moviment i so sense haver de conéixer cap tecnologia, duna manera purament intuïtiva només amb el maneig de la nostra tauleta digital o telèfon intel·ligent.
abcdefghijklmnopqrstuvwxyz46 i konsonant47, són dos poemes digitals per a telèfon mòbil i tauleta digital que juguen amb el moviment, el so, la forma i la mesura de les lletres, deixant al lector la llibertat màxima per a manipular lobra i, així, produir els nostres propis experiments de poesia visual-tipogràfica i sonora.
En abcdefghijklmnopqrstuvwxyz les lletres de l'alfabet es mouen per la pantalla segons la força de la gravetat, com si foren vehicles, com ocells o com grills. Mentre es mouen, cadascuna d'elles sona amb el so que li és propi, però amb una intensitat i ritme diferents d'acord amb el personatge que representen: les lletresvehicle es transiten amb un repetitiu so de motor antic i quan xoquen entre elles desapareixen; els grills corren rabents i tremolosos, com insectes, i no canten fins que es troben; els ocells sonen sense parar mentre volen i s'ajunten en estols i les lletres cauen segons les lleis de la gravetat atenent al seu pes i a la seua velocitat, tot i que podem fer que saturen o circulen més de pressa si movem el nostre dispositiu mòbil. En qualsevol cas, podem lluitar contra les lletres de l'alfabet i eliminar-les amb bombes i fletxes o capturar-les amb els nostres dits i portar-les a on vulguem. A més, podem controlar la intensitat del so i les empremtes que deixen les lletres sobre la nostra pantalla, amb fons blanc. Podem fotografiar-les si ho volem i, per tant, ens és possible dibuixar amb elles, així com jugar amb els seus sons de manera constant. La barreja de sons depén de la nostra elecció de les lletres i de la manipulació a què les sotmetem. La tipografia a abcdefghijklmnopqrstuvwxyz està viva, però sempre la podem controlar d'alguna manera.
konsonant, en canvi, és un poema visual amb un gran pes de la música (Jörg Piringer el qualifica de joguina sonora), una més gran elaboració en els moviments i, per tant, més limitació del nostre camp d'acció com a lectors. Consta de quatre possibilitats de manipulació d'algunes lletres: la primera consisteix a traçar camins per on discorren la M, la N i la O que sonen segons la intensitat i la forma del nostre traç i, si es troben, es desdibuixen i sonen de manera diferent, més nasals; la segona ens permet eliminar les lletres que sorgeixen d'un núvol creador de lletres amb les nostres armes que són les H, X i Z; la tercera possibilitat ens permet construir màquines i mecanismes amb la C, F, H, J, L i M per gestionar la constant fabricació de lletres per part del núvol-creador i l'última possibilitat ens mostra un circuit en xarxa en el qual podem traçar diferents itineraris per les diverses R (R, r, Ř, ř, Ŕ, ŕ) marcant en els nodes que sentrecreuen les alteracions que desitgem en el moviment, com per exemple el so, la velocitat, la repetició, un efecte sorpresa, etc. A aquestes quatre variants hem d'afegir-hi la possibilitat d'escoltar com a banda sonora i, per tant, samplejats48 els sons que el nostre joc va produint amb les consonants: les quinze pistes musicals creades per Piringer que, a més, ens anima a compartir amb ell les nostres pròpies mescles .
Sens dubte, aquestes dues obres de poesia digital tàctil (poesia visual, tipogràfica, sonora, joc sonor) són sobretot jocs: ens permeten manipular, destruir, recomençar tantes vegades com ens plaga, gravar imatges i sons, traçar dibuixos i gargots, massacrar lletres o construir màquines que les manufacturen i fins i tot elaborar un circuit e-lletra-trònic49 al nostre gust. Jugar és el sentit que té l'obra. El significat és la barreja del component visual i sonor, el ritme del so i el ritme del moviment per a la manipulació creativa del poema.
En aquest cas, el mitjà electrònic possibilita la relectura infinita del poema però cada relectura és una obra nova i, per tant, el lector hi participa plenament. Aquesta lectura-joc de la poesia de Piringer a través dels dispositius mòbils evoca els aspectes originals de la poesia sonora i visual: lefímer, laleatorietat, allò antiacadèmic allunyat de lintel·lectualisme i el component lúdic de la poesia. El mòbil i la tauleta són, en aquest cas, lespai potencial de la performance virtual, d'una performance, això sí, diferida en el temps, en lespai, efímera però recuperable en part. I encara que es perd la possibilitat de compartir el temps i l'espai en directe, l'espectacle ha tingut lloc per al lector el qual, a més, nha format part. El cas de Piringer és un magnífic exemple per a la reflexió sobre com sinflueixen literatura electrònica i suport, i com aquesta ja antiga poesia digital està evolucionant amb rapidesa. Admetre que el suport en què la trobem és una cosa que afecta l'obra literària en aspectes essencials pot significar acceptar que els lectors també patim un procés d'identificació de l'obra amb el seu suport al qual és difícil sostreures. Per exemple, lúltima creació de Piringer és Tiny poems50, poemes concrets mínims per a dispositius mòbils en general però més concretament pensats per a la darrera invenció dApple, el rellotge AppleWatch. Com veiem, el suport digital també orienta lartista dalguna manera i, sens dubte, conforma lobra en alguns aspectes.
