MALALTIES I REMEIS
LA SALUT EN LA CORRESPONDÈNCIA
DE FRANCESC DE BORJA
MALALTIES I REMEIS
LA SALUT EN LA CORRESPONDÈNCIA
DE FRANCESC DE BORJA
FRANCESC DEVESA JORDÀ
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Del text: Francesc Devesa i Jordà, 2018
© Daquesta edició: Universitat de València, 2018
Coordinació editorial: Maite Simon
Maquetació: Celso Hernández de la Figuera
Correcció: Elvira Iñigo
Coberta:
I·lustració: Domenico di Bartolo, Governo e cura degli infermi (ca. 1440), fresc (fragment). Sala del Pellegrinaio de lantic Hospital Santa Maria della Scala, Siena.
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
A la memòria dels meus pares. A tot els treballadors sanitaris de la Safor, especialment als de lhospital Francesc de Borja amb els quals he compartit tants dies de treball al costat dels malalts.
Una carta de v.s. fueron sus alquermes y en parte le resucitó...
FRANCESC DE BORJA
La salut, dic, el més bell i el més ric regal que la natura ens sap fer.
MICHEL DE MONTAIGNE
Som un cos que sent, fins i tot quan no sent, quan la sensació més trasbalsadora és la del dolor i no la del plaer.
