Directors de la col·lecció
Antoni Furió i Enric Guinot
© Carles Rabassa Vaquer i Elena Sánchez Almela, 2017
© Daquesta edició: Universitat de València, 2017
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Llibre de Peita de 1588, Arxiu Municipal de Castelló
Maquetació: Inmaculada Mesa
Introducció
Els llibres on apareixen registrats els acords presos en les reunions del consell municipal representen una de les fonts històriques més importants entre les conservades als arxius municipals, ja que constitueixen leix de la vida administrativa del municipi. A través dels temes tractats en aquestes reunions i dels acords presos i anotats podem fer-nos una idea cabal no tan sols del funcionament de la institució sinó també de la pràctica totalitat dels aspectes que conformen el panorama de la vida local: assumptes polítics, gestió econòmica, relacions amb la corona, recaptació dimpostos, situació financera, ordenances municipals, eleccions de les magistratures urbanes, etc. En els últims anys, donada la rellevància i varietat de les informacions aportades, sha iniciat la publicació dalguns dels registres més antics conservats en les principals ciutats i viles del regne, com és el cas de la mateixa ciutat de València, Xàtiva o Gandia.1
Amb la present edició, que vol tenir continuïtat en els propers anys, afegim a aquest grup els llibres conservats a lArxiu Municipal de Castelló, on la sèrie comença amb el volum corresponent a 1374-1375, i des daquesta data té una notable continuïtat, si bé no shan conservat els volums corresponents a tots els exercicis. El projecte és fruit dun conveni entre lAjuntament de Castelló, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i té lobjectiu de publicar en successius volums els registres de consell de la vila de Castelló corresponents al període medieval. En aquest volum comencem la sèrie amb els quatre primers llibres de consells conservats a lArxiu Municipal de Castelló, corresponents als exercicis de 1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383.
ELS LLIBRES DE CONSELLS DE LA VILA DE CASTELLÓ
A lArxiu Municipal de Castelló la sèrie documental de les actes municipals sinicia en 1374 amb els Llibres de consells.2 Amb aquesta denominació es fa referència a uns volums en els quals es recullen una sèrie de documents, el contingut bàsic dels quals són les actes de les sessions celebrades pel consell municipal en un determinat exercici. Molt sovint, però, aquests volums contenen també altres documents: al llarg dels segles xiv i XV, de manera no sistemàtica, shi agrupen també en moltes ocasions el registre dalbarans o el judiciari dels jurats.3 En la coberta de cada volum normalment apareix escrit, com a títol, llibre de consells, o dels consells, seguit del noms dels quatre jurats durant ladministració dels quals tenen lloc aquestes reunions. És un títol genèric, perquè de manera invariable dins de cada volum es conserven les actes esmentades, encara que moltes vegades, com diem, estiguen agrupats també altres tipus de registres.
Podríem preguntar-nos sobre lexistència dexemplars més antics, anteriors al primer que sha conservat. Cal assenyalar que segons lÍndice de Ortiz, un inventari elaborat en 1763 i conservat al mateix arxiu municipal, ja en aquell moment la sèrie siniciava, com en lactualitat, en 1374. Anteriorment a aquesta data els documents conservats són majoritàriament pergamins, si bé alguna sèrie com la dels Llibres de vàlues de la peyta comença en 1371. Pel que fa als pergamins, la seua conservació sempre fou objecte duna atenció especial, ja que el contingut de molts dells tenia una importància cabdal per a la vila, com ara els privilegis, les concessions o els acords que constituïen la base de la normativa jurídica municipal. Un bon exemple el podem trobar en un acord registrat en un dels llibres publicats en aquest volum, quan després dhaver rebut unes cartes reials sindica que «foren meses les dites letres del porter en la caxa del consell, en la capceta que y és pintada a senyal real et de consell».4
Per contra, i a la llum de la documentació conservada, sembla que altres tipus de documents elaborats sobre un suport molt més perible com és el paper, i que eren el resultat duna activitat estrictament municipal, no foren objecte de la mateixa atenció i cura en la seua conservació fins a la dècada dels setanta del segle XIV. Un fet, daltra banda, que coincideix cronològicament amb les obres dadequació del palau comú de la vila. Si bé és cert que el nou palau no va estar totalment definit fins als primers anys del segle XV, ja durant la segona meitat del Tres-cents va anar adquirint dotacions millors i un espai físic més extens,5 circumstàncies que havien de contribuir a la conservació en condicions adequades de la documentació generada pel municipi.
