Aquest darrer exemple dóna compte de com està de viva la literatura digital. La comunitat de creadors i estudiosos daquestes noves textualitats veuen en les seues potencialitats moltes possibilitats per acostar la literatura a la societat. La voluntat didàctica i divulgativa és una característica específica i molt particular daquells organismes, grups de recerca i editorials dedicades a la literatura digital, duna banda, perquè lobjecte destudi i les plataformes de divulgació se situen a la xarxa i en obert i, daltra banda, perquè sent encara un camp destudi emergent, la comunitat acadèmica amb què la literatura digital es vincula està formada principalment per molts investigadors i investigadores joves engrescats a compartir i donar a conéixer tot allò relacionat amb aquest camp.
LA LECTURA ATENTA DE LA POESIA DIGITAL: LA MEUA EXPERIÈNCIA LECTORA
En el context de la literatura digital que hem volgut dibuixar, ens movem en un terreny marginal, fronterer, que flueix entre la imatge, la paraula, el so i el moviment. Però com va dir Josep Pla: la frontera no és un límit: és una gran finestra oberta73.
La poesia sadapta a lactualitat més recent: en lèpoca de la web 2.0 i de les xarxes socials la poesia és un gènere ben viu i compartit. El text poètic com a fenomen cultural forma part dun acte de comunicació que podem anar resseguint al llarg de la història de la literatura i en el qual alguns components, com lemissor, el receptor i el canal, han anat variant al llarg del temps. El poema, com a protagonista dun acte comunicatiu que sestableix entre un emissor (el poeta o els poetes), un receptor (el lector o el públic) i un canal que el vehicula, shi ha anat acoblant a les diferents èpoques que ha travessat i els canals mitjançant els quals sha transmés han estat variats: oral, escrit-musicat, escrit, visual, etc. Singularment, però, allò que equivaldria en altres exemples textuals al soroll (si seguim amb lanalogia de lacte comunicatiu), pel que fa a la lectura especial que demana el text poètic, podria, fins i tot, formar part del missatge de la poesia moderna: la sintaxi trencada, la disposició del text i els espais, els canvis de ritme... Joan Margarit, a Noves cartes a un jove poeta, ho expressa així, tot comparant la poesia amb la música:
La comparació de la poesia amb la música revela molts punts de contacte entre totes dues i això facilita encara més la utilització del símil musical per entendre millor el que és la poesia. Per exemple, en el poema importa la dissonància, allò que espera ser resolt més endavant. És com una al·lusió que es deixa que interpreti el lector. Un poema és una sèrie defectes dinàmics que convergeixen cap a un lloc de repòs, perquè en un poema també hi ha centres cap als quals han de convergir els significats. La melodia serien les parts del poema que indueixen el lector a percebre una certa intensitat, i és el més difícil densenyar a compondre si no es té un do innat per ser compositor o poeta.
La persona que llegeix un poema linterpreta amb un instrument tan afinat que ningú no el pot manejar millor que ella mateixa i, per servir-sen, no li cal més preparació que la pròpia necessitat i decisió de fer-ho. És un instrument que qualsevol vida ha obligat a dominar a qui lha viscuda. No es pot dir de ningú, ni en condicions de misèria cultural extrema, que en una determinada circumstància no seria capaç de treure partit dun bon poema. Les històries de temps difícils: guerres, revolucions penso en els gulags russos en donen abundant testimoni74.
Sense cap mena de dubte, la lectura especial del text poètic, laudició i la performance lligades a la poesia, la disposició del text, la forma com a part significativa del text són característiques que fan que el poema es trobe especialment còmode en lentorn digital. I això suposa, en certa manera, admetre que el suport en què el trobem es, en part, aliè al poema, i consegüentment, a lobra literària en aspectes essencials la qual cosa obri una reflexió molt adient sobre la relació entre la literatura i el suport en el qual aquesta es vehicula. I si el suport és digital, el poema ens arriba amb la possibilitat dincorporar-hi moviment, imatge i so i, per tant, demana una lectura, si més no, més complexa.
Aquestes noves possibilitats de lectura i descriptura obrin perspectives apassionants sobre la literatura en general i sobre la poesia en particular i, per això mateix, les valoracions que es generen al voltant del contacte entre poesia i digitalitat són, també, apassionades.
