És gràcies a aquestes referències de tipus econòmic que disposem de notícies sobre lensenyament, la sanitat, el funcionament de lhospital o les festes. Però també sobre les despeses fetes en diverses obres públiques. De fet, totes les qüestions relacionades amb ledilícia i lurbanisme constitueixen una competència característicament municipal, i així ho trobem reflectit als acords dels nostres llibres. Podem documentar-hi els treballs de fortificació de les muralles, obres en lesglésia, neteja de séquies i camins, obres en aljubs, escorredors, etc. I també les tasques de manteniment de les infraestructures públiques: camins, abeuradors, assut i en general infraestructura hidràulica per al regadiu. Els pous, per exemple, són arrendats cada any amb una regulació molt precisa del que sha de fer i de totes les tasques de manteniment necessàries.
Un altre tema recurrent a les actes del consell són els conflictes i plets que afecten la universitat. Alguns són amb els pobles veïns (Borriol, Almassora, Benicàssim) per laprofitament dels recursos, siguen forestals o hídrics. En altres casos amb localitats més apartades com Eslida o el castell de Villamalefa. Però entre tots els conflictes destaquen els mantinguts amb la comunitat de Terol per qüestions ramaderes referents a la transhumància establida entre ambdues zones, ja que de vegades les franquícies no eren respectades i els veïns patien marques i multes en els seus bestiars. En altres ocasions els conflictes els manté la vila amb altres institucions com la cort del governador o lEsglésia, o també amb veïns particulars per raons diverses. No és altra cosa que la conflictivitat quotidiana que troba també reflex en les pàgines dels llibres dactes. També shi registren els aveïnaments, la política datracció de determinats artesans especialitzats, reglamentacions sobre el regadiu, sobre el conreu de larròs, sobre el joc, sobre la fira, sobre el bordell En definitiva, com hem dit, tota la vida municipal, rica i variada, discorre a través de les pàgines dels llibres de consells.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1374-1375
El primer dels llibres conservats correspon a ladministració dels jurats de 1374-1375. Es tracta dun llibre de 310 × 220 mm relligat amb un pergamí que li fa de coberta, en el vers del qual shan anotat els noms dels consellers. El llibre està cosit amb tires de pergamí, i en general presenta un bon estat de conservació, malgrat algunes taques dhumitat i trossos trencats als marges.
Presenta una foliació moderna a llapis al marge superior dret. Està conformat per dos quaderns de 26 i 24 fulles: del primer manquen els quatre primers folis i del segon lúltim. Això conforma un total de 95 folis, dels quals només està escrit fins al foli 81 vers, i la resta del llibre en blanc.
Tant lanàlisi codicològica com lestudi del contingut del llibre demostren que manquen les primeres pàgines del llibre, les corresponents a la primera sessió daquest exercici, que shauria celebrat dilluns 22 de maig de 1374. Dels quatre fulls desapareguts nhem conservat dos, doblegats i solts a linterior del llibre, sense data, però que amb tota seguretat pertanyien a lacta daquesta primera reunió del consell perduda.
Com hem explicat abans, en la vila de Castelló el costum i les ordenances marquen que la primera reunió del consell de la nova administració sha de celebrar sempre el dilluns següent al diumenge de Pentecosta, sessió en la qual sha de començar per elegir un escrivà dels jurats, i designar com a síndic i clavari un dels quatre jurats. Així veiem que sesdevé en tots els llibres transcrits en aquest volum, amb lexcepció del de 1374-1375. Aquest comença al foli 1 recte amb la sessió celebrada pel consell municipal de Castelló dimarts 30 de maig de 1374, que amb tota seguretat no seria la primera. Simplement, quan es va fer la foliació del llibre els primers fulls ja shavien esqueixat del volum.
