TEIXIR REVOLTES
EL BLOC DESTUDIANTS AGERMANATS
30 anys per la universitat pública,
democràtica i valenciana
EDUARD RAMÍREZ COMEIG (ed.)
TEIXIR REVOLTES
EL BLOC DESTUDIANTS AGERMANATS
30 anys per la universitat pública,
democràtica i valenciana
UNIVERSITAT DE VALÉNCIA
Col·lecció Cinc Segles
Coordinador de la col·lecció:
VICENT OLMOS
Edita:
Servei de Publicacions de la Universitat de València
© els autors, 2013
© daquesta edició: Universitat de València, 2013
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.esPublicacions@uv.es
Il·lustració de coberta: Adhesiu amb el logo original del 78A (curs 1985-86) Fotocomposició i maquetació: Arts Gràfiques Soler, S.L. Edició digital
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.
ÍNDEX
Pròleg, per Laia Mas Climent
Eduard Ramírez Comeig, Allà on renaixen les cendres del meu País Valencià
PROTAGONISTES
Helena Malonda Júdez, El camí de la participació i el pas pel BEA
Alícia Villar Aguilés, El repte de leducació per a la participació i les actuals transformacionsen la universitat
Joan Carles Bernad i Garcia, Participar per a transformar
ENTREVISTES (per E. Ramírez Comeig i V. Solbes Bou)
Jordi Peris, Àngel Juan, Josep Balaguer, Joan Carles Martí, Ximo Bosch, Vicent Martínez, Alfons Puncel, Rafael Company, Ximo Cádiz, Joan Sanchis, Rosa Peris, Lucrècia Centelles, Guillem Chismol
TESTIMONIS
Jordi Peris Orero
Rosa Roig Celda
Rosa M. Yagüe Perales
Jordi Sebastià i Tala-vera
Toni Gisbert Sempere
Abel Garcia Bernabé
Joan Mansanet Mansanet
Núria Sendra Marco
Joaquim Cádiz Ródenas
Teresa Sanchis i Labiós
Natxo Costa Pina
Francesc Vera Espallardó
Gemma Avellan Bisbal
Rosa Pérez Garijo
Joan Alonso i Usero
Vicent Sanxis i Alcanyís
Artur Vélez i Castellanos
Francesc Palanca i Máñez
Kepa García de Latorre Pérez
Joan Josep Pastori Rubio
Dolors Gimeno i Valero
Vicent Anyó Andrés
Inés Andrés Devesa
Vicent Pastor
Illa Llinares
Lluís Hurtado Gil
Marc Xelvi Pérez
Anna E. Andrés
Joan Colomer Bea
Andrea Kruithof Ausina
Laura Peris Bolta
EPÍLEG, Marc Xelvi, Anna Andrés, Joan Colomer i Andrea Kruithof
ÍNDEX ONOMÀSTIC
Lactual llibre és fruit de la dedicació i les ocasions oferides per moltes persones, i a cadascuna delles els ho volem reconéixer i agrair. Comencem per totes les persones que hi han col·laborat, amb els seus textos, les seues paraules o els seus ànims. De seguida, lanterior director del Servei de Publicacions, Antoni Furió, i lactual, José Luis Canet, còmplices necessaris per la seua invitació i la seua exigència. També a tots els treballadors del mateix Servei, que lhan fet possible.
Gràcies a totes les persones que simpliquen, agafen compromisos i fan seua la responsabilitat de millorar una institució pública, per a elles i per a tothom. Durant la seua època destudis universitaris i cada dia, ja que la formació és contínua. I és clar, mercés principals a la Universitat de València, casa nostra, que ha estat una fita cabdal en la nostra evolució personal per a convertir-nos en ciutadans conscients de la nostra indefugible responsabilitat cívica i social.
PRÒLEG
Els estudiants som gent de pas, o així ens ho han dit moltes vegades. Però nosaltres, tots els que duna manera o una altra ens sentim identificats amb les sigles del Bloc dEstudiants Agermanats, hem vingut per a quedar-nos. Tots vam decidir algun dia, més tard o més prompte, que el nostre pas per la universitat no seria efímer, ni silenciós, ni conformista, ni senzill. Tots nosaltres hem fet molt més que aprendre una professió a les aules. Alguns perquè ho vam decidir, altres perquè ens ho vam trobar així, la resta perquè ens van comboiar. Siga com siga, som ja gent de tres dècades diferents que podem sentir-nos orgullosos de no ser, com ens han volgut fer creure, gent de pas.
Des que vaig entrar al BEA que sent parlar daquest llibre. Tindrel ara a les mans sembla un miracle. Però ací el tenim, gràcies a lesforç de molts, però especialment a la constància dEduard Ramírez, artífex principal destes pàgines. Molts hem sigut els que ens hem sentit perseguits per ell per tal daportar el nostre granet darena, però ara li ho hem dagrair: sens dubte, ha pagat la pena. «Teixir revoltes» ha resultat ser una construcció col·lectiva, com tot allò que els beatos hem intentat portar a terme des dels nostres inicis. Perquè un llibre sobre el BEA no hauria tingut massa sentit si lhaguera escrit una única persona, amb la seua corresponent visió particular. Com bé sabem tots, a les assemblees duna associació ja històrica a la Universitat de València com és la nostra, ha acudit gent molt diferent, amb idees distintes i ideologies diverses. No obstant, la lluita per aconseguir una universitat més pública, més democràtica, més valenciana, més igualitària i de millor qualitat és el que ens ha unit a tots, i el que encara a dia de hui, quan ja han passat quasi tres dècades des que tretze universitaris encetaren aquesta aventura, continua unint-nos, a gent de diferents edats i condicions, però amb el denominador comú dhaver passat pel BEA.
