6.
1281, juny 15. València.
Pere el Gran ordena a lalfaquí i al batlle de València que prohibisquen lobtenció de sal a Xelva i Xiva i els seus termes i en altres llocs del regne.
7.
1284, desembre 27. Alcosser.
Carta de poblament de Xestalgar atorgada per Sança Roís de Varea, vídua dArtal de Huerto i senyora del lloc.
8.
1286, abril 8. València.
Martí Roís de Foces/Martín Ruiz de Foces, senyor de Xestalgar, i Jaspert de Botonac, bisbe de València, que juntament amb el capítol de la seu valenciana és senyor de Xulella, procedeixen a lamollonament de la frontera comuna.
9.
1289, març 2. Saragossa.
Alfons el Liberal ordena al justícia de València que impedisca que els homes de Xiva siguen empenyorats per haver-se oposat al rescat dun home del lloc capturat pels de Requena il·legalment.
10.
1289, octubre 20. Montsó.
Alfons el Liberal atorga protecció i guiatge als mercaders provinents del regne de Castella que vinguen al regne de València i al dAragó. Ordena també que siguen protegits quan tornen a Castella i que hauran de passar necessàriament per Bunyol i Xiva i podran tornar a les seues terres amb productes, tot pagant les corresponents lleudes i peatges, excepte els que estiguen prohibits.
11.
1295, juny 30. València.
Martí Roís de Foces i la seua dona, Eva dEntença, venen a Jaume II el castell i la vila de Xestalgar per 50.000 sous de València.
12.
1296, agost 20. València.
Jaume II ven la senyoria de Xestalgar i les seues alqueries i llocs a Bernat Guillem dEntença, representat pel seu procurador, Sanç de Laçano, alcaid de Xiva, per 50.000 sous, rebent 30.000 sous i la senyoria dAlfondeguilla pel valor restant.
13.
1298, maig 18. Barcelona.
Jaume II ordena al seu procurador en el regne de València, Jaume de Xèrica, que faça respectar el dret al·legat pels homes de Xestalgar a la seua possessió del Camp de Farsiterg.
14.
1303, desembre 9. València.
Jaume II escriu al batlle i als jurats i justícia de Xiva i els ordena entregar al procurador seu al regne de València els béns indegudament confiscats a un musulmà que pretenia dur a Castella una certa quantitat de safrà i altres béns prohibits, ja que no era competència seua sinó de loficial reial.
15.
1304, maig 12. Osca.
Jaume II comunica al justícia, als jurats i als prohoms de València que, per demanda de Gombau dEntença, havia enfranquit els habitants de Xiva del pagament de lleuda, peatge, portatge, mesura del pes, passatge, ribatge i altres. També ho fa saber al batlle general del regne de València, Bernat de Libià.
16.
1304, novembre 28. València.
Jaume II, a petició de Gombau dEntença, concedeix la celebració dun mercat setmanal a Xiva i ofereix protecció als participants.
17.
1304, desembre 21. València.
Jaume II fa donació dels territoris de Bunyol i Macastre i els llocs de Setaigües, Alboraig, Iàtova i Motroton al seu fill linfant Alfons.
18.
1305, juny 12. Barcelona.
Jaume II, comunica al batlle general del regne de València i als oficials encomanats de les coses vedades que ha autoritzat Guillem Serrà, fill de Jaumina de Canelles, dama de la reina Blanca, per traure fora del regne cent senalles de pegunta.
19.
1305, setembre 4. Barcelona.
Jaume II ordena al seu tresorer Pere de Boïl que, dels diners demanats a les aljames musulmanes de València, liquide un deute contret amb Enric de Quintavall, entregant-li els 10.000 sous que mancaven dels 20.000 sous que li eren deguts inicialment.
20.
1305, desembre 23. Saragossa.
Jaume II ordena al seu procurador al regne de València que entregue a lalcaid de Macastre, Garcia Lop de Roda, els 1.000 sous que li són deguts per la tinença del castell, malgrat el fet que les rendes del lloc són retingudes per Sanç de Loris per un deute de lanterior propietari de la senyoria, Pere Ferrandis (II).
21.
1308, gener 20. València.
La reina Blanca confirma un privilegi de Jaume i de juny del 1254 que perdona els musulmans de Bunyol i els renova les condicions de poblament que hi tenien fins aquell moment.
22.
1308, gener 22. València.
La reina Blanca confirma el privilegi signat el 10 dabril del 1300 pel seu antecessor en la baronia, Pere Ferrandis dÍxer (II), senyor de Bunyol, que atenia les queixes de laljama al voltant de diversos aspectes relacionats amb les condicions del poblament.
