Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Xavier García Ferrandis, 2015
© Daquesta edició: Universitat de València, 2015
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es publicacions@uv.es
Disseny de linterior i maquetació: Inmaculada Mesa
Il·lustració de la coberta: Cartell dArtur Ballester
Col·lecció particular. Fotografia, J. V. Rodríguez
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
ÍNDEX
PRÒLEG, per J. L. Barona
INTRODUCCIÓ
I.LES REFORMES SANITÀRIES DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
1.El bienni republicanosocialista (1931-1933): la política reformista de Marcelino Pascua
2.La crisi de la República desquerres i el bienni cedista radical (1934-1936)
3.El govern del Front Popular i la Guerra Civil (1936-1939)
II.LA SANITAT MILITAR REPUBLICANA
III.LA CREACIÓ DEL COMITÈ EXECUTIU POPULAR DE VALÈNCIA
IV.ELS CONDICIONANTS DE LA REORGANITZACIÓ SANITÀRIA A VALÈNCIA EN EL CONTEXT BÈL·LIC
V.LASSISTÈNCIA SANITÀRIA A LA CIUTAT DE VALÈNCIA FINS LANY 1936
VI.EL COMITÈ SANITARI POPULAR
1.Funcions i política sanitària
2.La relació entre el Comitè Sanitari Popular i altres organismes
3.Lassistència sanitària al front de Terol durant lofensiva miliciana (1936-1937)
VII.EL COMITÈ SANITARI POPULAR, LA CONSELLERIA DE SANITAT I LA POLÍTICA SANITÀRIA CENTRALISTA DEL GOVERN REPUBLICÀ
VIII.ELS HOSPITALS DE SANG
1.Els hospitals de sang de la ciutat de València
2.Els hospitals de sang de la província de València
IX.ALTRES CENTRES SANITARIS A LA CIUTAT DE VALÈNCIA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1.LInstitut Provincial dHigiene
2.LHospital Infantil Antitracomatós de Campanar
3.LHospital de Malalties Infeccioses
4.LHospital de Refugiats
X.LHOSPITAL PROVINCIAL DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1.LHospital Provincial, el Comitè Sanitari Popular i la Conselleria de Sanitat
2.Les conseqüències de la Guerra Civil en lHospital Provincial
XI.LASSISTÈNCIA PSIQUIÀTRICA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1.El Manicomi Provincial
2.LHospital Neurològic
3.El Sanatori Psiquiàtric de Montemar
XII.LA LLUITA ANTITUBERCULOSA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1.El Sanatori Antituberculós de Portaceli
2.LHospital Respiratori de Benirredrà
3.El Sanatori Marítim Nacional de la Malva-rosa
XIII.LEVOLUCIÓ DE LA SANITAT MILITAR A VALÈNCIA. LHOSPITAL MILITAR DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
XIV.EL COL·LAPSE DEL SISTEMA DASSISTÈNCIA SANITÀRIA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
BIBLIOGRAFIA
PRÒLEG
La Guerra dEspanya és sens dubte un dels esdeveniments cabdals que ha marcat una fita en la història política i social del segle XX, més enllà de la fractura que va representar en el procés deuropeïtzació i modernització política i econòmica que havia mamprès la societat espanyola en la dècada dels trenta. Durant els anys de la dictadura franquista, manipulada la història i censurada la informació, la historiografia sobre lanomenada Guerra Civil va construir-se des de lexterior, gràcies a la importància internacional del conflicte. Inicialment els principals protagonistes de la narració daquella història foren hispanistes estrangers de gran reputació, que deixaren una obra històrica ben sòlida. Malgrat lestratègia tergiversadora del règim, la percepció exterior del que va significar la Guerra dEspanya coincideix amb lesperit de les paraules dAlbert Camus, quan escrivia: «Cest en Espagne que ma génération a appris que lon peut avoir raison et être vaincu, que la force peut détruire lâme et que, parfois, le courage nobtient pas de récompense. Cest, sans aucun doute, ce qui explique pourquoi tant dhommes à travers le monde considèrent le drame espagnol comme étant une tragédie personnelle».
