Ítem, fon proposat per na Marieta den Serra que com a aquella fossen deguts .XXXVI. sous, axí per rahon de cabaços com per claus que prengueren en Pere St<r>ader et en Johan dAlçamora a obs de la dita vila; per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar aquells. Lo consell acordà que li fossen pagats, feyt sagrament per aquella que heren deguts, et manà-lin fer albarà a·n Bernat Albert, síndich.58
Ítem, fon mès en consell per en Guillem Tovarç que com los generoses de la dita vila se vullen composar ab lo consell sobre les peytes per aquells pagadores, per ço, suplicà lo dit consell que li plagués provehir en lo dit feyt, per tal manera que ple[yt] ne qüestió no fos enseguit entre aquells et la dita universitat. Lo consell acordà que y sien assignats dos prohòmens, los quals lo consell elegirà, .I. per part de la vila et altre per part dels generoses; et si aquells avenir no·s poran o concordar, que y sia elet .I. terç; però que·l dels dits afers, tota vegada ans que sien difinits, age sentiment lo consell per tal que ab volentat de aquell sie feyt.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com la ciutat de València agués provehit en les carns que·ls carnicers tallen en la dita ciutat, ço és, que carns de moltó an a tallar los carnicers de la dita ciutat a .X. diners la lliura, et cabró a .IX.59 diners per lliura, et bou a .VI. diners per lliura, per ço, que·l consell que y acordàs ço què li plagués. Lo consell acordà que·ls jurats ab alcuns prohòmens agen informació de la dita ciutat et que sie tornat lo fur de les carns a just stament.
||15v \Dimarts, primer/ dia del mes de agost.60
Fon ajustat et aplegat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, crida públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell entervengren et foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, en Bernat Albert, \en Johan dAlçamora/ et en Berenguer Miró, tinent loch del honrat en Berthomeu Garriga, jurats de la dita vila; Fillol Guimerà, Bernat Marquo, Johan Mas, Domingo Ferrer, Pere Tolsà, Pere Garcia, Arnau Merí, Pere Coll, Ferrer Maçana, Johan dAlors, Pascual Ferrando, Berenguer Moliner, Arnau Real, Guillamó Padrells, Andreu Sala, Bernat de Luçà, Pere Strader, Berenguer Serra, Berenguer Celma, Domingo Balaguer, Domingo Çaera, Ramon de Paüls, R(amon) de Torrafrer, Berthomeu Berguet, Anthon Gallén, Michel de Pegueroles, Berenguer Matheu, consellers de la dita vila.
En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats, declaran que com ells, per provisió dels vehins de la dita vila, volguessen comprar los blats de les rendes, los quals de present eren en botiga. Et per aquesta rahó aguessen parlat ab los compradors de les rendes, axí del senyor duch com del senyor bisbe de Tortosa et prior, ço és, ab en Nicholau Aster, de Morella, et ab son companyó, et ab en Bernat Meyà, de València, \e son companyó/. Et aquells, ço és los compradors de la part del senyor duch, aguessen respost que si·ls volien dar per cafiç \de forment/ a rahó de .VII. lliures, si no, que·l li lexassen traure de la vila; et los compradors de la part del senyor bisbe et prior dixeren que, semblantment, volien per cascun kafiç del dit forment .VII. lliures, o que la vila que·ls donàs per cafiç dels \blats de les rendes/ ço que per aquells los serie demanat, axí com valdrie dins lany. Et61 ladonchs responeren los jurats a aquells que ells eren apparellats de fer-los dar al consell de la dita vila, del forment, axí com se valie en la dita vila, ho aquell preu per lo qual seran venuts los blats de les rendes dels ||16r lochs de la Plana. Emperò, que ells metrien les dites coses en consell, et ço que·l consell hi acordàs que eren apparellats complir et enseguir. Lo consell acordà, volch et comanà als dits honrats jurats que ells, ab aquells prohòmens que·ls fos ben vist, fessen ab los rendés desús dits tots aquells pactes que a aquells fos ben vist, a profit et utilitat de la dita vila.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los discrets en Bernat Albert et en Johan dAlçamora, que com ells, per lo dit consell, fossen stats trameses a la ciutat de València, al senyor duch, per rahon de la principal obligació que havien a fer ab lo consell de la dita vila al dit senyor duch de duo milia sous censals; et aquells fossen stats al dit senyor duch per la dita rahó, et parlat ab aquell et ab son tresorer de la dita principal obligació; et de aquesta rahó et daltres, lo dit senyor duch los agués feta carta de creença, de la tenor sigüent:
Lo primogènit et lochtinent del senyor rey.
