Lo que en esta presente feria de junio se me ofrese es remitirles primeras de cambio de cantidat de 435 castellanos, 395 maravedís de a 485 maravedís por castellano con más 7 al millar con las personas siguientes:
259 castellanos, 473 maravedís de Joan Batiste Nochebuena por letra de Miguel Joan Pérez.
122 castellanos, 165 maravedís de Hierónimo Rovira por letra de Hierónimo Tello.
53 castellanos, 242 maravedís de sí mismo por letra de don Cristóbal Çapata, menor.
________________________
[Suma] 435 castellanos, 395 maravedís
De las quales partidas procurarán la aceptación, siguiendo orden de cambio i cobradas me las arán buenas a cuenta.
Lo que en esta sobredicha feria les saco a pagar son dos cédulas de cambio de cantidat de 2.662 castellanos ½ de a 485 maravedís por castellano con más 7 al millar con las personas siguientes:
2.343 castellanos a Joan Batiste i Cristóval Saulís o a su procurador i ausentes a sí mismos por cambio con los dichos Saulís.
319 castellanos ½ a Gonsalo del Toro por cambio con Lorenzo Colón.
________________________
[Suma] 2.662 castellanos ½
Las quales partidas aseptarán i pagarán i se volverán a valer de mí de aquí con todo avantaje mío i de lo que quedaré deviendo, si por caso de Sevilla, Miguel Noguera no hubiese remitido algunas partidas por mi cuenta, que a sus letras se dará el debido complimiento.
Pedro Martínez i Marcantonio, taberneros, sacan a pagar a V.s.s. mismos 117 castellanos, 217 maravedís a cambio con Miguel Juliá. V.s.s. la paguen i se vuelvan a valer de los dichos.
[........] Todo a sobras de mí. Fransés Crespo.
6.
[RESPOSTA A JERONI GUERAU SOBRE PROBLEMES DELS PREUS I VENDA DELS SETINS A SEVILLA]
||3v Cevilla per a Jeroni Guerau.
JHS. M.ª En València a 15 de juliol 1590.
[1] Per resposta a ses cartes de 16 y 26 de juny li diré me à pesat molt lo detrellat li ha donat lo majo, en fi és camí llarch y roïns cavalcadures. No pot dexiar de no donar pena, así escomensava a fer la testimonial de les matadures que lo macho tenia quant nos lo portàreu, i a la nit rebí vostra carta de 26 de juny, ab la qual em diu que vos aveu consertat, o que vos an fet pagar per forsa lo curar de la cavalcadura i encara los dies que heu estat més del ordinari, que és molt gran maldat puix tenieu fins el dia de Sent Joan de temps, com jo he vist ab la lletra que Montoro à trobada en son poder, del macho teniu bon conte de tot i portau-lo ab bons actes, que sent així o cobrareu tot dels pexions.
[2] Diehu-me que ab Lloís Tomàs men enviàreu 2.000 reals per a que pague a Lloís Ausina i que libre sos albarans. Dich que si·ls reb, que jo seguiré vostre orde i estau descansat que jo sopliré vostres faltes, en dar-los bones paraules per a que vos aguarden fins que vos vingau y no vos haporeu tant prest, que lo sentiment de vostres cartes fan demostrasió de home molt pusilànim.
[3] Veix me avisa com les dites que se me dehuen ay per a octubre que ve són de òmens molt abonats y bons, especialment la dita que·s de Micalàngel Làmbies y que per lo tant nos determina de trocar-les, puix lo temps és curt i la coginilla va molt cara. A daxiò dich a V.m. que si los deutors són bons que són 2.025 reals y ½ de Jerónimo de Àvila ab obligasió de Micalàngel Làmbias i laltra de 2.860 reals ½ de Tomé de Carmona i les dites li parexien molt bones, no les toque i no les troque a ninguna cosa, i quant no ni paregués en tals, farà de trocar-les a coginilla que sia bona i que no li coste més de 52 ducats arrova, que así no sen trau lo cabal, que sen troba así per 43 sous la lliura, calcularà lo que millor li aparà.
