PEÑARROJA, Leopoldo, Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: La Vall dUxó (1525-1625), València, Del Cenia al Segura, 1984.
Historia de Vall dUxó, Castelló, Diputació Provincial, 2005.
PILES ROS, Leopoldo, «La situación social de los moros de realengo en la Valencia del siglo XV», Estudios de Historia Social de España, 1 (1949), pp. 225-274.
Estudio documental sobre el Bayle general de Valencia, su autoridad y jurisdicción, València, Institución Alfonso el Magnánimo, 1970.
POLES, A. i M. L. ROVIRA, «La torre medieval de la Torrassa (La Vall dUixó, Castelló)», Butlletí Associació Arqueològica de Castelló, 9-11 (1990-1991), pp. 91-105.
RIBERA, Julián, «Los Beni-Gaslón de Uxó», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XI (1930), pp. 65-67.
RIERA I SANS, Jaume, Catálogo de memoriales e inventarios del Archivo de la Corona de Aragón (siglosXIV-XIX), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999.
ROCA TRAVER, Francisco, «Un siglo de vida mudéjar en la Valencia medieval (1238-1338)», Estudios de la Edad Media en la Corona de Aragón, V (1952), pp. 115-208.
RODRIGO LIZONDO, Mateu (ed.), Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona dAragó. Textos en llengua catalana (1291-1420). Selecció de textos de Jaume Riera i Sans; preàmbuls de Carlos López Rodríguez i Antoni Ferrando Francés, València, Publicacions de la Universitat de València, 2013.
ROVIRA GOMAR, M. L., «Urbanismo y poblamiento en la Vall dUixó. Reflexiones en torno al nacimiento de una ciudad», en Urbanismo medieval del País Valenciano, Madrid, Polifemo, 1993, pp. 219-229.
RUZAFA GARCíA, Manuel, «Las aljames mudéjares valencianes en la Baja Edad Media», Saitabi, 43 (1993), pp. 167-180.
SEGARRA I ORENGA, Beatriz, Laljama de La Vall dUixó. Una comunitat rural a la Baixa Edat Mitjana. Treball final del DEA dHistòria Medieval, dirigit per Enric Guinot Rodríguez, València, Universitat de València, Facultat de Geografia i Història, 2009.
«Els conflictes interns duna aljama rural mudèjar a la baixa edat mitjana: el cas de la Vall dUixó», dins Família pagesa i economia rural: VII Congrés sobre Sistemes agraris, organització social i poder local, Lleida, Diputació de Lleida-Institut dEstudis Ilerdencs, 2010, pp. 133-150.
SESMA MUÑOZ, José Ángel, «Producción para el mercado, comercio y desarrollo mercantil en espacios interiores (1250-1350): el modelo del sur de Aragón», en Europa en los umbrales de la crisis, 1250-1350: Actas de la XXI Semana de Estudios Medievales, Pamplona, Gobierno de Navarra, 1995, pp. 205-246.
SEVILLANO COLOM, Francisco, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, XX (1950), pp. 137-229.
SILLERES, Núria, Maria de Luna. Poder, piedad y patronazgo de una reina bajomedieval, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2012.
SINUÉS RUIZ, Anastasio (ed.), El patrimonio real en Aragón durante la Edad Media. Índice de los documentos consignados en el Liber Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar, 1986.
TALAMANTES REBOLLAR, Vicente, «Les relacions entre Vall dUxó i Morvedre als segles XIV i XV (Maria de Luna, reina)», Aigualit: Revista del Centre dEstudis Vallers, 10 (2005-2006), pp. 17-41.
TORRA, Alberto, «Los registros de la Cancelleria de Jaime I», en Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 2013, vol. 1, pp. 211-229.
TRENCHS, Josep i Antoni M. ARAGÓ, «Las cancillerías de la Corona de Aragón desde Jaime I a la muerte de Juan II», en Folia Parisiensia 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico-CSIC, 1983.
UTRILLA UTRILLA, Juan F., «Un libro de cuentas del infante aragonés Martín conservado en el Archivo de la Corona de Aragón», Aragón en la Edad Media, 5 (1983), pp. 167-206.
VIRGILI, Antoni et al. (eds.), Diplomatari de la catedral de Tortosa. Episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat dOlivella (1254-1272), Barcelona, Fundació Noguera, 2018, 2 vols.
