En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com en Bernat Albert, síndich, fos stat a la ciutat de València per manlevar dos censals, ab los quals la dita universitat se pogués ajudar per comprar forment a obs de provissió de aquella; et lo dit síndic no agués pogut trobar sinó mig censal den Johan Ferràndiç del Porto, lo qual avie comprat a rahó de .XI. mília sous per mil; et del qual mig censal lo dit en Johan Ferràndiç havie demanada carta de ratificació, la qual li fos feta per lo dit consell; per ço, que·l consell que y acordàs si la dita carta de ratificació farie ho no. Plau al consell et que li sie feta segons que·s pertany per en R(amon) Spàrech, notari scrivà del dit consell.28
||7v Ítem, fon proposat per lo dit en Bernat Albert que en Berenguer Mercader volie comprar .I. censal, emperò que la moneda ere a dues jornades de València et eren .XII. mília sous per mil, perquè declarà en lo dit consell lo dit feyt et que·n acordàs ço que li plagués. Plau al consell que sien manlevats.
Ítem, fon proposat per aquell mateix que com en Nicholau Pujades agués venals .DC. kafís de forment et aquells prometés portar al grau de la mar de la vila de Castelló, però que aportat lo dit gra al dit grau, volie que li fos pagat per cascun cafiç .L[] sous \en cars que la vila lo compràs, et si·l dit en Nicholau lo venie, que la vila que li donàs dajuda .VI. sous per [ca]fiç/ perquè lo dit síndich declarà lo dit feyt et que·l consell que y acordà[s]. Lo consell acordà que sie esperat en Pere Moster, al qual los misatgers ho havien comanat.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo dit en Juhan dAlçamora que com ell agués comprats .CC. kafís de forment dAmputla den Jacme Busquet, a rahó de. LVIII. sous per kafiç; per la qual rahó lo dit en Johan volie haver lo dit gra a obs de la dita vila, et prestàs al dit en Jacme Busquet .CC. florins; et lo dit en Jacme dixés que·l dit forment no podie traure dAmputla com fos vedat, perquè aquell no podie fer haver la dita venda al dit en Johan; per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que·l dit forment sie haüd en tot cars que per justícia puxe ésser haüd, en altra manera, que face son preu.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats que com la ciutat de València agués haüda carta del senyor duch que la dita ciutat, a obs de provisió de aquella, se pogués pendre los delmes de viles et lochs del regne de València; et fos temor \a aquells/ que la dita ciutat que no·s prengués lo delme de la dita vila, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que·l dit forment sie pres per los dits jurats et sie pagat als rendés a just preu, en manera que aquells no sien contra justícia dampnificats, ab tots altres blats.
Ítem, fon proposat en lo dit consell, que com la vila freturàs de metge et fos stat acordat que de .III. metges, ço és den Domingo Guarda de ||8rVila-real, de mestre March et de mestre Jacme Maderes, fos reebut lo pus suficient et afermat per los dits jurats; et lo dit en Jacme Maderes fos de present vengut en la dita vila per afermar-se ab aquella, per tal, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que li fossen donades .XL. lliures. Enaprés, lo dit consell, ans que fos tengut, acordà que·ls dits jurats afermassen lo dit metge al menys dan et al més profit de la dita vila.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com nAnthon Lòpiç volgués comprar dos censals de la dita vila, a rahó de .XII. mília per mil, et lo preu de aquells assignàs pagador en la ciutat de Barçalona; hoc encara, que volie afegir duo milia sous al dit preu, per rahon daquell censal que comprà en temps passat de la dita vila a rahó de .X. mília sous per mil, enaxí que serien .XXVI. mília sous; per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que y sie tramés .I. correu per saber les dites coses per qual manera se faran29 los dits afers ab lo dit nAnthon.
