Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)
f onts històriques valencianes S 58.
Cartescomercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià
(1585 1601)
Edició a cura de
José Manuel Iborra Lerma
Margarita Vila López
2013
f onts històriques valencianes S
Directors de la col·lecció
Antoni Furió i Enric Guinot
© José Manuel Iborra Lerma i Margarita Vila López, 2013
© Daquesta edició: Universitat de València, 2013
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta: Signatura de Francés Crespo.
Maquetació: Inmaculada Mesa
Edició digital
Estudi introductori
PRESENTACIÓ
Entre lextensa documentació de lArxiu del Regne de València (ARV), hi ha una secció titulada «Varia» que correspon a documents antics de molts diversos tipus i datzarosa procedència. Cadascun dels documents ens podria contar com, redolant, va trobar acolliment en aquesta secció.Tots tenen en comú el fet désser documentació privada, que si haguera seguit la trajectòria normal hauria parat en loblit i leliminació.
Entre ells, destaca un manuscrit amb la signatura 424 que consta de 209 fulls sense numeració, és a dir, 417 pàgines de lletra atapeïda. Escorcollant pàgines i intentant-ne la transcripció, ens adonàrem que hi havia 266 pàgines de cartes mercantils de tipologia variada i duna perfecta ordenació cronològica. Cal afegir 151 pàgines que contenen les còpies de nombroses lletres de canvi, emeses o retornades de diverses ciutats, de les quals nhem pogut transcriure 566. El personatge autor de la documentació es el mercader valencià Francés Crespo.
Estem davant dun llibre registre tant de cartes enviades com de lletres de canvi emeses, semblants en molts aspectes a les «lettres marchandes» de lafamat mercader castellà Simón Ruiz.1
La conservació del manuscrit és bona, si en fem excepció dalgunes pàgines que contenen part de les lletres de 1587 i daltres que són completament il·legibles. Les pàgines, a vegades amb certa dificultat, han estat transcrites íntegrament.
Des de la primera carta, datada el 22 de maig del 1590, fins a la darrera, del 17 doctubre del 1601, hi ha 215 cartes copiades segons la data cronològica. El llibre de les lletres de canvi comença amb un títol general: «Des de así escomensen les còpies de les lletres de cambi...»; la primera es gira el 6 de desembre del 1585 i la darrera el 28 de setembre del 1601.
Les operacions bancàries de Francés Crespo en la Taula de València comencen el 1586, probablement per compliment de la disposició de les Corts de 1585 que tancava les cases privades de canvis, obligant els mercaders a realitzar transferències i pagaments per mitjà de la Taula.2 També aquesta interessant sèrie es trenca sobtadament en la tardor de 1601.
LESTRUCTURA FORMAL DE LES CARTES COMERCIALS
Per la lectura atenta de les cartes ens assabentem dels diversos tipus que en cal remarcar.Trobem cartes familiars, cartes davís, certificats fiscals, cartes dindemnitat i un nombrós grup de cartes de relació amb corresponsals i altres mercaders situats en diverses places financeres.
Entre les cartes enviades a Nàpols, nhi ha 14 adreçades al seu germà Jaume Diego que sexpressen en un to familiar. Abunden les notícies de la salut dels parents i els naixements i òbits dels xiquets. En un to més mercantil apareixen recomanacions respecte de banquers de Nàpols i funcionaris espanyols que dominen la política local napolitana. Tot açò no obsta perquè Crespo incloga durs retrets al seu germà, per la conducta balafiadora que limpulsa a reclamar els 200 ducats anuals procedents del testament del seu pare, que administra Francés Crespo (carta 126).
Les 64 «cartes davís» (així les anomena Crespo) són molt importants: estan adreçades a Medina del Campo i contenen acuradament els detalls de les lletres de canvi lliurades i les operacións financeres subsegüents. Lesquema daquestes sartes és el següent:
1. Darrere de la salutació, es manifesta lacord, o en el seu cas, lajust de comptes respecte del resultat de la fira precedent.
2. Enumeració detallada de les lletres de canvi lliurades «per mon compte».
3. Enumeració de les lletres emeses per «enquentro», lletres de particulars on Crespo actua davalista, i per això les acompanya a vegades una «sotascrita».
4. Per últim una expressió molt repetida: «tot a sobres de mi» amb promesa de donar el compliment degut.
En les «cartes davís» és fàcil trobar les lletres de canvi, per això degueren anotar-se al mateix temps.
