¶ 28 Á. L. JAVIERRE, Maria de Luna..., p. 174. ¶ 29 Francisco SEVILLANO COLOM, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, XX (1950), pp. 137-229; Josep TRENCHS i A. M. ARAGÓ, «Las cancellerías de la Corona de Aragón desde Jaime I a la muerte de Juan II», dins Folia Parisiensia 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico-CSIC, 1983.
¶ 30 Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA i Milagros CÁRCEL ORTí, «La Corona de Aragón: documentación real. Tipologia (siglos XIII-XIV)», en Diplomatique Royale du Moyen-ÂgeXIIIe-XIVe siècles. Actes du colloque, Porto, Faculdade de Letras, 1996, pp. 273-297. ¶ 31 Beatriz CANELLAS i Alberto TORRA, Los registros de la cancilleria de Alfonso el Magnánimo, Madrid, 2000. ¶ 32 Antonio M. ARAGÓ CABAÑAS, «La escribanía de Juan I», en La Corona de Aragón en el sigloXIV. Congreso de Historia de la Corona de Aragón (8. 1967. Valencia). València, [s. n.], 1973, vol. 2, pp. 269-293; M. Teresa FERRER I MALLOL, «El Consell reial durant el regnat de Martí lHumà», en XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Saragossa, Departamento de Educación y Cultura, 1996, tom I, vol. 2, pp. 173-190 i Milagros CÁRCEL ORTÍ i Vicent PONS ALÓS, «La Cancillería de Martín el Humano a través de los Registros Notariorum (1396-1410)», en SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 6 (2015), pp. 1-23. Treballs que inclouen la nòmina del personal funcionari de la Cancelleria i càrrecs de la cort. ¶ 33 Per descomptat, larxiu senyorial de lantic comtat de Luna, es completa i reconstrueix amb els documents que ara es custodien a lArxiu del Regne de València. ¶ 34 Jaume RIERA I SANS, Catálogo de memoriales e inventarios del Archivo de la Corona de Aragón (siglosXIV-XIX), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999 i Rafel CONDE Y DELGADO DE MOLINA, La Brújula. Guía del Archivo Real de Barcelona. Pere Benet (1601), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999. ¶ 35 De fet considere que hi deu haver milers de documents referents als afers, gents i institucions dUixó registrats al llarg dels quasi cinc segles dactivitat administrativa de lArxiu Reial de Barcelona. A partir del 1419, per una petició de les Corts valencianes, es disposa el registre dels actes referits a València de forma independent, encara que seguint les sèries habituals, abans descrites, tot ordenant-se que romangueren ubicades a lArxiu Reial de València. Aquesta descentralització accentua el caràcter politerritorial de la Corona catalanoaragonesa i eixampla el particularisme del territori valencià amb la construcció a partir daleshores duna maquinària de gestió governativa pròpia, al voltant de les Corts i de la regència del virrei a València. Vegeu Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ, «El Archivo Real y General del Reino de Valencia», Cuadernos de Historia Moderna, 17 (1996), pp. 175-192. ¶ 36 Vegeu Alberto TORRA, «Los registros de la Cancelleria de Jaime I», en M. Teresa FERRER I MALLOL (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, IEC, 2011-2013, vol. 1, pp. 211-229. ¶ 37 Memorial antic de lArxiu encara hui dobligada consulta ja que classifica pels topònims i ordena cronològicament milers de referències documentals rastrejades en les sèries de registres de la Reial Cancelleria i de volums de la batllia general i del mestre racional, relatives a totes les alienacions fetes del reial patrimoni, mitjançant vendes, cartes de gràcia, empenyoraments, infeudacions, concessions, donacions per diners o permutes per franqueses; amb el que fou un intent de recuperar drets i rèdits per a la Corona o una mena de capbrevació del patrimoni reial a la Corona dAragó. Mentre que el corresponent al Principat de Catalunya, roman inèdit, sha editat El patrimonio real en Aragón durante la Edad Media. Índice de los documentos consignados en el Liber Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar, 1986 per Anastasio SINUÉS RUIZ i el Liber Patrimonii Regii Valentiae (a partir dara LPRV), València, Publicacions de la Universitat de València, 2006, editat per Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ. Vegeu també larticle de J. E. MARTÍNEZ FERRANDO, «Un interessant índex històric de pobles valencians», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XVI (1935), pp. 198-208 i 296-301. ¶ 38 Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón, Vic, Imp. Ausetana, 1943, pp. 16-17. ¶ 39 Segons consta en els llibres ordinaris de la Tresoreria Reial de loficina del mestre racional compilats per Pere Jordà dUrries, tresorer general, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 312, f. 29r. La compra del castell i la Vall dUixó entre el rei Pere i el seu oncle, fou fraccionada en diverses pagues fins arribar a la quantitat dita, aquests càrrecs estan als volums del mestre racional, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 311, f. 18r, LPRV núm. 2890, p. 562 i ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 312, f. 29r. LPRV núm. 2889, p. 562. ¶ 40 ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 456, [volum molt deteriorat]. LPRV núm. 2891, p. 562. ¶ 41 ACA, RC, Registre 1540, f. 38v. LPRV núm. 2867, p. 558. LPRV núm. 2892, p. 562.
