Ítem,44 aprés de la qual proposició feta per lo dit en Domingo Miró, fon proposat per los dits jurats que com ells, ensemps ab alcuns prohòmens de la dita vila, en la setmana pus proppassada ajen reebut comptes del dit en Domingo Miró et Francesch Miró, frares, de les col·lectes de la peyta que per aquells et companyons \lurs/ ere stada feta en huyt anys proppassats, et dels violaris et censals que per aquells eren stats quitats dins los dits huyt anys. Per evidència del qual compte apparie et appar lo dit en Domingo Miró, Francesch Miró et companyons lurs tenir en lur poder, de les quantitats per les quals avien a quitar (.XL. mília sous entre censals et violaris, los quals per la universitat los foren donats a quitar, segons que per carta reebuda per en Francesch Granyana, notari), .XL. mília .DCCXX. sous reals de València. Per ço, los dits jurats declararen les dites coses al dit consell, et que aquell que acordàs què farien en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls jurats, ab alcuns prohòmens a ell asociats et per si reebuts, sie parlat a·n Domingo Miró et a sos companyons, et requests aquells que decontinent paguen los dits .XL. mília .DCCXX. sous. Et si aquells pagar de feyt no voldran, ho securetats bastants sobre aquells pagadors \decontinent/ donar no voldran, que la carta dels pactes feta entre la dita universitat et los sobredits Domingo Miró et sos companyons sie servada, et requesta al justícia de la dita ésser servada. Emperò, si per altres millors et pus profitoses maneres los ||11v dits jurats, ab los asociats, poran tractar et finar los dits afers a profit de la dita universitat, que u facen, et que·n sie feta relació al consell. Et de present lo consell asocià als dits jurats en Michel de Pegueroles, en Roiç Pèriç, Berenguer Moliner, Johan Mas,Arnau Merí, Francesch Granyana, P(ere) Tolsà, en Guillem Trullols, Johan dAlors, P(ere) Strader.
Die iovis, .XIIIª. die iulii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.LXXº. quarto.
Fon ajustat et aplegat conssell en lo palau comú de la vila de Castelló, en lo qual és acustumat ajustar et tenir conssell, per veu de Pere Climent, saig et crida públich de la dita vila, ab so de trompeta. En lo qual conssell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en Bernat Albert, en Johan dAlçamora et en Pere Moster, jurats; en Michel de Pegueroles, en Ruiz Pèriz de Cella, en Johan Mas, Pere Garcia, Guillem Cavaller, Pere Coll, Bernat Marcho, Domingo Balaguer, Francesch Granyana, Berenguer Serra, Arnau Real, Ramon Monlober, Anthon Gallén, Jacme Polo, Arnau Merí, Johan dAlors, Domingo Ferrer, Pere Pintor, Berenguer Celma, Ramon Torrafrer, Berenguer Moliner, Pere Tolsà, Berthomeu Berguet, Guillamó Padrells, Pere Strader, Arnau Rosselló, Berenguer Tolsà, Pere de Cella, Domingo Nadalies, Berthomeu Maçana et Francesch Ballester, notari, conssellés de la vila sobredita.
En lo qual conssell fon proposat per en Pasqual Francho, de Vilafamez, que com ell hagués aportat en la vila de Castelló .XV. kafís de forment et aquell hagués venut en la dita, que al dit conssell plagués de dar-li la ajuda que·l consell ha ordenada de dar. Lo conssell acordà que li fos fet albarà et li fossen dats de ajuda .XXX. sous, a rahon de .II. sous per kafiç, segons ordenació del conssell.
