1. Lenciclopèdia Ethnologue: Languages of the World, editada per M. Paul Lewis, és una font de referència com a catàleg de les llengües encara vives en el món, com també lAtlas of the Worlds Languages in Danger de la UNESCO.
2. Vegeu <https://docs.google.com/document/d/1iSAD2DO2iGfDfPmx-mjyS4fVRmihzjBqgp3mamzkqt8/edit?pli=1>[consulta: 1-09-12].
3. Atesa la dificultat daccedir al text original, utilitzem aquí la traducció espanyola (Taylor, 1993).
4. A la Conferència van acudir representants de 66 ONG, 44 centres PEN i 61 experts de prop de 90 països, els quals hi aprovaren lanomenada «Declaració de Barcelona sobre els drets lingüístics», amb la intenció que una posterior assemblea general de la UNESCO la prengués en consideració per a una declaració oficial sobre aquests drets, cosa que mai no ha fet. Vegeu-ne el text a: <http://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_ling%C3%BC%C3%ADstics> [consulta: 6-6-13].
5. LEBLUL desplegà les seves activitats dajut comunitari als projectes de suport i promoció de les llengües minoritàries de 1983 a 2010, any en què fou definitivament clausurat. Un dels reports més ambiciosos sobre el camp i que aporta dades sistemàtiques per a lavaluació del suport de la UE a les minories lingüístiques, fou el titulat Support for Minority Languages in Europe, dirigit per François Grin i Tom Moring (Grin & Moring, 2002).
6. Bona part de les agudes anàlisis de Miquel Àngel Pradilla sobre les dinàmiques sociolingüístiques del País Valencià, sobretot a partir de la creació de lAVL i de les seves actuacions com a nova autoritat normativitzadora de lespai del català, al costat de lIEC, parteixen daquesta distinció de Kremnitz (vegeu especialment Pradilla, 2006 i 2011a).
7. Entre els 16 assaigs sobre llengües amenaçades darreu del món que inclou en el seu reader de 2001, a penes es fa menció del paper dels mitjans de comunicació.