¶ 1 Els documents àrabs conservats en els arxius històrics actuals darreu de lantiga Corona dAragó són identificats i catalogats individualment, per la seua singularitat i excepcionalitat. Vegeu la col·lecció de documents àrabs de lArxiu de la Corona dAragó (a partir dara: ACA) o el treball de recuperació de testimonis en llengua àrab dut a terme per Ana Labarta i Carme Barceló, citades a la bibliografia final. Ledició dels documents que ací presentem ens planteja el problema de la transcripció literal dels noms propis hispanoàrabs o islàmics copiats per escrivans avesats i formats en llengua llatina o vulgar. Com apunta Ana Labarta, cada mot havia estat un element codificat inicialment en el sistema àrab i que, transmès oralment, era tornat a codificar per una altra persona en el sistema llatí. El que contemplem és, per tant, la interpretació segons la fonologia catalana dun nom propi pronunciat en una altra llengua, làrab hispànic, a la qual no sadapten gens bé els grafemes llatins; uns sons que, a més, els escrivans, desconeixedors de la llengua àrab, tampoc no distingien correctament. Com a conseqüència, són constants les vacil·lacions, reflectides en les múltiples variants gràfiques donades a un mateix nom o cognom, i en els ratllats o sobreescrits a posteriori. Per reflectir fidelment aquell fenomen, el noms propis hispanoàrabs del diplomatari han estat transcrits seguint literalment loriginal, amb totes les seues variants.
¶ 2 Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, «La gobernación foral deça lo riu dUxó», Boletín de la Sociedad Castellonenca de Cultura, XIV (1933), p. 426. ¶ 3 És conegut el passatge descrit en la crònica de Jaume I, vegeu els capítols 249 a 253 del Llibre dels feits del rei en Jaume. Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 2007, pp. 318-320. ¶ 4 De fet la primera cita cronística dUixó és dun poc abans en la presa dAlmassora, quan el rei comenta que a loctubre (probablement de lany 1234, tot i que hi ha discrepàncies entre historiadors) poc després duna cavalcada a la Ribera del Xúquer, mentre feien embats i guerrejaven en Onda, Nules, Uixó i Almenara, no varen gosar endinsar-se a la serra dEspadà. Vegeu el capítol 189 del Llibre dels feits..., p. 269 i nota 1208. ¶ 5 De les treves i tractats de rendicions en parla Robert I. BURNS a LIslam sota els croats. Supervivència colonial en el segleXIIIal Regne de València, València, Eliseu Climent, 1990, vol. 1, pp. 212-227, 266-272, fa referència a les condicions de capitulació pactada entre el rei en Jaume i els sarraïns dUixó.
¶ 6 Les cites estan extretes de ledició mencionada del Llibre dels feits, pp. 318-319. ¶ 7 La institucionalització de la batllia ve descrita a la rúbrica XVIII del Furs: «Batle e la Cort», cfr. Furs de València, a cura de Germà Colom i Arcadi Garcia, Barcelona, Barcino, 1970, vol. 1, pp. 162-164. Vegeu Leopoldo PILES ROS, Estudio documental sobre el Bayle general de Valencia, su autoridad y jurisdicción, València, Institució Alfons el Magnànim, 1970, a les pp. 36-48 detalla les àmplies facultats legals del batlle general sobre la comunitat musulmana. Els volums de la batllia custodiats a lArxiu del Regne de València testimonien la intervenció directa del batlle general de València en els assumptes dels oficials, alamí i jurats de laljama dUixó.
