El naixement d'una colònia - Josep Torró

EL NAIXEMENT DUNA COLÒNIA

DOMINACIÓ I RESISTÈNCIA A LA FRONTERA VALENCIANA (1238-1276)

Josep Torró

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2006

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.

© Josep Torró, 2006

Primera edició: Universitat de València, 1999

Segona edició, revisada, 2006

© De la present edició: Publicacions de la Universitat de València, 2006

© De la imatge de la coberta: Museu dHistòria de la Ciutat (Barcelona)

Publicacions de la Universitat de València: http://puv.uv.es

publicacions@uv.es

Disseny de la maqueta: Inmaculada Mesa

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

Fotocomposició, maquetació: Impremta Lluís Palàcios, Sueca

Realització ePub: produccioneditorial.com

ÍNDEX

TAULA DE SIGLES

NOTA A LA SEGONA EDICIÓ

NOTA DE LAUTOR

INTRODUCCIÓ

CAPÍTOL I: LA CONQUESTA INTERMINABLE

LA QÜESTIÓ DE LA CAPACITAT MILITAR ANDALUSINA

HOST I CAVALCADA: LAPARELL MILITAR FEUDAL

¿LOS MOROS NON ANDAN ARMADOS?

UNA GUERRA DE VINT-I-CINC ANYSU

LA RESISTÈNCIA MUNTANYENCA DAL -AZRAQ (1245-1258)

RESISTÈNCIA I COLONITZACIÓ

CAPÍTOL II: AD LUCRANDUM CONTRA SARRACENOS

MILLOR VIUS QUE MORTS

EL REBUIG DE LA CONVERSIÓ

GITANT-LOS DE LLURS ALBERGS

LA DEPORTACIÓ INTERIOR

VOLENS IRE IN EXERCITUM VALENCIE...

LES «ILLES» I LA «MAR»: EN ELS ORÍGENS DE LA SEGREGACIÓ

CAPÍTOL III: LA SOCIETAT COLONITZADORA

BEN DEURIA AVER CEN MÍL·LIA CHRISTIANS

ELS CAMINS DE LA DESIGUALTAT

EL NOU ORDRE AGRARI

IMMIGRACIÓ I PRODUCCIÓ

DISCIPLINAR LA VIDA VEÏNAL

MANUFACTURA, MERCAT I CRÈDIT

CAPÍTOL IV: LA SOCIETAT COLONITZADA

DURAR EN LA TERRA

ANDALUSINS DESPOSSEÏTS

LALJAMA PERSISTENT

PANÍS, FIGUES, PANSES... I PLATA

LA RENDA DE LA DIFERÈNCIA

CONCLUSIONS: LARTICULACIÓ COLONIAL

BIBLIOGRAFIA

FONTS IMPRESES I CATÀLEGS DOCUMENTALS

BIBLIOGRAFIA CITADA

TAULA DE SIGLES

NOTA A LA SEGONA EDICIÓ

Sis anys després de laparició daquest llibre, Publicacions de la Universitat de València mha brindat una generosa oferta per a fer-ne la segona edició, amb la possibilitat dampliar-ne els continguts originals. En principi la proposta resultava temptadora en la mesura que permetia una eventual recuperació dels materials, relativament nombrosos, que foren deixats a banda per a la primera edició. Arribada lhora, tanmateix, no mhe vist amb cor per a ampliar el llibre, ni molt menys encara reescriurel. És cert que altres urgències acadèmiques posen, en aquests moments, un entrebanc insalvable a la tasca, però la raó fonamental no hi té res a veure. Mhe adonat de seguida que dilatar el text original podia enriquir determinats aspectes de largumentació, però també comportava el risc de trencar-ne tot lequilibri. Calia demanar-se fins a quin punt tenia sentit treballar sobre un discurs ja construït i organitzat amb una específica finalitat demostrativa. Evidentment resulta molt més interessant i engrescador escriure un altre llibre.

No he abandonat, en absolut, la recerca ni la problemàtica tractada a El naixement duna colònia. Lhe convertida, ben al contrari, en leix de tota la meua activitat. Aquests sis anys he tingut ocasió delaborar diversos estudis nous sobre la colonització medieval del regne de València i, fins i tot, mhe atrevit a lliurar a la revista Annales (any 2000, núm. 55:5, pp. 983-1008) algunes reflexions generals sobre les formes de lexpansió feudal a làmbit mediterrani. Autors que han treballat recentment sobre experiències pròximes de conquesta han obtingut resultats importants que no poden ignorar-se. Així, a hores dara la problemàtica ha assolit unes dimensions notablement majors i ha de tractar-se amb més precisió i refinament. El llibre tenia una concepció esquemàtica, explicativa, que crec que fou i encara és útil, però ara estem en condicions de plantejar qüestions més complexes i desenvolupar-ne les discussions pertinents.

És millor deixar-ho com està. Cal posar la vista en els projectes continuadors del programa de treball que, amb ell, vaig encetar. Mhe limitat, doncs, a aprofitar lavinentesa per a efectuar algunes esmenes i retocs que he considerant convenients, sense modificar a penes el text primigeni. Cabia, duna altra banda, la possibilitat descriure una nova introducció actualitzada o polèmica, però tot el que shi podia dir, al capdavall, seria unresum o una anticipació daltres treballs meus sense ladient suport documental i argumentatiu. Deixaria, també, la introducció original en un lloc secundari que potser no mereix. Després de rellegir-la estic convençut de que si, contràriament al que he decidit, hagués reescrit completament el llibre, seguiria sent vàlida per encapçalar-lo.

