POESIA DIGITAL
DEENA LARSEN
I STEPHANIE STRICKLAND
Biblioteca Javier Coy destudis nord-americans
http://www.uv.es/bibjcoy
Directora
Carme Manuel
POESIA DIGITAL
DEENA LARSEN
I STEPHANIE STRICKLAND
Oreto Doménech i Masià
Biblioteca Javier Coy destudis nord-americans
Universitat de València
Poesia digital: Deena Larsen i Stephanie Strickland
© Oreto Doménech i Masià
1a edició de 2015
Reservats tots els drets
Prohibida la seua reproducció total o parcial
Imatge de la portada: Sophia de Vera Höltz
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
publicacions@uv.es
A Francesc,perquè sense ell la poesia no tindria cap sentit.
A la meua família,perquè sempre mhan animat a aprendrei mhan donat llibertat per a fer-ho.
A la meua mestra, Laura Borràs,perquè mha ajudat a experimentar intensament que,com deia Borges, la lectura és una forma de la felicitat.
Pròlegs
Laura Borràs i Castanyer
U (please imagine)
Prologar un llibre sempre és una gran responsabilitat. Les paraules amb què un lector es troba de bell inici han de tenir la missió d'acollir, acompanyar, estimular la lectura del que ve a continuació i, sobretot, tractar d'atrapar-lo en benefici d'allò que obtindrà si entra en el joc i es deixa atrapar per la força del text. Essent així, potser el més honest seria declinar l'oferiment que em fa l'autora d'aquest llibre que tenen a les mans perquè, a més de tenir les paraules de les dues autores contemporànies que ella analitza (Deena Larsen i Stephanie Strickland) i que serveixen de pòrtic a la seva investigació, ella sola ho aconsegueix des del minut zero. Fins i tot per a una persona com jo, que des de l'any 1999 investigo la temàtica d'aquesta obra en el marc del grup de recerca HERMENEIA (www.hermeneia.cat) i que he estat professora, primer, i col·lega, després, de l'Oreto Domènech he de reconèixer que aquesta obra m'ha atrapat des de la primera a la darrera pàgina i que l'he llegida com si llegís una novel·la, estranyament seduïda per la capacitat d'entreteixir el discurs sobre una àrea de coneixement que en nombroses universitats europees i americanes té un espai que es consolida, però que, per contra, aquí topa amb la reticència digital pròpia d'un món que ha viscut bressolat en la somnolència de la impremta des de fa 500 anys.
Contextualitzar un fenomen relativament nou, molt desconegut encara a casa nostra, refer els lligams amb la teoria i la crítica a l'ús (aquí Riba, Vicent Salvador o Joan Margarit dialoguen amb Landow, Hayles o Aarseth) per reivindicar una lectura crítica genuïnament digital i adequada a les obres que formen part del corpus de la literatura digital que són estudiades en aquestes pàgines, és un repte majúscul. Ho és per la complexitat de la temàtica analitzada i l'escassa tradició acadèmica d'estudi d'aquestes noves textualitats, per la multiplicitat de salts conceptuals que cal dur a terme i de referents interdisciplinars que cal dominar i, fins i tot, en una dimensió metodològica i procedimental, per la dificultat intrínseca d'haver de fornir d'un canemàs de paraules allò que digitalment percebríem de manera dinàmica i temporalitzada. Usar les paraules per descriure el que va més enllà de les paraules i el que requereix d'alguna cosa més que les paraules per a poder ser considerada literatura digital.
Estem davant d'un llibre rodó, en què la vida es barreja amb l'estudi i l'autora en dóna comptes, tal vegada de manera inconscient, en diversos moments de l'obra. Com en les dues cites que m'agradaria recuperar aquí. La cita d'obertura, d'Antoni Clapés, que es pregunta per la mirada: No t'adones de com ha anat canviant, el paisatge. No sols per l'acció dels elements sinó, i sobretot, perquè la teva mirada és ja una altra. (De qui és la mirada?) i la cita de Nabokov que trobem al final del llibre i que, més o menys, vindria a dir que La poesia incorpora els misteris d'allò que és irracional i que és percebut mitjançant paraules racionals. En aquest sentit, l'operació duta a terme per Oreto Domènech és enormement agosarada perquè s'atreveix a mirar amb una mirada altra (l'alteritat feta mirada crítica) i extraordinàriament poètica en ella mateixa. La primera de les dedicatòries del llibre també ens prepara per a endinsar-nos en aquesta dimensió poètica: A Francesc, perquè sense ell la poesia no tindria cap sentit. Donar sentit a la poesia, aquesta es la titànica tasca que Oreto Domènech du a terme en aquest llibre. Llegir (llegir-nos, també) per cercar sentit. Respecte de la poesia digital, entesa ara en un sentit ampli de poiesis, com a literatura en general i, és clar, en l'obra de dues autores que representen dos cims del cànon de la literatura digital en llengua anglesa, que equival a dir que formen part del cànon de la literatura digital, a seques. Estem davant d'un exercici de lectura atenta, que va del general al particular i que, com si l'autora anés provista alhora d'un bisturí que d'un pinzell, ens va oferint una dissecció de les diverses obres analitzades per, alhora, anant pintant un quadre més general on siguem capaços de veure-hi una imatge final bella, atractiva i seductora que s'expliqui per ella mateixa.