Sense perdre la dimensió internacional, les investigacions sobre la Guerra dEspanya han entrat a formar part de la historiografia espanyola principalment des dels anys de la transició democràtica i han adquirit un impuls considerable durant la darrera dècada. Tot un seguit de prestigiosos contemporaneïstes de diverses universitats i centres dinvestigació espanyols han aportat contribucions rellevants i, a partir del Congrés Internacional sobre la Guerra Civil, celebrat a Madrid el 2006, en el 70 aniversari de linici del conflicte, el diàleg i els debats entre historiadors espanyols i estrangers sha ampliat i enriquit extraordinàriament.
Un altre aspecte que convé destacar també és el fet que, més enllà de la història política i militar, han aparegut nous temes dinvestigació, derivats de la història econòmica i agrària, cultural o social, i també de la història de la ciència. Un dells és sens dubte lexili, però un altre molt important és lestudi de la salut, lalimentació, la medicina o les reformes sanitàries impulsades pel règim republicà i adaptades a les condicions de la guerra. També en aquest domini les contribucions espanyoles han estat acompanyades daltres estudis dedicats a les brigades internacionals, o a la filantropia i lactivisme mèdic per part dhistoriadors estrangers. En definitiva, lestudi de la sanitat durant la guerra i del deteriorament de la salut i lalimentació de la població han aparegut con un instrument historiogràfic potent, capaç de complementar dades i arguments per entendre levolució del conflicte.
És en aquest context en el qual el nostre grup dinvestigació Sanitat-Història-Societat (Sanhisoc)/Health in Society, integrat a lInstitut dHistòria de la Medicina i de la Ciència López Piñero i a la Universitat dAlacant, va encetar dues línies principals dinvestigació: lexili mèdic i científic republicà derivat de la guerra, i la sanitat espanyola en el context internacional, i en aquest entorn sinsereix aquesta acurada investigació de Xavier García Ferrandis sobre ladaptació de la sanitat a València durant la Guerra.
Sense perdre de vista el context històric de les reformes sanitàries republicanes i els esdeveniments que marcaren linici i evolució de la guerra, com també la importància política i militar de la salut de la població, les epidèmies, i la fam, la investigació es fonamenta en un minuciós i pacient treball darxiu, que ha permès a lautor reconstruir peça a peça la readaptació del model sanitari i la transformació de les estructures i polítiques anteriors en moments de gran dificultat per a mantenir infraestructures, subministraments, atenció als pacients i atenció preferent al front de guerra. Al meu entendre, el seu mèrit principal és el de reconstruir amb gran solidesa documental tant els òrgans protagonistes de la política sanitària (el Comitè Sanitari Popular, la Conselleria de Sanitat o les polítiques impulsades pels governs del Front Popular), com lorganització dels hospitals de sang i la transformació dels altres centres sanitaris valencians: lInstitut Provincial dHigiene, lHospital Infantil Antitracomatós de Campanar, lHospital de Malalties Infeccioses o lHospital de Refugiats. També reconstrueix la funció essencial de lHospital Provincial durant la guerra i dels llocs dassistència psiquiàtrica, la qual va rebre una atenció especial durant el període de guerra. Un altre dels problemes sociosanitaris més greus era la lluita antituberculosa, i per això la investigació es complementa amb el sanatori de Portaceli, lhospital de Benirredrà i el Sanatori Marítim Nacional de la Malva-rosa.
Ningú pot dubtar de la importància dels sistemes de racionament alimentari, lexpansió depidèmies o latenció sanitària en moments tan crítics i en situacions tan canviants com la que provocava, per exemple, el moviment massiu de refugiats. És per això que aquest treball de Xavier García Ferrandis representa una excel·lent contribució a lanàlisi de la capacitat dadaptació de la societat valenciana a les lluites i carències derivades del temps de guerra. Una història contada des de la realitat dels ciutadans i les institucions que van patir lenderrocament dun projecte de modernització sanitària que es va frustrar com a conseqüència del colp militar. Sens dubte, aquest llibre aportarà idees i arguments als qui volen entendre les dinàmiques interiors daquella guerra.