Loficial encarregat de lelaboració i la custòdia dels llibres de consells era lescrivà del consell, que ho era també dels jurats, un ofici que cada any era elegit pels jurats i consellers en la primera sessió que celebraven el dilluns següent a la festa de Pentecosta o Pasqua Granada, que és quan es renovaven els càrrecs.6 Elaborats en lescrivania del consell, aquests volums constitueixen unes unitats de conservació arxivística que són el resultat de la pràctica de recopilar la documentació seguint una lògica molt concreta: agrupar en un sol volum els registres de les actuacions del consell i jurats dun determinat exercici. El criteri de lescrivà no només va determinar la forma de conservar-los, sinó que la seua empremta també va quedar plasmada formalment a través danotacions escrites en la coberta dels llibres de consell, ja fos amb el seu nom, una creu amb les inicials dels evangelistes o altres signes que, almenys en els més antics, van conferir a aquests llibres un caràcter personal molt similar al dels registres notarials.
Pel que fa als quatre llibres que constitueixen la present edició (1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383), hem de dir que únicament shi van recollir les actes de les diferents sessions celebrades pel consell. Serà en volums posteriors quan aniran afegint-se altres tipus de registres que es relliguen amb les actes municipals.
Cadascun dels llibres, en tant que unitat de conservació arxivística, recull les actes de les sessions celebrades durant lany dexercici dels jurats, que com és sabut no coincidia amb lany natural. La renovació dels jurats es produïa en la festivitat de Quinquagèsima, que segons com varia la Pasqua pot caure entre el 10 de maig i el 13 de juny. El mandat dels nous jurats siniciava amb el seu jurament diumenge de Pentecosta. Lendemà dilluns, es reunia per primer cop el consell municipal per procedir a elegir un escrivà dentre els notaris de la vila i constituir un dels quatre jurats com a síndic i clavari -és a dir, tresorer, encarregat dadministrar els diners públics. A partir dací siniciava lany de ladministració daquest equip de jurats i consellers, que durava fins al dissabte vespra de Pentecosta de lany següent, quan estaven obligats a convocar una sessió del consell municipal per elegir els jurats que sencarregarien de ladministració de la vila a lany següent.
El procés delaboració de les actes el podem deduir gràcies a la conservació dalguns esborranys, en els quals els escrivans prenien directament nota dels assumptes tractats abans de passar-los a net. Aquests esborranys tenen la mateixa estructura que els textos definitius, bé que amb algunes abreviacions per la necessitat de prendre nota de manera ràpida, per exemple en labsència de títols de dignitat honrat, discret, etc. o en algunes frases inacabades que corresponen a fórmules dús freqüent. Formalment presenten moltes frases i paraules ratllades, marges no respectats o absència dells, formats variables i en el costat esquerre de cada acord apareix anotat factum com a indicatiu dhaver estat traslladat al text definitiu.
Les actes apareixen redactades en un temps verbal passat. De vegades les accions i determinacions posteriors derivades de ladopció dun acord també podien, si així hom considerava, quedar reflectides en lacta, precedides sempre per la fórmula post hec i la data corresponent. Aquestes anotacions provocaven en alguns casos manca despai per completar les frases, que eren acabades al final del full o en fulls posteriors, circumstància que nosaltres hem indicat sempre mitjançant nota a peu de pàgina. En altres ocasions, en canvi, es deixava espai en blanc per acabar la còpia dun determinat acord o document que mai no va arribar a completar-se.
Al principi de cada llibre, després del títol on sindica el nom dels quatre jurats encarregats de la gestió de la vila en eixe any, apareixen anotats els noms dels consellers distribuïts per parròquies. A continuació, per ordre cronològic, es van registrant les actes de les diferents reunions celebrades pel consell municipal. La seua estructura és molt simple, amb un esquema que es repeteix en cada acta de sessió del consell. En primer lloc calia anotar els elements formals que atorgaven legitimitat a la convocatòria de la reunió. Cada acta sinicia amb la indicació de la data de celebració: dia de la setmana, mes i any, encara que de vegades aquest darrer falta perquè es dóna per sobreentès. A continuació sexpressa el lloc on se celebra la reunió, que en la documentació transcrita llevat duna sessió celebrada el 25 de juny de 1374 en lesglésia parroquial, serà sempre sempre el «palau comú» de la vila de Castelló. Fa referència al que es va alçar a partir dels anys quaranta del segle XIV darrere de lesglésia, donant al carrer dels Sabaters (actualment Colón), i que va ser la seu del poder municipal durant tres segles i mig.