Aquí és on entraria en joc la segona dedicatòria, la que va indefectiblement destinada als seus pares, al seu germà, a la família, aquells que -literalment-sempre m'han animat a aprendre i m'han donat llibertat per a fer-ho. Aprenentatge i llibertat. L'aprenentatge com a forma de guanyar la llibertat. El coneixement com una manera de ser lliures. Aquí, la voluntat de comprensió d'Oreto Domènech és la clau de volta de tot el llibre. L'autora va ser alumna meva en la primera generació del Màster en Estudis literaris en l'era digital el curs 2006/2007. Una de les alumnes més brillants que he tingut mai, en grau o postgrau, llicenciatura o doctorat en 22 anys de professora universitària. Veure la seva progressió en la matèria, no només durant el període de formació sinó, posteriorment, com a membre del grup de recerca, en congressos, seminaris, i fins i tot com a directora adjunta del mateix màster, ha estat un privilegi, un autèntic regal dels que en ocasions rebem els docents. La voracitat hermenèutica que demostra entre aquestes pàgines, mentre desplega -mai millor dit- tots i cadascun dels plecs de significat que les obres digitals el seu corpus tenen ocultes es correspon amb una inequívoca voluntat didàctica. L'alquímic i (només) aparentment paradoxal trajecte entre l'aprendre per ensenyar, i l'ensenyar per poder aprendre.
Dominar la bibliografia, fer-ne una selecció acurada i pertinent, destil·lar teories dels principals referents en aquest àmbit i fer-les avinents amb senzillesa i pertinència, no és una tasca que estigui a l'abast de tothom. Però -i ara l'afectada per la generositat de l'autora sóc jo mateixa- en la dedicatòria final hi ha continguda l'essència mateixa del llibre, de tots els llibres, segurament, de la literatura, fins i tot, en tots els seus gèneres, formes i registres. Quan s'adreça a la que ella considera la seva mestra per dir-li que m'ha ajudat a experimentar intensament la màxima de Borges: la lectura és una forma de la felicitat; només aleshores es pot entendre que l'obra neix d'un profund compromís amb la lectura com a forma de vida, de creixement personal i intel·lectual, vital en la dimensió més àmplia possible. Un compromís irreductible amb la lectura com a forma de la felicitat, sempre. Malgrat l'esforç que calgui fer per desxifrar-la, que tant en el cas de Borges com en el de la literatura digital que aquí s'analitza és més que considerable. La lectura com a compromís, com a pacte i la implicació intel·lectual en la lectura. Es pot intentar aspirar a res de més ambiciós, de més necessari, de més transcendental? A mi em sembla que no.
Ara els correspondrà de jutjar-ho als qui s'endinsin en aquest bosc de paraules que transcorre per disquisicions teòriques que són la cartografia bàsica imprescindible per guiar-nos mitjançant els territoris d'arbres, constel·lacions, paisatges, versos mòbils o vitralls (entre molts altres) que aquest llibre conté. Els recomano que es deixin portar per un discurs clar, ordenat, precís i fluidíssim que esdevé la millor i més segura de les proteccions en el mar ple d'esculls i sirenes dels nous camps disciplinars que generen una terminologia auto-justificatòria que és el que representa la navegació per aquests territoris de l'aquositat de la paraula dins de la pantalla. He titulat aquest pròleg amb un vers de Strickland del poema WaveSon.net I que fa referència a Simone Weil: U (please imagine). Això és el que els encoratjo a fer: sisplau, imaginin. Preparin-se per un viatge fascinant de descobriment, de suggeriments, d'aprenentatge. I, en acabat el llibre, facin el salt a la pantalla, a les pantalles, per continuar la navegació essent ja cadascun de vostès mateixos els patrons de la seva nau de lectura. En tornaran, entre moltes altres coses, més lliures, més savis i més feliços. I veuran com tenia raó Auden quan deia que un poema difícil es tornava clar quan se'l sentia llegir a algú que l'havia entès. No podria resultar més oportuna, aquesta cita, per a un llibre com el que tenen a les mans i per a unes obres que requereixen de tanta mediació.
Gràcies a la seva autora, gràcies a l'editorial per entomar el repte d'una publicació tan necessària com insòlita en el panorama contemporani. Gràcies a les autores de les obres aquí analitzades que tants moments de complicitat m'han permès amb Oreto i que tantes coses m'ha ensenyat, ella a mi!