||12r Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los dits honrats jurats que com en lo dia de hir, sobre una protestació per en Matheu Caro, Berenguer Solà, Pedro de Còria et sos companyons, imposadors de la dita vila, contra los dits honrats jurats et conssell proposada, fos estada feta resposta per los dits jurats segons la voluntat del conssell tengut et celebrat en lo dia de dimarts proppassat, a .XI. del sobredits mes et any. La qual fon lesta et proposada davant lo justícia de la dita vila, et proposada aquella, lo dit justícia, per los dits honrats jurats fon request que·s degués [a]ssegurar de les persones45 la dita protestació proposants. Et com lo dit justícia volgués fer la dita seguretat, et metre aquells en la presó tro donassen fermança de dret, lonrat en Domingo Miró, regent lofici de la governació, manàs al justícia que no sentrametés de la dita rahó, com ell no fos jutge, ans ho fos ell. Et en presència dels dits honrats regent lofici de la governació et justícia foren dites diverses paraules injurioses per los dits imposadors, de les quals paraules correcció alcuna no és estada feta ne de present se fa. Perquè demanen al dit conssell com se hauran en los dits afers. Et tenint lo dit consell, vench en Matheu Caro et en Domingo Bernat, per si et per sos companyons compradors de la imposició, et dixeren que no entenien haver res proposat a injúria, greuge o difamació del conssell, jurats, oficials o altres persones privades, sinó a fi pensan que diligència no y fos haüda en passat, et per ço que per avant major diligència hi fos haüda. Et informats aprés de la diligència dels jurats passats, et conssell et jurats presents, et que en ells no és romàs de haver blats a obs et necessitat de la dita universitat et singulars, per tal, dixeren en presència del dit conssell, justícia et jurats que renunciaven a la dita scriptura que proposada havien, et volien que aquella anàs per no posada, ans [que·s] dampnàs et cancel·làs allí hon notada ere.46 Però dixeren et protestaven que per rahon de la present renunciació alcun prejudici no·ls en fos feyt en son dret de la imposició si alcú los en [].
Presents testimonis los honrats en Domingo Miró et en Berenguer de Bruscha.
||12v Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los dits honrats jurats que com en lo dia de hir haguessen comprats .VIII. kafís de forment den Johan Exeménez de lAlgarrada, de Fadrell, lo qual los costava a rahon de .XIIII. sous la faneca; et ells haguessen acordat, per no metre remor ne sobrepujar lo for del dit forment en la dita vila, que·l dit forment fos donat a rahon de .XII. sous lo kafiç. Lo dit conssell acordà que li47 plahia, emperò, que del dit forment no fos donat sinó .I. barcella persona, a conexença dels dits honrats jurats.
Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los jurats et prohòmens associats a aquells als fets de les peytes den Domingo Miró et de sos companyons, et de ço que reebut havien en los anys passats.48 Et declararen al dit conssell que ells havien fermat ab aquells en aquesta manera, ço és, que los dits jurats farien taula al dit en Domingo Miró et sos companyons per cascun mes de cascuna paga, et que aquells declarassen al síndich qual censal o violari volien quitar, et lo dit síndich ab aquells farien lo dit quitament.
Ítem, que de les solucions annuals fos plegada peyta a aquella quantitat que fos necessària a les penssions annuals.
Ítem, que en ço que restave en ells del temps passat, que munte en suma de .XLM.DCC. et .XX. sous, proposaren los dits jurats que si al conssell plahie donar alcuna prorogació o volie que decontinent fos feta execució segons forma del contracte, o quinya manera al consell plaurie que fos servada; que los dits jurats, en aquestes coses et en altres, eren apparellats de enseguir et complir tot ço que al dit conssell plagués ne acordàs. Lo conssell acordà et volch que la manera dessús dita tenguda per los dits honrats jurats et assosciats fos servada.