Hem trobat sis cartes de contingut fiscal que certifiquen la promesa de pagament dels diversos impostos sobre el tràfic mercantil: el peatge, la lleuda, la quema i les cises, a més del nou impost sobre les sedes. A vegades consta que es paguen per concert entre les diverses institucions valencianes. El seu estudi pot matisar i fer comprendre millor laplicació real de les taxes que es coneixen dels esmentats imposts, així com limpacte de la presió fiscal sobre els negocis exportadors. També trobem referències al famós almojarifazgo o almoixerifat, drets duaners de Sevilla (carta 64 [9] y 68 [10]).
Ens queda el dubte de si les expresions «carta dindemnitat» i «sotascrita» es refereixen al mateix document, és a dir, a un aval que estén Crespo a terceres persones amb la promesa de pagar «plana i mercantílvolament». Mentre que les
«sotascrites» tenen una redacció mínima, tan sols la referència al seus beneficiaris, les quatre cartes «dindemnitat» presenten un text notarial extens amb totes les clàusules i promeses de pagament per part dels beneficiaris de laval.3
El grup més nombrós és el de les 125 cartes de relació amb els seus representants, donant-los ordres de compra o venda, interessant-se pels preus corrents i queixant-se molt sovint de la seua conducta personal. Apareixen moltes notícies sobre les previsions de les collites en València (carta 195). Comparacions entre el preus de la «coginilla» a València i a Sevilla (carta 6). Es curiosa la referència a «les almadraves de así de Benidorm» en una importació de «tollines» (carta 20 [9]), o els diversos enviaments darròs de la Ribera des del port de Cullera amb destinació a Barcelona, remarcant que «larròs no pot ser millor» (carta 125).
Altres cartes remeses a banquers afamats, com els Aldanes o els Parravicinos tenen un caire més financer, on apareixen els beneficis obtinguts per laplicació de linterés i les comissions. Molt sovint aquests beneficis queden emmascarats quan es tracta de lletres protestades o retornades, situació en què la moneda castellana és canviada per un valor superior, marcat en maravedís.
Les destinacions de les cartes són: 46 a Sevilla, 44 a Medina del Campo, 36 a Nàpols, 24 a Barcelona i 14 a Madrid. El eix Sevilla-Medina del Campo és, amb diferència, el més important de lèpoca, per la plata americana. La segona àrea de relació comercial és el triangle Barcelona, Nàpols, Mallorca per motius geogràfics i històrics. No hi ha cap relació amb Flandes i és escasa amb Lió, Besançon i Piacenza.
Els destinataris de les cartes són en primer lloc els banquers que operen en les fires de Medina del Campo com Pau i Alonso dAldana. La relació amb ells i el seu banc ultrapassa el mer tracte financer i arriba a ser cordial. Crespo anota el condol que li causa la mort imprevista dAlonso dAldana, lloant el seu potencial econòmic (carta 68 [12]).
Sense deixar doperar amb Pau dAldana, comença la relació comercial amb Muzio Parravicino, mercader procedent de la ciutat italiana de Como. Aveïnat a València, simplicà en els afers de lavituallament de la ciutat. El seu matrimoni amb Leonor Camarena, filla del mercader valencià Joan Camarena, li va donar a Muzio noves oportunitats, com es pot resseguir en els seus comptes dels llibres majors de la Taula. Crespo va eixamplant la seua relació financera amb altres banquers italians com Ludovico Maggi i Giovano Bononi. Cap al final és molt freqüent la relació amb Ferramonte Parravicino, nebot de Muzio.4 Altres destinataris dignes de menció són Jaume Llebre a Barcelona i Joan Simonet a Mallorca.
Quan el destinatari és un corresponsal, el tractament és fred i altiu. Els recorda amb insistència les obligacions, els recrimina la poca fidelitat, els envolta en paternals consells de com han de fer els tractes, i els bonega pel balafiament de diners que els ocasiona el joc i el tracte amb dones. Quan tornen a València, a banda dinsultar-los, no té mirament a posar-los en la presó com fa amb Antoni Proens (carta 61).
LES LLETRES DE CANVI
El manuscrit inclou la còpia de 559 lletres de canvi que sovint podem trobar en les cartes davís. El 82,8% de aquestes lletres van o vénen de Medina del Campo. Concretament, 311 hi van i sen retornen 152, no sempre per causa de protest. Les enviades a Medina del Campo anoten sempre la fira en què surtiran efecte: febrer, juny i octubre.
La moneda utilitzada és la «castellana», moneda fictícia amb un valor de 485 maravedís, de la qual Crespo anota sempre el canvi en lliures i sous valencians. Sinclou també en el cos de la lletra una comisió del 0.7% i, a vegades, un tipus dinterés que oscil·la entre el 4% i el 7%.