JOSEP PIERA
ÍNDEX
PRÒLEG
INTRODUCCIÓ
I. LA SALUT I LES FORMES DE PERDRE-LA
1. CARACTERÍSTIQUES DELS DOCUMENTS MB
2. LA SALUT ALS MB. UN PERFIL FEMENÍ DISTINT?
3. ESTAR SA O MALALT: TOTES LES GRADACIONS DEL GRIS
4. NÀIXER I MORIR
5. LA NATURALESA PERSONAL: COMPLEXIONS I TEMPERAMENTS
6. MALALTS I MALALTIES
6.1 Febres contínues i cícliques
6.2 Malalts del pit, tísics, hèctics i gent que tira sang
6.3 La digestió i els seus òrgans
6.4 Gota, reuma i ciàtica
6.5 Traumatismes i accidents
6.6 Malalties de la boca, orella i ulls
6.7 Malalts del cor o de lànima?
6.8 Mals de cap, tremolors i paràlisis
6.9 Les malalties mentals
6.10 Lesions externes conegudes i alguna malaltia emergent
6.11 La sang i el fluix
6.12 Mals de pedra, orina i ronyó
6.13 De la fisiologia a la patologia: embaràs i part
6.14 Altres malalties de les dones
7. LA VIOLÈNCIA CONTRA LA SALUT
7.1 El Mediterrani, un mar perillós
7.2 Comptes i baralles al Regne de València
7.3 Bandolers i justícia a Catalunya: una lluita poc saludable
7.4 La intolerància religiosa i les seues víctimes
8. LES ARMES DE FOC, UNA NOVETAT MORTÍFERA
9. EL LLENGUATGE GALÈNIC EN LA FISIOPATOLOGIA
10. PESTA I PESTILÈNCIES
10.1 Un any que trencava la calma epidèmica: 1557
10.2 Lepidèmia no coneix fronteres: latac dels anys 60
10.3 La gran pesta de Lisboa
11. GUERRES, NAUFRAGIS I TERRATRÈMOLS
11.1 El setge dHondarribia
11.2 La rebel·lió dels moriscos valencians
11.3 Corsaris turcs assalten Gibraltar
11.4 El gran setge de Malta
11.5 Pirates hugonots a Madeira
11.6 Guerra a Las Alpujarras
11.7 Guerres de religió entre cristians: Moncontour, Florida
11.8 La creu i la mitja lluna ensopeguen en el mar: Lepant
11.9 La natura desbocada: naufragis i terratrèmols
11.10 Alger, una tempesta malaurada o providencial?
II. LA CURACIÓ I LA PREVENCIÓ
1. LA CURA DELS MALALTS
1.1 Cuidar la salut i ajudar els malalts
1.1.1 La cura de la pròpia salut.- 1.1.2 Ajut psicològic.- 1.1.3 Remei per a presoners i captius
1.2 Lloc, clima, aire
1.3 Reposar o fer exercici?
1.4 Normes, tracte i relacions amb la Companyia
1.5 Procediments mèdics, aliments i medicines
1.5.1 Ordre de metge.- 1.5.2 Dietes i regiments.- 1.5.3 Sagnies, porgues i altres evacuacions humorals.- 1.5.4 Velles i noves espècies botàniques.- 1.5.5 De la flor perfumada al fruit daurat: el taronger.- 1.5.6 El gaudi dels fruits primerencs.- 1.5.7 Mel i sucre, dues formes dendolcir la salut i la malaltia.- 1.5.8 Del codonyat i les melmelades a lús de la canyella.- 1.5.9 Altres medicines.- 1.5.10 Medicines per via externa.- 1.5.11 Aigües i balnearis.
1.6 La fe mou muntanyes
1.6.1 Pregàries i salut.- 1.6.2 El poder curatiu de la reialesa.- 1.6.3 El bàlsam beneït de Santa Clara.
2. PREVENIR ABANS QUE CURAR
2.1 Lloc, clima, aire i viatges
2.2 Atenció a la salut personal
2.3 La salut col·lectiva
2.4 Preservar-se de les pestes
2.5 Evitar els danys per violència
2.6 Altres formes de prevenció
3. POBRES, PELEGRINS I MALALTS: ELS HOSPITALS
4. METGES, CIRURGIANS, BARBERS I APOTECARIS
4.1 Metges com a testimonis
4.2 Metges que redacten informes
4.3 Metges de prestigi
4.4 Un metge morisc
4.5 Els altres «sanitaris»
4.6 La confiança o desconfiança amb els metges
4.7 Els estudis de medicina
5. LA SALUT EN EL LLENGUATGE SIMBÒLIC
III. LA SALUT DE FRANCESC DE BORJA
1. UNA INFÀNCIA TRAUMÀTICA?
2. JOVENTUT CORTESANA: QUARTANES I EXCESSOS ALIMENTARIS
3. PERÍODE VIRREGNAL: DE LOBESITAT A LAPRIMAMENT
4. GANDIA: LA BONA SALUT DEL DUC I LA MORT DE LESPOSA
5. BORJA JESUÏTA: UNA MODORRA EPIDÈMICA I ALTRES MALALTIES PROVI-DENCIALS
6. PORTUGAL: LEXILI PREVENTIU
7. INICI DE LETAPA ROMANA: EL DIARI I LES MALALTIES
8. BORJA GENERAL: EL TREBALL SIMPOSA A LA SALUT
9. LA SUPERACIÓ DUNA LLARGA MALALTIA
10. LA VIDA, EL PREU DUNA MISSIÓ PAPAL
11. LES MALALTIES EN LA PERSONALITAT DE FRANCESC DE BORJA
FONTS I BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ANALÍTIC
PRÒLEG
Al segle XIX va nàixer en la Companyia de Jesús un gran projecte de recerca lobjectiu del qual era editar els documents que tinguessen relació amb la Història de la Companyia. Entre 1894 i 1911 va aparèixer la sèrie Monumenta Borgia de la col·lecció Monumenta Historica Societatis Iesu, en cinc volums que contenien prop de 1.700 documents. No obstant això, es tractava duna selecció en ocasions reproduïda només en part. Al llarg dels anys aquesta immensa documentació i les noves troballes que van aparèixer en els arxius europeus, donaren lloc a nombrosos estudis històrics, especialment al voltant de 1972 quan es va complir el centenari de la mort de Francesc de Borja.
Durant la celebració de lAny Borgià en 2000, la Direcció General del Llibre de la Generalitat Valenciana i lInstitut Històric de la Companyia de Jesús van signar un acord per ampliar la sèrie amb dos nous volums, el VI i VII. El primer dells, publicat en 2003, va ser preparat per Enrique García Hernán, del Departament dHistòria de lEsglésia del CSIC. Estudia la Casa Borja i la vida de Francesc de Borja fins el 1551, any de la seua entrada a la Companyia, és a dir, principalment els períodes successius com a marquès de Llombai, duc de Gandia i virrei de Catalunya. El volum incorpora una gran quantitat dinformació en forma de cartes familiars, governamentals i religioses trobades en els arxius espanyols, italians i francesos.