Quant és en les quantitats que en poder de aquells resten del temps passat, que decontinent vinguen en lo dit conssell et sien requests, que ||13r decontinent sien requests que paguen los dits .XLM.DCCXX. sous. Et si pagar no·ls volran, que sie request lo justícia que decontinent proceesque en retenir aquells a la presó, et proceesque en fer execució en los béns de aquells, salvu en la persona et béns den Domingo Miró, qui de present reig lo ofici de la governació et que en la persona de aquell et de sos béns sie sobresehit durant lo temps del regiment del seu ofici o tro que altra provesió sie haüda, ho lonrat en Guillem Miró sie personalment en la dita vila.49
Et acordat lo dit conssell, vengren en presència de aquell lonrat en Domingo Miró, en Berenguer Miró, en Francesch Miró, en Ponç Miró, nAnthon Gallén, Jacme Polo per llur part, et los dits jurats explicaren lacord del dit conssell. Los quals responeren que plagués al conssell mils millorar llur acord, haüt esguart als treballs, dans et afans, et encara que per no qüestionar ab la vila eren apparellats de estar-ne a conexença de savis o de persones abtes. Et enteses les dites rahons, aquells presens, fon acordat que aquells donassen censals tro en quantitat de cent et .XX. mília sous, et que açò sie comanat als jurats et diputats ja ab aquells, et que aquells tots concordans facen et fer puxen aquells contractes que·ls plaurà ab aquells et necessaris seran. Però que los contractes primers fets sien et romanguen en sa fermetat et valor devés la una et laltra part, e que cascuna part estie en llur dret.Testimonis: nAntoni Esteve, nArnau Sala et Bonanat Torrafrer.
||13v Dilluns, a .XVII. dies de juliol.
Fon ajustat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Guiam, crida públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, \en lo palau de la dita vila/, en lo qual consell foren presents los honrats en G(uillem) Tovarç, justícia de la vila; e P(ere) Moster, Bernat Albert et en Johan dAlçamora, jurats; en P(ere) Tolsà, Royç Pèriç, Francesch Ballester, Guillamó Trullols, Ramon de Torrafrer, P(ere) Strader, A(rnau) de Roselló, Domingo Balaguer, Berenguer Serra,Andreu Sala, Miquel de Pegueroles, Johan dAlors,A(rnau) Real, P(ere) Pintor, Berthomeu Berguet, Berenguer Matheu, Pascual Ferrando, P(ere) Garcia, Ramon de Paüls, Johan Mas, Domingo Çaera, consellers de la dita vila.
En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com ells, sobre lo feyt del compte de les peytes dels Mirons, aguessen parlat ab aquells diverses vegades, et specialment ara de present. Finalment, que·ls dits jurats avien dit a aquells que ells que deguessen quitar per los .XL. mília .DCCXX. sous que avien a tornar a la vila quatre censals, et que la vila quitar nie .VIII. mília .D. sous dels cent .XX. mília sous que, de dos anys esdevenidors, avie la dita vila a pagar als Mirons; emperò, que·ls dits Mirons fossen tenguts pagar dels dits .II. anys los annuals censals et pensions. Enaxí, que·ls dits Mirons responeren que no u farien, per tal, meteren lo dit feyt en consell et que·l consell que y acordàs ço que li plagués. Lo consell acordà que·ls dits Mirons fossen apellats en lo dit consell et que hoïssen la rahó de aquells.
Aprés de la qual proposició, los dits Mirons vengren et foren en lo dit consell, et per part de aquells et dels altres companyons lurs en Domingo Miró féu ||14r la proposició sigüent, ço és, declaran et dihén que ell ne sos companyons no quitarien, per ço, que ells aguessen a tornar a la dita vila los dits .IIII. mília sous; ne pagarien, en cars que la vila pagàs los dits cent .XX. mília sous dels dits dos anys, los censals annuals, com50 ell et sos companyons entenen que la vila los és tenguda tornar gran quantitat. Emperò, que ells eren apparellats, la dita vila donan los .X. mília sous per cascun mes, quitar ço que avien a quitar et pagar dels dits dos anys los annuals \aytant com los ne pertangue pagar/.51 Et si açò la dita vila fer no volie, o·l consell per aquella, que ell et sos companyons eren apparellats de star-ne a conexença de dos savis ho de .I. prohom52 per la lur part, et daltre per part de la dita vila. Et que plagués al consell de del·liberar en lo dit feyt, per tal manera que pleyt