[4] La dita de Micalàngel Làmbias ja sé jo que és bona, més la de Tomé de Carmona, mirau que vos apar y si·stà bona [....] así les estar que lo plaso vindrà que si·stan bons, ells pagaran lo que·m diheu del negosi de Martinello, que asentarà a la mitat, asente-ho com pugau, sols me fasau desexida de dit deute i la coginilla si podeu sols sia bona ab tot avantaje, fareu ||4r sols no resten a divichsió per mí de ninguna cosa y dit sto, jo encaregue molt que ja sabeu que bon tros ho pregue i no vingau que de qualsevol manera de dit deute me fasau desexida. A mi·n pesa de la indisposisió de Miquelàngel Làmbias, que no sia més que sa merset se desiga.
[5] Diehu-me que no hi à calma en les robes texides. Espantem molt del que·m diu, perquè así no hi ha qui puga aver huna alna de setí que done per 30 sous o lo manco per 27 o 28 sous, que comptant los ports i drets, està per manco de 27 sous alna, puix asta·í estich-ne maravillat del que·m escriu, que no us ne donen que 15 reals de alna dels meus setins ni que encara que vos los donen per 17 reals en Carmona los setins negres i colors, no trauré lo cabal.
[6] Jo·m pensava que anar-i nos saventajaria i veix que és al contrari. Entretindreu-vos i vejau que vos los paguen, com convé de la roba que vos ajen portada mia, no·n tindran raons, quant jo llegint vostres cartes, men só molt maravillat que quant anava la seda donada, aí se venien los setins per 15 reals ½ alna i ara que va deu sous per lliura madmira que la ay pasa, tabaxien no sé de quina manera; ja sabeu quant mimporta la brevetat que vos ne vengau, feu tot lo que toca a vos a lei de ombre de bien i que entenguen que he ymbiat ay ome de propòsit de ma part i mirareu de aventajar los vostres setins, i los meus, i venuts ho podeu afechtejar la comisió que Antoni Montoro, menor, ha donada, encara que air nos escrigué i jo no poguí per terser: atvertiu que no dexieu triar les mies peses, si no que y han de hunes i de altres.
[7] Be sé jo que lo fill de Dalfino és molt bon fadrí, mes Noguera és jove àbil y que·m té voluntat i que no us aveniu ab Noguera. Aveniu-vos ab Noguera y no siau variable i los dinés procurau de posar-los en part que·ns tingau i en lo que·m dieu que si vull aguardar fins a octubre a vendre la roba, a daxiò vos responch que no, sinó que la dedixcau a com poreu, que ja sé jo que ho mirareu bé i ne fasa dinés, i que no ne vingau del fill de Dalfino valer-vos dell tot lo que vullau, més no us fieu dell, mireu que mhan dit que està obligat en molts segurs dels que sàn perdut i altres com vos que estan aí, mireu lo que a mi·m convé molt, i esta lletra guardeu-la bé, que ningú la veja, no siau llauger, teniu-vos ab lo que convé y si no us podeu despedir en dos mesos, estau ni tres.
[8] Ab Anton de la Càrcel vos inbiaré unes onse o dotse peses de setins, procurau entre tant que van estes, despedir aqueixes que teniu ay que·n convé i lo diner enviau-mel per la via que vós enteneu que vindrà més segur.
[9] ||4v Avisau-me de Vicent Noguera, aserca que lo dit havia anat a Carmona a senyalar dos peses de les tres caxies de peses que consichne Miquel Noguera ab concert de vendre fiades a sis mesos, de lo que·m espante que no tenint orde Noguera, vulla fiar ab tot i haver escrit llargament que per ningún diner vull que·m fie, que puix se partix la responsió, que no·s deixe treballar en procurar de vendre-les si poden, i encara que ell no us ho diga, procurareu de fer que vinga a los dinés de comptans, que bé estich a lo que diheu que té molts negosis i que no·s dóna del meus, per ço nos procurareu de vendre-les si poreu, que més os hi va a vos que a ell, que encara que ell me té escrit que és molt content de donar-nos la mitat de la responsió, si·s venen de comptans estant en Cevilla, que prosuposa que vós no hi estarieu aí a despedir-les.