Carles Riba, el gran poeta en llengua catalana, amb humilitat extrema i lucidesa preclara se situava en una disposició especial enfront de les obres que algunes editorials li encomanaven de comentar. Al prefaci del recull dassajos Per comprendre (1927-1935)75, el poeta es posicionava com a crític literari daquesta manera: Ara, qui pensi que dir què és una obra, més que no pas què val, és la finalitat de la crítica, i potser l'única cosa no del tot relativa que es pugui aspirar a fer en crítica, podrà qualificar de crítics aquests assaigs.
Riba, aleshores, senfrontava a la lectura de poetes catalans i amb aquests breus assajos feia un intent per intentar descobrir (en aquest meu, ho diré coratjosament, el que hi ha de segur és lesforç que he esmerçat per comprendre) què tenien aquests poetes de valuós en ells que fóra aprofitable per a la cultura catalana: Comprendre lànima del meu país en tota la desconcertant violència de la seva Renaixença. De retruc, el lector es comprenia a si mateix com a autor: provant així de comprendrem una mica a mi mateix, assajant en lapregonament de lobra daltri, en el xoc o en lacord amb lobra daltri. Riba posa en valor com a crític, sense cap mena de dubte, la curiositat i lesforç del lector i lempatia i enriquiment que la lectura ens proporciona sempre ultrapassant el judici de lobra en si.
Aquest estudi és una aproximació apassionada, que vol ser molt mesurada, a la poesia electrònica, un esforç rigorós per comprendre la poesia digital des de la lectura atenta de lobra. Com a lectora, macoste a dues autores americanes representatives dun ampli espectre de pràctiques relacionades amb la creació, la reflexió i la docència de la literatura digital.
Deena Larsen i Stephanie Strickland són escriptores que han desenvolupat la seua obra servint-se deines electròniques total o parcialment, alhora que, atés el seu tarannà pedagògic, han desenvolupat tot un corpus descrits dassaig i de reflexió metapoètica dun gran valor. Tant Deena Larsen com Stephanie Strickland, a més, tenen en comú que, des de camins devolució personal i professional ben diferents, posen la paraula en el centre de la seua experiència vital i de la seua creació literària i, sempre al servei della, el mitjà digital i el seu entorn.
Lespai on han estat creades i llegides aquestes obres és lespai digital i, per això mateix, lacostament a elles ha estat com una navegació en un entorn mòbil i canviant, de vegades estrany i irreconeixible, que ha resultat ser immens com lalta mar i que, com ella, mha demostrat que hi conté corrents submarins de llarg recorregut. Aquestes obres venien sense mapa, perquè els territoris, per més inconeguts que siguen, són els que fan la topografia, i no a linrevés. Però la reflexió sobre els textos poètics, de la mà de Vicent Salvador, la reflexió al voltant de lhipertext que fa George P. Landow, les visions culturals i socials sobre la literatura, una gran quantitat darticles especialitzats trobats en xarxa i a la xarxa sense oblidar lesperit aventurer i atrevit, però rigorós i atent, que mhan inspirat el mestratge, la saviesa i la confiança de Laura Borràs, han estat les coordenades fonamentals que mhan ajudat a descobrir i a meravellar-me amb aquests nous indrets. Espere que el viatge per les obres de Deena Larsen i Stephanie Strickland us siga tan propici i ple de descobriments com ho ha estat per a mi.
Sense cap mena de dubte, la lectura especial del text poètic, laudició i la performance lligades a la poesia, la disposició del text, la forma com a part significativa del text són característiques que fan que el poema es trobe especialment còmode en lentorn digital. I això suposa, en certa manera, admetre que el suport en què el trobem es, en part, aliè al poema, i consegüentment, a lobra literària en aspectes essencials la qual cosa obri una reflexió molt adient sobre la relació entre la literatura i el suport en el qual aquesta es vehicula. I si el suport és digital, el poema ens arriba amb la possibilitat dincorporar-hi moviment, imatge i so i, per tant, demana una lectura, si més no, més complexa.
Aquestes noves possibilitats de lectura i descriptura obrin perspectives apassionants sobre la literatura en general i sobre la poesia en particular i, per això mateix, les valoracions que es generen al voltant del contacte entre poesia i digitalitat són, també, apassionades.
Carles Riba, el gran poeta en llengua catalana, amb humilitat extrema i lucidesa preclara se situava en una disposició especial enfront de les obres que algunes editorials li encomanaven de comentar. Al prefaci del recull dassajos Per comprendre (1927-1935)75, el poeta es posicionava com a crític literari daquesta manera: Ara, qui pensi que dir què és una obra, més que no pas què val, és la finalitat de la crítica, i potser l'única cosa no del tot relativa que es pugui aspirar a fer en crítica, podrà qualificar de crítics aquests assaigs.