A banda daquesta darrera literatura digital que naix al si de la proliferació de dispositius mòbils capaços de reproduir-la, no podem obviar que, encara que de vegades semble que la realitat és més potent que lensenyament reglat, sovint som els ensenyants que hem de preocupar-nos per incorporar realitats noves a la nostra pràctica docent. I si parlem de la literatura, el sistema educatiu permet pocs episodis de lucidesa pel que fa a la recerca en el camp de les humanitats i, més encara, pel que fa a les humanitats digitals. Per això, caldria valorar aquest camp de la investigació científica, el de les humanitats, com un espai de coneixement fonamental per a sobreviure en un món global en el qual el renovellat poder de les paraules, com a element de comunicació i de consum, sha aliat amb els codis sonor, cinètic i audiovisual en lespai digital.
Els docents, doncs, fem lectors i lalfabetització digital i les noves formes de la literatura haurien de ser una part important del currículum dels nostres escolars, des de leducació infantil fins a la finalització de la formació obligatòria i també, molt especialment, en tots els graus relacionats dalguna manera amb lestudi de les humanitats fins als estudis postgraduats i doctorals. A lEstat espanyol, al capdavant de lestudi de la confluència entre literatura i digitalitat, el grup de recerca de la Universitat de Barcelona Hermeneia: estudis literaris i tecnologies digitals51 aplega, des de lany 1999, una comunitat de docents, alumnes i creadors de caràcter internacional i, per això, hi exerceix la investigació des de la primera línia i en connexió amb les comunitats científiques europees i americanes daquest camp destudi de la literatura. El Màster en Literatura en lera digital que Laura Borràs dirigeix a la Universitat de Barcelona, encapçala el mestratge dallò que a Europa i als EUA sanomena Digital Humanities disciplina que, habitualment, sinclou dins dels Estudis Literaris per tal i com no hi ha cap altra oferta destudis de Màster centrats en lobservació i lanàlisi del fenomen literari en la cruïlla tecnològica actualment a lEstat espanyol. Tant a Hermeneia com al Màster en Literatura en lera digital, lestudi de la influència de lentorn digital en el fet literari toca tant la reflexió teòrica i lhermenèutica, com els exercicis pràctics de traducció i creació, així com laplicació didàctica daquest fenomen per a lensenyament de la literatura i lestudi conjunt de les textualitats electròniques colze amb colze amb els creadors i investigadors daquesta disciplina52.
UN CÀNON DE LA LITERATURA DIGITAL?
LElectronic Literature Organization53 (ELO) és una organització global fundada el 1999 per Scott Rettberg, Robert Coover i Jeff Ballowe per fomentar i promoure la lectura, lescriptura, la docència i la comprensió de la literatura digital. LELO inclou escriptors, artistes, lectors, investigadors i desenvolupadors i ha publicat dos volums que antologuen obres de literatura digital i les classifiquen. Consta dun comité de directors i dun consell literari els quals, pel moment, ja han editat dues antologies. A més, organitza congressos i seminaris especialitzats, i acull estudiants i investigadors del camp de la literatura.
La classificació de les obres que fa lELO atén a múltiples característiques, des del programa amb què lobra sha creat fins al contingut, la forma, el paper del lector pel que fa a la interactivitat que exigeix lobra o, fins i tot, aspectes dhistòria social de la literatura. Aquesta classificació basada en paraules clau és semàntica i fa servir el mateix sistema detiquetatge que usem amb els continguts que generem a la xarxa. Aquesta multiplicitat detiquetes dóna compte de lestat de la qüestió: la literatura digital és un camp de creació i estudi relativament nou i el gruix dobres, per bé que és ja summament considerable, varia en poc temps en forma i suport, ja que lentorn on es desenvolupa canvia de manera vertiginosa.