Lacollida de la primera edició mha semblat raonablement satisfactòria; ha estat citada més del que em pensava i les ressenyes han mostrat indulgència. Ara desitjaria que, amb aquesta segona edició, El naixement duna colònia trobara nous lectors; que els seus continguts meresqueren encara interès o discussió. I sobretot magradaria posar, si més no, un punt de neguit entre aquells que, des duna posició intel·lectualment confortable, han volgut oblidar el lloc decisiu que la dominació i la violència ocupen en les dinàmiques socials.

Alcoi, setembre de 2005

NOTA DE LAUTOR

En la seua forma inicial, aquesta obra va rebre el XIV Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics, atorgat al desembre de 1997 per la Fundació Congrés de Cultura Catalana. A causa dexigències editorials, el text i la bibliografia han estat reduïts de forma substancial, de manera que alguns aspectes importants resten sense desenvolupar. He procurat, tanmateix, recollir, duna manera o altra, els principals resultats assolits en el treball original, a risc dincórrer en una presentació esquemàtica. També he intentat que la reducció del text siga en benefici duna lectura més àgil. Per aquest motiu, i per facilitar la composició tipogràfica, he adoptat un sistema de transliteració de làrab simplificat al màxim.

He de fer constar que una bona part del treball que he plasmat en el present llibre es va realitzar gràcies al finançament dun ajut a la investigació atorgat per lInstitut de Cultura Juan Gil-Albert, de la Diputació dAlacant, al maig de 1996. Tinc, també, un compromís de gratitud amb moltes persones i per molts motius diferents. No hauria pogut desenvolupar satisfactòriament les meues idees sense els diàlegs i no poques vegades les discrepàncies que he mantingut, sobretot, amb Rafael Azuar, Manuel Cerdà, Ferran Garcia-Oliver, Thomas F. Glick, Enric Guinot, Javier Martí, Josep Nebot, Àngel Poveda, Sergi Selma, Ricard Soto, Lluís Torró i Pau Viciano. Duns he obtingut suggeriments valuosos, altres mhan obligat a tractar amb més claredat aspectes importants del meu treball. Sense ànim de menystenir ningú, voldria deixar constància dun reconeixement especial envers Miquel Barceló, Antoni Furió i Pierre Guichard pel temps que han dedicat a estudiar i discutir aquest text, per les múltiples atencions i mostres de confiança que dells he rebut i, per damunt de tot, per la qualitat excepcional del seu mestratge.

INTRODUCCIÓ

Probablement la primera cosa que pensarà el lector en veure la capçalera daquest llibre serà que lautor ha calcat el títol del conegut film de Griffith (The birth of a nation, 1914). No ho negue. He assumit conscientment i deliberada aquesta referència concreta perquè permet contrastar de forma molt oportuna i clarificadora les dues posicions intel·lectuals que pot adoptar lhistoriador a lhora de tractar la qüestió de la conquesta de València, o de qualsevulla altra conquesta vinculada a lexpansió europea, coetània o posterior. No és que el naixement duna «nació» o, en el seu cas, dun «país» independentment ara del contingut precís daquests mots siga cosa falsa; en absolut: la creació dels espais lingüístics europeus abans del segle XIX no fou més que el resultat de processos agressius de dilatació territorial començats, si més no, en el segle XI, i dintre els quals sinscriu locupació de les terres de la part oriental dal-Andalus protagonitzada per catalans i aragonesos. La qüestió és que aquesta gènesi «nacional» puga considerar-se, dalguna manera, sense tractar de forma prioritària i rigorosa lanorreament o la dominació dels vençuts.

Sovint la qüestió es despatxa en forma dexpedient «moral», tal volta amb un recordatori lacrimogen, prompte seguit duna no dissimulada valoració del «dinamisme» social i, sobretot, econòmic dels vencedors davant el caos polític i lendarreriment dels indígenes, en aquest cas els andalusins. Una llàstima. Implícitament, la conquesta sesdevé necessària. Davant la vitalitat demogràfica i econòmica dOccident, les zones dexpansió sols tenen sentit com a espais a conquerir: les societats que les ocupen dantuvi no semblen merèixer cap especificitat històrica. El destí de les poblacions indígenes a penes resulta digne datenció, i més encara quan es produeix leliminació absoluta daquestes poblacions. Tot açò es presenta sota la forma duna justificació recurrent: la «infraexplotació» del medi, els «buits demogràfics», acompanyada del menyspreu dels sistemes locals de supervivència, «endarrerits»: ens malaltissos, inviables, que han de sacrificar-se juntament amb els seus practicants i deixar pas als protagonistes del «desenvolupament»; desaparèixer de forma discreta quan, amb els feudals, arriba lhora dels artigaments, de fer créixer els blats i la vinya, dalçar viles i fer rodar les rodes de tots els molins... Lúnic món possible i desitjable. És un vell discurs, encara vigorós malgrat que cadavegada es fa més evident la incapacitat del dogma per a donar resposta a les qüestions rellevants del passat i del present.

Tanmateix, i vet aquí el cas del regne de València com després serà el de Mèxic i, més tard fins i tot, el de lAlgèria francesa, quan les poblacions autòctones de les zones ocupades ofereixen densitats elevades i sistemes agraris susceptibles de ser sotmesos a una nova disciplina deficiència productiva en benefici dels vencedors, tampoc no es planteja clarament lanàlisi específica daquests sistemes indígenes, pas previ imprescindible per entendre la mecànica del seu domini, larticulació en el sistema dominant i el paper que hi juga la migració europea. Ha nascut un país o una colònia? Totes dues coses, sens dubte, però abans que res la segona: la colònia és la raó de ser de la patria del criollo.