CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
Yo diría que la literatura es también una forma de la alegría.
Jorge Luis Borges, El libro
I hope never to idealize poetry, it has suffered enough from that. Poetry is not a healing lotion, an emotional massage, a kind of linguistic aromatherapy. Neither is a blueprint, nor an instruction manual, nor a billboard. There is no universal Poetry anyway, only poetries and poetics, and the streaming intertwinning histories to which they belong. There is room, indeed necessity, for both Neruda and César Vallejo, for Pier Paolo Passolini and Alfonsina Storni, for Audre Lorde and Aimé Césaire, for both Ezra Pound and Nelly Sachs. Poetries are no more pure and simple than human histories are pure and simple. Poetry, like silk or coffee or oil or human flesh, has had its trade routes. And there are colonized poetics and resilient poetics, transmissions across frontiers not easily traced. [...] Critical discourse about poetry has said little about the daily conditions of our material existence, past and present: how they imprint the life of the feelings, of involuntary human responses _how we glimpse a blur of smoke in the air, look at a pair of shoes in a shop window, at a woman sleep in her car or a group of men on a street corner, how we hear the whir of an helicopter or rain on the roof or music on the radio upstairs, how we meet or avoid the eyes of a neighbor or a stranger. That pressure bends our angle of vision whether we recognize it or not. A great many wellwrought, banal poems, like a great many essays on poetry and poetics, are written as if such pressures didnt exist. But this only reveals their existence. [...] And such a line can also be drawn between ideologically obedient hack verse and an engaged poetics that endures the weight of the unkonwn, the untracked, the unrealized, along with its urgencies for and against.
Adrienne Rich, Poetry and Commitment
Capítol 1
Què és la poesia digital?
LENTORN DIGITAL I LA LITERATURA
No t'adones de com ha anat canviant, el paisatge. No sols per l'acció dels elements sinó, i sobretot, perquè la teva mirada és ja una altra. (De qui és la mirada?)
Antoni Clapés, in nuce
La creació artística sempre dóna compte, duna manera o duna altra, dels canvis que sesdevenen en les societats, tant des del punt de vista dels discursos que genera, com servint-se dels canvis tecnològics amb finalitats creatives. Ara, la presència de la literatura en lentorn digital és un fenomen que es percep amb certa normalitat, cosa que, daltra banda, ha estat possible a partir de lanomenada web 2.0, és a dir, des que sha fet realitat la creació de continguts i dapropiació de les eines per part dels usuaris de la xarxa sense haver de saber codi de programació. Lautodidactisme que promou una Internet tan intuïtiva fa que el fet literari circule lliure i viu pel ciberespai entre els lectors, els creadors, els agents culturals i els negocis empresarials que shi vinculen, com, daltra banda, hi circulen tantes altres coses. És innegable, tanmateix, que lentorn digital és lorigen de canvis radicals en la nostra manera de comunicar i de comunicar-nos i, consegüentment, també transforma la creació i el consum de la literatura.
La literatura, en aquest context digital, es planteja com un diàleg fluid i constant, que sestableix en múltiples direccions. Des del punt de vista de la recepció, laccessibilitat a les obres i la possibilitat de fer lectures compartides són els exemples més il·lustratius de la potència dels canvis provocats per Internet pel que fa al consum de literatura en la nostra vida quotidiana. La presència de portals des don aconseguim accedir a multitud dobres (moltes de les quals procedents dels cabals bibliogràfics més importants de la cultura occidental, ara digitalitzats), els intents de les editorials de crear i consolidar plataformes capaces de fornir els nostres lectors electrònics de les últimes novetats i de les lectures més especialitzades i la gran quantitat de fòrums literaris aptes per a totes les generacions i sobre tots els gèneres, són testimoniatges directes de la colonització de la xarxa per part de la literatura i també per tot allò que acompanya el fet literari. El trencament de barreres entre autors i lectors, que la xarxa facilita en moltes ocasions, i lamplificació dels papers que juguen els autors i els lectors, esdevenen més globals i complets en aquest context xarcial. Caldrà valorar en profunditat com afecta aquesta nova percepció dambdós protagonistes i interlocutors, autors i lectors, al fenomen literari en si. De moment, lentorn digital i la xarxa hi permeten lintercanvi de papers, cosa que facilita la permeabilitat del procés de creaciórecepció que sha tornat, en molts casos, més porós, amb la retroalimentació de les valoracions del públic sobre les obres literàries i el diàleg dels autors amb els seus lectors.
Aquests canvis, pel que fa al consum de la literatura en lera digital i en lentorn digital, podem considerar-los radicals, per com ens obliguen a revisar tots els aspectes del fet literari vinculats a autor i lector (autoria i recepció, horitzó lector...) i, a més, tots els aspectes socials vinculats al fet literari com a bé de consum cultural. Tanmateix, només cal que situem la mirada sobre lobra literària com a creació per comprendre que, des daquest punt de vista, la radicalitat de la metamorfosi ha esdevingut pregona. La digitalitat i lentorn digital han provocat una transformació profunda en la literatura.