ne qüestió no fos enseguit per la dita rahó entre les parts desús dites. Lo consell acordà que per la dita rahó sien trameses dos prohòmens a la ciutat de València ab lo contracte init entre la dita vila et los Mirons, et que sobre aquell, et sobre alcuns capítols que·ls dits dos prohòmens portaran ho ordenaran, sie demanat de consell a aquells pus sol·lempnes savis que·ls plaurà; et al senyor duch demostrat, a son canceller et a la sua audència, al·legan lo dret de la universitat et ço que per los Mirons és stat dit et respost al consell, et aguessen aquelles provissions del dit senyor duch que fossen necessàries als dits afers, segons que trobarien de consell; et que ço que provehit hi serà sie servat, tengud et complit \ab volentat del consell/. Et de present elegiren-hi, ço és, los honrats en Royç Pèriç et en Johan dAlçamora, et que sobre ço que y serà provehit ho trobat de consell que·n degen certificar lo consell, et ladonchs lo consell provehir hia segons que ben vist li serà.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Johan Ferrer, menescal, que com la vila per pensió de aquell a tres anys li agués constituïts per cascun any .CCC. sous; et del any pus proppassat, ço és del mes de octubre tro al dia de huy, li sien degudes dues terces dels dits .CCC. sous; per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar les dites dues terces. Lo consell acordà que li fossen pagades, vist quant pujaven segons lo contracte del afermament, et fon lin manat fer albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich.53
||14v Ítem, fon proposat en lo dit consell per los \justícia/, dits jurats, que com per loficial de la Plana de Burriana sie stada tramesa letra a aquells, que sots pena de vet degen tornar maestre Johan Çatria, lo qual lo dit justícia avie treyt del monestir de Sent Agostí et mès en la presó de la dita vila, per rahon de la nafra per aquell, segons que·s diu, ésser feta en la persona de Guerau Corrioll. Et los dits justícia et jurats duptassen que ells poguessen tornar lo dit maestre Johan en lo dit monestir sens dan lur et lesió o fracció de furs et privilegis del regne de València. Per tal, requeriren lo dit consell que l[i] plagués provehir com ne per qual manera se aurien en lo dit feyt. Lo consell acordà que fos comanat lo dit feyt als dits en Roiç Pèriç et a·n Johan dAlçamora, et que aquells que·n agen consell dels advocats de la vila per qual manera se auran en lo dit feyt.
Ítem, fon mès en lo dit consell per en Domingo Miró et Francesch Miró, per si et per sos companyons, que com per occasió et rahó \del contracte/54 que de present és entre aquells et la dita vila per rahon de les peytes per aquells reebudes de la dita vila et quitació dels censals per aquells quitadors, aquells no puxen a present plegar la peyta que plegar són tenguts, per la qual rahó los porie enseguir gran dan en pagar les pensions et censals annuals sens lur culpa; per ço, suplicaren lo dit consell que li plagués relevar a aquells lo dit dan et guardar aquells de dan de la dita rahó. Lo consell acordà, volch et li plau que·n sien guardats de dan \de les dites pensions tan solament et censals/ durant lo temps55 del dit tracte, ço és, de .XXV. dies de juny proppassat et del present any tro que sobre·l dit tracte sie finat; et que a la .I. ne a laltra part, en son dret, prejudici no·n sie feyt ne engenrat, los contractes feyts entre les parts desús dites romanents en sa força, fermetat et valor.56
||15r Ítem, fon mès en lo dit consell per nArnau Real, que com lo maestre de gramàtica age estat en son alberch per cert temps, et li sie degud loguer certa quantitat, que plagués al consell de fer-li pagar aquella. Lo consell volch que, feyt compte del dit loguer, que li fos pagat; et manà-lin fer albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich.57
Ítem, fon proposat per na Marieta den Serra que com a aquella fossen deguts .XXXVI. sous, axí per rahon de cabaços com per claus que prengueren en Pere St<r>ader et en Johan dAlçamora a obs de la dita vila; per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar aquells. Lo consell acordà que li fossen pagats, feyt sagrament per aquella que heren deguts, et manà-lin fer albarà a·n Bernat Albert, síndich.58