Di Rosario té en compte, també, el punt de vista de teòrics com Philippe Bootz (Digital Poetry: From Cybertext to Programmed Forms: 2006) o Noah Wardip-Fruin (Understanding Digital Literature: 2005) els quals consideren que no es pot fer una anàlisi completa de la literatura digital sense tenir en compte el llenguatge de programació, és a dir, allò que hi ha darrere del text literari digital o, dit en altres paraules, quin és lalgoritme i com es comporta el codi que el sosté. El fet de tenir en compte el codi en les obres digitals és una reflexió crítica que està estretament relacionada amb la poesia generativa o creada per lordinador, amb una llarga tradició lligada a alguns aspectes dels moviments literaris i artístics de les avantguardes, com el Dadaisme o algunes pràctiques descriptura dels surrealistes. Tanmateix, Di Rosario considera que lobjectiu de lanàlisi de textos no ha de ser altre que el de fer més llegidors els textos analitzats i, per a això, no és absolutament necessari entrar en lanàlisi del procés de creació del poema des del punt de vista del codi.
Giovanna Di Rosario elabora una categorització del poema digital atenent al mitjà i, alhora, a la seua caracterització pel que fa a la forma i al contingut. Analitza 35 poemes digitals des daquesta perspectiva i, a més, hi inclou aspectes descriptius referents als autors dels poemes. La magnífica anàlisi de Di Rosario, però, mai perd de vista la poeticitat dels textos que presenta i ens els fa arribar amb un evident tarannà didàctic en el qual la llegibilitat dels poemes electrònics ocupa un lloc central, fonamental. Electronic poetry: understanding poetry in the digital environment24 és, sens dubte, un text de referència per a lestudi de la poesia digital.
Com es pot veure, lacostament al fenomen literari en lentorn digital és complex i divers. Amb un evident afany didàctic Laura Borràs, (Textualidades electrónicas, Borràs: 2005)25, elabora un molt pràctic alhora que rigorosíssim compendi crític de laparat conceptual relacionat amb les textualitats electròniques, des de les definicions del terme hipertext, concepte que es considera la clau de volta de la teoria literària relacionada amb la literatura i lentorn digital, fins a la categorització dels gèneres literaris digitals. Des de la definició dhipertext com a escritura no secuencial (encunyada per Nelson lany 1965) Borràs enumera vinti-cinc definicions o caracteritzacions diferents daquest terme, fet que testimonia la complexitat intrínseca de lesmentat fenomen. Aquesta complexitat fa que no puguem referir-nos al terme hipertext de manera unívoca, sinó que és un concepte que abasta quatre dimensions duna realitat amb punts de contacte:
Así, el hipertexto es, al mismo tiempo:
Un modelo teórico: una propuesta de organizar la información para que se pueda leer siguiendo relaciones asociativas y no sólo secuenciales.
Una abstracción: define de una manera ideal en la cual toda la cultura escrita producida por la humanidad podría estar al alcance de los usuarios en un universo telemático, el ciberespacio.
Un tipo de programas informáticos que sirven para crear documentos digitales susceptibles de ser leídos por la vía de las relaciones asociativas.
Los documentos digitales resultantes26.