En 1374 eixa primera sessió shauria dhaver celebrat dilluns 22 de maig, però no la conservem. Això sí, dins el llibre shan conservat dos fulls solts doblegats, sense foliar i sense data però de la mà del mateix notari, en els quals apareixen registrats diversos acords del consell de Castelló. Pel contingut dels acords és evident que han de pertànyer a una sessió anterior a la primera que conservem completa i datada (la del 30 de maig de 1374), i que gairebé amb total seguretat serien els dos darrers fulls de la del 22 de maig que acabem desmentar.15 Per això hem transcrit aquests dos fulls solts a linici del llibre, abans del foli 1r. Lacta daquesta primera sessió no està completa, falten els primers fulls (suposem que els primers dos fulls) on apareixeria la convocatòria i participants i alguns temes tractats. Per la resta, el llibre sembla complet, fins concloure amb la darrera sessió celebrada per aquesta administració, la del 9 de juny de 1375, vespra de Quinquagèsima, en què es procedeix a fer lelecció dels jurats per al següent exercici.
A banda daquests dos fulls esqueixats del volum, a linterior del llibre també apareixen altres quatre fulls solts amb comptes o altres documents que es van presentar en alguna sessió del consell. Nosaltres els hem transcrit al final del llibre, però indiquem en nota a quina reunió del consell fan referència.16
En total, el llibre de 1374-1375 recull les actes de quaranta-tres sessions del consell, comptant aquesta primera que conservem incompleta. Es tracta dun any molt complicat per la greu crisi de subsistències que es produeix. Per als jurats de Castelló constitueix un any particularment difícil, ja que conflueixen diversos factors ben característics de les dificultats del segle XIV. En primer lloc una greu crisi frumentària: la collita de 1374 ha estat pèssima per diverses adversitats climàtiques,17 generant-se un forta escassetat de tota mena de queviures, particularment cereals, que té un clar reflex al llibre. Daltra banda, en abril de 1375 arriba també una nova onada de la pesta negra, i a això cal sumar encara les immoderades exigències de la monarquia, en el cas de Castelló representada per linfant Joan, duc de Girona i futur Joan I, que ostenta els drets econòmics sobre les rendes de Castelló com a lloctinent general de son pare, el rei Pere el Cerimoniós. Per acabar-ho dadobar, en aquesta conjuntura difícil, descassetat, carestia i endeutament, esclaten conflictes greus entre diverses faccions de lelit política local.
Entre els llibres que hem transcrit no és lany en què se celebren més reunions del consell (en 1378-1379 sen fan quaranta-cinc), però sí que és el llibre més extens per la gran quantitat de problemes als quals sha de fer front. En aquest sentit no és una anyada típica. El 25 de novembre de 1374, quan han acomplit mig any del seu mandat, els jurats demanen al consell un increment de salari en atenció al gran treball que tenen, «molt més () que altres jurats dels temps passats».18
Sabem que entre 1374 i 1377 es produeix una gravíssima crisi frumentària dabast general, amb quatre collites dolentes consecutives. Els pitjors moments es produeixen entre 1374 i 1375, amb una escalada de preus i una escassetat de grans que obliga la vila a endeutar-se i a assajar solucions demergència. Justament laprovisionament de blat constitueix la principal preocupació de les autoritats municipals en aquest exercici, i obliga el consell a prendre diverses iniciatives.
Ja en maig de 1374 es fa evident que la collita de cereals deixe any va a resultar catastròfica, de manera que el consell encomana als jurats comprar blat allà on nhi puguen trobar. Així, entre agost i setembre de 1374 els jurats i altres prohoms de la vila són comissionats per desplaçar-se a diversos llocs (Morella, Aliaga, Calataiud, lUrgell, Tortosa, lAmpolla) a la recerca de cereals per aprovisionar la vila. Sovint tenen dificultats per traure el cereal comprat, ja que aquest any lescassetat és generalitzada i per tot arreu es posen obstacles a la lliure circulació dels blats. Els jurats també entren en contacte amb diversos mercaders per obtenir cereals, prometent-los ajudes per a la seua importació. Lobjectiu és poder abastir un graner municipal que faça petits préstecs als veïns o els el venga a un preu subvencionat. Una bona mostra daquesta política la trobem en lacord de 28 de setembre de 1374, quan el consell articula un sistema pel qual els veïns de la vila podran rebre forment i ordi per a sembrar de cara a la nova collita, acceptant que a canvi paguen en figues seques, les quals després la vila intentaria comercialitzar per comprar més gra.
