Tot i amb això, la nostra recerca a lArxiu Reial shavia de completar amb altres documents dels períodes anterior i posterior ja que en el primer cas, els anys transcorreguts entre la compra de la senyoria de Bunyol i el casament dels infants, des de la fi del 1304 fins al mes de novembre del 1314, la intervenció directa del rei i també de la reina permetia intuir linterés que podia tenir el fet de regirar els documents reials daquell període. Malauradament les senyories dels Entença, Xiva i Xestalgar, no ens han llegat documentació pròpia o no lhem sabuda trobar. Amb prou feines hem pogut localitzar quatre petges mal comptades entre la documentació reial que contenen disposicions relatives al patrimoni baronial dels Entença que meresqueren ser ressenyades per la cancelleria dun monarca avesat a intervenir en el recorregut de les principals nissagues i patrimonis senyorials.
Els registres del rei Jaume II corresponents al període 1304-1314 els vam regirar pacientment i ens han aportat informacions dun gran interés. Molt rellevant ha estat lanàlisi dels dos registres conservats de la reina Blanca (els núm. 289 i núm. 290 del regnat de Jaume II), que va administrar la baronia de Bunyol des del 1306 fins a la seua mort en la tardor del 1310.
El volum de la documentació disponible augmentava de manera destacada i encara ens vam llançar a revisar un bon nombre dels registres corresponents als primers anys del regnat dAlfons, el nostre infant i comte dUrgell investit amb la corona catalanoaragonesa, ja que el nou comte que heretà les senyories de Bunyol, Xiva i Xestalgar, era, com dèiem, encara massa petit i el rei administrava el patrimoni de lhereu del comtat.
NORMES DE TRANSCRIPCIÓ
1. Lús de majúscules i minúscules sha regularitzat.
2. Hem fet servir majúscula en el cas del «Nos» majestàtic en texts llatins i la forma amb accent «nós» en textos en català i aragonés.
3. Hem reduït les consonants inicials dobles i mantingut les interiors de paraula.
4. Els interlineats, els hem restituïts al text tot fent constar en nota a peu la ubicació a loriginal.
5. Els passatges de difícil lectura deduïts pel context, els de lectura dubtosa o que manquen al text original per oblit del copista apareixen entre claudàtors [ ]. Els que no hem sabut restituir pel mal estat dels documents apareixen entre claudàtors amb punts suspensius: [...] on tres punts suspensius representen lespai estimat duna paraula o un fragment de paraula.
6. Hem indicat entre parèntesis els «(sic)» i les representacions gràfiques dels signes notarials, senyorials o reials amb la corresponent especificació (senyal reial o comtal/signe notarial/). Amb la indicació «(en blanc)» representem un espai preparat per a contenir un signum no realitzat.
7. Els passatges cancel·lats als documents sindiquen en nota a peu.
8. En els textos llatins sha regularitzat lús de la «u» i de la «v», a ligual que el de la «i» i la «j». En allò referent a «c» i «t» davant de «i», sha optat per emprar preferentment la «c». Fem constar, però, lexempció contemplada amb lonomàstica escrupolosament respectada sense adaptacions llevat lús de majúscules i la reunió de dos components onomàstics com ara «Castronovo» en lloc de «Castro Novo».
9. Hem tractat de resoldre la diversitat observada en les realitzacions escripturàries de les consonants dobles normalitzant-les dacord amb el tractament clàssic com ara: Comitimus/comittimus>committimus o comisis>commissis.
10. Les unitats monetàries shan catalanitzat en els documents en romanç: sous per solidos, lliures per libras. Sha actuat digual manera amb el numeral millia, substituït per mil.
11. Hem indicat el canvi de full únicament en els documents llargs afegint una barra vertical seguida entre claudàtors de la xifra de la numeració i la precisió si es tracta del recto o el verso així: ||12r
12. La iussio que sempre apareix anotada al final del text justificat a la dreta lhem transcrita al final del nostre text en un paràgraf independent.
13. Hem desfet les aglutinacions afegint un punt volat «·» en els texts llatins i també als texts en romanç llevat el cas que permeteren la substitució per lús de lapòstrof. Hem regularitzat a la normativa catalana actual el tractament dels pronoms enclítics fent ús del guionet i els apòstrofs en els textos en català.
ABREVIATURES
ACAArxiu de la Corona dAragó, BarcelonaACVArxiu de la Catedral de València, ValènciaBCBiblioteca de Catalunya, BarcelonaCPGEnric GUINOT RODRÍGUEZ, Cartes de poblament medievals valencianes, Generalitat Valenciana, 1991CRCancelleria Reialdoc.documentIEC-HBCHInstituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chivams.manuscritn.númeroperg.pergamís.b.sous de Barcelonas.sous valenciansrrectovvueltoMAPES*
MAPA 1
Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar en la Corona dAragó
* Elaboració pròpia en col·laboració amb Beatriz Marín a partir del mapa publicat per Enric GUINOT en la seua obra Els límits del Regne. El procés de formació territorial del País Valencià medieval, València, Institució Alfons el Magnànim, 1995, p. 30.
