Algunes sessions tenen una data fixa que sha de repetir cada any, normalment vinculada al calendari electoral. El costum en Castelló és que la primera sessió del nou consell sha de celebrar el dilluns posterior al diumenge de Pentecosta. Com és sabut lelecció dels nous jurats shavia de fer dissabte vespra de Pentecosta, el jurament dels càrrecs té lloc lendemà diumenge a lesglésia de Santa Maria en acabar la missa major de festivitat tan solemne, i dilluns celebren la primera sessió del nou consell. El primer acte del consell acabat de nàixer, segons marquen les ordenacions municipals i veiem cada any, ha de ser elegir un escrivà dels jurats, i designar com a síndic i clavari (allò que avui denominaríem tresorer) un dels quatre jurats.9
Una altra data marcada en el calendari electoral és el 28 de setembre, vespra de sant Miquel, quan sha de reunir el consell per procedir a lelecció del mostassaf, el qual jurarà i prendrà possessió al dia següent. Com veiem sempre es busquen dates assenyalades per fer els juraments dels nous càrrecs, que normalment tenen lloc davant tot el poble congregat en lesglésia per escoltar la missa.
El dia 22 de desembre és una altra data fixa de celebració de consell, ja que les ordenances del regne estableixen aquest dia per a procedir a lelecció del justícia (que jurarà el càrrec el dia de Nadal). Lendemà de Nadal, dia 26 de desembre, és també una data en què sempre sajunta el consell municipal: no sols és la primera sessió presidida pel nou justícia (i tots els actes que ho regulen) sinó que és també el dia en què segons les ordenacions municipals sha de procedir a elegir el sequier i el sagristà de lesglésia de Santa Maria per a lany següent.
Finalment, el dissabte vespra de Quinquagèsima, com sha dit, és quan shan delegir els nous jurats per a lexercici següent, en una sessió que és sempre lúltima del llibre.
Llevat daquestes sessions amb data marcada, lligades al calendari electoral, la resta de reunions no tenen un periodicitat fixa, sinó que la convocatòria dependria de la necessitat dafrontar determinades qüestions que anaven plantejant-se. Tampoc no es percep un predomini dun determinat dia de la setmana per ajuntar el consell. És cert que en lexercici de 1380-1381 una de cada tres reunions se celebra en diumenge, la qual cosa semblaria indicar una preferència pels festius per no interferir amb el temps de treball, però en els altres llibres transcrits no se segueix aquesta tònica.10 Molt sovint les convocatòries responen a la necessitat de donar resposta urgent a alguna qüestió.
UN AMPLI VENTALL DE TEMES
Al llarg del segle xiv es produeix un procés de progressiu enfortiment del consell, que de simple òrgan assessor dels jurats (la magistratura col·legiada que exerceix el poder executiu) passa a ser la instància suprema del poder municipal, lòrgan que controla, dirigeix i fiscalitza lactivitat dels jurats.11 La lectura de les actes deixa clar que tots els temes shan de sotmetre a la consideració del consell, sense que els jurats tinguen marge dactuació autònoma al marge daquest òrgan. És cert que la majoria de vegades el consell delega la resolució dels assumptes en els jurats (de vegades acompanyats per altres prohoms designats en el mateix moment), atorgant-los una àmplia autonomia per poder arribar a solucions acordades. Però sempre deixa clar que lúltima paraula la tindrà el consell, i que els jurats no podran actuar per lliure sense comptar amb el beneplàcit daquest òrgan de deliberació i acord on es construeix la voluntat política de la comunitat i que es reserva sempre lúltima paraula.
Per aquesta raó la varietat dassumptes que veiem aparèixer a les actes del consell resulta tan gran, derivada també de lampli ventall de competències de què gaudien els municipis medievals. Qüestions polítiques, econòmiques, fiscals, els plets de la vila, ordenances i reglamentacions, aveïnaments, etc. Tota la vida municipal desfila, bé és cert que molt formalitzada, per les actes daquestes sessions.
Hi trobem, per exemple, les actes dels processos electorals per designar les diferents magistratures del govern comunal, segons el calendari que hem vist abans: justícia, jurats, mostassaf, sequier, sagristà Aquests processos electorals, amb la seua fase delecció i la posterior de sorteig, apareixen detalladament recollits en les actes del consell. També hi trobem la designació daltres oficis municipals, com lescrivà del consell, els guardians de la séquia o del terme, el saig i crida públic, etc. Igualment lelecció del síndic-clavari, o la constitució daltres síndics que puguen representar els interessos de la vila, ja siga en negociacions, contractacions o judicis. En aquest sentit cal fer constar que la vila de Castelló disposa de manera permanent dun síndic o apoderat en la ciutat de València que hi defense els seus interessos davant les institucions regnícoles. Finalment, també lelecció de jutges comptadors per rebre i revisar (i eventualment aprovar o difinir) els comptes que han de presentar tots aquells que administren diners comunals.