En tercer lloc es fa constar el sistema utilitzat per a la seua convocatòria, per tal de deixar constància que shan acomplit tots els requisits legals que marcaven les ordenances. Gairebé sempre sha fet mitjançant un pregó públic, en el qual el saig o crida públic, amb so de trompeta i de viva veu, anuncia la convocatòria pels llocs acostumats de la vila. En molts pocs casos es fa constar que shagen fet servir albarans per escrit per comunicar la convocatòria als consellers. Finalment sanoten els noms de tots els assistents a la junta, començant pel justícia, seguint pels jurats i acabant amb els consellers que hi participen.
Després de lencapçalament de la sessió es van anotant els diferents assumptes tractats pel consell. El text sol començar amb la veu primo o primerament, i els acords successius són introduïts per la partícula ítem. La majoria de vegades es fa constar qui proposa el tema, però en alguns casos no consta lautoria de la proposta. Normalment són els jurats, o algun dells, els encarregats de proposar els assumptes a tractar, però també ho poden fer altres membres del consell o fins i tot persones particulars alienes a aquest òrgan, que plantegen alguna demanda o petició (fon mès per los dits honrats jurats, fon proposat en consell per). Formalment aquestes propostes podien haver estat presentades de manera oral o per escrit. Un cop indicada lautoria de la proposta, sexposa el tema o problema que se sotmet a la consideració del consell, de vegades de manera més extensa, daltres de manera més sumària.
Després daquesta part expositiva, ve la part realment important a efectes de la documentació, la dispositiva. Separat de la resta per un signe gràfic de calderó i encapçalat per la fórmula lo consell acordà o altra de semblant, es recull quin és lacord que ha pres el consell sobre lafer que sha sotmès a la seua consideració. Segons la naturalesa jurídica dallò que ha de determinar el consell poden utilitzar-se diferents verbs dispositius: acordà, manà, assignà, comanà, donà poder, elegí, pregà, requerí, suplicà, etc.
Aquesta és la part més important, deixar per escrit els acords que pren el consell sobre els diversos temes que toca, siguen de naturalesa política, econòmica, legislativa o de qualsevol altre tipus. Per contra, molt poques vegades es recullen les intervencions particulars. No podem conèixer el debat que ha existit al si del consell sobre els diferents temes, ni quines persones o faccions shan posicionat a favor o en contra de determinades iniciatives, ja que les deliberacions no venen recollides a lacta de la sessió. De vegades podem sospitar que hi ha enfrontament o debat llegint entre línies, o veient la reiteració de certes qüestions, però en aquest sentit la documentació no és explícita.7 La seua raó de ser, la que explica que es redacten actes i es posen per escrit, és deixar constància dels acords presos pel consell i que aquests tenen plena força legal, ja que han estat presos de manera legítima, seguint escrupolosament allò que estipulen les ordenances, tant pel que fa a la convocatòria, com als assistents i a la manera darribar a lacord.
El consell de la vila de Castelló està format pel justícia, els quatre jurats, lescrivà del consell i vora una quarantena de consellers. Des de 1335, i ratificat per les ordenacions de la reina Elionor de 1341, el nombre de consellers es fixa en sis per parròquia, la qual cosa faria un total de trenta-sis consellers.8 Com que els jurats vells i lescrivà, després del seu mandat, sincorporaven també com a consellers, la xifra final de consellers està al voltant dels quaranta.
A partir dels quatre llibres publicats en aquest volum podem veure que el nombre de sessions del consell celebrades cada any oscil·la entre trenta-quatre i quaranta-cinc. Això representa una mitjana de poc més de tres reunions al mes, però la distribució al llarg de lany és absolutament irregular, ja que depèn dels problemes que es van plantejant al municipi. En alguns mesos trobem cinc o sis reunions, de vegades en dies consecutius, quan la gravetat dels temes plantejats obliga a congregar contínuament el consell per prendre decisions importants. En canvi, en altres moment pot haver transcorregut més dun mes sense la convocatòria de cap junta.
Algunes sessions tenen una data fixa que sha de repetir cada any, normalment vinculada al calendari electoral. El costum en Castelló és que la primera sessió del nou consell sha de celebrar el dilluns posterior al diumenge de Pentecosta. Com és sabut lelecció dels nous jurats shavia de fer dissabte vespra de Pentecosta, el jurament dels càrrecs té lloc lendemà diumenge a lesglésia de Santa Maria en acabar la missa major de festivitat tan solemne, i dilluns celebren la primera sessió del nou consell. El primer acte del consell acabat de nàixer, segons marquen les ordenacions municipals i veiem cada any, ha de ser elegir un escrivà dels jurats, i designar com a síndic i clavari (allò que avui denominaríem tresorer) un dels quatre jurats.9