EL PAÍS VALENCIÀ SOTA LES BOMBES
(1936-1939)
Rafael Aracil / Joan Villarroya
EL PAÍS VALENCIÀ SOTA LES BOMBES (1936-1939)
A Mila, per tot / R.A.
A Vicenç Villarroya Querol / J.V.
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Els autors
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
publicacions@uv.es Edició: Vicent Olmos
Disseny: Antoni Domènech
Mapes: Víctor Hurtado
Il·lustració de la coberta: València, 5 dagost de 1938.
Archivio Aeronautica Militare (Roma)
Índex
Introducció
1. Laviació i la intervenció estrangera el 1936
2. Els primers bombardeigs aeris i navals
3. Lexpedició a Mallorca i els primers bombardeigs del litoral mediterrani
4. Bombardeigs dels vaixells de control naval
5. Els bombardeigs durant 1937
6. Asfíxia de les comunicacions marítimes i terrestres
7. Espionatge, guerra aèria i objectius econòmics
8. La defensa passiva
9. La defensa aèria contra aeronaus en la zona republicana
10. El litoral mediterrani sota les bombes durant 1938
11. De larribada al mar a locupació de Castelló
12. Maig sagnant a Alacant
13. Els bombardeigs durant lofensiva de Llevant
14. Els bombardeigs durant la batalla de lEbre
15. Els últims bombardeigs
16. Els efectes i labast dels bombardeigs. Danys i víctimes
17. Conclusions
18. Bibliografia i altres fonts
ANNEXES
I. Identitat de les víctimes. País Valencià, 1937-1939
II. País Valencià. Bombardeigs, 1936-1939 (ciutats, dates, víctimes)
III. País Valencià. Bombardeigs, 1937-1939. Bombes llançades segons Diario Storico
IV. Lofensiva de Llevant (13 al 25 juliol 1938) i dades resum de la campanya
V. Cuerpo de Ejército de Galicia [1938] i Desplegament de les forces republicanes. 15-08-1938
VI. 22 mapes diversos
Introducció
He dado la orden de bombardear Valencia esta no-che con los aviones de Palma. Hay que aprovechar el momento para aterrorizar al enemigo.
GALEANO CIANO, Diarios, 1937-1943 (26/08/1937)
Des que el 17 de desembre de lany 1903 lhome va assolir per primer cop el vell somni de volar, que els avions no deixaren de millo-rar. Lobjectiu era volar cada cop més segur, més ràpid i més alt. Però ben aviat hi van haver estrategs i teoritzadors militars que sadonaren de les possibilitats que els avions oferien per ser utilitzats com una arma, nova i devastadora, en les guerres del futur. També hi va haver algun escriptor, com H.G. Wells en la novel·la La guerra en el aire de 1908, que visionava la capacitat destructiva que la nova arma tindria per la humanitat.
Precisament onze anys després del pri-mer vol amb avió, va esclatar la Primera Guerra Mundial. Tots els països enfrontats dedicaren tots els recursos necessaris perquè els avions que volaven el 1914, pocs i mal armats, es convertissin ràpidament en un arma eficaç, que fins i tot va permetre, per primer cop en la història, colpejar la rere-guarda de lenemic. Els sincronitzadors van augmentar leficàcia de les metralladores i els primers portabombes milloraren la capacitat de bombardeig dels avions. La Primera Guer-ra Mundial també marcà lespecialització dels avions. Els més petits i àgils els caces eren els responsables de aconseguir i mante-nir el domini aeri; uns altres més grans i més lents els bombarders eren els encarregats de transportar càrregues mortíferes de bom-bes i llançar-les sobre els objectius militars o les ciutats a la rereguarda. Un dels primers avions dissenyats i construïts per bombardejar fou el Ghota G-V, un bombarder alemany ca-paç de volar durant sis hores i de transportar 450 quilos de bombes, que realitzà alguns atacs a ciutats angleses, com el del 25 de maig de 1917, quan 21 bombarders llançaren la seva càrrega mortífera sobre Folkestone (92 persones mortes i 260 ferides). Durant la Pri-mera Guerra Mundial es construïren més de 150.000 avions, i el personal dedicat a lavia-ció augmentà espectacularment. Per exem-ple, la Gran Bretanya tenia 2.000 persones en laviació el 1914, i 300.000 el 1918, quan les Reials Forces Aèries (RAF) sindependitzaren de la resta de lexèrcit.