[10] Dich-vos que no us ne vingau per la via del món que no sia venut tot i de comptans, i tret lo comte com convé i lo diner ab vos o ab lletres de cambi, perquè ja sabeu que tinch de pagar de les nostres peses a Montoro i segons veix no serà así lo diner a temps. Procurau que vinga ab brevetat, perquè·s done per vostre conte a cambi per a rematar lo dèbit, i quant lo remetau, especificau qual és vostre diner i qual és lo meu, perquè no·s mescle la hun conte ab lo altre.
[11] Després he rebut vostra carta de 22 de juny, ab la qual me dieu que tenieu serta diferència ab Miguel Noguera, i per ço feieu conte de vendre les peses sens consell dell i que lo diner no volíeu posar-lo en lo banch. A daixò vos dich que posar los dinés en los banchs ja sabeu quins enconvenients así se an vist. Fareu de mirar-ho bé i si los banchs no us agrada molt, traheu los dinés de comptans i acomanau-lo a persona que sapiau que sia molt segura, que les persones que són bones axí nexien, o si no procurareu de haver bones dites i donar-les a cambi per a dasí, que estos temps los donareu ab benefisi, i teniu en color a Noguera i a Dalfino, per a que vos donen consells, i tras daixò feu lo que ben vist vos serà.
[12] Escriviu-me a vostra dita carta que no us donen que 15 reals ½ de la mia roba de comptans. Ja sabeu vos si la puch donar, ab tot han de pendre lo temps com lo trobau. Jo vos pregue fasau lo que pugau axí en los negres com en les colors i procurau de vendre-les, fer reals i despedir-vos de aí, que bastes que jo vos haja inbiat per a què jo haja de confiar de vós.
[13] Noguera mha scrit per sa carta de 27 de juny ha venut dos peses de setins negres a 15 reals ¾ alna en Carmona a un toledà, la mitat de comptans i laltra mitat fiat per a octubre, i no·m diu lo nom del toledà. Maravellat mha fet estar que no tenint orde meu [......] aja fiat ||5r i no·m scriu lo nom a qui ha fiat. Jo li escriuré molt be lo que fa al cas i que no·m vena res fiat i que tot lo demés que li resta, o consulte a vós i o fareu de procurar de ninguna manera se fie un diner, sinó que es venen de comptans i ab tota brevetat que tot lo que·m degüen en Sevilla, encara un real, que axí és ma voluntat, lo hi direu a Miquel Noguera.
[14] Nostra muller va venir [.......] a dir-me que li heu escrit que ab Anton de la Càrsel li havien imbiat quatre-sents reals castellans. Jo·ls hi he demanat i mha dit que ell no aportava res per a donar a nostra muller ni manco a mi, axí fareu aí si hi haveu donat, de demanar-los-hi. Así en nostra casa tots estan bons, gràsies a Nostre Senyor.
[15] La peseta de setí tenat crech que va ab les mies, que les negres no stan acabades. Les que texeix nostre germà, crech que de les dos vos nenviaran un. Procurau ab totes de veres per hores despedir-nos per a que quan torne Anton de la Càrsel, vos ne torneu ab tots los diners i no dexieu resagos aí en Sevilla que són mals de cobrar, i llegiu bé esta ma carta, que jo no us escriuré molt sobint i valgues de les poques lletres mies. Som a 15 de juliol 1590.
7.
[RESPOSTA A MIQUEL NOGUERA SOBRE VENDA DE SARSAPARRELLA I SETINS EN SEVILLA I COMPRES DE COCHINILLA]
Cevilla, per a Miquel Noguera.
JHS. M.ª En València a 15 de joliol 1590.