Si el terme hipertext que, a priori, és el més usat i conegut en relacionar entorn digital i literatura presenta aquesta varietat de definicions i conceptes, no resulta menys complexa la caracterització i la designació general de les textualitats generades al si de lentorn digital. Laura Borràs exposa, en un utilíssim estat de la qüestió totalment vàlid a dia de hui27, els diferents noms emprats al llarg daquests anys per a la literatura creada per a un entorn electrònic o digital. Nhi cita onze, de termes, diferents tots, fonamentats, justificats i usats en diverses publicacions especialitzades, més o menys controvertits, encertats o exitosos, segons el cas: literatura/textualitat digital, literatura/textualitat electrónica, literatura hipertextual, hiperliteratura, ciberliteratura (i, en conseqüència, cibertext, sent aquesta una de les definicions que més indueix a la confusió en la medida en que [...] la cibertextualidad ha sido definida como a perspective in all texts, eso es, una perspectiva que tiene en consideración y explota la funcionalidad de todo tipo de textos, lo cual significa que la cibertextualidad no debe ser aplicada sólo a los textos digitales, sino a todas las posibilidades textuales28), literatura hipertextual, hiperliteratura, literatura ergòdica, literatrònica, multicourse literature, blended genre i web texts. Per a les variades manifestacions concretes i diferenciades de la literatura digital (allò que tradicionalment anomenaríem els gèneres literaris) els termes ficció hipertextual, ficció interactiva, ciberdrama i hiperdrama semblen respectar la classificació tradicional dels gèneres narratiu i dramàtic, respectivament. Tanmateix, pel que fa a la poesia, la quantitat de noms es multiplica i, tot fent referència als termes recollits per Jorge Luiz Antonio, Alain Vuillemin i Espen Aarseth, Borràs hi recull quaranta-vuit noms diferents:
Jorge Luiz Antonio presentó un exhaustivo resumen en Slope: Cin(E)Poetry, Click poetry, Computer poem, Cyberpoetry, Cybervisual, Diagram-poem, Digital Clip-poem, Digital poetry, Electric word, Electronic poetry or e-poetry, Holopoetry, Hypermedia poetry, Hypertextual poetry, Infopoetry, Internet poetry, Interpoetry or hypermedia interactive poetry, Intersign poetry, Network hypermedia, New media poetry, New visual poetry, Palm poetry, Permutational poem, Pixel poetry or pixel poetics, Poem-on-computer, Poetechnic or digital poetics, Text-generating software, 3D transpoetic, Vieopoetry, Videotext, Virtual poetry or vpoem cuya última versión es consultable en la sala de lectura de Hermeneia. También Alain Vuillemin ha recogido términos para referirse a esta realidad como: poesía latente, virtual, inmaterial, digital, interactiva, informática, electrónica, mediática, pan-mediática, hipermediática, multimedia, hipermedia, o la web-arte, la web-poesía, la web-creación, la e-poesía, la clic-poesía, o la ciberpoesía. Y Espen Aarseth por su parte utiliza el concepto poegram29.
Per què aquesta gran variació en els noms que designen els textos poètics en lentorn digital? Què tindrà la poesia que la fa tan diversa en la seua denominació al mitjà digital?
PANTALLES MÒBILS I LITERATURA DIGITAL
Ara per ara, la literatura digital es considera encara un fenomen desconegut, només consumit per la comunitat acadèmica o els artistes relacionats dalguna manera amb les humanitats digitals. Però amb laparició de multitud de dispositius mòbils, sembla que la literatura digital està trobant dreceres per acostar-se cada vegada més a allò lúdic i col·laboratiu, més connectat a un públic general. La capacitat de transportar les obres amunt i avall en els nostres telèfons i tauletes tàctils, tal i com passa amb els llibres de paper, allibera la literatura digital de suports més estàtics que requereixen despais específics, com ara la computadora. I és que és aquesta percepció de transportabilitat i manipulació que té el llibre a la qual estem més avesats com a lectors i, per més que la lectura a la computadora siga interactiva, la disposició lectora depén duna connexió fixa i inamovible que fa que la percebem més estàtica.
Ara per ara, la literatura digital es considera encara un fenomen desconegut, només consumit per la comunitat acadèmica o els artistes relacionats dalguna manera amb les humanitats digitals. Però amb laparició de multitud de dispositius mòbils, sembla que la literatura digital està trobant dreceres per acostar-se cada vegada més a allò lúdic i col·laboratiu, més connectat a un públic general. La capacitat de transportar les obres amunt i avall en els nostres telèfons i tauletes tàctils, tal i com passa amb els llibres de paper, allibera la literatura digital de suports més estàtics que requereixen despais específics, com ara la computadora. I és que és aquesta percepció de transportabilitat i manipulació que té el llibre a la qual estem més avesats com a lectors i, per més que la lectura a la computadora siga interactiva, la disposició lectora depén duna connexió fixa i inamovible que fa que la percebem més estàtica.
Això a banda, els dispositius mòbils amb connexió a Internet ja formen part de limaginari doci i de cultura duna bona part de la població i són especialment rellevants per a la gent jove, els quals se socialitzen i conformen la seua pròpia identitat amb lajut daquests dispositius. Les creacions de literatura digital tenen en compte el nou panorama de dispositius portàtils des dels darrers cinc anys. Trobem, en aquesta mena de suports, obres de ficció interactiva o hipermèdia col·laboratiu molt ressenyables, més abundants i més properes, posem per cas, al món del videojoc, però també algunes obres de poesia digital.