Ítem, fon proposat en lo dit consell que com la ciutat de Tortosa agués privilegis reals de aturar-se lo gra que passe per Ebre, et lo gra que la dita universitat, a obs a sa provisió, aje a passar per la dita ciutat. Per tal, que·l consell que y acordàs si aurien carta del senyor duch de licència del dit passatge, o si aurien licència dels pròmens de la dita ciutat que lo dit gra pogués hom traure et passar per lo dit riu per portar a la dita vila. Lo consell acordà30 que fossen trameses a la dita ciutat dos prohòmens per haver licència de aquella de traure lo dit gra, et elegiren-hi en Guillem Trullols et en Francesch Granyana, als quals fos feta carta de creença.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo mestre de gramàtica que com los imposadors de la dita vila31 li fessen pagar imposició de totes coses, axí com als altres vehins de la dita vila, et aquell fos clergue tonsurat, per ço que·l consell que y provehís. Lo consell acordà que fos remés als ministradós.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per nArnau Alarich que com per en Bernat Albert, síndich del temps passat, li fossen deguts .XVII. sous, axí per cordes ||8v com per altres coses que de aquell havie comprades a obs de la dita vila, per ço requerí lo dit consell que li fossen pagats. Lo consell acordà que sie regonegut lo compte den Bernat Albert et si·ls pagà; si no, que li sien pagats et albarà que li sie feyt.
Ítem, fon proposat per en Bernat Roca que com lo consell de la dita vila, en temps passat, li agués manada fer toldre .I. lliura daquelles .II. lliures mitja que ell peytave et peyte per lo censal den Bernat Rocha. Per ço, que plagués al consell que la dita .I. lliura li fos tolta, [com] los peyters lo y forssen pagar. Lo consell acordà que si pagar-la d[evie], que la pagàs.
Ítem fon proposat per en Salvador [Al]bert, notari, que com a ell fos degut .I. florí, axí per rahon de dos viatges que féu ab los jurats et altres bons hòmens a la qüestió que ere entre la dita vila et altres hòmens heretats prop lo riu Sech32 de la dita vila per alcunes rahons darbres et daltres coses, com per scriptures a aquell degudes per rahon de les dites qüestions. Per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar lo dit florí. Lo consell acordà que fos regon<e>gut et que li fossen pagats justament, et que·n fos feyt albarà per ço que·ls jurats atrobassen que li fossen deguts. Fon justificat a .IX. sous.33
Ítem, <fon> proposat en lo dit consell que com per alcuns, axí vehins de la dita vila com altres, per moltes maneres amagadament traguessen blat de la dita vila et altres victualles; hoc encara, los traginers dels molins, axí dins lo terme com fora·l terme; per ço, que·l consell que y acordàs, et sobre les moltures dels dits blats. Lo consell acordà que·ls jurats reebessen sagrament dels traginers que·ls blats que traguessen de la dita vila tornassen a la dita vila en farina, et que tornassen a la vila les moltures. En altra manera, que·ls fos vedat de traure los blats de la dita vila.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo dit en Salvador Albert, com a procurador de na Caterina, muller quondam den Bernat Olzina, que com cessió li fos feta per Pere Romeu, curador de Berenguer Simó, de .CXXXV. sous de interés que li fa la dita vila. Lo consell acordà que li fossen pagats vista la cessió, et que y fos feyt albarà de manament. Enaprés, a .XXVI. dies de setembre anni predicti, fon mostrada la cessió que en P(ere) Romeu, com a procurador den P(ere) Amorós, curador de Berenguer Simó,34 a la dita dona na Caterina dels dits cent .XXXV. sous, reebuda per en Salvador Albert, notari, a .XV. dies de juny del present any, perquè li fon manat fer lo present albarà.35
||9r Ítem, fon36 mès en lo dit consell per en Fillol de Guimerà que com son frare en Guillem de Guimerà agués comprats en la dita vila .CCC. forchs dalls per portar aquells a la illa de Mallorca, et lo dit en Guillem portarie ací .I. càrrech de gra, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que li fossen pagats los alls segons que aquell los [a]vie comprats, en cars que·l dit gra no volgués asegurar, et si pagar la vila no·ls li volie que lin fos feyt albarà de treyta.
||9v Die martis, .XIª. die iulii.
