Aquesta obra es converteix per tant en un intent molt valuós per a la recerca duna definició clara dels perfils i comportaments dels residents europeus, que shan anat ubicant a diferents indrets de la costa mediterrània, en una primera etapa, i posteriorment, shan expandit cap a les terres del seu avantpaís. Aquests espais desitjats pels seus trets morfològics i socials shan convertit en territoris de destinació per a retirats i/o prejubilats/jubilats europeus on estableixen la seva residència permanent i/o quasi permanent.
El segle xxi és un segle en què sintensifica la mobilitat de les poblacions, tant des de la perspectiva de les migracions econòmiques i/o laborals com per una accentuació de la migració de motivació residencial no laboral. Aquesta darrera, objectiu bàsic daquest estudi, té com a factor de decisió més significatiu la recerca de nous espais de residència doci i/o plaer. Aquest fet implica la disjuntiva de saber si es tracta de turistes de llarga estada o migrants doci i temps lliure. La primera consideració com a turistes, que per a diversos autors forma part dels continguts del turisme residencial, ha donat lloc a la presència dun segment de població generalment jubilada, que en el cas que comentem és dorigen europeu, que adopta generalment un estil de vida transnacional, que sha de lligar al concepte de la mobilitat del benestar dels ciutadans. Aquest concepte, fins i tot, pot implicar que diverses persones amb mitjans econòmics i/o patrimonials adoptin un estil de vida que els permet canviar la seva residència diverses vegades a lany, la qual cosa dóna lloc a diverses formes com la coresidència, biresidència i/o triple residència. Aquestes conformen estils de vida migratoris que els converteixen en una mena de nous nòmades que circulen entre vells i/o nous llocs en un món globalitzat. És el que es diu també la multiresidencialitat. És el resultat de nous comportaments territorials que, en el cas de la Unió Europea, shan de lligar amb la lliure circulació dels ciutadans, la qual els converteix en habitants daquí i dallà.
La problemàtica de la pràctica i del desenvolupament del turisme residencial o de lús permanent i/o temporal de residències secundàries ens condueix al debat entre els conceptes de turisme i migració, que necessiten en lactualitat una revisió conceptual ja que els impactes socioculturals i les conseqüències dels nous comportaments socials de la població donen lloc a confusions, solapaments i/o imprecisions que interfereixen en les conceptualitzacions clàssiques del segle xx dels termes turista, mobilitat humana i migració. En el cas que analitzem, la situació actual és moltes vegades la conseqüència final de les migracions laborals o bé de levolució del cicle de vida dels turistes. En aquest darrer cas les persones que prèviament foren turistes dallotjament es transformen en turistes residencials a través de ladquisició de segones residències i en migrants residencials en el moment de la prejubilació i/o jubilació. Per tant cal definir aquest procés com una manifestació dels nous comportaments i/o pràctiques lligades als nous tipus de mobilitat humana, els quals es corresponen amb el sorgiment de noves actituds en relació amb les motivacions de decisió de la recerca de territoris doci, de plaer i/o temps lliure. Entre les quals destaquen també determinades actituds com el fet que una part daquests residents europeus no volen ser considerats turistes. Diversos autors parlen dactituds dantiturisme. Representa una postura que considera el turisme de masses convencional com una pràctica definida per un seguit destereotips basats en aspectes trivials, superficials, vulgars i/o bàrbars. En conseqüència, ells no es consideren turistes perquè volen distingir-se socialment dels practicants del turisme de masses. Es troben, doncs, en un espai social entre turistes, turisme i migrants. Enfront duna autenticitat escènica del turisme convencional cerquen una autenticitat genuïna que inclou tot allò que es considera verge, primitiu i/o natural, conceptes dautenticitat que moltes vegades responen a criteris de qualitat i percepció subjectives.
Lanàlisi dels residents europeus del municipi de Teulada ens mostra com la nova presència de persones europees incideix sobre un increment de la població municipal al mateix temps que representa tot un seguit de nous reptes, en què la manca dinserció socioterritorial nés una de les principals característiques. Els autors, que prèviament han realitzat una completa anàlisi de les característiques sociodemogràfiques de Teulada, ens presenten un acurat estudi dels diferents discursos de la població autòctona sobre els nous residents, on la percepció de provisionalitat de les seves formes de vida, es converteix en un element limitador per a la seva inserció social. Lesmentada provisionalitat implica comportaments lligats al fet que els residents europeus viatgen amb el bagatge cultural des dels seus territoris dorigen, la qual cosa implica barreres culturals i/o lingüístiques.
Els autors no sacontenten sols a presentar un diagnòstic de la situació i de lanàlisi dels discursos de la població autòctona respecte als residents europeus sinó que també pretenen que aquest estudi sobre Teulada sigui una obra propositiva. Per tant, a les conclusions proposen unes recomanacions i/o orientacions, dirigides duna banda a la investigació i de laltra a les institucions, ladministració i els agents socials, per tal dindicar diverses mesures de cara a millorar la convivència i el coneixement mutu.