Riba, aleshores, senfrontava a la lectura de poetes catalans i amb aquests breus assajos feia un intent per intentar descobrir (en aquest meu, ho diré coratjosament, el que hi ha de segur és lesforç que he esmerçat per comprendre) què tenien aquests poetes de valuós en ells que fóra aprofitable per a la cultura catalana: Comprendre lànima del meu país en tota la desconcertant violència de la seva Renaixença. De retruc, el lector es comprenia a si mateix com a autor: provant així de comprendrem una mica a mi mateix, assajant en lapregonament de lobra daltri, en el xoc o en lacord amb lobra daltri. Riba posa en valor com a crític, sense cap mena de dubte, la curiositat i lesforç del lector i lempatia i enriquiment que la lectura ens proporciona sempre ultrapassant el judici de lobra en si.
Aquest estudi és una aproximació apassionada, que vol ser molt mesurada, a la poesia electrònica, un esforç rigorós per comprendre la poesia digital des de la lectura atenta de lobra. Com a lectora, macoste a dues autores americanes representatives dun ampli espectre de pràctiques relacionades amb la creació, la reflexió i la docència de la literatura digital.
Deena Larsen i Stephanie Strickland són escriptores que han desenvolupat la seua obra servint-se deines electròniques total o parcialment, alhora que, atés el seu tarannà pedagògic, han desenvolupat tot un corpus descrits dassaig i de reflexió metapoètica dun gran valor. Tant Deena Larsen com Stephanie Strickland, a més, tenen en comú que, des de camins devolució personal i professional ben diferents, posen la paraula en el centre de la seua experiència vital i de la seua creació literària i, sempre al servei della, el mitjà digital i el seu entorn.
Lespai on han estat creades i llegides aquestes obres és lespai digital i, per això mateix, lacostament a elles ha estat com una navegació en un entorn mòbil i canviant, de vegades estrany i irreconeixible, que ha resultat ser immens com lalta mar i que, com ella, mha demostrat que hi conté corrents submarins de llarg recorregut. Aquestes obres venien sense mapa, perquè els territoris, per més inconeguts que siguen, són els que fan la topografia, i no a linrevés. Però la reflexió sobre els textos poètics, de la mà de Vicent Salvador, la reflexió al voltant de lhipertext que fa George P. Landow, les visions culturals i socials sobre la literatura, una gran quantitat darticles especialitzats trobats en xarxa i a la xarxa sense oblidar lesperit aventurer i atrevit, però rigorós i atent, que mhan inspirat el mestratge, la saviesa i la confiança de Laura Borràs, han estat les coordenades fonamentals que mhan ajudat a descobrir i a meravellar-me amb aquests nous indrets. Espere que el viatge per les obres de Deena Larsen i Stephanie Strickland us siga tan propici i ple de descobriments com ho ha estat per a mi.
1 Benjamin, Walter. Kleine Geschichte der Photographie dins Die Literarische Welt, 1931. Breve historia de la fotografía, Madrid: Casimiro libros, 2011. Imprés.
2 Op. Cit. Benjamin pàg. 48-49.
3 Op. Cit. Benjamin pàg. 17.
4 Op. Cit. Benjamin, pàg 45.
5 La web dUbicuo estudio és <http://ubicuostudio.com/ca>. Podeu veure un exemple de lectura del llibre Unlimited Sobrassada a <http://youtu.be/bmUCU0ExQM0<
6 Un exemple de lectura de Diamond Bird a <http://youtu.be/t1VVmmtv__0>
7 Podeu descarregar el llibre Infinit del poeta Màrius Sampere a <http://www.ubicuostudio.com/ca/app/infinit-marius-sampere-llibre-ipad-iphone/>
8 La pàgina del poeta Màrius Sampere a la Institució de les lletres catalanes: <http://www.escriptors.cat/autors/samperem/>
9 Consulteu larxiu Poesia Experimental Portuguesa, projecte dinvestigació al capdavant del qual hi ha Rui Torres de la Universidade Fernando Pessoa <http://po-ex.net/> o el repositori lliure col·laboratiu de poesia experimental Ubu Web <http://ubuweb.com/>
10 Costa, Lis i Escoffet, Eduard. Poesia, sonoritat i electrònica. Temps dEducació, núm. 42. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012. Imprés.
11 Op. Cit. Costa i Escoffet, pàg. 53.