JOSEP L. BARONA
Catedràtic dHistòria de la Ciència
Universitat de València
INTRODUCCIÓ
Lembrió daquesta monografia es la tesi doctoral de lautor, defensada a labril del 2011 i inserida en una de les línies dinvestigació del Departament dHistòria de la Ciència i Documentació de la Universitat de València. Posteriorment, la investigació realitzada per a obtenir el grau de doctor ha estat ampliada i enriquida com a resultat de diverses recerques de caràcter postdoctoral. És, així doncs, la suma de moltes hores dinvestigació i redacció el que presentem al lector.
Aquest treball tracta de complementar les investigacions fetes fins ara sobre la Guerra Civil espanyola a la ciutat de València, i ho pretén fer des del punt de vista de lassistència sanitària. Resulta evident que sha escrit molt sobre la contesa espanyola i, fins i tot, sobre aspectes sanitaris durant aquell període convuls. En primer lloc, doncs, calia conèixer allò que shavia escrit sobre lassistència sanitària a Espanya durant el període de temps comprès entre 1936 i 1939. Ens interessava, sobretot, saber si hi havia treballs sobre aquesta temàtica referits a la ciutat de València.
En aquest sentit, hem trobat tesis doctorals relacionades amb la sanitat durant la guerra, però allunyades geogràficament, com ara Aspectes sanitaris de lHospital de la Santa de la Santa Creu durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), de Josep M. Vilaseca Llobet (Universitat de Barcelona, 2004), Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil, de Carles Hervàs i Puyal (Universitat Pompeu Fabra, 2004).
Així mateix, hem trobat dues tesis doctorals que tracten lassistència sanitària durant la Guerra Civil des del punt de vista internacional: Ayuda sanitaria internacional a la República Espanyola (1936-1938) de José Javier Calvo García Jabato (Universitat de Saragossa, 1992), i La sanidad militar en la Brigada Internacional de José Ramón Navarro Corballo (Universitat Complutense de Madrid, 1987).
Pel que fa als llibres, hem tingut en compte dues referències fonamentals: La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana (2007) i Los médicos yla medicina en la Guerra Civil Española. El primer és una obra redactada per diversos autors, sota la direcció científica dAlbert Girona Albuixech i José Miguel Santacreu, que aplega 10 volums i en la qual saborden gran quantitat de temes, com ara la crisi de la Segona República, el fracàs del colp militar, la capitalitat de València, la vida quotidiana i la repressió en la rereguarda, els bombardejos, els fronts de guerra on lluitaren els valencians, etc. La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana situa perfectament el context de la contesa espanyola en diversos pobles i ciutats del País Valencià, i deixa portes obertes a investigacions posteriors. Nosaltres, dalguna manera, hem aprofundit en un dels temes que shi insinuen: els aspectes sanitaris a la ciutat de València.
Quant a Los médicos y la medicina en la Guerra Civil Española (1986) es tracta duna monografia formada per 19 capítols, cadascun dels quals està redactat pels protagonistes daquells anys majoritàriament metges que narren la seua experiència. En el llibre sarrepleguen un seguit dactuacions de la sanitat militar dambdós bàndols en diferents territoris al llarg de la Guerra Civil, com ara lactuació de la Creu Roja espanyola, la sanitat de lexèrcit republicà del centre, la sanitat de larmada en la zona nacional, la sanitat de laire en la zona nacional, la sanitat de larma daviació en la zona republicana, la sanitat en la marina republicana, la cirurgia a Astúries, lhospital de sang de Lleó, lhospital de sang de Griñón (Madrid), lactuació de les dones com a infermeres, etc. Es tracta, sens dubte, dun bon manual de medicina i cirurgia de guerra, on es descriuen les infraestructures de la sanitat militar dambdós bàndols i el tractament de les ferides de guerra.
Daltra banda, el llibre Salud, enfermedad y muerte. La sociedad valenciana entre 1833 y 1939 (Barona, 2002), ens ha permès definir la situació de lassistència mèdica a València abans de la Guerra Civil, pas previ per a estudiar-ne la readaptació durant la contesa.
A més a més, La salud y el Estado. El movimiento sanitario internacional y la administración española (1851-1945) ens ha ajudat a entendre els avanços en matèria sanitària i social que va comportar el període republicà, unes millores que en molts casos es van interrompre o ni tan sols es van materialitzararran del colp militar del juliol del 1936.