Que la matèria artística concreta (siga literària, plàstica o musical) experimente mutacions fruit dun canvi tecnològic no és un fet novedós, sinó que sha donat al llarg dels segles dacord amb els canvis tècnics que els artistes sempre han aprofitat per a explorar i investigar. Sovint, però, perdem de vista com altres evolucions tecnològiques han influït abans sobre altres creacions artístiques perquè, sent com som protagonistes de canvis cada vegada més accelerats, és difícil sostreures a la rapidesa dallò que ens envolta i comparar els temps i els protagonismes amb perspectiva. Walter Benjamin ens ofereix a Breu història de la fotografia (1931) alguns exemples valuosos, encertats i, sobretot, útils, a lhora destablir una analogia sobre els canvis que provoca lentorn digital en la literatura.
Benjamin apunta algunes reflexions sobre lavenç tecnològic que va suposar la fotografia i com aquesta feia trontollar les seguretats metodològiques dalguns pintors. Aquestes breus pinzellades les retrobarem a Lobra dart a lèpoca de la seva reproductibilitat tècnica (1936), on Benjamin reflexiona més abastament sobre com la possibilitat de reproducció de les grans obres dart en dilueix la seua aura, la seua ànima autèntica, però, per contra, aquesta possibilitat de difusió les converteix en productes culturals pertanyents a la col·lectivitat. Aquesta apropiació col·lectiva de la cultura, de lart, es dóna també en lentorn digital o, més ben dit, lentorn digital i lInternet contenen les característiques necessàries perquè aquesta apropiació shi puga donar.
La reflexió sobre la tècnica, lart i la idea daura la inicia Benjamin per primera vegada en relació amb la fotografia i hi apunta amb lucidesa aspectes singulars sobre la transformació que la difusió de la fotografia va provocar tant en les arts plàstiques com en la literatura, tot mostrant les relacions entre les diferents disciplines artístiques com un sistema global que es veu alterat, òbviament, per qualsevol canvi tecnològic en el seu si. O, dit duna altra manera, com els canvis socials (els tecnològics ho són dalguna manera) trastoquen lexpressió artística de manera global, aquella que se serveix daquestes eines directament i també aquella que no ho fa en primera instància:
També manifesta aquesta mateixa idea, i ho fa en relació a la fotografia i la literatura, Paul Valéry, en el discurs del 7 de gener de 1939 com a delegat de lAcadèmia Francesa:
Incluso, al principio, pareció que la maravillosa invención pudo mermar la importancia del arte de escribir y sustituirlo en más de una ocasión, antes que procurarle nuevos recursos o enseñanzas de gran valor. El grado de precisión que puede pretender el lenguaje, cuando se desea emplearlo para dar idea de cualquier objeto de la visión, es casi ilusorio. Por más hábiles que seamos en nuestro oficio de escritores ¿cómo describir un lugar o un rostro de manera que lo que hayamos escrito no sugiera tantas visiones diferentes como lectores tengamos? Abran un pasaporte y la diferencia es notoria: la descripción que garabateamos en él no soporta la fotografía pegada a su lado.
Así, la existencia de la fotografía nos invitaría, más bien, a dejar de querer describir aquello que puede en sí mismo, quedar registrado; y es necesario reconocer que, en realidad, el desarrollo de este procedimiento y de sus funciones tiene por consecuencia un tipo de exclusión progresiva de la palabra por parte de la imagen. Se diría incluso que, en las publicaciones, la imagen está tan celosa de suplantar a la palabra que se apropia de alguno de sus vicios más enojosos: facilidad y prolijidad. Me atrevería a agregar que la fotografía se atreve incluso a practicar la mentira, gran y siempre floreciente especialidad de la palabra. Es necesario convenir entonces que el bromuro supera a la tinta en todos los casos en los que la presencia misma de las cosas visibles basta, habla por sí misma, sin la intermediación de una mente interpuesta, es decir, sin recurrir a las transmisiones convencionales de un lenguaje.
Pero, por lo que a mi se refiere, no veo en esto ningún mal; y creo encontrar en ello ciertas ventajas para la literatura. Esta proliferación de imágenes fotográficas de la que hablaba, podría indirectamente acabar beneficiando a las letras (entiendo por ello, las Bellas Letras, o, más bien, las Letras verdaderamente Bellas). Si la fotografía y sus conquistas del movimiento y del color, por no hablar del relieve, nos desaniman para describir lo real, tambien nos recuerdan los límites del lenguaje articulado, y nos aconsejan a nosotros, los escritores, un uso absolutamente ajustado a la propia naturaleza de nuestros medios2.
És a dir, Valéry presenta, no sense certa ironia, els desavantatges que es poden derivar duna proliferació de la imatge fotogràfica sobre la lletra com una oportunitat de reajustament del sistema literari: laparició daquesta nova tecnologia que era aleshores la fotografia obligaria la literatura a autoexplorar-se, a esforçar-shi i a eixamplar els seus marges produint-shi, de retruc, un producte més destil·lat, més perfecte.