Sabem que entre 1374 i 1377 es produeix una gravíssima crisi frumentària dabast general, amb quatre collites dolentes consecutives. Els pitjors moments es produeixen entre 1374 i 1375, amb una escalada de preus i una escassetat de grans que obliga la vila a endeutar-se i a assajar solucions demergència. Justament laprovisionament de blat constitueix la principal preocupació de les autoritats municipals en aquest exercici, i obliga el consell a prendre diverses iniciatives.
Ja en maig de 1374 es fa evident que la collita de cereals deixe any va a resultar catastròfica, de manera que el consell encomana als jurats comprar blat allà on nhi puguen trobar. Així, entre agost i setembre de 1374 els jurats i altres prohoms de la vila són comissionats per desplaçar-se a diversos llocs (Morella, Aliaga, Calataiud, lUrgell, Tortosa, lAmpolla) a la recerca de cereals per aprovisionar la vila. Sovint tenen dificultats per traure el cereal comprat, ja que aquest any lescassetat és generalitzada i per tot arreu es posen obstacles a la lliure circulació dels blats. Els jurats també entren en contacte amb diversos mercaders per obtenir cereals, prometent-los ajudes per a la seua importació. Lobjectiu és poder abastir un graner municipal que faça petits préstecs als veïns o els el venga a un preu subvencionat. Una bona mostra daquesta política la trobem en lacord de 28 de setembre de 1374, quan el consell articula un sistema pel qual els veïns de la vila podran rebre forment i ordi per a sembrar de cara a la nova collita, acceptant que a canvi paguen en figues seques, les quals després la vila intentaria comercialitzar per comprar més gra.
Lany següent, en abril de 1375, quan es pren consciència que la nova collita serà igualment dolenta, el consell autoritza a endeutar-se fins a quantitat de 40.000 sous per comprar blats per als veïns de la vila. El consell intenta també posar fre a la carestia, fixant uns preus màxims per a la venda i impedint lespeculació, però són mesures condemnades al fracàs. Tampoc no sembla que acabe dobtenir resultats la política de prohibir leixida de vitualles i queviures del terme de Castelló. Són múltiples les vies per al frau, i finalment els jurats han dordenar que es tanquen les portes de les muralles per la nit per evitar qualsevol eixida de queviures.19
El consell arriba a facultar els jurats per poder entrar en les cases dels veïns per reconèixer els seus graners i fer recompte de totes les existències bladeres. El grau dintervencionisme de les autoritats municipals és notable. Sarroga la facultat de poder prendre tot allò necessari per a labastiment de la vila, deixant a cada casa la part necessària per al seu consum i pagant la resta al preu que fixa el consell. El 25 doctubre de 1374 comencen les protestes dels que consideren que el preu rebut està molt per sota del preu de mercat. El 14 de novembre, el consell mana que dos homes de cada parròquia inspeccionen totes les existències de blat de la vila.20 Fins i tot el control sestén als cereals inferiors: els jurats i justícia aniran a les cases on saben que algunes persones tenen «arroços, paniços et dacces ultra lur provisió», on prendran tot allò necessari per a labastiment de la vila, «lexan a aquelles lur provisió et pagant-los ço que de aquelles pendrie».
