El dit sobre el mapa
Joan Fuster
i la descripció del territori
El dit sobre el mapa
Joan Fuster
i la descripció del territori
Daniel P. Grau
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Director de la col·lecció
FERRAN CARBÓ
(coordinador de la Càtedra Joan Fuster)
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació,en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic,per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.
© Del text: Daniel Pérez i Grau, 2017
© De les fotografies de la coberta:
Arxiu Joan Fuster
© De la present edició:
Universitat de València, 2017
www.uv.es/publicacions
publicacions@uv.es
Coordinació editorial: Maite Simon
Disseny de linterior i maquetació: Inmaculada Mesa
Correcció: Enric Izquierdo
Coberta: Celso Hernández de la Figuera
A Daniel, Aina, Pau i Aina
aquest any miserable,
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i
[circula un tenebrós prestigi;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, Horacianes
Índex
Introducció
I. DISCURS I TURISME
II. EL CONTEXT EDITORIAL DEL PAÍS VALENCIANO: «GUÍAS DE ESPAÑA», UNA COL·LECCIÓ PARADIGMÀTICA
III. EL PAÍS VALENCIANO I LASSAIG
1. El País Valenciano i la dicció fusteriana. Lassaig com a atractor
2. Aspectes tècnics i paratextos lingüístics
3. La «Introducción general»
3.1 «La tierra»
3.2 «La historia»
3.3 «La gente»
3.4 «La vida»
3.5 «La riqueza»
4. Els itineraris
4.1 El centre del país
4.2 Cap al nord i cap a loest
4.3 Cap al sud
5. Els referents bibliogràfics: les citacions dautoritat
6. La terminologia: art i arquitectura
7. El tractament de les dades econòmiques
8. El lector model
9. Paratextos gràfics: sobrecoberta, mapes, fotografies i peus de fotografia
IV. ESTRATÈGIES DE RECONTEXTUALITZACIÓ I ALTRES MATERIALS DE DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI
1. Les obres completes de Joan Fuster i Viatge pel País Valencià
2. La traducció dEl País Valenciano
3. Els materials complementaris de Viatge pel País Valencià
3.1 Noves excursions
3.2 Homes més o menys importants
3.3 Hi ha més catalans encara
4. Alicante y la Costa Blanca
5. LAlbufera de València
6. Veure el País Valencià
7. Esta es mi tierra: El País Valenciano de Joan Fuster
Referències bibliogràfiques
Introducció
Joan Fuster és considerat lassagista català més important del segle XX. El reconeixement de la seva vàlua intel·lectual i de la qualitat de les seves aportacions literàries és gairebé unànime en làmbit acadèmic, i la seva obra i la seva figura han merescut linterès de nombrosos investigadors. Una bona part dels seus llibres continuen reeditant-se i tenen una presència editorial meritòria, malgrat que ja han transcorregut més de vint anys des de la seva mort i malgrat que làmbit genèric de la seva producció que podríem situar en lampli i de vegades eteri espai de la no-ficció i la literatura didees no és actualment el més propici per a lèxit comercial.
Lobra de Joan Fuster constitueix una de les aportacions intellectuals més suggestives produïdes a casa nostra i des de casa nostra, amb una projecció no gens menyspreable envers làmbit cultural espanyol, sobretot per limpacte de les seves col·laboracions en premsa o la traducció dalguns dels seus llibres més significatius. La seva presència en altres àmbits internacionals no és, segurament, la que es correspondria a la qualitat de la seva producció, tot i la traducció dalgunes mostres de la seva obra fonamentalment, Diccionari per a ociosos i els estudis que hi han dedicat investigadors forans de prestigi.
Tanmateix, la imatge que el gran públic sol tenir de Joan Fuster està mediatitzada per una concepció parcial i parcel·lària, extremadament simplista de la seva obra i fins i tot de la seva figura. Massa sovint se lha presentat com un intel·lectual amb dues facetes profundament diferenciades i enteses com a pràcticament antagòniques: el Fuster polític, defensor duna identitat nacional concreta, i el Fuster assagista, creador dobres dabast més universal. Aquesta divisió resulta ben poc profitosa perquè des del punt de vista de la crítica literària deixa de banda, o com a mínim en una posició secundària, una part molt substancial de la producció textual fusteriana. A més a més, és una classificació que es fa sobre la base de dues categories que en cap cas i menys encara en Joan Fuster no entren en conicte: la ideològica i la professional.
