Viles planificades valencianes medievals i modernes - Vicenç M. Roselló Verger


VILES PLANIFICADES VALENCIANES

MEDIEVALS I MODERNES

VICENÇ M. ROSSELLÓ I VERGER

VILES PLANIFICADES

VALENCIANES

MEDIEVALS I MODERNES

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

INSTITUT DESTUDIS CATALANS

2017

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.

© Vicenç M.Rosselló i Verger, 2017

© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València i Institut dEstudis Catalans, 2017

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es

Publicacions@uv.es

Institut dEstudis Catalans

www.iec.cat

Publicacions@iec.cat

Maquetació: Inmaculada Mesa

Imatge de la coberta: Vista aèria dAlmenara, planificada en quadrícula (Google Earth des de tramuntana) Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

ÍNDEX

PREFACI

INTRODUCCIÓ

Les condicions físiques

Les circumstàncies històriques

Geometria urbana

Qüestions de mètode

Bibliografia general

LA FRANJA LITORAL DE TRAMUNTANA

Traiguera, segona vila del Maestrat

Vinaròs, una vila de senyoria militar

Càlig, llana i vi, i la torre

Sant Mateu, una vila de prosàpia montesiana

La Salzadella, vila murada

Benicarló, vila senyorial

Les Coves de Vinromà, vila fortificada de senyoria

Bell-lloc, un assentament al pla de lArc

Orpesa, un castell senyorial oblidat

Castelló de la Plana

Almassora, de nom aràbic i fundació cristiana

Vila-real

La pobla de Nules

Mascarell, una petita vila emmurallada, encara

Almenara, vila planificada medieval

ZONA INTERIOR DEL NORD

Zucaina, vila morisca, però geomètrica

La Pobleta dAlcolea

Sorita, una aldea de Morella

El Bellestar, un llogaret ressuscitat

Laldea del Forcall i lannex planificat renaixentista

Olocau del Rey, un enclavament de frontera

Cinctorres

Catí, un poble assenyalat pels mercaders de llana

Vistabella del Maestrat

FRANJA LITORAL CENTRAL

La Pobla de Vallbona, una vila planificada

Manises, vila de senyoria

Cullera fortificada

Carlet, el castell i els moros

Carcaixen(t), un nucli tardà

Gandia, vila ducal

SECTOR INTERIOR MERIDIONAL

Beniarrés, vila de senyoria

Cocentaina, una vila de prestància

Alcoi, un assentament colonial

Beneixama, alqueria evolucionada

Elda: dalqueria a vila

Monforte: un castell i una moreria

LITORAL MERIDIONAL

Pego, la vila medieval i el seu parcel·lari

El raval de Dénia

Teulada, un lloc medieval escairat i fortificat

Benissa, un nucli islàmic remodelat?

El raval dAlacant

ÍNDEX TOPONÍMIC

PREFACI

La recol·lecta de materials per a aquest assaig, com també la visita reiterada de les viles estudiades ha hagut de mester quatre o cinc anys de feina no exclusiva, òbviament, cosa que explica el tractament divers que trobaràs, amable lector, quan compares el teu poble amb els altres. Cal confessar que levolució urbana no ha estat el fort dels nostres geògrafs ni dels arqueòlegs, si més no dels dedicats a lèpoca medieval i moderna. Alguns historiadors, sobretot locals (sense menystenir-los, ni prop fer-hi), hi han dedicat una meritòria atenció. Nogensmenys, la informació esdevé molt desigual: independentment del pes, volum o extensió de les viles, pobles o llogarets, el meu tractament ha estat condicionat per les dades de què he pogut disposar. La bibliografia, de més a més de ser escadussera, és mala de trobar i sovint dignota existència. Altrament, no he fet recerca darxiu; en el millor dels casos he aprofitat les publicacions daltres investigadors: tots consten a les notes a peu de pàgina o a la bibliografia específica.

La introducció general que santeposa al recorregut, nucli per nucli de nord a sud lògicament ha estat la darrera en redactar-se, ja que es tracta dun intent de conclusions, sempre provisionals. Qualcú hi observarà un cert desequilibri favorable a la meitat septentrional del País Valencià. És obvi que la cultura, el règim jurídic, les formes dexplotació i la llengua ens vingueren de tramuntana i les comarques més influïdes foren les immediates. A banda shi suma el camí el Camí que ha articulat un país llargarut amb un litoral més accessible, gràcies als corredors o passadissos, i més colonitzable per als nostres invasors feudals i per als seus descendents naturalitzats que tenien una presumpta idea durbanisme reglat.