Un cop acabada la Primera Guerra Mundi-al, es van frenar durant uns anys les inversi-ons dels països en les aviacions militars. Però els anys vint foren els anys dels rècords i daventura, on una sèrie de pilots, barreja dherois i aventurers, com ara Ramon Franco, realitzaren vols que es feien per primera vega-da. Franco, germà petit del futur dictador i futur cap de les forces aèries de les Illes Bale-ars, realitzà amb un hidroavió la travessia Es-panya-Argentina, fet que el convertí en un heroi. Ara bé, aquests vols demanaven nous avions i alhora aportaven uns coneixements que eren aprofitats per les empreses, petites o grans, que es dedicaven a la construcció davions. També aquesta dècada es publica-ren algunes de les obres teòriques més impor-tants sobre lús militar de laviació. Recordem per exemple el llibre de Giulio Douhet, El do-mini de laire (1921) en el qual preconitzava que la funció principal de laviació era dirigir la seva potència destructora al cor de lene-mic, per tal de trencar la seva voluntat de lluita. Entre les dues guerres mundials lavi-ació no va deixar dutilitzar-se en els conflic-tes colonials, com el de Gran Bretanya al nord de lIrak, Espanya al Rif i Italia uns anys després a Abissínia. En aquests tres casos es llançaren bombes químiques. Com que eren guerres colonials i les víctimes no eren euro-pees, ben poques veus saixecaren en contra de lús darmes químiques, fins i tot en el cas de laviació espanyola no es va conèixer amb detall fins fa pocs anys.
La dècada dels anys trenta representà un nou impuls per a laviació. Aquesta era ja en la majoria dels països una branca separada de la resta de les forces armades. Estats com lAlemanya nazi i la Unió Soviètica iniciaren una cursa per millorar i augmentar el nom-bre dels seus avions de cara a una futura guerra. La Itàlia feixista shi incorporà i uns anys més tard, encara que a diferent ritme, fou seguida per Gran Bretanya, França i Es-tats Units. Fou aleshores quan esclatà la Guerra Civil espanyola i part daquesta cursa es desenvolupà paral·lela a la contesa bèl·lica a Espanya. Dels estats que enviaren avions i pilots a Espanya Alemanya, Itàlia i la Unió Soviètica, no hi ha cap dubte que fou Ale-manya la que més aprofità les experiències de la Guerra Civil espanyola per millorar els seus avions i, el que era més important, les tàctiques de combat amb les innovacions tèc-niques que els nous avions oferien. Els ale-manys aplicaren lexperiència a la lluita entre caces, amb tàctiques de combat que es mos-traren superiors fins ben entrats els anys 40, provaren els bombardeigs en picat, els bom-bardeigs de terror, i aprofitaren al màxim aquestes experiències per aplicar-les posteri-orment durant la Segona Guerra Mundial.
Algunes daquestes experiències foren molt valuoses, daltres no ho foren tant, ja que quan saplicaren a enemics preparats, com Gran Bretanya, demostraren que el seu èxit als cels dEspanya es devia al domini de laire, ja que sense aquest és impossible que avions de bombarder en picat com el Ju-87 Stuka, poguessin bombardejar impunement com ho havien fet sobre objectius de la zona republicana. Encara que es pugui posar en dubte, els pilots alemanys menysprearen avenços tecnològics disponibles en aquells moments, com per exemple en el camp de les comunicacions entre els avions, enlluer-nats com estaven encara pels seus fàcils tri-omfs a Espanya i per la mentalitat heroi-guer-rer, basat en el culte al pilot individual heroic, com Von Richthofen a la Primera Guerra Mundial. En canvi la Unió Soviètica, tot i que lany 1936 tenia avions de caça i bom-bardeig molt avançats, no aprofità aquests anys, ni per millorar les tàctiques militars ni els seus avions. Aquest fet es mostraria amb tota la seva cruesa quan, lany 1941, els ale-manys atacaren la Unió Soviètica i destruïren els primers mesos, a terra o a laire, milers davions la majoria dells obsolets.
En el cas de laviació italiana, que tanta importància va tenir els primers mesos de la guerra pels revoltats, cal recordar que era la primera que es va modernitzar després de la Primera Guerra Mundial. La pujada del fei-xisme va afavorir el creixement i la millora de larma aèria italiana. Barreja de futurisme i modernitat, laviació es convertí en larma mimada dels feixisme italià de manera que, a mitjans dels anys trenta, Itàlia semblava que tenia una poderosa aviació capaç den-frontar-se a qualsevol formació enemiga i de practicar la doctrina de Douhet, atacant el cor de ladversari i causant el terror, que el mateix Comte Ciano va ordenar que es ma-terialitzés sobre València lagost de 1937.