¶ 42 ACA, RC, Registre 1540, ff. 81v-82v. LPRV núm. 66, p. 52. Vegeu làpoca i el document de venda en el mateix registre, ff. 72v-73r i 81v-82v, respectivament. LPRV núms. 67 i 68, p. 52. ¶ 43 ACA, RC, Pergamins de Pere III, núm. 2238. LPRV núm. 2893, p. 562. Citat per Honori GARCIA I GARCIA, Notas para la historia de Vall de Uxó, Castelló, Ajuntament de Castelló, 1982, pp. 57-58. El tresorer reial Bernat dOlzinelles, registrà lentrega duna part daquests diners deguts al rei per part de Pere Gilabert, qui segons consta comprà el castell dUixó per 450.000 sous. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 345, f. 57r. LPRV, núm. 2894, p. 562, nota 322; i lexecutòria daquesta venda al ACA, RC, Registre 1072, f. 165. LPRV, núm. 2895, p. 563. ¶ 44 ACA, RC, Registre 2026, ff. 7r-10r. LPRV núm. 1302, pp. 270-271. LPRV núm. 2899, p. 563. ¶ 45 ACA, RC, Registre 2026, ff. 48v-49v. LPRV núm. 2900, p. 563. ¶ 46 ACA, RC, Registre 2026, ff. 76v-78r i ACA, RC, Pergamins de Joan I, núm. 323. LPRV núm. 1587-1588, p. 322; LPRV núm. 2898, p. 563. ¶ 47 Cfr. ACA, RC, Registre 2297, ff. 12v-17r, 1403, juny, 30; ACA, Reial Patrimoni, Batllia General, núm. 826, 1405, juny, 30; ACA, RC, Registre 2297, ff. 99v-103r, 1407, maig, 6; ACA, RC, Registre 2205, ff. 169r-170r, 1408, setembre, 25; ACA, RC, Registre 2297, ff. 97v-98r, 1408, desembre, 10; ACA, RC, Registre 2297, f. 112v, 1409, gener, 6; ACA, RC, Registre 2297, f. 116r, 1409, març, 20; ACA, RC, Registre 2225, ff. 50v-54r, 1409, maig, 22; ACA, RC, Registre 2208, ff. 96v-97v, 1410, abril, 16 (LPRV núm. 95, p. 60, núm. 97-98, p. 61, núm. 105, p. 62, núm. 752-753, p. 172, núm. 1590, p. 323, núm. 2393, p. 467, núm. 2395, p. 468, núm. 2898, p. 563, núm. 2901, p. 563). ¶ 48 ACA, RC, Registre 2586, ff. 64r-66r, LPRV núm. 2902, p. 563. També LPRV núm. 3036, p. 586. Citat per Honori GARCIA I GARCIA, Notas para la historia de Vall..., pp. 58, 65-66 i 75-76, n. 4. ¶ 49 Dels documents del diplomatari sextrauen alguns detalls singulars dels detentors i propietaris dUixó. Es corroboren coses sabudes com el 25 doctubre de 1376 en què el rei Pere senyala que la Vall dUixó i Alfondeguilla, per una certa quantitat de diners, eren propietat del noble en Pere de Centelles (doc. 5). Les mencions diverses a Joan de Pertusa, com a propietari de Benigafull (per exemple doc. 20). La venda de la Vall dUixó a Vidal de Vilanova, per 2.500 sous reials de València anuals de renda i censals, lliures i francs dels drets de fadiga i lluïsme (doc. 34). O la cita a Ferran López dOsca, escuder, que posseïa el lloc «Beniabdumel, situat dins los límits de la vall dUxó» (doc. 49). ¶ 50 Ho palesa la data: «Datum in Valle de Uxone nona die januarii anno a Nativitate DominiMºCCCºLXXXºsecundo. Infans Martinus», el document no fent referència a Uixó, no està inclòs al diplomatari. Cfr. ACA, RC, Registre 2086, f. 41r. ¶ 51 La protecció dels sarraïns contra els abusos dels oficials cristians es manifesta en 1391 quan linfant Martí requereix a Gisbert de Talamanca, alcaid dUixó, que decomisse els béns i propietats que el seu sotsalcaid, Antoni de Càrcel, ja que hi ha una acusació feta per part dalguns sarraïns dUixó que ha cobrat suborns (doc. 246). O les acusacions per part de laljama dUixó dimplicació en un assassinat, vessades contra lalcaid i batlle dUixó, Pere Arnau dEsparça, provocaren finalment la inhabilitació per a lexercici del càrrec (doc. 153) i més tard la privació de lalcaidia i la batllia (doc. 182 i 183).