En definitiva, tot lorganigrama municipal apareix perfectament detallat en les actes del consell, la qual cosa permet la reconstrucció de les elits governats i els equilibris de poder entre elles al llarg del temps. Pot ser laspecte que pitjor podem documentar a partir de les actes del consell siga justament el procés delecció dels consellers. Les ordinacions atorgades per la reina Elionor el 1341 estipulaven el procediment: la vespra de Quinquagèsima, després dhaver procedit a elegir els nous jurats, el consell (junt als nous jurats) havia delegir un prohom per cada parròquia, de manera que aquests sis consellers, junt als quatre nous jurats, serien els encarregats delegir els trenta-sis consellers per al següent exercici, sis per parròquia.12 Del procés delecció dels nous consellers per part daquest col·legi restringit format per 10 persones, un sistema clarament de cooptació, no en sabem res més perquè no salça acta: simplement en la primera plana del llibre de consells de lexercici següent apareixen anotats els noms dels consellers elegits per cada parròquia. En la sessió del 28 de maig de 1379 transcrita en aquest volum, després dhaver elegit els nous jurats, el consell sembla innovar i apartar-se de la normativa: designa sis consellers dels que ho han estat en 1378-1379 perquè també ho siguen lany següent, i vol que eixos mateixos sis siguen els encarregats de revisar els comptes del clavari, i també delegir als 36 nous consellers de la vila junt als quatre jurats entrants. Evidentment es tracta de mantenir la continuïtat en la línia política del consell, però també generarà un consell que supera la quarantena de consellers.
Entre les potestats polítiques del consell hauríem de citar també la capacitat legislativa per dictar els establiments o ordinacions municipals. Sempre que ho consideràs oportú el consell podia dictar normes sobre tots els afers de la seua competència, establint multes per als possibles infractors. Com que aquesta capacitat legislativa la tenia per delegació del poder reial, calia que les normes aprovades foren ratificades pel representant local de lautoritat règia, és a dir, el batle de Castelló. Els establiments sagrupaven en lanomenat Llibre dordinacions que es conserva a lArxiu Municipal de Castelló i que va ser confeccionat al segle XV.13 Aquest còdex recull bona part dels establiments que havien estat aprovats pel consell fins al moment de la seua redacció, el text íntegre dels quals es troba a les actes de consell. En aquestes, efectivament, hi podem trobar establiments nous, nascuts de la voluntat del consell municipal per donar una resposta més general als problemes que es van plantejant, esmenes dels ja existents i aclariments sobre com han dinterpretar-se certes normes. Fins i tot en alguns casos sestipulen excepcions al que preveuen les ordenances per a determinats períodes de temps marcats sempre pel consell, que com anem veient ostenta clarament el poder màxim sobre la vida municipal.14
En la seua redacció sutilitza com a fórmula dinici la frase «lonrat consell de la vila de Castelló, per bé, profit e utilitat de la cosa pública stablí e ordenà». Unes paraules, establí i ordenà, que mostren bé el perquè del nom amb el qual eren i són conegudes aquelles lleis municipals, i a les quals seguia el text corresponent que estava rubricat pel batle. Aquesta és una de les poques firmes que apareixen als llibres de consell, els quals no requerien delles ja que, com sha dit, els elements que garantien la legalitat de les reunions eren la indicació sobre com shavia fet la convocatòria, la data, el lloc i els assistents.
Des del punt de vista polític caldria citar també les relacions amb altres instàncies de poder: amb la monarquia en primer lloc, però també amb institucions com la governació o amb altres consells municipals. Les cartes rebudes, particularment del rei o dels oficials reials, però també les rebudes dels jurats o justícia daltres viles, són copiades moltes vegades en les actes del consell per justificar els temes que shan hagut dabordar.
La relació amb la corona ocupa un lloc central, on destaquen les peticions de subsidis extraordinaris per fer front a les creixents necessitats de la monarquia, en forma de profertes per finançar les despeses bèl·liques, coronatges, cenes, etc. Són anys difícils, amb males collites, mortaldats i carestia, i les autoritats municipals tracten de resistir-se a aquestes contínues peticions del monarca (en el cas de Castelló personificat sobretot en linfant Joan, duc de Girona i lloctinent general del rei), o almenys intenten limitar la quantia de la contribució. A través de les actes municipals veurem les relacions sovint tenses entre la vila i la corona, les ambaixades enviades, les negociacions, així com també les amenaces dels oficials reials contra les autoritats municipals quan es resisteixen a contribuir o no arriben a les quantitats que esperen obtenir.