Fon ajustat et aplegat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de Pere Climent, crida et corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia de la dita vila; en Pere Moster, Bernat Albert, Johan dAlçamora et en Berthomeu Garriga, jurats de la dita vila; en Fillol Guimerà, Andreu Sala, Johan Mas, Johan dAlors, Berenguer Moliner, Pere Tolsà, Domingo Nadalies, G(uillam)ó Pradells, P(ere) Garcia, Michel de Pegueroles, Roiç Pèriç, Berenguer Miró, Arnau Merí, Berenguer Matheu, Ramon de Torrafrer, Pascual Ferrando, Domingo Ferrer, Arnau de Roselló, Berthomeu Berguet, G(uillam)ó Cavaller, P(ere) Strader, Ramon de Paüls, Bernat Marquo, Berenguer Celma, Domingo Çaera, Berthomeu Maçana, Francesch Granyana, Francesch Ballester, consellers.
En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que, com per lo consell de la dita vila fos stat inibit a tots los moliners et traginers de molins, axí dins lo terme de la dita vila com fora·l terme de aquella, que no traguessen alcun linyatge de blats de la dita vila si donchs no feyen sagrament que tornarien los blats que portarien als molins en farina a la dita vila, et les moltures dels dits blats. Per la qual rahó, lonrat micer Bernat Fort, oficial de la Plana per lo senyor bisbe de Tortosa, \e lo batle dAlmaçora/, aguesen pregats los dits jurats que·ls plagués que, almenys, ja que·ls dits traginers et moliners ab sagrament aguessen a tornar los dits blats en farines a la dita vila, que les moltures dels molins del terme dAlmaçora no fossen tenguts de portar a la dita vila. Lo consell acordà que li plau que la moltura dels blats de Castelló que·s moldran en los molins dAlmaçora romanguen en Almaçora, en cars que·ls hòmens del dit loch lexen traure als de Castelló los blats que allí culliran; en altra manera, que sien tenguts de portar la moltura ací. ||10r Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo lo ballester,37 que plagués al consell de pagar-li loguer de les cases, segons que li fon promés per los jurats et consell del temps passat. Lo consell acordà que li sie feyt albarà.38
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats, que com en Domingo Fonthova, per part de la universitat desús dita, fos anat en les parts de Urgell per haver blat per provisió de la dita vila, per la qual rahó li ere39 deguda alcuna quantitat de diners; et per ço, agués request los dits jurats que·ls plagués que li deguessen fer pagar ço que li ere degut; per tal, meteren en consell les dites coses. Lo consell acordà que li fos feyt albarà, feyt compte ab aquell.40
Ítem, fon proposat per los honrats en Pere Armengau, de casa del senyor duch, et per en Domingo Miró, subrogat de governador en aquesta part, que com lo senyor agués feytes diverses missions et despeses ensemps ab la senyora duquesa, et per pagar aquelles agués a manlevar dos censals, los quals atrobar no podie si donchs síndich per part de la dita universitat no·ls manleva o no si obligave. Per ço, pregaren lo dit consell que·ls plagués trametre lur síndich en València, bastant per vendre los dits censals. Et que·l senyor duch metrie les rendes en poder de la vila, et la cena et lo censal que ha en la dita vila, tro que la dita vila sie pagada et satisfeyta dels dits dos censals. Lo consell acordà que al senyor duch sien trameses en Bernat Albert, síndich, et en Johan dAlçamora, als quals sien feyts et donats capítols sobre la venda dels dits duo milia sous censals. Et en cars que per lo dit síndich se agen a manlevar, que sasegur del senyor duch, per tal manera que la vila romangue quítia de la dita rahó, et dan alcú per temps esdevenidor no puxe haver ni sostenir.
||10v Ítem, fon proposat per en Narcís de Begues, cequier, que com les gents aguessen feits molt<s> paniços et dacces et altres blats menuts, et per aquesta rahó fos necessari elegir .I. guardià, oltra los que y eren assignats, per tal que les aygües fossen mils guardades et procurades per regar los dits blats menuts; per ço, que·l consell que y provehís. Plau al consell que y age lo cequier .I. o dos guardians \oltra/41 aquells [que] s[ón].