¶ 42 ACA, RC, Registre 1540, ff. 81v-82v. LPRV núm. 66, p. 52. Vegeu làpoca i el document de venda en el mateix registre, ff. 72v-73r i 81v-82v, respectivament. LPRV núms. 67 i 68, p. 52. ¶ 43 ACA, RC, Pergamins de Pere III, núm. 2238. LPRV núm. 2893, p. 562. Citat per Honori GARCIA I GARCIA, Notas para la historia de Vall de Uxó, Castelló, Ajuntament de Castelló, 1982, pp. 57-58. El tresorer reial Bernat dOlzinelles, registrà lentrega duna part daquests diners deguts al rei per part de Pere Gilabert, qui segons consta comprà el castell dUixó per 450.000 sous. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 345, f. 57r. LPRV, núm. 2894, p. 562, nota 322; i lexecutòria daquesta venda al ACA, RC, Registre 1072, f. 165. LPRV, núm. 2895, p. 563. ¶ 44 ACA, RC, Registre 2026, ff. 7r-10r. LPRV núm. 1302, pp. 270-271. LPRV núm. 2899, p. 563. ¶ 45 ACA, RC, Registre 2026, ff. 48v-49v. LPRV núm. 2900, p. 563. ¶ 46 ACA, RC, Registre 2026, ff. 76v-78r i ACA, RC, Pergamins de Joan I, núm. 323. LPRV núm. 1587-1588, p. 322; LPRV núm. 2898, p. 563. ¶ 47 Cfr. ACA, RC, Registre 2297, ff. 12v-17r, 1403, juny, 30; ACA, Reial Patrimoni, Batllia General, núm. 826, 1405, juny, 30; ACA, RC, Registre 2297, ff. 99v-103r, 1407, maig, 6; ACA, RC, Registre 2205, ff. 169r-170r, 1408, setembre, 25; ACA, RC, Registre 2297, ff. 97v-98r, 1408, desembre, 10; ACA, RC, Registre 2297, f. 112v, 1409, gener, 6; ACA, RC, Registre 2297, f. 116r, 1409, març, 20; ACA, RC, Registre 2225, ff. 50v-54r, 1409, maig, 22; ACA, RC, Registre 2208, ff. 96v-97v, 1410, abril, 16 (LPRV núm. 95, p. 60, núm. 97-98, p. 61, núm. 105, p. 62, núm. 752-753, p. 172, núm. 1590, p. 323, núm. 2393, p. 467, núm. 2395, p. 468, núm. 2898, p. 563, núm. 2901, p. 563). ¶ 48 ACA, RC, Registre 2586, ff. 64r-66r, LPRV núm. 2902, p. 563. També LPRV núm. 3036, p. 586. Citat per Honori GARCIA I GARCIA, Notas para la historia de Vall..., pp. 58, 65-66 i 75-76, n. 4. ¶ 49 Dels documents del diplomatari sextrauen alguns detalls singulars dels detentors i propietaris dUixó. Es corroboren coses sabudes com el 25 doctubre de 1376 en què el rei Pere senyala que la Vall dUixó i Alfondeguilla, per una certa quantitat de diners, eren propietat del noble en Pere de Centelles (doc. 5). Les mencions diverses a Joan de Pertusa, com a propietari de Benigafull (per exemple doc. 20). La venda de la Vall dUixó a Vidal de Vilanova, per 2.500 sous reials de València anuals de renda i censals, lliures i francs dels drets de fadiga i lluïsme (doc. 34). O la cita a Ferran López dOsca, escuder, que posseïa el lloc «Beniabdumel, situat dins los límits de la vall dUxó» (doc. 49). ¶ 50 Ho palesa la data: «Datum in Valle de Uxone nona die januarii anno a Nativitate DominiMºCCCºLXXXºsecundo. Infans Martinus», el document no fent referència a Uixó, no està inclòs al diplomatari. Cfr. ACA, RC, Registre 2086, f. 41r. ¶ 51 La protecció dels sarraïns contra els abusos dels oficials cristians es manifesta en 1391 quan linfant Martí requereix a Gisbert de Talamanca, alcaid dUixó, que decomisse els béns i propietats que el seu sotsalcaid, Antoni de Càrcel, ja que hi ha una acusació feta per part dalguns sarraïns dUixó que ha cobrat suborns (doc. 246). O les acusacions per part de laljama dUixó dimplicació en un assassinat, vessades contra lalcaid i batlle dUixó, Pere Arnau dEsparça, provocaren finalment la inhabilitació per a lexercici del càrrec (doc. 153) i més tard la privació de lalcaidia i la batllia (doc. 182 i 183).