Esperem que aquest treball que es publica pugui aportar un material que ens ajudi a aprofundir en el coneixement de la mobilitat humana. Els autors, professors i investigadors, ens mostren un diagnòstic rigorós de la situació actual dels residents europeus a Teulada així com la percepció de la societat dacollida, integrant anàlisis i discursos.
Pensem, doncs, que aquesta obra representa una innovadora aportació als estudis socials sobre un dels aspectes de la mobilitat humana en el món contemporani, molt especialment el que fa referència a les migracions de ciutadans europeus cap a diferents indrets de la Mediterrània. Protagonitzen la recerca de «paradisos» que impliquen la construcció i reconstrucció de llocs i, per tant, tendeixen a la creació denclavaments específics, moltes vegades territorialment aïllats, que conformen incrustacions territorials alienes a la identitat del territori que els acull.
PRÒLEG
Dr. Francesc Torres Pérez
Professor i investigadorUniversitat de València
Al seu ja clàssic manual, Castles i Miller (2003) assenyalen lheterogeneïtat dels fluxos com un del trets definitoris de les migracions internacionals contemporànies. Al món globalitzat davui hi ha migrants laborals i residencials, permanents o danada-tornada, de diferent origen de classe, cultural i nacional, els quals sinstal·len en la societat de recepció amb formes molt diverses. A les darreres dècades, la costa mediterrània espanyola ha esdevingut un espai migratori central que mostra aquesta complexitat de fluxos. Amb el 66% del veïnat estranger, amb anglesos i alemanys com a col·lectius més nombrosos, Teulada és un cas paradigmàtic, un «lloc estratègic dinvestigació» (Merton, 1995) dun tipus dimmigrant, els europeus de països rics que migren per aconseguir una millora residencial i de qualitat de vida i que, com no podia ser daltra forma, han transformat el municipi.
La recerca de Carles Simó i Jordi Giner sobre la immigració de residents europeus a Teulada constitueix una sòlida aportació al coneixement de la realitat daquest municipi i, més enllà, a lestudi i anàlisi dun fenomen tan ignorat com distorsionat, com és la migració de jubilats europeus i les dinàmiques que ha desenvolupat. Aquest estudi suposa, també, una eina imprescindible per a un debat ciutadà seré i informat sobre el futur de Teulada.
Parle de fenomen ignorat perquè, per començar, es tracta de residents estrangers, immigrants en sentit estricte, que no són identificats com a tals. La figura de limmigrant és una construcció social que a Espanya sha reservat per als immigrants laborals, els estrangers, lobjectiu dels quals és aconseguir treball i unes oportunitats vitals que no troben als seus països, més pobres i «endarrerits». En contraposició, els protagonistes de la migració deuropeus de països rics la qual es conforma primer com una migració de jubilats i es diversifica després amb migrants laborals per atendre els seus connacionals no són vistos com el que són: immigrants. Són designats com a turistes, turistes residencials o turistes permanents una contradicció en els seus termes quan són veïns estrangers que si fa dues dècades constituïen un col·lectiu minoritari, dalt poder adquisitiu i tractat com a client, ara conforma la part majoritària del veïnat, amb poder adquisitiu mitjà, la relació amb el qual oscil·la entre la del client-turista i la del conciutadà, depenent si més no de lús que fan dels serveis públics i la seua incidència en lelecció del govern municipal.
Aquests veïns no són turistes però es tracta duna migració alimentada pel turisme, tant als seus inicis de jubilats, com per les oportunitats laborals que sobrin ací per a altres connacionals. Simó i Giner ens aclareixen els conceptes per a comprendre aquesta realitat i ens guien per les complexes relacions entre turisme, migracions internacionals de jubilats i les dinàmiques transnacionals que es generen. Al mateix temps sintetitzen les aportacions de diferents autors espanyols entre els que destacaria lobra de Pere Salvà (2003) i estrangers sobre les característiques daquest moviment migratori molt específic, no limitat però a la costa mediterrània espanyola (sols cal pensar en la Cerdanya i la Toscana italiana o la Florida nord-americana).
Aquest llibre ens aporta un viu quadre del veïnat europeu de països rics de Teulada, dels seus trets sociodemogràfics, de les característiques socioespacials i relacionals del seu procés dinserció i la visió de la societat dacollida i les seues percepcions, interpretacions i vivències respecte daquesta part del veïnat.