Ítem, proposaren los dits jurats que com a adés lo blat de la botiga sie venut, et no ajen blat ab lo qual [la] dita vila se puxe provehir, per ço, que·l consell que y acordàs. Lo consell acordà que·ls jurats, ab lescrivà lur, anassen per la vila et que de aquells que avien cullit \tinguessen/ blat, prenguessen blat a provisió dels vehins de aquella, aytant com als jurats fos ben vist, lexada provesió a aquells per cert temps, et que fessen botiga del dit blat. Et fos pagat lo dit blat a aquells de qui pres laurien axí com exit serie de aquell.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits jurats, que com per en Pedro de Còria et en Berenguer Solà, imposadors, per ells et per los altres companyons lur, agen proposada en lo consell odiern .I. protestació ordenada per en Matheu Caro, notari, la qual toque a gran difamació dels jurats del any passat, presents, et del consell de la dita vila, per ço, requeriren lo dit consell com ni per qual manera se aurien en defendres de les dites coses. Lo consell acordà que·ls jurats et síndich de la dita vila defenen si et lo consell de les coses contengudes en la dita protestació.
Ítem, fon proposat per los dits jurats que com los juglars et lo trompeta los demanassen paga dels lurs salaris, què y farien. Lo consell acordà que·ls dits salaris los fossen pagats segons que çaenrrere ere stat acostumat. Los noms dels trompadors: Guillamó Sanxo, Johan Canet; lo trompeta P(ere) Climent; lo de la cornamusa, Jacme Carbonell, et lo tabal·ler Bernat Sanç.42
||11r Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Domingo Miró, collitor de les peytes de la dita vila, per si et per los altres companyons seus, que com ell et sos companyons entenessen si escusar justament et defendres, et donar rahó perquè ells no havien poguts quitar los censals que avien et eren tenguts quitar, segons lo contracte feyt entre aquells et la universitat de la dita vila. Et que allò ere en culpa de la dita vila, et no en culpa del dit Domingo ni de sos companyons. Perquè pregave lo dit consell que li plagués de haver esguart a les dites coses, et que pleyt ni qüestió no caygués ne entervingués entre aquells et la dita universitat. Et feta la dita proposició, donà a escusació de si et de sos companyons alcunes rahons et declaracions, les quals per en Ramon Spàrech, scrivà dels jurats en lo present consell, foren lestes.43
Ítem,44 aprés de la qual proposició feta per lo dit en Domingo Miró, fon proposat per los dits jurats que com ells, ensemps ab alcuns prohòmens de la dita vila, en la setmana pus proppassada ajen reebut comptes del dit en Domingo Miró et Francesch Miró, frares, de les col·lectes de la peyta que per aquells et companyons \lurs/ ere stada feta en huyt anys proppassats, et dels violaris et censals que per aquells eren stats quitats dins los dits huyt anys. Per evidència del qual compte apparie et appar lo dit en Domingo Miró, Francesch Miró et companyons lurs tenir en lur poder, de les quantitats per les quals avien a quitar (.XL. mília sous entre censals et violaris, los quals per la universitat los foren donats a quitar, segons que per carta reebuda per en Francesch Granyana, notari), .XL. mília .DCCXX. sous reals de València. Per ço, los dits jurats declararen les dites coses al dit consell, et que aquell que acordàs què farien en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls jurats, ab alcuns prohòmens a ell asociats et per si reebuts, sie parlat a·n Domingo Miró et a sos companyons, et requests aquells que decontinent paguen los dits .XL. mília .DCCXX. sous. Et si aquells pagar de feyt no voldran, ho securetats bastants sobre aquells pagadors \decontinent/ donar no voldran, que la carta dels pactes feta entre la dita universitat et los sobredits Domingo Miró et sos companyons sie servada, et requesta al justícia de la dita ésser servada. Emperò, si per altres millors et pus profitoses maneres los ||11v dits jurats, ab los asociats, poran tractar et finar los dits afers a profit de la dita universitat, que u facen, et que·n sie feta relació al consell. Et de present lo consell asocià als dits jurats en Michel de Pegueroles, en Roiç Pèriç, Berenguer Moliner, Johan Mas,Arnau Merí, Francesch Granyana, P(ere) Tolsà, en Guillem Trullols, Johan dAlors, P(ere) Strader.