Una de les missions fonamentals del govern municipal és mantenir la pau i lordre públic dins de les muralles. Per tal dassegurar una convivència pacífica una de les principals obsessions de les autoritats municipals és assegurar lavituallament de la vila, particularment en anys de males collites i carestia com són els anys setanta del Tres-cents. En aquests moments assegurar lavituallament a un preu raonable esdevé uns dels principals motius datenció a les sessions del consell municipal. Els jurats busquen fons per poder comprar blats en terres llunyanes, extremen les mesures per evitar que els cereals no isquen de la vila i terme de Castelló, fins i tot arriben a tancar les portes de la muralla per la nit. El consell municipal obliga a fer recompte de tot el cereal existent, obligant tots els veïns a manifestar les quantitats que tenen emmagatzemades i reservant-se el dret de prendre-les (pagant el preu estipulat i deixant en cada casa la provisió necessària) per tal dalimentar un graner municipal que puga fer petits préstecs als veïns, per al consum o per a la sembra.
Amb la mateixa intenció dassegurar un aprovisionament suficient de la vila i evitar lescalada de preus, trobem també diverses mesures sobre la comercialització dels productes alimentaris, fixant preus màxims de venda per a flequeres, carnissers o pescadors.
La fiscalitat i la gestió econòmica conformen un altre capítol important entre els temes tractats a les sessions del consell municipal. Per desenvolupar tota la seua acció política la vila necessita disposar dingressos, i justament les decisions sobre el repartiment de la càrrega fiscal entre els veïns constitueix un dels elements que major disputa provoca en la vila, sobretot en un context dendeutament públic com el que comença a produir-se a partir del tercer quart del segle XIV. La decisió última sobre els impostos municipals, sobre quins aplicar i en quina quantia, és competència exclusiva del consell municipal. Allí decideixen la taxa de la peita (impost directe sobre el patrimoni) i com i quan es fa la col·lecta. Igualment resolen els dubtes, decideixen qui ha de pagar i com, i ordenen reclamar els deutes. Laltra gran font dingressos de la caixa municipal eren les imposicions o cises (impostos indirectes sobre el consum), que també apareixen recollides a les actes, si bé amb menor freqüència que la peita. Sesmenten els capítols de les imposicions i es dóna llicència als jurats per adaptar-los, però no els trobem anotats per escrit als llibres que hem transcrit en aquest volum. Igualment es nomenen cada any alguns prohoms encarregats dadministrar les imposicions, així com també altres per a revisar els comptes.
Un altre tema que apareix de manera reiterada és lestat financer del municipi. Les crisis de subsistència i les creixents peticions de la corona estan forçant un greu endeutament municipal que obliga a recórrer a la compra de censals, el que en termes actuals anomenaríem deute públic. Aquestes operacions només poden fer-se amb lautorització expressa del consell, que és lòrgan que té lúltima paraula en tot allò referent als comptes públics i a lendeutament de la vila, siga en préstecs de diners a curt termini o en carregaments de censals. Shi poden trobar també els diversos programes de quitació del deute empresos pel consell, orientats a tractar deixugar un passiu que comença a amenaçar la viabilitat econòmica del municipi. El problema és que aquests programes exigien un increment dràstic de la pressió fiscal, i per això resultaven molt difícils de mantenir en el temps en un context de dificultats econòmiques creixents.
També la gestió econòmica del municipi era fortament controlada pel consell municipal, que havia de lliurar el corresponent albarà al jurat clavari encarregat de fer els pagaments. En la vila de Castelló un dels quatre jurats era habilitat cada any com a síndic i clavari, és a dir, se li donava la responsabilitat dadministrar els diners de la vila: rebia les quantitats procedents dels impostos municipals o dels carregaments censals, i amb elles havia de satisfer els pagaments als quals la vila estava obligada. Al final de la seua administració (o en moments intermitjos si era requerit pel consell) havia de retre compte de la seua administració, i aquests comptes havien de ser aprovats per uns jutges comptadors designats pel consell, que constituïen una mena de tribunal de comptes. Al llarg del segle XIV, com hem dit abans, el consell municipal va guanyant poder en detriment de la capacitat dactuació autònoma dels jurats, sotmetent-los cada cop més a les directrius que marca aquest òrgan col·lectiu. Açò mateix sesdevé també amb el funcionament de la maquinària econòmica. El jurat clavari no pot fer cap pagament sense autorització del consell. És cert que les quantitats menors o aquelles que són habituals i necessàries no passen moltes vegades pel consell, i que altres ho fan amb posterioritat a lacte del pagament. Però queda clar que cada pagament del clavari ha danar acompanyat del corresponent albarà atorgat pel consell, que és el requisit perquè en el moment de revisió dels comptes siga pres com a vàlid. Per tant, entre els acords del consell un capítol important ve conformat per aquestes ordres de pagament (albarans), que ens permeten documentar de manera molt completa tota lactivitat econòmica de la institució municipal. Per exemple el pagament de salaris, no només als oficials municipals (justícia, jurats, mostassaf, saig, sequier, guardians de les séquies o del terme), sinó també a altres professionals que exerceixen a càrrec de la universitat, com ara metges, mestres de lescola de gramàtica, predicadors o joglars que fan música per a les festes. I també retribucions per dietes i missatgeries, pensions censals, despeses per obres diverses i, en definitiva, tota mena de pagaments realitzats als proveïdors de la vila.