Dels 14.722 veïns de Teulada, segons el padró de 2011, 9.589 són estrangers, el 66,5% del total. La meitat del veïnat és nacional daltres països de la Unió Europea i dins dells els anglesos i alemanys són els més nombrosos. Es tracta de col·lectius notablement envellits, amb un gran pes dels jubilats, encara que als darrers quinze anys la seua composició sha diversificat amb gent jove, en edat laboral, atreta per les oportunitats que el municipi ofereix i amb un nivell socioeconòmic més modest. Uns i altres, entre el 83% i el 87% dels veïns daquestes nacionalitats, viuen en disseminat, urbanitzacions i cases disperses pel terme municipal. En les urbanitzacions i espais residencials, aquests veïns han recreat el seu micromón social, amb negocis propis, marques identitàries angleses i/o alemanyes i una densa i viva sociabilitat pròpia, amb associacions formals i informals, i on la llengua és langlés o lalemany. A més, la residència en disseminats dificulta laccés als serveis públics i els espais de la vida local, afavoreix una vida quotidiana i una sociabilitat tancada en el propi grup i tendeix a reduir les relacions amb els veïns autòctons. Unes relacions que oscil·len, a més entre dos extrems de diferent natura, la relació client/treballador turístic i la relació entre conveïns amb institucions, serveis i interessos comuns, i dels quals sespera els compliments duns mínims (per exemple, la inscripció padronal, cosa que no sempre es dóna per part daquests veïns europeus).
Tanmateix, a Teulada, com en general a Espanya, la convivència és pacifica però distant (Torres, 2011). Es comparteixen sense grans tensions els espais comuns però també sense interrelació significativa, tot i que a diferència de les ciutats i altres municipis valencians, la residència en disseminats, ledat mitjana i la sociabilitat pròpia tan accentuada, fan que la coincidència quotidiana siga molt més reduïda entre autòctons i immigrants. Es tracta duna mera coexistència que evoca la imatge del mosaic que Park (1928) utilitzava per referir-se al Chicago de primeries del segle xx: un conjunt de grups ètnics que viuen els uns al costat dels altres però que no sinterrelacionen. Fins ara, com ben bé mostra lanàlisi de Simó i Giner aquest tipus de convivència semblava beneficiar a tothom. A uns, els autòctons, perquè sidentifica amb el turisme i el desenvolupament econòmic; als altres, els veïns europeus, perquè vivint amb «un peu dins i laltre fora» tenien els avantatges de les dues societats: la llengua, cultura i sociabilitat de la societat originària amb forts lligams transnacionals i el clima i els preus més reduïts fins fa pocs anys de la societat dacollida. Aquest equilibri dinteressos mostra, en lactualitat, les seues limitacions.
Lestudi de Simó i Giner aporta a la literatura sobre migracions de retir la visió de la societat dacollida, sovint poc considerada en aquests estudis, el desvetlament de les situacions de vulnerabilitat duna part del col·lectiu europeu i lampliació de la visió sobre aquest col·lectiu de persones majors i retirades i de joves i adults actius amb una forta empremta del transnacionalisme.
Pot ser que siga una sorpresa parlar de vulnerabilitat duns col·lectius identificats, homogèniament, com a turistes benestants. Amb el pas del anys, les majors necessitats datenció i cura, la reducció de relacions i del seu nivell adquisitiu relatiu (atesa la introducció de leuro i la pujada de preus), fa que una part daquests col·lectius tinguen una major necessitat dels serveis de salut i dels serveis socials. Al mateix temps, però, lhabitatge en disseminats, una mobilitat dependent del vehicle privat, el desconeixement de lidioma i del funcionament de les nostres institucions, una falsa percepció de provisionalitat, dificulten enormement el seu accés normalitzat a aquests serveis (tot i les mesures adoptades pel consistori al nucli de Moraira). Si abans, els veïns anglesos, alemanys i daltres orígens europeus, no necessitaven integrar-se al poble per a tenir una alta qualitat de vida, ara, almenys per a una part, mantenir aqueixa qualitat de vida es conjuga de forma diferent i per a la qual sembla que no estan ben preparats.
Abans destacava el meu desig que aquest estudi facilite un debat ciutadà, en la meua opinió imprescindible a Teulada i a tants altres municipis valencians, sobre la pròpia realitat. Quina Teulada volem per a demà i com comencem, ara, a construir-la? El text de Simó i Giner ens aporta dades bàsiques per a un debat informat i una visió equilibrada segons la qual fer front a aquest repte és qüestió de tot el veïnat. El model del mosaic és útil però limitat. Per destacar un aspecte, la mera coexistència no genera particularment en temps de dificultats els mínims de cohesió i pertinença que constituïsquen una base sòlida per afrontar els interessos comuns de tot el veïnat i que es plasmen en institucions, serveis i espais socials i simbòlics compartits. Això ha dimplicar, al meu parer, canvis. Canvis per part dels teuladins de tota la vida que per començar han dajustar la seua percepció sobre la realitat dels seus veïns europeus, no limitar-se a aprendre anglès o alemany i oferir serveis sinó també fer de la pròpia llengua i cultura, de les festes i sociabilitats recreades, un valor afegit al que ja aporta el municipi (sol, platja, benestar i ambient cosmopolita). Canvis, també i sobretot per part del residents europeus. Els teuladins nouvinguts hauran daprendre alguna de les dues llengües oficials, inserir-se més a la vida local de Teulada i canviar la seua pròpia autopercepció: uns residents provisionals que es defineixen quasi exclusivament per la seua nacionalitat dorigen.