Com sobre alcuns negocis, tocants provisió et ordenació de nostra casa, ajam comanades algunes paraules als feels nostres Roiç Pèriç de Cella, Johan dAlçamora et Bernat Albert, de part nostra a vosaltres explicadors, per ço, a vosaltres dehim et manam, et encara vos pregam, que a les dites paraules de part nostra per ells o alcun dells a vosaltres dehidores, donets plena creença, axí com si nós personalment les vos dehíem, et aquelles per obre vullats complir, segons que de vosaltres confiam, car daçò nos farets serví asenyalat.
Dada en València, a .XXVI. dies de juliol en lany de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXXª. quatre.
Vidit cancellarius.62
Et lesta et presentada la dita carta, encontinent los dits misatgers dixeren et explicaren en lo dit consell, de part del dit senyor duch, que·l dit senyor duch demane al dit consell que per son síndich bastant li face principal obligació en quatre mília sous censals \venedors al noble en P(ere) Boïl/ et que decontinent hi trametés son síndich. Però dixer- ||16v -en los dits misatgers que lo senyor duch, ab certs capítols per los savis assesors de la dita vila, havie ordenat que·l dit senyor duch los fes venda de les sues rendes, censals et peyta a aquell pertanyents en la dita vila, ab ferma de sos curials, a certs anys tro que la quantitat dels dits .IIII. mília sous fos pagada, et que plagués al consell que y acordàs. Lo consell acordà que la dita principal obligació, en reverència del dit senyor duch, et venda dels dits .IIII. mília sous censals, sie feta al dit noble en Pero Boïl, sots les formes et maneres en los capítols ordenats per los assesors del dit consell contengudes. Emperò, que no volien ésser sotsmeses en alcuna manera en lo sindichat63 a homenatge alcú. Et volch que·l dit sindicat fos feyt al discret en Johan dAlçamora, \notari/, vehí de la dita vila, present, segons que ere trameses ordenat de la ciutat de València, exceptat que no y fos dit, contengut ni expresat homenatge alcú, lo qual sindicat fon reebut per en R(amon) Spàrech, scrivà del dit consell, en lo present dia de huy.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com per rahon del destrenyment de les viandes et altres \coses/ que poden venir a gran bé, profit et utilitat de la universitat de la dita vila, vehins et habitants en aquella, sien necessàries alcunes provissions, et de aquelles no·s volguessen plevir de fer sens licència et volentat del consell, per ço, meteren les dites coses en consell et que·l consell que y provehís com si aurien. Lo consell acordà que·ls dits jurats, ab aquells prohòmens que·ls serà ben vist, facen totes aquelles provisions et ordenacions que ben vist los serà sobre les victuales.64
Ítem fon proposat per en Bernat Albert, síndich, que com los Mirons, per quitar .I. violari que la vila feye a·n Pere dArtés, de València, aguessen meses en taula per quitar lo dit violari .VII. mília sous. Et enaprés, de volentat del procurador del dit en P(ere) dArtés, en ||17r Guillem Trullols, síndich de la dita vila en lany passat, levàs de taula los dits .VII. mília sous per a obs de la dita vila, per la qual rahó lo dit violari no sés quitat. Et lo dit en Pere dArtés aje promés prestar a la dita vila .V. mília sous sobre los dits .VII. mília sous, et que lo dit síndich li venés .I. censal. Lo consell acordà que·l dit en Bernat Albert venés lo dit censal al dit en P(ere) dArtés per preu de .XII. mília sous.65
