amb el gruix dels texts que oferia lesmentada sèrie arxivística que delimitem entre el 1314 i el 1327 i que sadiu al govern efectiu de linfant Alfons, futur rei Alfons el Benigne, sobre les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar, vam tractar també desbrinar els períodes anterior i posterior. Ens va interessar especialment la trajectòria senyorial des dels anys de la conquesta catalanoaragonesa impulsada per Jaume I en el segon terç del segle XIII. Lany 1314 es van produir dos esdeveniments simultanis: per una banda linfant assolia la majoria dedat, circumstància que li permeté dagafar les regnes duna baronia que son pare, el rei Jaume II, va adquirir el 1304 per al seu segon nat quan era només un nen petit i, per una altra, el jove Alfons, es va casar amb Teresa dEntença, hereva dun patrimoni de senyories ampli i divers i entre elles, a banda del cobejat comtat dUrgell que enfilava definitivament els encortons de la corona, les baronies de Xiva i Xestalgar que havia tingut son pare, Gombau dEntença. Els nous comtes dUrgell, Alfons i Teresa, posseïren així les tres baronies fins a la mort de Teresa el 1327. Totes tres, junt amb altres territoris foren heretats pel fill comú, el nou comte Jaume i dUrgell, que aleshores era també un nen petit de manera que son pare, Alfons, ja rei, administrà les senyories fins a la seua majoria dedat.
Aquesta selecció de documents volem que puga representar diferents aspectes entre la diversitat temàtica que vam abordar en la nostra tesi doctoral. La presentació, lhem organitzada seguint un ordre cronològic. Dacord amb aquest criteri editem per una banda tots els texts poblacionals per la seua especial transcendència tot i que alguns dells han estat publicats parcialment amb anterioritat. Incorporem noves còpies que hem pogut localitzar que ens han permés de puntualitzar alguns aspectes que havien estat erròniament interpretats pel mal estat de conservació de les còpies fins ara conegudes i afegim també la carta pobla medieval de Xestalgar del 1284 que era desconeguda i que ja vam publicar per la nostra part fa uns pocs anys en el treball dinvestigació corresponent a lobtenció del dea.12
Veurem també alguns documents que considerem semblantment significatius com són els nomenaments dels oficials senyorials, així com daltres relatius als diferents espais de conflictivitat interinstitucional, territorial o de significació criminal derivats de la convivència que comunament conclouen amb la imposició de sancions o la seua remissió parcial o total. La recaptació de rendes i la imposició dexaccions diverses es veuran també representades, així com la donació de rendes o heretats als col·laboradors i afectes al poder senyorial.
Els registres que recullen les disposicions dels infants Alfons i Teresa comencen a la fi del 1314 arran del seu matrimoni. Abasten els documents un període duna dotzena danys, exactament fins al 1327, una data closa per la mort de la infanta pocs dies abans que el seu marit, linfant, heretés la corona i trametés el patrimoni al nou comte, lencara massa petit, fill segon del matrimoni, el comte Jaume (I) dUrgell com ja hem explicat.
Tot i amb això, la nostra recerca a lArxiu Reial shavia de completar amb altres documents dels períodes anterior i posterior ja que en el primer cas, els anys transcorreguts entre la compra de la senyoria de Bunyol i el casament dels infants, des de la fi del 1304 fins al mes de novembre del 1314, la intervenció directa del rei i també de la reina permetia intuir linterés que podia tenir el fet de regirar els documents reials daquell període. Malauradament les senyories dels Entença, Xiva i Xestalgar, no ens han llegat documentació pròpia o no lhem sabuda trobar. Amb prou feines hem pogut localitzar quatre petges mal comptades entre la documentació reial que contenen disposicions relatives al patrimoni baronial dels Entença que meresqueren ser ressenyades per la cancelleria dun monarca avesat a intervenir en el recorregut de les principals nissagues i patrimonis senyorials.