¶ 52 Cap cristià hi pot habitar, però linfant Martí certificà que lalcaid Pere Arnau Esparça ha construït o reparat unes cases, hort i un bany (doc. 129) i anys després citant aquesta prerrogativa acordada amb laljama dUixó, que els cristians no poden residir-hi, linfant lexpulsà (doc. 210). ¶ 53 Segons la Crònica de Jaume I existien tres termes diferents en la Vall dUixó: Uixó, Alfondeguilla i Castro. A Uixó se luniria Alfondeguilla per les disposicions testamentàries del rei en Jaume I i restaria independent Castro que suní a Xèrica, amb la resta de llocs de la Serra dEslida, vegeu H. GARCIA I GARCIA, Notas para la historia de la Vall..., pp. 76-77 i de levolució dels poblats vegeu Leopoldo PEÑARROJA, Historia de Vall dUxó, Castelló, Diputació de Castelló, 2015, pp. 89-99.
¶ 54 Les primeres dades de caire estadístic es remunten a la fi del segle XVI, vegeu H. GARCIA, Notas para la historia de la Vall..., pp. 77-78 i Francisco Javier CERVANTES PERIS, «El Valle de Almonacid, la Serra dEslida y la Vall dUixó. Problemas de toponímia y organización del territorio (ss. XIII-XVI)», a IV Col·loqui dOnomàstica Valenciana, Ontinyent, 1995, pp. 297-299. Un estat de la qüestió sobre la distribució i nombre del poblament de la Vall dUixó en: M. Teresa FERRER I MALLOL, «Las comunidades mudéjares de la corona de Aragón en el siglo XV: La población», a VIII Simposio Internacional de Mudejarismo. De Mudéjares a Moriscos, una conversion forzada. Teruel 15-17, septiembre, 1999. Actas. VolumenI, Teruel, Centro de Estudios Mudéjares-Instituto de Estudios Turolenses, 2002, pp. 27-153, específicament les pp. 83-84. Les fonts són posteriors al període ací documentat i no responen a una intencionalitat censal o estadística, sinó a motius de recaptació dimpostos jurisdiccionals o llistats burocràtics, entre daltres finalitats conjunturals. Però de la de la visió en conjunt daquestes dades es conclou una ocupació permanent i regular al llarg de la baixa edat mitjana ja que els focs o cases habitades senyalades per Honori Garcia són 342; Ferrer i Mallol li atribueix en 1409, 350; en 1410 Cervantes Peris anota, 370, i en 1418, 342. Més tard al 1445, es citen 182 sarraïns i dos oficials senyorials cristians, presents en un acte dhomenatge; i al 1493, es citen 439 cases a Uixó, augment que al fogatge de 1510, es redueix a 362 focs.
¶ 55 Vegeu Peregrín Luis LLORENS I RAGA, «Los sarracenos en la Sierra de Eslida y Vall de Uxó a fines del siglo XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XLIII (1967), pp. 53-67, especial ment p. 60, on se cita una mesquita en lalqueria dAtzeneta segons un pergamí (núm. 32) de la catedral de Sogorb. ¶ 56 Magín ARROYAS i Juan P. GALIANA, anoten que la fundació al segle XIV duna rectoria dUixó, justificava més la percepció de rendes per lestament eclesiàstic que no lexistència duna comunitat cristiana resident, cfr. La repoblación del Valle de Uxó en sus documentos, la Vall dUixó, CEV, 2014, p. 22. Vegeu el Diplomatari de la catedral de Tortosa. Episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat dOlivella (1254-1272). Edició a cura dAntoni Virgili et al., Barcelona, Fundació Noguera, 2018, pp. 567-571 i 573-574; documents 1114 i 1117; i L. PEÑARROJA, Historia de Vall dUxó..., pp. 161-167; documents a les pp. 175-182.
¶ 57 Vegeu M. Teresa FERRER I MALLOL, Els sarraïns de la Corona catalono-aragonesa en el segleXIV: segregació i discriminació, Barcelona, CSIC, 1987, i Anna DOMINGO I GABRIEL, «La criminalitat entre els sarraïns de la Corona dAragó en el segle XIV», Butlletí de la Societat Catalana dEstudis Històrics, 6 (1995), pp. 161-167.