Tot seguit, farem un breu comentari sobre el dispensari antituberculós de València, atesa la seua importància. De fet, durant la primera meitat del segle XX la tuberculosi constituïa el problema epidemiològic més greu de la societat valenciana. Les condicions mediambientals i socials afavorien la presència i transmissió de la malaltia: habitatges insalubres, amuntegament, alimentació deficient, existència de tuberculosi bovina, etc.
Lany 1899 es va fundar la Liga Valenciana contra la Tuberculosis, lobjectiu de la qual era la creació de sanatoris antituberculosos gratuïts per a poder atendre els tuberculosos pobres. Així, amb lajuda econòmica de la reina María Cristina i duna subscripció popular, el metge valencià Francisco Moliner va poder inaugurar el 15 de juliol del 1899 el Sanatori Antituberculós de Portaceli. A banda dels sanatoris, a començaments del segle XX van crear-se els dispensaris antituberculosos, que constituïen un segon eix en la lluita contra la malaltia. El primer dispensari daquestes característiques de València es va inaugurar el 1912 i fou instal·lat provisionalment a lantiga Casa de Socors del carrer Serrans, ja que aquesta infraestructura shavia traslladat lany anterior al costat del pont de Sant Josep.8 Posteriorment, el dispensari va ser traslladat a la Casa de Socors de la Glorieta. Els objectius dels dispensaris antituberculosos eren la planificació de campanyes de divulgació científica i educació de la població, la investigació dels possibles focus de contagi i de transmissió de la malaltia i el diagnòstic precoç de la malaltia. També tenien una funció assistencial de tractament de malalts, ja que es decidia si el malalt podia seguir un tractament ambulatori en el mateix dispensari, o en calia lingrés en un sanatori (Barona, 2002: 278). El dispensari central antituberculós de València estava situat al xamfrà del camí del Grau (actual avinguda del Port) i del camí Vell del Grau (actual carrer de les Illes Canàries).
El tractament de la tuberculosi, doncs, girava al voltant dels dispensaris i dels sanatoris antituberculosos, on tenia lloc lassistència hospitalària. Es van construir dos tipus de sanatoris: el sanatoris de muntanya, on singressaven el malalts de tuberculosi pulmonar, i els sanatoris marítims, on es donava cobertura als pacients afectats de tuberculosi òssia, especialment als xiquets. La idea de construir aquest tipus dinstal·lació es fonamentava en el tractament que es considerava idoni per a la tuberculosi: sol abundant, aire pur, tranquil·litat i repòs i una correcta alimentació (Barona, 2002: 278). A València, a banda del sanatori de muntanya de Portaceli que hem comentat abans, durant la dècada de 1920 es va construir el marítim a la Malva-rosa.
1Ordre del Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió, de l1 doctubre de 1934, sobre assistència gratuïta als pobres, Gaceta de Madrid, 12 doctubre de 1934 (num. 283), pp. 285-286.
2ADPV, D. 6.1, c. 31, Hospital Neurológico.
3AHM (Arxiu Històric Municipal), I-D-II-E, Cuerpo Municipal de Sanidad y Médicos Titulares, c. 1, art. 49 del capítol X del Reglamento del Cuerpo Municipal de Sanidad de Valencia (1890).
4AHM, I-D-II-H, Casas de Socorro, c. 1, «Adquisición de 8 almohadas de pluma, dos para cada Casa de Socorro».
5ADPV, I 2.4, c. 2, llig. 9, Postas de Urgencia Sanitarias.
6AHM, I-D-II-E, Cuerpo Municipal de Sanidad y Médicos Titulares, c. 2, «Proposición del Sr. Inspector Municipal de Sanidad, pidiendo que terminada la Exposición Regional se traslade, segun esta acordado, los laboratorios Químico y Bacteriológico al palacio municipal en ella edificado, á cuyos centros se agregan los Veterinarios que fueran necesarios, formando una sección del Cuerpo de Sanidad que se denominará Instituto de Higiene de Valencia».
7Per a més informació sobre lInstitut Provincial dHigiene de València, consulteu Carmen Barona (2006: 120-151).
8AHM, I-D-II-H, Casas de Socorro, c. 2, «Traslado de la Casa de Socorro de Serranos a la nueva construida junto al puente de San José, que pasa a llamarse Casa de Socorro del distrito del Museo por estar enclavada en el mismo».