[1] Per resposta a ses cartes 22 de maig i 14 de juny li dic aserca de la que·m diu que pague a Rodrigo Parets los 400 ducats que V.m. me a trets a pagar per conte de V.m. i vol V.m. que lo prosoït de la sarsaparrilla els pagués. A daixiò responch a V.m que de dita sarsaparrilla ne tinch venuda fins hui a Tomàs Valentí en valor de 300 lliures i a Nijerola en valor de 84 lliures 10 sous, fiada per a fi de juliol de manera que sols ne havia de cobrar o tinch les 308 lliures de Tomàs Valentí i dexies ne [ha] pagat, més 130 lliures de ports i drets de Castella i drets de València, de manera que no ni restava 178 lliures de crèdit per a V.m. i axí jo lin he donat dèbit dels dits 400 ducats i crèdit dels 200 ducats que li he trets a pagar per dit conte en Francisco Fontana per cambi ab Marcantoni Musefi, que si ab altra ocasió me trobara V.m. jo els haguera bestrets de ma casa molt llargament i axí és estat forsós de haver-ho fer dexia manera. Jo procuraré de vendre dita sarsaparrilla fiada o com poré i asentar-la a son conte.
[2] Diu-me V.m. que a consertat un deute que li devia Francisco Martinello a la mitat ab obligasió de [....] de Caravales a pagar en tres iguals pagues dins tres mesos, me farà plaer de comunicar-ho ab Hieroni Guerau i donar [...] mia obligació i trocar la coginilla o lo que puguen, sols que [....] así lo diner totstemps consultant ab Jeroni Guerau mel envia per a dit negosi, i en asò me farà molta mercé.
[3] ||5v Reste avisat com havia rebut les 27 peses de setins negres i de colors en Carmona i que lo port no la pagat per voler lo traginer a 23 reals arroba, jo mavendré ab hell, i en lo que sha despedit dites robes me diu que dupta que puguen despedir ab la brevedat que jo he scrit, a causa que han aribat tant molts anys.
[4] Sé jo lo negosiar de Sevilla y may han pogut anar en millor temps, que dits setins anaren perquè anaren a temps, que la collita de la seda así en València ja era feta i fa dies lo que era, así no y ha seda i la poca que ny ha de pesada i de molt roín fil que·s bruta enguany y val la seda en madeixa deu sous per lliura més que ara a hun any. Vexia V.m. com se pot donar los meus setins per lo preu que V.m. ha donat les dos peses, que nos a scrit en la carta de 27 de juny, les a venudes a 15 reals ¾ a un toledà, la mitat comptans i la altra mitat per a fira de octubre que ve.
[5] Jo no aserte a llegir lo nom del toledà y molt maravellat estic de que V.m. que no tenia orde meu de fiar a ningú, haja fiat res de dits setins i així li dich que de ninguna manera V.m. me fie hun real, i si cas V.m. no·ls pogués vendre i però ni que Guerau les vengués, V.m. les hi deixarà vendre que axí és sua voluntat, que llevat que V.m. en desicha fer-me tot plaer, ell esta ay i no altro que fer i tindrà cuydado, perquè convé que se despedixca de ay i ma voluntat és que no sen vinga de ay que dita roba tota sia despedida, que li sertifique que per lo preu que V.m. a venudes aqueixes peses, jo no·n trach lo cabal, que més diner nhi haguera trobat así en València delles i ne fet maravelles de què per heix preu aja donat les peses fiades que Guerau mà scrit, que si vol donar les peses negres de comptants a 15 reals ¼ que li donen i que per voler-les vendre per 16 reals alna, no les a donades.
[6] V.m. pot comunicar ab dit Guerau i fer que·s despedixquen dites peses de comptans, que encara que lin donen a V.m. a 17 reals alna en Carmona de les negres i colors, no·n traurà lo cabal de bon tros, que les que hui es texiran, estaran més de hun real per alna més cares perqu·és molt gentil roba, que li pregue que hi fasa desexida della.
[7] En brevitat, com jo de V.m. confie com tinch dit consultant ab Jeroni Noguera la partida dels 170 ducats, 18 sous, 3 me à remés per mon conte de fira de Alsoyola Saval y en tinch aseptada. A son temps ne procuraré lo pagament y se farà bo el conte.
[8] Si cas troca V.m. los deutes que se me deuen a octubre a coginilla, a de ser que no coste per més de 54 ducats arroba en avant i que si aminora, i daltra manera no la vull. Acomanant-li molt acabe de negosiar lo meu deute de Francisco Martinello, que men farà molt gran plaer.