La situació es manté durant tot lhivern. En febrer de 1375 es fa una ordenació sobre blats que manté el control municipal de tot el cereal existent en Castelló. Els jurats, juntament amb dotze prohoms, dos de cada parròquia, han de recórrer la vila per reconèixer els blats que té cadascú. I deixant la provisió necessària per a cada casa, que la resta ho prenguen per a vendre a les gents que ho necessiten.21
El consell és conscient que dins els murs de la vila de Castelló sha refugiat molta gent per aconseguir provisió de blats, incloent-hi molts que no són veïns. El 25 doctubre de 1374 ordena fer recompte de tots els que estan vivint en les cases de la vila, per girar una exacció extraordinària que afecte també aquestes persones no veïnes i les obligue a contribuir en les despeses comunes, orientades fonamentalment a la compra de cereals.
En definitiva, la lectura de les actes de consell de lexercici 1374-1375 constitueix un bon exemple per analitzar com funcionava una vila en un any descassetat, fam i carestia. Shi veu la política municipal obsessionada a assegurar labastiment per evitar la despoblació del lloc: compres massives, endeutament a càrrec de lerari municipal per garantir lavituallament, prohibició dexportacions, portes tancades, control exhaustiu de tot el cereal existent en la vila i terme
La crisi de subsistència que acabem de descriure ve acompanyada duna epidèmia de pesta negra en la primavera de 1375 (la que al dietari del capellà dAlfons el Magnànim sanomena la tercera mortaldat).22 Sabem que està activa el 10 dabril, quan el vicari demana algun pagament pels treballs que està sostenint en el soterrament dels morts i el consell li ho denega. També els compradors de les imposicions es queixen per les pèrdues que estan patint com a conseqüència daquestes mortaldats (sessions del 10 dabril i 9 de juny).
Un altre tema que ocupa sovint latenció del consell municipal en 1374-1375 són les peticions extraordinàries realitzades pel duc de Girona, linfant Joan, fill de Pere el Cerimoniós i futur Joan I. Ja en 1368 linfant havia rebut la senyoria sobre la vila, si bé va ser una concessió curta que el mateix any fou revocada.23 No obstant, això, com a lloctinent general del rei, continuava essent el destinatari de les rendes reials generades per la batlia de Castelló. Doncs bé, a lescassetat i males collites, a la necessitat de la vila dendeutar-se per poder comprar cereals, a totes aquestes dificultats suneixen les exigències del primogènit del rei. Necessitat de diners i incapaç dobtenir els recursos que calien, linfant pressiona el consell perquè aquest sendeute en lloc seu, carregant-se censals el capital dels quals anirà a les mans del duc de Girona. Sinicia així una política dempenyorament de les rendes reials a favor de la vila de Castelló (com a garantia de les quantitats prestades) que òbviament no agradava al consell, desconfiat de figurar com a creditor duna persona de la família reial que, daltra banda, no deixa de pressionar amb peticions de subsidis extraordinaris.24
Lendeutament de la hisenda municipal provoca també tensions entre els diversos elements de les famílies dominants. La vila estava recaptant peites per a poder redimir el deute censal, però aquest any ha de quedar en suspès el contracte que estava en vigor per la incapacitat de la gent per fer front a uns impostos tan elevats. Açò provocarà un enfrontament molt dur entre el grup que controla el govern municipal en 1374-1375 i la família dels Miró i els seus aliats, que eren els encarregats de recaptar aquestes peites que ara han quedat en suspès (i també de quitar els censals de la universitat). Els primers acusen els segons dhaver malversat fons públics i els reclamen el retorn delevades sumes de diners. El cap de la facció dels Miró, però, era Domingo Miró, lloctinent de governador en Castelló i molt ben relacionat amb linfant Joan. Daquesta manera el conflicte supera lestadi dun simple enfrontament entre faccions de lelit política i social, i es converteix en un conflicte entre institucions que enfronta el consell municipal de Castelló contra el lloctinent de governador dellà lo riu dUixó. Aquest conflicte, si bé amb menor intensitat, continuarà present en anys successius i deixarà petjada en llibres posteriors.