Ítem fon proposat per en Bernat Albert, síndich, que com los Mirons, per quitar .I. violari que la vila feye a·n Pere dArtés, de València, aguessen meses en taula per quitar lo dit violari .VII. mília sous. Et enaprés, de volentat del procurador del dit en P(ere) dArtés, en ||17r Guillem Trullols, síndich de la dita vila en lany passat, levàs de taula los dits .VII. mília sous per a obs de la dita vila, per la qual rahó lo dit violari no sés quitat. Et lo dit en Pere dArtés aje promés prestar a la dita vila .V. mília sous sobre los dits .VII. mília sous, et que lo dit síndich li venés .I. censal. Lo consell acordà que·l dit en Bernat Albert venés lo dit censal al dit en P(ere) dArtés per preu de .XII. mília sous.65
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits en Bernat Albert et en Johan dAlçamora, que com sobre la qüestió et contrast que de present és entre la vila et los Mirons et lurs companyons, per rahon de les peytes per aquells plegades, de les quals havien a quitar certs censals et violaris tro en .XL. mília sous, aquells fossen trameses per lo dit consell a la ciutat de València ab lo contracte init entre la dita universitat et los dits Mirons; et ells aguessen mostrat lo dit \contracte/ als assesors de la dita vila, et aguessen haüd de consell de aquells que aguessen comissió a .I. hom no sospitós a la .I. ne a laltra part, et aguessen \suplicat que y fos assignat/ lonrat en Gizpert Renart sobre la dita qüestió \et lo canceller no u volgués fer/, perquè meteren en consell66 que·ls consultassen què y farien. Axí mateix, com per part dels dits Mirons fos empetrat en jutge en P(ere) de Begues sobre la dita qüestió, si volie lo dit consell que aquell fos jutge ho no. Lo consell acordà que per part de la dita vila sien assignats, et de present assigne, a hoir lo dit compte et hoir la qüestió que és entre la dita universitat et los Mirons, ço és, los discrets en Francesch Granyana et en G(uillem) Trullols. Et que·ls dits Mirons que ni assignen altres .II., et que dins .VIII. dies agen dit sobre·l dit feyt \e que·ls sie feyt compromís/. Et si los dits Mirons no voldran estar a la determenació de aquells, que·l dit feyt sie mès et determenat en la audiència del senyor duch. Et que·ls dits en Francesch et Guillem Trullols no puxen demanar alcun salari ne haver sinó ço que al consell plaurà.67
||17v Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Bernat Albert, síndich, que com ell agués venuts al honrat en Matheu Palau de .II. migs censals, et de .CCC. sous censals a la dona na Caterina, quondam muller den Jacme Ferrer, habitadriu de València, ço és, los dits dos migs violaris per .VII. mília sous de preu, et los dits .CCC. sous censals per preu de .III. mília sous, et aquells volguessen cartes de ratifiacions, per ço, mès en consell què y farien. Lo consell acordà que fossen feytes cartes de ratificacions, les quals reebés en R(amon) Spàrech, notari públich, et les quals lo dit síndich dix que durie dictades de València a volentat dels dits compradors.68
Ítem, fon proposat per aquells mateys que com ells, sobre lo vet que an gitat sobre·l justícia et jurats de la dita vila, per ço com tragueren maestre Johan del monestir de Sent Agostí per les nafres que·s deye haver feytes en la persona de Guerau Corrioll, aguessen demanat de consell als assessors de la dita vila, et fos donat a aquells de consell per aquells que lo justícia, segons fur, lagués pogut traure del dit monestir; emperò, que com lo dit mestre Johan fos eclesiàstich, que parlassen ab los frares del dit monestir et ab loficial de la Plana et si·ls volie levar lentredit; si no, que el senyor duch que·n fos suplicat.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per la muller den Domingo de la Cuba, que com a son marit fos deguda per la dita vila certa quantitat de diners, et de açò fos cert en Guillem Trullols, que·l consell que·ls li fess pagar. Lo consell acordà que fos regonegut per lo dit en Guillem Trullols et mostrat als jurats desús dits què li ere degud, et que lin fos feyt albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich.69
||18r Dijous, a .X. dies dagost any mill .CCC.LXXª.IIII.