A això, cal afegir-hi que la classificació que habitualment es fa de la seva obra tampoc no ha afavorit determinades aproximacions i pot resultar fins i tot contraproduent. Les distribucions genèriques o temàtiques qualsevol tipus de distribució, de fetde lobra dun autor poden resultar útils, sobretot si el que tenim davant com a objecte destudi és un autor amb una obra extensa, com és el cas que ens ocupa. Tanmateix, no deixen de representar un reduccionisme que no sempre nafavoreix la recepció crítica. En el cas de Fuster, a aquesta tendència a seccionar-lo en dues facetes des del punt de vista intel·lectual, cal superposar-hi una nova classificació feta sobre la base del gènere literari però que acaba barrejant-hi aspectes temàtics. En aquest sentit, la seva producció se sol distribuir en poesia, assaig i estudis dhistòria cultural i literària. Caldrà afegir-hi, encara, la distribució de la seva producció dacord amb la llengua de redacció emprada, tot i que, potser i afortunadament, aquest darrer tret és el que menys pes ha tingut en la distribució. Crec, però, que ha estat decisiva en lacostament als seus materials: lobra de Fuster produïda en espanyol ha quedat massa sovint, em sembla, en un segon pla.
Segons com, per tant, part de la seva producció ha quedat reclosa en blocs més o menys estancs, que semblen no tenir connexió entre si. Un exemple clar és la consideració que han rebut llibres com ara Nosaltres, els valencians i El País Valenciano, que, dacord amb determinades concepcions apareixen conjuntament sota letiqueta de textos de caràcter sociocultural i polític i, dacord amb unes altres concepcions, aïllats en compartiments separats: Nosaltres, els valencians com a assaig i El País Valenciano com a estudi dhistòria cultural i literària. Cal tenir en compte, a més a més, que la voluntat de Fuster de professionalitzar-se, de viure del que escrivia, va marcar, inexorablement, les línies de la seva producció, mediatitzada per la necessitat de publicar en plataformes editorials que li reportessin una compensació econòmica.
Aquests tipus daproximacions són molt útils per a fer-ne anàlisis sistemàtiques, però no sempre aconsegueixen donar-ne la millor visió de conjunt. La parcel·lació de lanàlisi de vegades entrebanca una concepció més transversal, que considero del tot necessària a lhora de copsar la vàlua dun autor en alguns aspectes tan polièdric i en altres tan compacte i coherent com Joan Fuster. La seva obra abasta aspectes difícilment sistematitzables, des de laforisme més irònic fins a la crítica literària, des de la reexió sobre la nostra història fins a les propostes per a un futur com a poble, des de lestudi dels nostres clàssics fins a lanàlisi més atenta de la política internacional. I tampoc no podem oblidar la seva constant presència en la premsa escrita periòdica, amb col·laboracions de diferents tipus, entre les quals trobem articles dopinió, reportatges estivals de to més relaxat, llargues polèmiques amb altres intel·lectuals del moment...
La meva voluntat en aquest estudi és deixar de banda les diferents distribucions i acostar-me a lobra de Joan Fuster amb una visió més de conjunt, superar els aspectes temàtics i fins i tot genèrics i centrar-me en lanàlisi de la seva dicció per mostrar les estratègies discursives que permeten que el bon escriptor que és sempre Joan Fuster mostri les seves virtuts en qualsevol dels àmbits de la seva producció.
En aquest sentit, he centrat el focus analític, a manera de corpus, en un espai possiblement col·lateral del conjunt de la seva producció: les seves aportacions al que podríem englobar sota letiqueta genèrica de descripció del territori. Tots aquests materials són obres dencàrrec o, si més no, concebudes per a treuren un rendiment econòmic mitjançant la publicació, sia en format llibre sia en la premsa periòdica o, fins i tot, com a material exclusiu de promoció turística. Aquesta característica també ha facilitat que hagin estat massa sovint considerades obra menor, una percepció que ha estat afavorida, cal dir-ho també, per lactitud de vegades una mica displicent de Joan Fuster envers aquesta part de la seva producció. El meu objectiu és analitzar aquest segment de la seva producció per posar-lo en valor dins el conjunt de la seva obra i el context que hi correspon.