El volum VII (2009) també va ser editat per García Hernán, un dels historiadors més competents de la figura del sant duc. Se centra en la vida de Borja com a jesuïta des de 1550, quan va fer pública la seva pertinença a la Companyia a la qual shavia incorporat en secret en 1547. Sestén fins el 1566, quan portava un any com a general de lorde. Segons els especialistes, amb aquesta nova informació, la figura de Borja adquireix una dimensió més humana i real. Inclou 900 documents ordenats cronològicament.
Bona part dels escrits són cartes. Els epistolaris constitueixen una font inesgotable destudi. Grans biblioteques com la National Library of Medicine i la Wellcome Library conserven col·leccions de cartes de científics que són de gran valor per analitzar les seves biografies i contribucions. Al nostre país, en canvi, sembla que escassegen. Famílies i institucions no han considerat durant molt temps que aquest tipus de documents pogués tenir interès i en molts casos shan perdut.
Com ha succeït en altres camps de la història, laproximació a la figura de Francesc de Borja sha reduït durant dècades a lapologia o a lhagiografia. La situació ha anat canviant en els últims anys, com es demostrà, per exemple, en el Simposi Internacional «Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc», que es va celebrar a Gandia entre els dies 25 i 27 doctubre i a València els dies 4 i 5 de novembre de 2010. Els textos de les nombroses ponències van ser recollits en dos llibres, un coordinat per Enrique García Hernán i María del Pilar Ryan (Francisco de Borja y su tiempo. Política, religión y cultura en la Edad Moderna), i laltre per Santiago La Parra i Maria Toldrà (Actes del Simposi internacional Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc). Amb la diversitat de temes tractats i el rigor científic de les reflexions, quedava superat definitivament lexcessiu pes hagiogràfic de la bibliografia històrica al voltant del personatge. Tanmateix, cap dels més de seixanta participants va tractar temes de salut.
Quan Francesc Devesa es va trobar amb Monumenta Borgia i ho va fullejar, descobrí aviat que els temes de salut i malaltia estaven presents perquè, com ell mateix assenyala, «la salut és molt important per a les persones». Així doncs, es va dedicar a bussejar en tots els escrits datats entre el naixement de Francesc de Borja i la seva defunció per obtenir dades sobre qualsevol aspecte de la salut del mateix Borja, dels corresponsals, així com de terceres persones o de la població en general. La quantitat de documents dels quals va poder extreure informació és realment impressionant, arriba gairebé a la xifra dels tres mil.
Devesa ha analitzat durant diversos anys tots aquests textos, ha estudiat els esdeveniments històrics, socials i culturals del corresponent període històric i sha familiaritzat amb les idees i les pràctiques mèdiques de lèpoca. La seva recerca i anàlisi ha donat lloc a diversos treballs, entre els quals sobresurt el que en 2013 va obtenir el Premi Roël de lInstitut Mèdic Valencià.
La present obra, estructurada en tres grans capítols, és una magnífica síntesi que presenta els fruits de tots aquests anys destudi. Devesa comença parlant de les característiques dels documents, del seu contingut sobre salut i malaltia, i ho completa amb les complexions i els temperaments. Inclou també el pla de treball i la metodologia utilitzada. A continuació, dedica un important espai als malalts i les malalties. Ha recollit gairebé vuit-centes notícies sobre aquest tema que ofereixen un panorama molt complet de les malalties que sofrien els homes i dones daquella època febres i danys per violència són les més importants en nombre. Descriu primer les que són de causa natural, des de les febres contínues i cícliques al mal de pedra, orina i ronyó, passant per la malaltia mental, lembaràs i el part patològics. Segueixen després les que deriven de la violència contra la salut causada per les guerres, la delinqüència i les agressions individuals. També dedica unes línies als danys causats per les armes de foc.