Hi ha diversos tipus de lletres, desde les normals amb quatre persones que actuen: en origen, el prenedor i el lliurador, i en la fira el beneficiari i el lliurat. A vegades van acompanyades davals o «sotascrites» del mateix Crespo. En moltes ocassions el beneficiari i el lliurat són la mateixa persona, i sindica amb lexpressió «pagaran a si mateixos». En altres lletres sinclou un compte particular que respon als arrendaments de delmes que Crespo concerta amb larquebisbat de València. Són freqüents les referències als delmes de Beniatjar, Cocentaina, Alberic, Xàtiva, Ontinyent, les rendes de lardiaca de Morvedre, els drets senyorials del duc de lInfantado a Alberic, etc. A vegades se citen els noms del corredor i del notari amb els honoraris que els pertoquen.
Les lletres adreçades a Sevilla sencapçalen amb lexpressió «al usat», que vol dir que no hi ha fires i per tant apareix una data concreta de pagament. La moneda utilitzada és el ducat de 275 maravedís. En aquestes lletres apareixen els noms de banquers privats com ara Andrés de Ecija i Pedro Villamor, relacionats també amb els mercaders barcelonins Pau i Miquel Puiggener (lletra 1588/22). En tot cas, sadverteix que en aquella época leix Sevilla-Medina del Campo domina lactivitat econòmica i financera.
En les lletres enviades a Barcelona, el canvi es realitza a «lliura per lliura», normalment per enviaments de carregues darròs de la Ribera. En les remeses a Lió la moneda emprada es el «scut de or del sol» amb una cotització de 23 sous 8 diners valencians. Les hostilitats obertes amb França per lassassinat del rei Enric III en agost del 1589 determinen la fi de les bones relacions de Crespo en aquesta plaça, on negociava amb els Bonvisis, Caponis i Saulís. Les 7 lletres adreçades a Mallorca tenen relació amb negocis en Sevilla i estan valorades en rals de 13 sous 4 diners valencians. En la carta 52 es relata el procediment del protest amb les despeses subsegüents, perquè el mallorquí Cosme Proens no pot realitzar el pagament.
El trasllat de les fires de Besançon a Piacenza per motius de seguretat sanota el 1600 en lletres que hi són lliurades. De manera semblant, el 1601 el trasllat a Burgos de les fires de Medina del Campo es nota en les destinacions de les lletres.
Algunes lletres de canvi donen a entendre linici de la pràctica de lendossament a tercers amb la clàusula «i ausent a...» (lletra 1588/5). En una altra lletra (1588/22), Camarena ordena a Crespo que pague «a don Martín Bellvís y ausent a Joan Mata» 613 castellanes. El pagament es va produir a favor de Joan Mata segons consta en la Taula.5 Raymund Roover dóna molta importància a la pràctica de lendossament de lletres a tercers, que podria començar a la fi del segle XVI i que suposava un avanç molt important en el món dels negocis.6
EL PERSONATGE
Francés Crespo és un personatge fins ara desconegut. No apareix el seu nom en cap publicació que haja pervingut al nostre abast. El corpus epistolar que hem transcrit ens ofereix algunes dades sobre la seua vida familiar i els esdeveniments més notables ocorreguts a València des del 1590 fins al 1601. Els llibres de la Taula de València anoten les seues operacions bancàries també en aquest tram històric. En aquestes cartes, sobretot les adreçades a Nàpols, on el seu germà Jaume Diego actua com a corresponsal, trobem referències als seus familiars, cosa que no els lliura, tanmateix, de les seues imprecacions.
No sabem on va nàixer, ni tampoc no ens dóna referències del seu domicili a la ciutat. Per les cartes ens assabentem que estava casat amb una de les filles dels Montoro i que tingué molts fills, la majoria dels quals moriren quan eren petits (carta 24 [10] i 79 [17]).
Dóna referències de lendogàmia de aquestes dues famílies de mercaders. El matrimoni de germanes seues amb els Montoro crea una xarxa de negocis compartits, formant companyies comercials. La mort del seu sogre, Antonio Montoro, la comenta amb admiració pels 60.000 ducats que deixa a una descendència nombrosa, pero es lamenta que a ell no li tocarà res (carta 79 [18]).
Les cartes estan plenes de consells i sentències tretes de lexperiència de les activitats mercantils que sovint trasmet als seus corresponsals. Justament, aquests reben admonicions pel balafiament de despeses en cavalls, en dones i per pèrdues en el joc. Mentrestant, els comunica la seua aversió a la banca privada castellana, afectada massa sovint dels rompimientos o fallides bancàries, que cita amb freqüència, perquè ell es lliura daquests entrebancs. Prefereix que li envien els diners en comptants o a canvi per lletres segures, i també en mercaderies provinents de les Índies com la «cochinilla», les perles i, per damunt de tot, la plata.