Valéry no oblida, però, les possibilitats avantatjoses inherents a la nova eina. I ho fa des del punt de vista de la comprensió de la realitat: Podemos, por ejemplo, distinguir, aunque sea a grandes rasgos, la manera de andar de la gente, pero no percibimos en absoluto su postura en esa fracción de segundo en que alarga el paso. La fotografía, sin embargo, con sus recursos, el ralentí o el aumento, nos la revela3.
Des daquest punt de vista, i tenint en compre que qualsevol manifestació artística és un intent daproximació a la comprensió del món, les noves eines, per tant, incorporen noves visions de la realitat perquè fan possible posar de manifest aspectes existents daquesta però impossibles, temps abans, dexpressar amb tanta exactitud. La complexitat dallò que ens envolta serà copsada amb una mica més de profunditat gràcies a la nova eina. Aquest aprofundiment per part de lartista gràcies a la mirada que li ha proporcionat la nova possibilitat tecnològica de creació lhauria de dur a una reflexió sobre la pròpia pràctica artística o literària, i produir nous discursos aprofitables per comprendre (per llegir) aquestes noves maneres dobservar el món. El sistema es reajusta, creix, millora... La realitat, lalbirem més complexa i, per tant, més complicada dabastar.
Amb laparició de la fotografia algunes pors es mostraven similars a daltres més noves i actuals, les relacionades amb lentorn digital i la literatura. La por a la desaparició de les lletres (matisada més amunt per Valéry) o leufòria desmesurada per les possibilitats dexpressió de la nova tecnologia (que veurem amb més concreció en la cita de Benjamin que segueix), són degudament ponderades per ambdós intel·lectuals i creadors: El analfabeto del futuro no será quien desconozca la escritura, sino quien desconozca la fotografía, se ha dicho. ¿Pero no es más analfabeto el fotógrafo que no sabe leer sus propias imágenes?4.
Ja fa uns quants anys que des dun sector de la comunitat acadèmica formada pels estudiosos, creadors i docents relacionats amb les humanitats sobserva com lentorn digital influeix sobre el fet literari i aquests exemples ens situen de ple en la necessitat de conéixer, de primera mà, aquestes noves possibilitats de creació. La posició intel·lectual que es pren en aquest sentit, tanmateix, no sempre és la que apunten Benjamin i Valéry.
Lacostament crític a les humanitats digitals hauria dobrar des de lobservació, descripció i reflexió del fenomen literari en lentorn digital segons el corpus teòric existent relacionat amb lhermenèutica del discurs literari. Ens cal una mirada analítica cap a les pròpies pràctiques artístiques alhora que vinculada a una comunitat global per part dels creadors digitals i una voluntat daportar una dimensió pedagògica moderna, actual, útil i valuosa dels estudis literaris per als temps que corren pel que fa a la docència. Aquestes són les característiques fonamentals que shaurien de vincular, a hores dara ja ben entrat el segle XXI, al camp del saber relacionat amb els estudis literaris i les tecnologies digitals.
LITERATURA DIGITALITZADA
Cal distingir, en primer lloc, aquelles obres literàries en les quals el fenomen digital no produeix un canvi significatiu en lartifici literari daquelles que es troben completament trasbalsades pel mitjà digital. Entre les primeres, la literatura digitalitzada fa evident la influència dels canvis esdevinguts en lera digital sobre el fet literari en general, però ni el text ni la manera de llegir-lo shi veuen alterats en profunditat. En aquests casos, la digitalitat no transforma tant les obres literàries com altres fenòmens que les acompanyen, relacionats, per exemple, amb la seua difusió o amb el públic lector. Aquestes obres es poden desvincular de lentorn digital per poder ser llegides; una altra qüestió és si aquesta desvinculació empobreix allò que suposa la implementació daquestes obres en formats digitals, audiovisuals o en ambdós.
Un exemple de literatura enriquida pel mitjà digital és el llibre de poemes Unlimited Sobrassada que ha dissenyat Ubicuo Studio5. És un llibre de poesia il·lustrada per a iPad del poeta Jaume C. Pons Alorda i lil·lustrador Tòfol Pons. Dels poemes seleccionats per lautor, el mitjà digital en possibilita la traducció instantània en quatre llengües (castellà, anglés, francés i italià), podem llegir-los i escoltar-los recitats pel poeta de manera sincronitzada, veure vídeos on el poeta recita els poemes en diversos indrets, lil·lustrador pintant un mural a Ciutadella, manipular els dibuixos o compartir lexperiència lectora a través de les xarxes socials. En la mateixa línia, el poemari Diamond Bird6 de Rocío Álvarez Albizuri inclou, a més, videopoemes i contacte directe amb lautora just en el moment en què estem llegint (o escoltant, o veient) el poema. Lúltim llibre de poesia per a iPad dUbicuo Studio és Infinit7 que recupera en el procés lector, gràcies al mitjà en què el llegim, aspectes conceptuals propis de la poesia de Màrius Sampere8 i que connecten amb la tradició poètica occidental des de les avantguardes, com ara laccés aleatori, latzar i el discurs infinit.