Deena Larsen September 2015
Electronic literature incorporates many dimensions, going far beyond the simple word and page. It embraces other elements such as imagery, navigation, movement, and even juxtaposition of phrases to create more meaning. Understanding this in one language is daunting, but translating and embracing all of these elements to truly convey the meaning of a work is a formidable task. Digital poetry does this in a thought-providing way. I hope this book will serve as a bridge to encourage native, born digital works in Catalan.
Reading and writing electronic literature has been my passion, my form of happiness, for nearly all of my life now. I explored what the computer can offer us in Stained Word Windows, Tree Woman, and other such works. My first work, Marble Springs, (Eastgate Systems 1993) explored a Colorado mountain town, and I revisited that world to put it into a wiki for everyone to come and explore and contribute and create with me (http://marblesprings.wikidot.com). Now, I am launching the Rose Project (http://www.thinkingrose.com), which brings the possibilities of new meaning down to a letter level. Each letter corresponds to a concept, and uses several symbols to denote facets of those concepts. You can read about it online and also branch out into paper versions.
With Oreto's insightful guidance, you can learn about new ways to explore meanings and create exciting new forms of literature. This work is a critical step forward for the future of Catalan literature.
Stephanie Strickland September 2015
Literature as a form of happiness (Borges), a form of knowledge, and something aliveliterature capable of crossing cultural and linguistic borders in the 21st century? Oreto Doménech has discovered all this in her penetrating study of digital poetry. Her exploration of constellational systems in the V project yields precisely a close, but not a closed, reading. Digital poems are not inherently closed, and the V project has grown to include the Vniverse app for iPad in which readers draw their own constellations, map their own sky. The V project for mobile media uses the tercet structure which is accessible, but secondary, in the Shockwave V: Vniverse. A coordinate print volume, V : WaveTercets / Losing Luna (SpringGun Press), lets us read through the poem in one long wave as it was first written. It is my hope that constellations of Catalan digital poetry will emerge from Oreto Doménechs pathbreaking celebration of digital poetic forms.
Índex
CAPÍTOL 1 QUÈ ÉS LA POESIA DIGITAL?
Lentorn digital i la literatura
Literatura digitalitzada
Literatura digital: la poesia digital o electrònica
Pantalles mòbils i literatura digital
Un cànon de la literatura digital?
La lectura atenta de la poesia digital: la meua experiència lectora
CAPÍTOL 2 DEENA LARSEN, GENUÏNAMENT DIGITAL
Una creadora dutopies electròniques
Stained Word Window: lestructura com a metàfora
Im Simply Saying: paraules, sons, moviments i hipertext
Tree Woman: imatges que perduren, records que es dissolen
CAPÍTOL 3 STEPHANIE STRICKLAND, DEL PAPER A LA WEB
El viatge al ciberespai
V: Vniverse: el lector com a aprenent
La intertextualitat com a compendi
CAPÍTOL 4 QUÈ PASSA QUAN LLEGIM POESIA DIGITAL?
La poesia digital i els lectors
La poesia digital i la lectura
La poesia digital i els autors
La poesia digital i el poema
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
Yo diría que la literatura es también una forma de la alegría.
Jorge Luis Borges, El libro
I hope never to idealize poetry, it has suffered enough from that. Poetry is not a healing lotion, an emotional massage, a kind of linguistic aromatherapy. Neither is a blueprint, nor an instruction manual, nor a billboard. There is no universal Poetry anyway, only poetries and poetics, and the streaming intertwinning histories to which they belong. There is room, indeed necessity, for both Neruda and César Vallejo, for Pier Paolo Passolini and Alfonsina Storni, for Audre Lorde and Aimé Césaire, for both Ezra Pound and Nelly Sachs. Poetries are no more pure and simple than human histories are pure and simple. Poetry, like silk or coffee or oil or human flesh, has had its trade routes. And there are colonized poetics and resilient poetics, transmissions across frontiers not easily traced. [...] Critical discourse about poetry has said little about the daily conditions of our material existence, past and present: how they imprint the life of the feelings, of involuntary human responses _how we glimpse a blur of smoke in the air, look at a pair of shoes in a shop window, at a woman sleep in her car or a group of men on a street corner, how we hear the whir of an helicopter or rain on the roof or music on the radio upstairs, how we meet or avoid the eyes of a neighbor or a stranger. That pressure bends our angle of vision whether we recognize it or not. A great many wellwrought, banal poems, like a great many essays on poetry and poetics, are written as if such pressures didnt exist. But this only reveals their existence. [...] And such a line can also be drawn between ideologically obedient hack verse and an engaged poetics that endures the weight of the unkonwn, the untracked, the unrealized, along with its urgencies for and against.