La tasca de recerca i redacció daquest llibre ha estat personal i solitària i lha realitzat un geomorfòleg preocupat no només per les formes del relleu, sinó també per les del poblament i assentament urbà. Les múltiples i encomiables ajudes rebudes consten als respectius capítols i lautor, a la bestreta, demana indulgència si nha oblidat qualcuna. No puc deixar desmentar, tanmateix, la col·laboració de Guillermo Pascual, responsable conscienciós dels croquis i plànols, i la seua infinita paciència.

26 de febrer de 2017

INTRODUCCIÓ

El País Valencià és massa llarg i divers per poder reduir a un comú denominador levolució urbana de les seues viles i ciutats. Nhi ha dorigen romà o ibèric, andalusí, cristià catalanesc o aragonès, senyorial o reialenc, renaixentista o il·lustrat...

Confrontar espontaneïtat amb geometria és una temptació tecnocràtica i simplista. Pot més el poblador que el planificador? La concepció mental, soposa a la natura el relleu, la hidrografia, el clima, la vegetació o shi adapta? Per què allò quadrat, hipodàmic, ha de ser millor que el concèntric o radial? No hi ha raons geomètriques en ladaptació a les isohipses? Pensem en la generació de cons.

Lordre racional, la línia recta i la intersecció dels 90º sha imposat a la mentalitat occidental que, de tant en tant, es deleix per immergir-se escapar-se a la natura que amb prou feines mostra rectes (ni línies, ni angles). Siga clàssica hipodàmica o romana, renaixentista o il·lustrada, no podem menystenir la imposició de la geometria euclidiana que identifiquem sovint amb la planificació. Aquesta planificació implica un poder (reial, senyorial, econòmic, polític...) que no exclou, sobretot a lexecució secular, lespontaneïtat i la distorsió. Per aquest motiu trobem tants carrers estrets, torts i lletjos en nuclis pobres i rics. Lautoritat del planificador podia esvair-se o no arribar a leficàcia.

En el canvi de segle, larqueogeògraf Gérard Chouquer insistiria, més que en la «persistència del plànol» de Lavedan, en la «transmissió de les formes» que poden reviure (ucronia), repetir-se (isotopia) o desplaçar-se en paral·lel (isoclínia). De la línia o del punt detectats arqueològicament hom passa a lespai: els cadastres antics no són més que una forma. No hi ha una connexió directa entre la designació (vilanova, burg, pobla) i la morfologia urbana, ni tampoc entre lacta de fundació o carta de poblament i la regularitat del plànol.

La planificació rau a «lordre geomètric provinent duna intervenció voluntària», no fàcil de discernir a causa de les imposicions topogràfiques, les romanalles anteriors, el cadastre rural. La voluntarietat pot ser més decisiva que la regularitat, mediatitzada sempre per les intervencions espontànies (Gauthiez-Za-dora-Rey-Galinié, 2003). La proliferació deixamples ortogonals al Languedoc durant els segles XIII-XV, assenyalada per Jean-Loup Abbé (2003), dirigida pels templers i hospitalers, suggereix un cert paral·lelisme al nostre Maestrat.

El component andalusí o islàmic, com és lògic, no ha estat el tema més tractat pels urbanistes europeus. Podríem sospitar que els nostres «planificadors» andalusins, imbuïts de la matemàtica dal-Khwarizmí (segle IX), no desconeguessen lortogonalitat clàssica o contemporània? I romanen, encara, més interrogants. Algun geòmetra o soguejador europeu germànic, provençal, llombard... podria haver intervingut a les viles trescentistes del País Valencià o de Mallorca? I una darrera qüestió: té qualque repercussió labast territorial de la senyoria o del reialenc pel que fa a la geometria dels plànols?

El planificador topa sovint amb uns constrenyiments a la seua acció, igual que el poblador o colonitzador espontani. Parlem destabilitat, dhabitatges definitius, de carrers i places, dun entramat civil de cert abast, duna economia i duna societat organitzada. Donem per suposat el clima i la vegetació. El sòl, però, és tan important com a productiu conreu, pastura, com per a fonament dels edificis i de les vies de comunicació.

Дальше