El món de la literatura digital és bàsicament anglòfon. Al primer volum de lantologia54 publicada el 2006 i editada per N. Katherine Hayles, Nick Montfort, Scott Rettberg i Stephanie Strickland només dues obres de les seixanta antologades eren en francés55, i quatre en format multilingüe o amb jocs sonors que no es corresponen amb cap llengua concreta; lantologia atenia a la creació literària digital en anglés i en el món anglosaxó. A la segona antologia que lELO va publicar lany 201156 (Electronic Literature Collection, vol. 2), encara que predomina la literatura en anglés creada per autors de diferents indrets shi compten 11 obres que no estan escrites estrictament en anglés. Daquestes, dues són en català (la mateixa representativitat que tenia el francés en la primera antologia) i això, si tenim en compte que les publicades en portugués en són dues i en castellà en són quatre, i aquestes dues llengües tenen molts milions de parlants, és una dada molt rellevant per a la cultura que es vehicula en català. Els editors daquesta segona antologia de lELO van ser Talan Memmott, Rita Raley, Brian Stefans i Laura Borràs, la qual va fer una gran tasca de visibilització de la literatura digital no anglòfona en aquest sentit. Ara mateix es prepara una tercera antologia a càrrec de Stephanie Boluk, Leonardo Flores, Jacob Garbe i Anastasia Salter i que es publicarà el 2016.
Que disposem dun corpus de literatura digital en català amb obres que es remunten als anys 90 dóna compte linterés i la vitalitat creativa en la nostra llengua, però també són producte de la feina feta per Laura Borràs al capdavant dHermeneia, a través de la investigació acadèmica, de la divulgació docent i també del foment de la creació de la literatura digital. Així, dels anys 2004 al 2008 Hermeneia junt amb lAjuntament de Vinaròs van convocar el Premi Internacional de Literatura Digital Ciutat de Vinaròs57 en el qual, al llarg dels quatre anys en què es va celebrar, es van presentar més dun centenar dobres de literatura electrònica en les modalitats de narrativa digital, poesia digital i un apartat especial per a obres en llengua catalana.
LELO ha fet un Consorci per desenvolupar col·laboracions amb la comunitat acadèmica de literatura digital (organitzacions, universitats i publicacions): el CELL (Consortium on Electronic Literature). Els socis que pertanyen al CELL actualment són: NT2-The Canadian Directory of Electronic Literatures58 de la Universitat del Quebec; PO.EX59, Archivo de Poesia Experimental, Universitat Fernando Pessoa de Portugal; Electronic Literature Directory (ELD)60; Electronic Book Review61 (ebr), Hermeneia,62 de la Universitat de Barcelona i LINKUMED63, Universitat de Siegen.
Més enllà de lorganització global que és lELO, lELMCIP (Electronic Literature as a Model of Creativity and Innovation in Practice) és una xarxa que ha dut endavant un projecte de recerca sobre literatura digital a Europa64 i ha elaborat una base de dades col·laborativa on aplega les obres ordenades cronològicament amb els escrits teòrics que es relacionen amb cada obra i autor. En làmbit hispànic, la pàgina web del grup de recerca de la Universitat de Barcelona Hermeneia: estudis literaris i tecnologies digitals65 aplega un magnífic repositori dobres literàries digitals (més de 700) i darticles teòrics relacionats (més de 350) junt amb exemples didàctics sobre literatura digital i ensenyament de la literatura amb recursos digitals, organitzats per ordre alfabètic, segons lautor i el gènere i els treballs dels estudiants del Màster en Literatura en lEra Digital66 (obres literàries digitals, materials digitals per a lensenyament de la literatura, anàlisi i investigació sobre literatura digital i literatura transmèdia i comparada), els únics estudis postgraduals que ara mateix ofereixen formació específica en literatura digital a lEstat Espanyol.
Pel que fa al camp específic de la poesia digital, ja hi ha molt escrit per poder treballar en una cronologia exhaustiva que continga les dades i les dates fonamentals relacionades amb aquests textos. Diversos articles i autors recullen moments en levolució de la poesia digital que pagaria la pena aplegar en un únic eix cronològic, com per exemple French e-poetry. A short/long story, de Patrick-Henri Burgaud67; Leonardo Bibliography Project68, una selecció de bibliografia compilada per Eduardo Kac; The Electronic Labyrinth69 de Christopher Keep, Tim McLaughlin i Robin Parmar i A Subjective Chronology of Cybertext, Hypertext, and Electronic Writing70 de Stuart Moulthrop. Henri Burgaud67; Leonardo Bibliography Project68, una selecció de bibliografia compilada per Eduardo Kac; The Electronic Labyrinth69 de Christopher Keep, Tim McLaughlin i Robin Parmar i A Subjective Chronology of Cybertext, Hypertext, and Electronic Writing70 de Stuart Moulthrop.