Però laviació italiana era en realitat un tigre de paper i si la seva intervenció a la guerra civil espanyola fou tan brillant com destructiva, la seva intervenció a la Segona Guerra Mundial fou del tot ineficaç. I és que lany 1939, laviació italiana havia per-dut la cursa de la modernització i la feble capacitat industrial italiana impossibilità que Itàlia disposés en quantitat i qualitat davions per fer front als anglesos i als ame-ricans. Ara bé, tres anys abans, el 1936, laviació legionària italiana contribuí enor-mement a la victòria franquista i els seus avions de bombardeig foren els responsa-bles dels atacs aeris que patí la rereguarda republicana. Un dels seus objectius més clars foren les ciutats de la rereguarda repu-blicana i per tant les ciutats del País Valen-cià. Encara no fa molts anys, els coneixe-ments que teníem dels bombardeigs sobre les ciutats i pobles situats lluny del front era escàs. En plena guerra va aparèixer lobra Bombardements et agressions en Espagne (juillet 1936-juillet 1938) editada a París el 1938, que conté il·lustracions sobre alguns dels bombardeigs més violents soferts per les ciutats republicanes. Mes per mes dóna la llista de les ciutats bombardejades, tant per aire com per mar, i en algun cas especi-fica el nombre de morts i ferits. El llibre té lobstacle que els darrers mesos de la guerra no estan inclosos. Per raons obvies el tema dels bombardeigs es inexistent en els llibres de la guerra civil publicats durant el fran-quisme a Espanya. A partir de 1975, de mica en mica el panorama aniria canviant.
Sense voler fer un repàs exhaustiu de tot el que sha publicat sobre aquest aspecte de la guerra civil, una de les primeres obres si no la primera que donà noticies de cente-nars de bombardeigs realitzats per laviació legionària sobre les ciutats, principalment costaneres i remarcant el caràcter exclusi-vament de bombardeigs sobre objectius militars, fou el llibre dAlcofar Nassaes, Laaviación legionaria en la guerra española, (Barcelona, 1975). Un any desprès, en el lli-bre de Pablo de Azcárate Mi embajada enLondres durante la guerra civil española (Barcelona, 1976) apareixien els bombar-deigs sobre algunes ciutats de la rereguarda republicana i els informes realitzats per una comissió internacional sobre els mateixos.
No cal dir que el bombardeig de Gernika es el que més llibres i versions enfrontades ha produït al llarg dels darrers 30 anys. Ci-tem només els llibres de Klaus Maier Guerni-ca 26-4-1937 i La intervención alemana en España y el caso de Guernica (Madrid, 1976); Herbert Southworth La destrucciónde Guernica (Barcelona, 1977); J. Salas La rrazábal Guernica (Madrid, 1987) i César Vidal La destrucción de Guernica. Un balan-ce sesenta años después (Madrid, 1997).
Sobre els bombardeigs navals cal esmen-tar les obres dAlcofar Nassaes La marinaitaliana en la guerra de España (Barcelona, 1976), de Franco Bargoni La participaciónnaval italiana en la Guerra Civil Española (1936-1939) (Madrid, 1991) i, per últim, els volums de Moreno de Alborán y de Reyna, F. i Moreno de Alborán y de Reyna, S. La guerra silenciosa y silenciada. Historia de la campaña naval durante la guerra de 1936-1939 (Madrid, 1998).
Si ens centrem en els llibres que tracten sobre els bombardeigs al País Valencià, una de les primeres obres on apareixen informa-cions sobre els efectes dels mateixos, així com sobre la construcció de refugis, fou el llibre de Vicente Ramos La guerra civil1936-1939 en la provincia de Alicante (Ali-cante, 1972-1974). Però no seria fins a mit-jans de la dècada dels 80, quan comencen a veure la llum articles i llibres dedicats exclu-sivament als bombardeigs. Entre les obres pioneres cal destacar els articles dEladi Mainar sobre els ports de Gandia i València, els anys 1985, 1986 i 1987. Posteriorment, aquest autor publica altres treballs sobre el mateix tema com, per exemple, Bajo las bombas, dintre de lobra col·lectiva Laguerra civil en la Comunidad Valenciana (València, 2006-2007).
En els darrers anys, han augmentat es-pectacularment les publicacions sobre els bombardeigs al País Valencià, especialment les monografies: Angel Beneito Alcoi, objeti-vo de guerra (Alcoi, 2007); Grup per la Re-cerca de la Memòria Històrica de Castelló Castelló sota les bombes (Benicarló, 2007); els treballs de M.S. Puchol sobre Vila Joiosa, Manuel i Xàbia (2002, 2004, 2005); Palomar Abascal (2002), Carbonell Rubio (2002), Carbonell i Baños (2004), Girona Rubio (2002 i 2008) sobre Sagunt; Nel·lo Navaro (2009) sobre La Vall dUixó; els in-formes publicats amb motiu del 70e aniver-sari del final de la guerra als diaris (2009) Información i Levante, etc., tots aquells tre-balls i daltres, han millorat molt notable-ment els coneixements que teniem dels bombardeigs. També algun altre bombar-deig, com el de Xàtiva, compta amb treballs publicats per Germà Ramírez (1991 i 1999) i Eladi Mainar (1997), reeditats junts en una monografia recent que reuneix altres textos i lactualització de les víctimes feta per G. Ramírez (2009).