MAPA 2
Composició de les baronies
MAPA 3
Referents geogràfics i districtes islàmics
MAPA 4
Localització dels llocs poblats
¶ 1 Com és ben conegut, la delimitació dels espais comarcals al País Valencià ha estat objecte de polèmiques en els territoris on sha assajat. Aquestes controvèrsies sovint es veuen esperonades en presència de fenòmens com la competència entre nuclis que puguen disputar-ne la capitalitat. La nostra comarca ha estat objecte de moltes propostes de delimitació i didentificació onomàstica que van ser recollides i analitzades per Benito SANZ en el seu llibre Chiva-Hoya de Buñol, València, Institució Alfons el MagnànimInstitut Valencià dEstudis i Investigació, 1984. El títol de la seua obra recollia per endavant la seua proposta particular anteposant el topònim de Chiva a la denominació més comunament estesa per referir aquest conjunt comarcal. A hores dara, la denominació adoptada com a oficial per la Mancomunitat intermunicipal, «Hoya de Buñol-Chiva», sembla definitiva i és utilitzada amb naturalitat en pràcticament totes les instàncies administratives, mediàtiques, socials i, fins i tot, guanya terreny en àmbits científics tot apar-cant la disputa de la capçalera comarcal ja que, de fet, podem afegir que tenim tres nuclis importants amb un potencial demogràfic semblant: Xiva, Bunyol i Xest. No va ajudar molt a resoldre aquesta controvèrsia lestranya proposta que va fer, segons sembla, Joan SOLER al Nomenclàtor Geogràfic del País Valencià, València, Promocions Editorials, 1970 segons recull també Benito Sanz (veg. ibidem, p. 19) i que fou difosa per lInstitut dEstudis Catalans i encara manté en escampar la denominació per al cas de Xiva la fórmula «Xiva de Bunyol» amb lexcusa de diferenciar-la de la Xiva de Morella. És evident que es tracta duna denominació inventada sense cap justificació documental ni suport històric que no pot arrelar i que caldria descartar definitivament.
¶ 2 Com hem pogut comprovar, aquesta dualitat fisiogràfica i històrica es reflecteix fins i tot en la toponímia oficial que ha acabat incloent-hi la referència de les dues poblacions més importants Bunyol i Xiva, que es disputen una absurda capitalitat comarcal, que històricament han estat cap de sengles importants senyories i que, curiosament, romangueren reunides únicament sota el domini dels comtes dUrgell en les dècades centrals del segle XIV. Sobre la composició i estructura de la comarca i alguns problemes relacionats amb la seua denominació hom pot consultar lobra ja esmentada de Benito SANZ, Chiva-Hoya de Buñol, cit. Cal, tanmateix, assenyalar algunes aportacions més recents com ara els treballs del prof. Hermosilla Pla, de la Universitat de València, que ha dedicat una bona part de la seua tasca investigadora al nostre territori. Una monografia fonamental va ser dirigida per lesmentat professor fa poc més duna dècada. Veg. Jorge HERMOSILLA PLA (dir.), La Hoya de Buñol-Chiva, estudio de una comarca con futuro, València, Diputació de València, 1998. ¶ 3 Aquest subconjunt fou batejat com a «Piemont de Xiva» per Sanchis Guarner en apreciar una entitat singular en aquesta contrada de tradició vitivinícola que aplega els municipis de Xiva, Xest i Godelleta als quals safegiria Torís que generalment sadscriu a la Ribera Alta. ¶ 4 Fem servir el terme beneficiat en un sentit purament comptable menystenint ací lanàlisi dels efectes socioeconòmics i culturals del creixement urbanístic i demogràfic resultant de la descongestió de la metròpoli valenciana sobre la zona. Ara fa uns quants anys ens hi vam referir en un article «La mirada que atrapó el tiempo» publicat al llibre Mora Yuste, el pintor de Chiva, Óscar i Miguel Ángel MORA CORACHÁN (coords.), Chiva, Imp. Graphic-3, 2003, pp. 25-31.
¶ 5 Les febleses i la mobilitat dels patrimonis nobiliaris al País Valencià medieval han estat sovint destacades. Veg. Ferran GARCIA-OLIVER, Terra de feudals, València, Edicions Alfons el Magnànim-IVEI, 1991 i també Antoni FURIÓ i DIEGO, «Senyors i senyories al País Valencià al final de lEdat Mitjana», Revista dHistòria Medieval, 8 (1997), pp. 109-151. ¶ 6 Federico VERDET GÓMEZ, El condado de Buñol, Xiva, Rialla, 2001. Del mateix autor La Baronía de Chiva, Xiva, 2000. També ha publicat diversos articles sobre el senyoriu de Xest a la Revista de Estudios Comarcales, IEC-HBCH i és co-autor del llibre de Mar SÁNCHEZ VERDUCH et al., Cheste y su historia, València, Ayuntamiento de Cheste-Diputació de València, 2002. Recentment ha publicat també Historia de Macastre, Ayuntamiento de Macastre, (sense lloc), 2009.