Dreaming Methods30, la factoria creativa que Andy Campbell va començar lany 1999, ha emprés fa poc el camí de la creació dobres de literatura digital per a dispositius mòbils. Aquest escriptor, en col·laboració amb daltres i alguns artistes digitals, ja ha dissenyat una sèrie de relats interactius multimèdia que podem llegir al nostre dispositiu mòbil, telèfon o tauleta tàctil. Lobra col·laborativa amb més difusió daquesta proposta creativa és Inanimate Alice31, ja que és una narració enfocada al públic juvenil que disposa ja de la traducció de loriginal anglés a diverses llengües i que va acompanyada duna proposta didàctica ben interessant completament pensada per a les noves generacions daprenents. Un altre projecte de ficció interactiva que cal tenir en compte és The silent history32 que ens narra la història duna generació de criatures nascudes amb la misteriosa particularitat que no parlen, la generació dels silents. Aquesta història sens conta, mitjançant una trama amb capítols geolocalitzats en mapes reals, que es va enriquint i va augmentant setmanalment amb noves expansions narratives elaborades pels lectors a mesura que transcorre la ficció: es tracta, per tant, duna ficció interactiva col·laborativa. Però una de les primeres obres de narrativa hipermèdia que vam poder llegir en tauleta tàctil és Strange Rain33 (2010), dErik Loyer34, un escriptor digital que fa temps que explora la imatge, el so i el moviment en ficcions interactives tàctils. Especialment destacable és aquesta novel·la breu per a iPad, una narració fragmentada, un monòleg interior expressat en bocins de pensament i en la pluja que cau sobre el cap del protagonista i sobre els nostres caps, si ho volem, en llegir-la.
A cavall entre la poesia i la narrativa electròniques per a dispositius mòbils trobem lobra dAya Karpinska35 Shadows never sleep36. Encara que lautora la considera una obra de zoom narrative és lefecte de lobra fragmentada i el dispositiu mòbil en què la llegim, acompanyada de les imatges de les ombres, el que la converteix en una mena dhíbrid genèric. Karpinska interconnecta les rondalles i els contes tradicionals (estructures formals repetitives que varien) i, per tant, la literatura infantil (amb tot el que implica aquesta pel que fa al joc: rimes, repeticions, al·literacions fonètiques i gràfiques...) amb el mitjà digital portàtil i tàctil, resultat-ne així aquesta interessant obra literària, una mica inquietant i propera al misteri. Karpinska, en altres obres, desconstrueix lespai de lescriptura37 i també ho fa en aquesta, cosa que provoca en el lector un evident efecte de percepció poètica.
En el cas de la poesia electrònica i els dispositius mòbils, cal destacar el fort lligam que sevidencia entre les obres més rellevants a labast i el corrent poètic relacionat amb la poesia visual i sonora perviscut des de les avantguardes. Així P.o.E.M.M. (Poetry for Excitable Mobile Media38) un projecte de Jason Edward Lewis i Bruno Nadeau conjumina la creació poètica amb la recerca sobre la literatura digital i la seua relació amb lart, ja que les obres poètiques que el componen es mostren en els dispositius tàctils però també en instal·lacions artístiques. Les obres són, en certa manera, col·laboratives, ja que diversos escriptors digitals hi han contribuït, però volen ser, sobretot, un exercici de lectura capaç dobrir un procés de reflexió (i de manipulació, dobservació, de debat...) en els lectors.
Un dels autors de poesia digital que fa més temps que es dedica a la creació dobres per a dispositius mòbils és laustríac Jörg Piringer, amb una rellevant i bastant difosa obra i amb una voluntat didàctica i divulgativa evidents. Jörg Piringer39 es dedica a la poesia visual i sonora, és membre de lInstitut per a la Investigació Transacústica (Institute for Transacoustic Research40) i membre de lOrquestra Vegetal (The Vegetable Orchestra/Das erste Wiener Gemüseorchester41). Els seus projectes són múltiples i variats i van des de la performance poètica, fins a la creació d'apps de poesia sonora i visual, passant per l'elaboració de programari relacionat amb la música i els samplers de sons, útils per als poetes sonors.
Aquesta dimensió social i col·lectiva, lafany de posar a labast la creació digital, està present en tota la trajectòria creativa de Piringer. De fet la performance pública42 és una de les pràctiques poètiques que sol dur a terme, cosa que mostra l'estreta connexió d'algunes formes de la literatura digital amb l'art (o el net.art) i l'espectacle (o l'audiovisual). El seu activisme poètic el porta, a més, a la creació d'eines digitals43 al servei de la poesia sonora o de la música concreta de la qual també participa en lOrquestra Vegetal44. Una menció especial mereix lapp Ünimator45 amb la qual podem crear els nostres propis poemes visuals amb