Fon ajustat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, crida et [cor]redor públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, en Bernat Albert et en Berenguer Miró, tinent loch den Berthomeu Garriga, jurats de la vila desús dita; en Roiç Pèriç de Cella, en Michel de Pegueroles, P(ere) Tolsà, Andreu Sala, Ramon de Torrafrer, Francesch Ballester, Arnau Merí, Johan dAlors, Berenguer Serra, Johan Mas, Berenguer Moliner, Pascual Ferrando, P(ere) Coll, Arnau Merí, Arnau Real, P(ere) Garcia, Bernat Marquo, P(ere) Pintor, Berthomeu Berguet, Francesch Granyana, Ferrer Maçana, Berthomeu Maçana, Domingo Nadalies, P(ere) Strader, Domingo Balaguer, consellers de la dita vila.
||18v En lo qual consell fon explicat per los dits jurats que, com en lo dia de ir proppassat, lo senyor duch agués tramés lo discret en Galceran dOrtigues, scrivà seu, ab carta de creença, la qual en lo dit dia de ir als dits jurats explicà et declarà et a daltres prohòmens de la dita vila. Et la qual dita creença, en lo present dia de huy fon per lo dit en Galceran en lo dit consell declarada, dient que com la vila de Castelló agués tramés al dit senyor duch lo discret en Johan dAlçamora, notari, al qual fon feyt sindicat per lo dit consell, sobre la venda per aquell en lo dit nom faedora al noble en P(ere) Boïll de quatre mília sous censals. Finalment, que·l feyt de la dita venda sia en ço, que al dit senyor duch plau que los dits quatre mília sous de les sues rendes, \cenes et censals/ que ha en la dita vila70 fossen pagats cascun any al dit noble. Però que ço que sobrarie de les dites rendes, cenes et censals, pagats los dits .IIII. mília sous per necessitat del dit senyor \duch/, fos de aquell dit senyor et no·s convertís en luïció et quitació dels dits .IIII. mília sous censals. Et açò playe al dit senyor et volie que fos feyt et seguit per lo dit síndich en nom et loch del dit consell.
Et feta explicació de la dita misatgeria et explicad lo feyt de la dita creença, fon mesa et continuada la dita creença en lo present libre de consell, la qual és de la tenor sigüent:
||19r Lo primogènit dAragó.
Com nós, sobre alguns afers de nostra cort, trametam a vosaltres lo feel scrivà nostre en Galceran dOrtigues, de nostra intenció sobre los dits afers largament informat, per ço, a vosaltres et a cascun de vós, dehim et expressament et vosaltres afectuosament pregam, si jamés nos entenets servir et complaure, que a les paraules del dit Galceran donets plenera fe et creença de ço que us dirà de nostra part, et aquelles vullats complir per obra segons que de vosaltres molt confiam.
Data en València, a .VIII. dies de agost en lany de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXXª. quatre.
Primogenitus.71
Et encontinent lo dit consell acordà sobre les coses desús proposades per lo dit en Galceran dOrtigues. Responén a aquelles dix lo dit consell que, com ja sobre la venda dels dits .IIII. mília sous censals fossen feyts, ordenats et donats certs capítols al dit senyor duch, sobre los quals la dita venda fon atorgada et feta al dit noble, per lo dit en Johan dAlçamora, \el dit nom/, dels dits .IIII. mília sous; et los quals dits capítols foren atorgats per lo dit senyor duch \o per son tressorer/. Entre los quals capítols, ere en aquells declarat que·l dit senyor duch, per la quitació dels dits .IIII. mília sous et paga annual de aquells, la dita vila tingués penyora les dites rendes, cenes et censals \seus/, tro que·ls dits .IIII. mília sous censals fossen quitats et reemuts. Perquè lo dit consell dix, parlant ab gran et homil reverència del dit senyor duch, que no mudarie res dels dits capítols, pus atorgats eren stats per lo dit senyor duch \o per son tresorer/, et que al dit senyor duch fos respost de la volentat del dit consell per los dits jurats ab letra, segons que·s pertany.