23.
1308, gener 29. València.
La reina Blanca confirma el document poblacional atorgat el 29 de juliol del 1266 per Pere Ferrandis, fill i lloctinent de Jaume i al regne de València, a laljama musulmana procedent del castell de Bes, a qui assigna les seues alqueries de Iàtova, Millares, Turx, Cuerna, Pardenillas i la Bacolla, que pertanyen al terme de Bunyol.
24.
1308, febrer 3. València.
La reina Blanca, estén una nova carta de poblament en condicions semblants a les de la primitiva als musulmans del terme del castell de Macastre perquè lhavien perduda com a conseqüència de la guerra.
25.
1308, febrer 5. València.
La reina Blanca comunica al seu batlle general al regne de València, Ponç de Soler, i a lalcaid de Bunyol que han de respectar la franquícia de la prestació de la sofra reconeguda a un musulmà del lloc per lanterior posseïdor de la senyoria, Pere Ferrandis dÍxer (II).
26.
1308, febrer 5. València.
La reina Blanca confirma una donació dunes terres a Bunyol feta per Pere Ferrandis dÍxer (I) en lany 1275.
27.
1308, març 13, València.
La reina Blanca confirma una disposició de Jaume II del dia anterior ordenant als musulmans de la Foia de Bunyol el pagament de les primícies al rector de Bunyol.
28.
1308, maig 25. València.
Jaume II ordena al batlle general de la reina al regne de València, Ponç de Soler, i als alcaids de Bunyol i Macastre que obliguen els habitants a entregar les primícies als rectors de les esglésies que el bisbe haurà de proveir convinentment.
29.
1308, desembre 25. València.
La reina Blanca nomena Mahomat Taraçoni com a alamí de Bunyol.
30.
1309, març 16. Barcelona.
La reina Blanca ordena al seu batlle general al regne de València, Enric de Quintavall, que revise i resolga sobre la provisió i el manteniment de les fortaleses de Bunyol, Macastre, Madrona i Gallinera i dels altres llocs sota la seua jurisdicció habitats per musulmans.
31.
1309, abril 3. Barcelona.
La reina Blanca ordena al seu batlle general, Enric de Quintavall, que entregue els 500 sous del violari que té assignat Jaumina de Canelles al seu fill Guillem Serrà que acompanya el rei al setge dAlmeria.
32.
1309, maig 11. Barcelona.
Jaume II dona instruccions al seu batlle general al regne de València, Bernat dEsplugues, perquè procedisca conjuntament amb el batlle de la reina, Enric de Quintavall, amb prudència en relació amb lexacció demanada per a la campanya dAlmeria a les aljames perquè shi han revoltat.
33.
1309, juny 7. Barcelona.
La reina Blanca ordena al seu batlle general al regne de València, Enric de Quintavall, que col·labore amb el batlle del rei, Bernat dEsplugues, en la recaptació del subsidi ordenat pel monarca per a la campanya dAlmeria encara que haurà de procedir amb precaució per lambient revoltat de les seues aljames.
34.
1309, octubre 26. Setge dAlmeria.
La reina Blanca ordena al seu batlle general que execute sense dilació la sentència de mort dictada pel jutge reial Guillem de Jàfer recaiguda sobre Sanç Esquerdo, que havia assassinat el batlle de Setaigües, Pere Calders.
35.
1310, febrer 7. València.
Jaume II encomana la tinença i custòdia de les cases i la fortalesa de Macastre al ciutadà de València Jaume Soguer, que percebrà 300 sous anuals, 4 cafissos de forment i 4 de panís i lexplotació de la taverna del lloc.
36.
1310, octubre 6. Barcelona.
La reina Blanca demana al seu batlle general, Enric de Quintavall, que intervinga i castigue severament un musulmà de Bunyol que es va resistir, armat, a la seua detenció per un oficial senyorial i encara, després dhaver estat alliberat sota fiança, va assassinar un monjo de Santa Maria del Puig de València al terme de Requena.
37.
1310, octubre 29. Barcelona.
Anotació que recull la confirmació de Jaume II feta en favor de Guiu de Xanesveres sobre la tinença del castell de Bunyol, que exercia en nom de la reina, que ha traspassat recentment. Li reconeix també el dret a percebre 3.000 sous en concepte de retinença tal com abans percebia.
38.
1312, setembre 22. Barcelona.
Jaume II retreu a lalcaid de Bunyol, Guiu de Xanesveres, la intromissió en les competències del batlle, ja que havia alliberat sota fiança un musulmà de Bunyol condemnat per adulteri, ignorant lordre dempressonar-lo al castell.