¶ 7 De son pare rebé també la baronia de Mançanera en terres dAragó fregant la frontera valenciana a la qual corresponen alguns dels documents que incloem. ¶ 8 Aquesta Sança era filla de Gonçal Eximenis. Veg. El nostre treball «El linaje de Arenós y el señorío medieval de Cheste», Revista de Estudios Comarcales, 6 (2003), pp. 127-136. Veg. també el capítol corresponent al període medieval, del qual som responsables, al llibre abans esmentat de Cheste y su historia, cit. Sança dArenós fou una dama famosa en la cort valenciana de lèpoca i una de les persones destinatàries de la dedicatòria del proemi en lobra més coneguda de Francesc Eximenis. Veg. Fran-cesc EIXIMENIS, Lo llibre de les dones, edició crítica a cura de F. Naccarato, Barcelona, Curial, 1981. ¶ 9 Fem servir aquesta numeració romana entre parèntesis quan cal distingir personatges confusibles per lhomonímia com a indicador dordre cronològic. Hi va haver dos comtes dUrgell daquesta dinastia dits Jaume, com és ben conegut.
¶ 10 Manel PASTOR i MADALENA, «La Suiza Valenciana en la historiografia de la comarca», Revista de Estudios Comarcales, 8 (2006), pp. 7-10. ¶ 11 Manel PASTOR i MADALENA, Les senyories valencianes dels comtes dUrgell. Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar entre el 1238 i el 1327. Renda i jurisdicció, tesi doctoral inèdita, València, Universitat de València, 2015. Disponible en la xarxa: <http://roderic.uv.es/handle/10550/41762>. Tesi dirigida pels catedràtics Flocel Sabaté i Curull (UDL) i Enric Guinot Rodríguez (UV) que fou llegida el 16 de gener del 2015 i obtingué la qualificació dExcel·lent «cum laude».
¶ 12 Manel PASTOR i MADALENA, El Cartulari de Xestalgar. Memòria escrita dun senyoriu valencià, Barcelona, Fundació Noguera, 2004.
Regests
1.
1238, juny 18. Setge de València.
Jaume I fa donació de lalqueria de Xestalgar a Rodrigo Ortiz i als seus successors.
2.
1241, desembre 5. (Sense lloc.)
El bisbe de València, Ferrer de Pallarés, i el capítol de la Seu signen amb Berenguer dEntença un acord de repartiment del delme relatiu a Xiva i als seus termes.
3.
1260, octubre 6. València.
Acord sobre la venda del delme de Bunyol i Riba-roja signat entre el bisbe de València, Andreu dAlbalat, i el capítol de la Seu i el senyor dels llocs i termes respectius, Pere Ferrandis dÍxer. El bisbe i el capítol es reserven, però, el delme dels cristians quan nhi haja i el delme dels ramats excepte el terç per raó de la milícia. La donació es fa per una sola vida.
4.
1275, abril 15. Lleida.
Jaume i confirma la possessió de Torís a Teresa Gombau, filla de Gombau dEntença.
5.
1280, maig 11. València.
Pere el Gran constitueix Berenguer de Conques com a procurador especial per demanar al jutge Pere de Costa els documents refets que shavien perdut on constaven els drets del domini i la potestat reial relatius al castell, vila i terme de Xiva.
6.
1281, juny 15. València.
Pere el Gran ordena a lalfaquí i al batlle de València que prohibisquen lobtenció de sal a Xelva i Xiva i els seus termes i en altres llocs del regne.
7.
1284, desembre 27. Alcosser.
Carta de poblament de Xestalgar atorgada per Sança Roís de Varea, vídua dArtal de Huerto i senyora del lloc.
8.
1286, abril 8. València.
Martí Roís de Foces/Martín Ruiz de Foces, senyor de Xestalgar, i Jaspert de Botonac, bisbe de València, que juntament amb el capítol de la seu valenciana és senyor de Xulella, procedeixen a lamollonament de la frontera comuna.
9.
1289, març 2. Saragossa.
Alfons el Liberal ordena al justícia de València que impedisca que els homes de Xiva siguen empenyorats per haver-se oposat al rescat dun home del lloc capturat pels de Requena il·legalment.
10.
1289, octubre 20. Montsó.
Alfons el Liberal atorga protecció i guiatge als mercaders provinents del regne de Castella que vinguen al regne de València i al dAragó. Ordena també que siguen protegits quan tornen a Castella i que hauran de passar necessàriament per Bunyol i Xiva i podran tornar a les seues terres amb productes, tot pagant les corresponents lleudes i peatges, excepte els que estiguen prohibits.