A pesar que en un inici pot semblar que aquest és un llibre que tracta exclusivament la història del Bloc dEstudiants Agermants, cal advertir al lector que no és així. Les pàgines que segueixen aquesta introducció conformen un llibre complet sobre la participació a les universitats, el valencianisme a la Universitat de València i la necessitat de transformació a través de la participació, fita essencial de lorganització destudiants que centra latenció daquestes pàgines. El llibre és una reflexió pràctica sobre la participació cívica i estudiantil, i per tant el tret principal no és que tracta del BEA, sinó més bé que tot en el seu conjunt està escrit per membres i exmembres de lorganització. Uns hi participen de manera directa, amb la seua ploma i la seua manera descriure; altres a través de les entrevistes ací transcrites. No pel fet que siga un llibre creat en la pròpia casa hem de pensar que és menys seriós: la primera part, la més històrica i formativa, lescriuen experts en les seues matèries. Perquè els beatos, a més de participar i transformar, també ens hem dedicat a estudiar, i de les nostres files han eixit alguns dels millors professionals del País Valencià.
Amb tot quan el lector obre el llibre i passa les poques pàgines que ocupen títols, agraïments i aquest pròleg, el primer que troba és la part dels «Articles». Eduard Ramírez, Helena Malonda, Alícia Villar i Joan Carles Bernad en són els autors, cadascun dells duna peça diferent. Ramírez, llicenciat en Filosofia, ha decidit titular la seua part, amb molt dencert, «Allà on renaixen les cendres del meu País Valencià». Deixes cendres que lautor ens explica, deixos inicis de mobilització a les universitats i al món del valencianisme, naixem nosaltres, que dalguna manera som part de lherència de tot allò.
Del procés dimplicació personal escriu Helena Malonda, llicenciada en Dret, qui fa un repàs del que significa el pas pel BEA per a qualsevol universitari. A través de les lletres de la nostra música, que dalguna manera remarquen com dimportants han sigut per al BEA la tradició popular i les nostres cançons, Malonda ens porta a fer un recorregut que a la majoria no ens ve de nou: des que u entra a la universitat, decideix apuntar-se al BEA i, sense adonar-sen, ja està ficat fins les celles i, quan arriba lhora de marxar sap que mai no se nanirà per sempre perquè un trosset dell ja sha quedat a les aules, als claustres, als carrers. I sap que la realitat del nostre entorn reclama més participació, més implicacions.
Però per a participar també cal educar-se, com bé ens han demostrat hores i hores dassemblees en què hem aprés molts uns dels altres. Alícia Villar, doctora en Sociologia, ens explica «el repte de leducació per a la participació». Per a això, lautora fa una anàlisi sociològica dels estudiants i parla dels principals canvis que han transformat i encara a dia de hui transformen les universitats. Villar també escriu sobre el binomi participacióviolència, tan adient per a una època com lactual, amb el record recent dels fets viscuts durant lanomenada «primavera valenciana», en què la lluita i la mobilització dels estudiants ha sigut contestada amb un alt grau de violència.
I què pretenem aconseguir amb la participació? Doncs la transformació social. El canvi daquelles coses que no ens semblen adequades i que creiem que podem portar a millor port. Canviar les polítiques universitàries així com també transformar el jovent han sigut algunes de les fites principals del BEA. És per això que Joan Carles Bernad, doctor en Psicologia Social, escriu sobre «participar per a transformar», i ens explica per què participem, com i el que això comporta. Bernad parla també duna qüestió sempre latent en totes les generacions beates: la cura de la renovació de personal que assegure la permanència de les organitzacions.
Després dels articles dàmbits més teòrics trobem opinions espigolades duna sèrie dentrevistes, realitzades a membres del BEA, així com als rectors que més han marcat la nostra trajectòria (Ramon Lapiedra i Pedro Ruiz). També en altres moments del llibre trobem altres personalitats relacionades amb la tradició democràtica i valencianista que ens ha mogut des dun inici, com ara Adolf Beltran, Jaume Pérez Montaner o Feliciano Albaladejo.
I finalment, com que cap doctorat podria substituir lexperiència personal de la gent, era indispensable donar veu a persones de les més de vint-i-cinc generacions que ja queden enrere. Així que igual que totes les assemblees acaben en sopars, cassalles, molta música i proposicions poc decents, aquest llibre no podia tancar daltra manera que amb el seguit danècdotes que molts de nosaltres guardem a la memòria, unes més llunyanes i altres més recents. Des de Jordi Peris, un dels tretze inicials, fins a Laura Peris una de les més novelles, 31 testimonis personals de beatos de tots els temps conformen la part que possiblement resulte més divertida i més emocionant. Cadascun dells a la seua manera conten el que els ha vingut en gana sobre el seu pas pel BEA i sobre el que aquestes tres sigles han significat per a ells. Advertiré als lectors que a mi, que sóc de les últimes generacions i que no tinc la sort que conéixer a molts dels que escriuen, mhan caigut les llàgrimes en llegir-ho. Unes vegades de riure, altres democió. Una part que no deixarà indiferent ningú, perquè segur que tots i cadascun de nosaltres ens sentim identificats amb alguna de les anècdotes que shi expliquen.
Abans de donar pas al lector al vertader llibre, ja que açò només és una senzilla introducció, només em queda recordar-li que les pàgines que segueixen són un exemple més de la nostra manera de treballar. Un espill de la diversitat que ha passat per les assemblees i llistes; posa de manifest una de les coses que, personalment, més mha fascinat del meu pas pel BEA: lexperiència de construir entre pocs i diferents, projectes comuns mitjançant esforços que no han sigut en va, iniciatives que han donat el seu fruit. Endavant.
LAIA MAS CLIMENT
Sella (La Marina Baixa), 1991
Grau en Periodisme