De tots aquests materials, sens dubte, el més conegut i representatiu és El País Valenciano, publicat per Edicions Destino el 1962, aquell annus mirabilis fusterià en què apareixen també Nosaltres, els valencians, Qüestió de noms i Poetes, moriscos i capellans, a banda dalgunes de les seves traduccions més significatives. Aquest llibre, El País Valenciano, serà el centre sobre el qual pivota la meva anàlisi. Apareix en la col·lecció «Guías de España», que podem considerar paradigmàtica duna manera de concebre el gènere guia turística i és, sens dubte, la més important de les editades a lEstat espanyol en un període temporal que abasta des de 1941 fins a 1977 i se solapa, pràcticament, amb la Dictadura del general Franco, amb tot el que això comporta.
Edicions Destino concebrà aquesta col·lecció potser molt marcada per les aportacions inicials de Josep Pla com una sèrie de «guies dautor» en què cada col·laborador tindrà llibertat per a potenciar els aspectes que considerarà oportuns. Entre el pol de la guia turística més tècnica i el pol del llibre de viatges, cada escriptor se situarà en lespai que li resultarà més còmode, la qual cosa produirà un conjunt dominat per lhibridisme, amb més o menys tendència cap a la literaturització i major o menor insistència en la descripció de paisatges i monuments, en laportació de dades econòmiques, en els aspectes demogràfics i socials, en els records personals...
Aquest context de llibertat creativa establerta per part dels editors afavorirà que laproximació de Fuster al gènere sigui molt literària. Com que lescriptura de Fuster es modalitza bàsicament sota lòptica de lassaig, serà lassaig el que funcionarà com a atractor genèric principal en El País Valenciano. Dacord amb això, Fuster aportarà tots els seus coneixements i totes les seves virtuts com a escriptor per oferir al lector una obra totalment recognoscible, que sajustarà a lencàrrec editorial i alhora es mantindrà fidel al seu estil i a la seva ideologia. I el mateix podem dir de tota la producció textual de descripció del territori que analitzo en aquest llibre. Independentment que les motivacions siguin internes o externes, la capacitat intel·lectual i creativa de Joan Fuster fa que el resultat assoleixi una gran qualitat. Complirà els seus encàrrecs ajustant-se a les necessitats de modalització que cada gènere textual exigeix, però sempre dins uns paràmetres de qualitat literària màxima, en què la seva dicció personal, que sempre tendirà cap a lassaig, tindrà més o menys presència dacord amb les possibilitats que cada gènere li permeti.
Em sembla que amb la meva anàlisi podré demostrar que, tot i que la major part de la producció textual fusteriana relacionada amb el concepte ampli de descripció del territori neix dencàrrecs editorials, la qualitat daquesta parcel·la es troba al mateix nivell que altres. Des del punt de vista intel·lectual i de qualitat literària, amb les matisacions per motiu de gènere que cada tipologia textual demana i superant fins i tot la llengua en què sexpressa, el conjunt de la seva obra es mostra profundament homogeni.
Caldrà reivindicar amb insistència, així mateix, lobra en espanyol de Joan Fuster. No podem considerar-la, de cap manera, una obra menor, com em sembla que sha estat fent fins ara, potser a causa de la visió que Fuster mateix va voler mostrar. Que la major part daquesta obra en espanyol hagi estat feta en un marc programàtic amb una dimensió crematística no vol dir que no sigui duna altíssima qualitat literària.
Cal dir, finalment, respecte a El País Valenciano, que el caràcter principalment literari que Fuster hi dóna permet que en puguem fer una lectura actual de qualsevol de les dues versions lingüístiques sense grans entrebancs ni tenir la sensació que el text ha envellit de manera substancial, malgrat els més de cinquanta anys transcorreguts des de la primera edició. Ans al contrari, el seu valor documental la memòria duna mirada perspicaç sobre el País Valencià de mitjan segle XX, ben inserida en la històriai els seus innegables mèrits literaris, en fan una peça clàssica que conserva, passats els anys, la vigència per a lestudiós i fins i tot per al públic lector.
* * *