39.
1313, març 12. Montblanc.
Jaume II ordena al batlle general del regne de València, Bernat dEsplugues, que faça endreçar el molí de Setaigües i impedisca al batlle del lloc exigir als veïns el pagament de la molta del gra, ja que es veuen obligats de moldre a Bunyol i paguen així dues moltures.
40.
1313, desembre 18. València.
Jaume II ordena a lalcaid de Xest la restitució dels béns confiscats a uns pastors de Xiva i de Mançanera que havien estat assaltats per musulmans de Xest amb la complicitat de lesmentat alcaid, a qui ordena comparéixer immediatament davant la cúria del rei.
41.
1314, març 1. València.
Jaume II absol Saurina, una dona de Setaigües, de les acusacions que havien estat contra ella formulades al voltant duna suposada col·laboració en lassassinat del batlle de Setaigües, Pere Calders.
42.
1314, novembre 11. Lleida.
Cartes nupcials entre linfant Alfons, fill segon de Jaume II, i Teresa dEntença.
43.
1314, novembre 12. Lleida.
Jaume II ordena al vicegerent de la procuració, Bernat de Cruïlles, de detenir provisionalment les investigacions obertes pel batlle general del regne de València, Bernat dEsplugues, al voltant dels crims comesos per lalcaid de Xiva i un grup de musulmans del lloc a Bunyol, pels quals fets també havia resultat nafrat un saig de la procuració.
44.
1314, novembre 15. Balaguer.
Linfant Alfons nomena Bernat Vidal batlle de Xiva i dels seus termes amb el salari acostumat.
45.
1315, febrer 8. Lleida.
Linfant Alfons nomena el seu camarlenc, Guillem Serrà, com a alcaid i batlle de Xiva i el seu terme.
46.
1315, febrer 9. Lleida.
Linfant Alfons mana al batlle de Xiva executar una ordre seua per la qual havia donat a Berenguer Anglés, de lescrivania del rei, 10 jovades de terra al lloc de Miralcamp, en el terme de Xiva, tal com havia ordenat al seu antecessor en el càrrec, que havia mort sense haver-ne formalitzat lentrega.
47.
1315, març 8. Balaguer.
Els infants Alfons i Teresa entreguen un heretament situat al pla de Miralcamp, en el terme de Xiva, a lescrivà del rei Berenguer Anglés.
48.
1315, març 15. Balaguer.
Linfant Alfons nomena Enric de Quintavall com a batlle general seu en relació amb els béns que posseeix al regne de València.
49.
1315, abril 1. Balaguer.
Linfant Alfons recorda que el rei ha ordenat a Guiu de Xanesveres, alcaid del castell de Bunyol, entregar la fortalesa i que preste a linfant jurament dhomenatge, i al batlle reial Bernat dEsplugues que no sentremetés en la percepció de les rendes. Linfant insisteix ara al batlle del rei al regne de València que permeta rebre les rendes de Bunyol a Enric de Quintavall, a qui ha nomenat batlle general seu.
50.
1315, abril 23. Manresa.
Linfant Alfons nomena Jaume de Castellnou com a batlle de Bunyol i els seus termes.
51.
1315, maig 1. Moià.
Linfant Alfons constitueix Enric de Quintavall com a procurador seu als llocs que posseeix al regne de València.
52.
1315, maig 13. Barcelona.
Linfant Alfons nomena Jaume Soguer com a alcaid de Macastre. Li assigna com a salari 300 sous anuals i 4 cafissos de blat i 4 de panís, i li cedeix la taverna del lloc.
53.
1315, maig 29. Barcelona.
Linfant Alfons ordena al seu procurador que impedisca conrear terres del terme de Setaigües a persones que no hi tinguen la seua residència.
54.
1315, juny 12. Barcelona.
Linfant Alfons constitueix una procura especial en favor dEnric de Quintavall perquè intervinga en procediments judicials que atenen al senyor.
55.
1315, octubre 1. Barcelona.
Linfant Alfons, a precs de Pere de Ribes, de la casa de la infanta Teresa, nomena Jaume de Ribes al cap de lescrivania de Xiva, Bunyol i la Foia i també de Setaigües.
56.
1316, maig 1. Tarragona.
Linfant Alfons ordena al seu procurador Enric de Quintavall que comprove i certifique si la confecció dalbarans i el salari corresponent corresponia al batlle, Guillem Serrà, que havia reclamat ja que la comanda de lescrivania feta a Jaume de Ribes hi incloïa també aquesta feina.