¶ 8 Vegeu Honori GARCIA I GARCIA: «Carta puebla de la Vall de Uxó por don Jaime I en agosto de 1250», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XIII (1932), pp. 168-176; Enric GUINOT, Cartes de repoblament medieval valencianes, València, Generalitat Valenciana, 1991, pp. 224-226; Vicent GARCIA EDO, La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall dUixó, Vall dUixó, CEV, 2000, pp. 36-47 i 77-84. ¶ 9 Les restriccions dels moviments en són una prova. En el diplomatari es palesa en el cas de Çaat Almacet, moro dAlmacet, que ha de suplicar a linfant permís per a traslladar-se a viure a la Vall dUixó, que li fou concedit (doc. 162 i doc. 209). Veure els permisos i llicències aconseguides per aquests mudèjars dUixó estudiats en Rosa Maria GREGORI ROIG, «Emfranchimus et franchos et inmunes facimus vos»: aproximació a la vida dels mudèjars dUixó a través duns privilegis de franquesa (segles XIVXV), Aigualit: Revista del Centre dEstudis Vallers, núm. 15 (2017), pp. 165-211. ¶ 10 Linfant Martí fou emancipat el 7 dagost de 1358, cfr. ACA, Reial Cancelleria (a partir dara: RC), Registre 1547, f. 5r-5v. Un cop emancipat linfant queda sota la tutela de la seua mare Elionor de Sicília, per ordre del rei Pere el Cerimoniós, cfr. ACA, RC, Registre 1547, ff. 6r-7r. Vegeu la biografia feta per M. Teresa FERRER I MALLOL, «Martí I lHumà (1396-1410), el darrer rei de la dinastia barcelonina», en Martí lHumà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). LInterregne i el Compromís de Casp, Barcelona, IEC, 2015, pp. 11-48, especialment per a la infantesa de Martí p. 15, nota 23. ¶ 11 Na Maria era la primogènita del comte de Luna, Lope de Luna, a qui el rei havia premiat, per la seua lluita contra la Unió aragonesa, amb la creació daquell comtat (1348) i la governació vitalícia dAragó. Vegeu Áurea L. JAVIERRE MUR, María de Luna, reina de Aragón, Madrid, CSIC, Instituto Jerónimo Zurita, 1942, pp. 8-9. ¶ 12 Les esposalles foren signades a Saragossa el 1361, ACA, RC, Registre 1547, ff. 38v-43v; i el casament a Barcelona el 1372, ACA, RC, Registre 1554, ff. 32r-36v, editat per A. L. JAVIERRE, Maria de Luna..., pp. 182-189. ¶ 13 Crònica de Pere III el Cerimoniós. Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 2014, vol. 4, p. 403. El 6 de juliol de 1372 sescripturà a Barcelona, tant el matrimoni de linfant Martí amb Maria, comtessa de Luna, com la respectiva concessió del dot per la Casa Reial, que incloïa, entre daltres, la Serra dEslida i la Vall dUixó (que comprenia Castro i Alfondeguilla), cfr. ACA, RC, Registre 1554, ff. 32r-36r i 36v-38r.
¶ 14 La donació del comtat de Besalú incloïa la vila de Camprodon i el vescomtat de Bas, cfr. ACA, RC, Registre 1547, ff. 91v-92v i també 97r-100v, hem dagrair a la companyera arxivera Beatriz Canellas lestudi i totes les informacions i referències documentals relatives als títols de linfant i posterior rei, Martí. Vegeu també ACA, RC, Registre 1578, ff. 145r-149v i 2026, ff. 7r-10r. ¶ 15 ACA, RC, Registre 1554, ff. 21r-24v, 66v-67v i 2102, ff. 5v-8r. ¶ 16 ACA, RC, Registre 1554, ff. 53v-55v, 55v-60v, 61r-62r i 109r-111v; i 1557, ff. 2v-4r. ¶ 17 ACA, RC, Registre 2102, ff. 12r-15v. ¶ 18 Enumerant tan sols les possessions atorgades al Regne de València, Martí posseïa, des dels dos anys Elx, amb el seu port del cap de lAljub i Crevillent (8 dagost de 1358, ACA, RC, Registre 1547, ff. 7v-10v i 11r-13v; puntualitzant la donació anys després el 22 de gener de 1366, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 5v-8r). Després vingué el comtat de Xèrica (1372), senyoria formada per lantiga baronia de Xèrica (Pina, el Toro, Suera, Fanzara, Veo i Eslida). A les quals el rei uní Xelva, Altura, les Alcubles, Gaibiel, el castell i vall dUixó (inclosa lalqueria dAlfondeguilla, sadjuntarien Viver i Caudiel, un cop redimides lany 1377, amb els rèdits del comtat de Besalú). I agregant-se lheretat de sa mare, Elionor de Sicília (Alcoi, Llíria, Gorga i les valls de Seta i Travadell) i Penàguila, es conformà definitivament un patrimoni digne dun infant del Casal reial. Rescabalant-lo dels diversos comtats que el rei intentà erigir al seu favor, sense èxit. Que foren els de Morella (1357-1366), que incloïa les seues aldees, Borriana i Suera a Aragó; el de la Plana (1368), que neix dun heretament anterior fallit: el comtat dUixó (1356-1367: format per possessions a Aragó, Catalunya i a València pel castell i vall dUixó, Borriana, Castelló de Borriana, Vila-real i Nules), el nou comtat, dit de la Plana, incloïa Castelló, Vila-real, el castell i vall dUixó, drets i castell de Nules, Borriol, Onda, Artana, Betxí, Xilxes i Moncofa. La resistència i avalots de castellonencs i vila-realencs per no perdre la senyoria reial, comportà que no és consolidés el comtat de la Plana, i finalment, el rei atorgà al primogènit Joan, Vila-real, el castell i vall dUixó i els drets reials de Nules, permutant-los per uns territoris a Catalunya constituïts com a comtat de Besalú (1368-1377) a favor de linfant Martí, com ja hem esmentat. Vegeu M. T. FERRER I MALLOL, «Martí I lHumà (1396-1410), el darrer rei...», pp. 16-23. ¶ 19 ACA, RC, Registre 1547, ff. 103r-106r. ¶ 20 ACA, RC, Registre 1263, ff. 3v i 4r. ¶ 21 Lonze de maig Joan I el nomenà governador, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 15v-16v, i Registre 2026, ff. 19v-20v, tot augmentant les seues atribucions jurisdiccionals el 9 doctubre de 1389, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 27v-28v i 2026, ff. 37r-38r. I el 6 de juliol lloctinent, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 16v-17v i 17v-18r; igualment ACA, RC, Registre 2026, ff. 20v-21v i 22r-v.
¶ 22 Una selecció de cites cronístiques sobre el rei Martí en M. Teresa FERRER I MALLOL, «El rei Martí i el seu regnat a través de textos de cròniques», en Martí lHumà: el darrer rei..., pp. 901-962. ¶ 23 Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, Los orígenes del ducado de Segorbe, Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1933, p. 17, nota 1. ¶ 24 Vegeu el document de les esposalles datades el 4 de juliol de 1361 i el de casament registrat el 7 de juliol de 1372, a més de dos documents datats el 6 de juliol de 1372, sobre el dot atorgat a na Maria, cfr. ACA, RC, Registre 1554, ff. 36v-38r i lassignació de la seua cambra, Registre 1554, ff. 38v-41r. Sobre lextensíssima base feudal patrimonial dels infants pactada des del 1361 al 1372 vegeu Francisco Javier CERVANTES PERIS, La herencia de María de Luna. Una empresa feudal en el tardomedievo valenciano, Sogorb, Ayuntamiento de Segorbe, 1998, pp. 27-33. La relació dels llocs que comprenia herència aragonesa del Comtat de Luna, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volums, sèrie general, 2650, 2651 i 2652. ¶ 25 Cfr. Núria SILLERES, Maria de Luna. Poder, piedad y patronazgo de una reina bajomedieval, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2012, pp. 32-33; extractes del testament foren transcrits per J. CERVANTES PERIS, La herència de Maria de Luna..., pp. 41-42 i 277-280. ¶ 26 Una anàlisi de ladministració comptable del patrimoni senyorial dels infants de la seua tresoreria i dispensaria a: A. L. JAVIERRE, Maria de Luna, reina..., pp. 166-168; Salvador CLARAMUNT, «Un pliego de cuentas de María de Luna conservado en el Archivo de la Basílica del Pino de Barcelona», En la España Medieval: Estudios dedicados al professor don Julio González González, Madrid, Universidad Complutense, 1980, pp. 75-88; Juan F. UTRILLA, «Un libro de cuentas del infante aragonés Martín conservado en el Archivo de la Corona de Aragón», Aragón en la Edad Media, 5 (1983), pp. 167-206; José Luis ARGUDO PÉRIZ et al. El señorío jurisdiccional de María de Luna. Un «registro de cartes» de 1409, Saragossa, Instituto Fernando el Católico, 1988. I, més recentment, lobra de F. J. CERVANTES PERIS, La herència de Maria de Luna... ¶ 27 Mor a Vila-real a les acaballes de lany 1407, vegeu Daniel GIRONA LLAGOSTERA, La darrera malaltia de la Reyna Maria de Luna (1407), Barcelona, 1922.