Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona dAragó
Textos en llengua catalana (1291-1420)
fonts històriques valencianes 56A.
Col·lecció documental
de la Cancelleria de la Corona dAragó
Textos en llengua catalana (1291 1420)
Edició, estudi i índexs a cura de
Mateu Rodrigo Lizondo
Selecció de textos de Jaume Riera i Sans
Preàmbuls de Carlos López Rodríguez
i dAntoni Ferrando Francés
fonts històriques valencianes
Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
© Mateu Rodrigo Lizondo, 2013
© De la selecció de textos: Arxiu de la Corona dAragó, 2013
© Dels preàmbuls: els autors, 2013
© Daquesta edició: Universitat de València i Ministerio de Cultura-Gobierno de España, 2013
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta: Jaume II al soli reial, anvers de segell de plom. Arxiu de la Catedral de València, perg. 263, any 1323
Maquetació: Inmaculada Mesa
E si... en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceÿdores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continències o tenors de aquelles degudament... sien fundades, no ab menor sol·licitut és per Nós perpensadora que... encara a correcció e a esmena de aquelles si en bella retòrica o bon latí e juxta lo nostre estil seran corregidores, una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciència gramatical bé instruÿda per Nós volem ésser aordonada.
Pere III, Ordenacions... sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort, 52. De loffici del prothonotari tinent los segells.
Ed. Gimeno, Gozalbo i Trenchs, 123.
Presentació
Lany 1977, en el marc del X Congrés dHistòria de la Corona dAragó dedicat a la figura de Jaume I i la seua època, Josefina Font Bayell presentà una comunicació titulada «Documents escrits en català durant el regnat de Jaume I». Lautora, després de repassar ràpidament la seua bibliografia anterior, en què ja havia publicat alguns documents, hi donava notícia de tots els documents del regnat de Jaume I escrits totalment o parcialment en català que conserva lArxiu de la Corona dAragó. Aquell cens incloïa només la menció que no ledició de 115 documents de naturalesa diplomàtica i temàtica molt diversa. Malgrat la seua limitada ambició, el treball serví per a posar de relleu la importància dels fons documentals de lArxiu de la Corona dAragó no sols pel que fa a la història medieval, sinó també pel que fa a lestudi filològic de la llengua catalana arcaica. Moltes daquelles signatures de lArxiu corresponen, a més, als primers testimonis del salt de la llengua vulgar a la condició de llengua vehicular de la documentació cancelleresca i, per tant, de llengua dexpressió escrita de lautoritat reial. Sense restar gens de rellevància a limmens valor filològic i històric daquells documents primerencs, cal reconèixer, però, que lús tan limitat que es fa encara de la llengua vulgar en la Cancelleria Reial durant el regnat del Conqueridor i dels seus successors immediats, i la modesta entitat dels fons registrals daquella etapa que ens han pervingut, dificulten considerablement qualsevol intent danàlisi general i diacrònica de les característiques lingüístiques i estilístiques del seu llenguatge. En realitat, és arran dels nombrosos i transcendentals canvis administratius introduïts per Jaume II no per casualitat, també el fundador de lArxiu Reial de Barcelona, nucli primigeni de lArxiu de la Corona dAragó, que es multiplicà sensiblement la quantitat i sistematicitat de la documentació cancelleresca expedida i registrada, una part significativa de la qual ja redactada completament en català. És, doncs, durant aquest regnat que els documents cancellerescs en català comencen a arribar amb freqüència a totes les institucions públiques i privades de làrea catalanoparlant de la Corona. Daquesta manera el català cancelleresc començà a esdevenir progressivament un model de referència que, conscientment o inconscientment, influïa sobre quasi tots els que havien de redactar textos de caràcter politicoadministratiu, els quals, en imitar aquells models, es convertiren en caixes de ressonància que multiplicaven el seu impacte inicial.
Tanmateix, no coneixem bé levolució daquell català cancelleresc. És per això que Antoni Ferrando i Francès, catedràtic de la Universitat de València, concebé un projecte dinvestigació, La llengua de la Cancelleria reial de la Corona dAragó (1291-1516), concedit pel Ministeri dEducació i Ciència, en què es proposava estudiar aquest tema, a partir de la publicació duna tria àmplia i cronològicamente representativa de documents cancellerescos sancionats pels nostres reis entre 1291 i 1516, és a dir, entre els regnats de Jaume II (1291-1327) i Ferran II (1479-1516) inclusivament. El primer resultat daquest projecte, fruit de lestreta col·laboració entre el responsable del projecte i lArxiu de la Corona dAragó, és la selecció documental que ara els presentem, que comença precisament lany 1291, inici del regnat de Jaume II, creador de lArxiu Reial de Barcelona, i es tanca lany 1420, moment en què es posa en funcionament lArxiu Reial de València, que el rei Alfons el Magnànim havia creat lany anterior. Com a conseqüència daquesta descentralització, els models documentals cancellerescs expedits a partir daquella data ja poden ser localitzats també en els registres conservats a lArxiu del Regne de València, motiu pel qual deixava de ser imprescindible la participació directa de lArxiu de la Corona dAragó en el projecte.
Que el miler llarg de documents que ara es posen en les mans del lector haja estat triat sempre atenent lobjectiu de mostrar-ne la riquesa i la qualitat lingüística no ha impedit en absolut que també hagen servit per a oferir una àmplia mostra documental de rellevància històrica igual o superior a la que tenen des del punt de vista filològic. De fet, la localització de documents inèdits que, a més de riquesa lingüística, tinguessen també un extraordinari potencial històric ha estat el gran repte que el projecte plantejava a lArxiu de la Corona dAragó. La selecció que els oferim vol ser també, per això mateix, una finestra oberta al nostre passat medieval. Dels pactes feudals a les guerres internacionals, de les instruccions específiques donades als ambaixadors al cobrament dels tributs i el puniment dels delictes, i de lalimentació a ladquisició de llibres i dobjectes artístics, tot passant per la construcció i reparació dedificis, les reflexions filosòfiques davant de la desgràcia o lexpressió dels afectes familiars, gairebé tots els àmbits del govern i la vida de les nostres terres a la baixa edat mitjana passen per davant dels ulls del lector i li mostren directament el veritable esperit duna època, sense la interpretació, sempre subjectiva, de lhistoriador. Per aquesta raó, pensem que aquest repertori documental esdevindrà una magnífica font dinformació no només per als filòlegs, sinó també per a tots els professionals i estudiosos interessats a conèixer millor alguns dels trets definitoris de la societat medieval de la Corona dAragó.
La primera part del projecte no hauria estat possible sense la iniciativa entusiasta del professor Ferrando i, sobretot, no hauria estat mai la que és si no shagués produït la col·laboració institucional entre lArxiu de la Corona dAragó i lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana, llavors presidit per lesmenat professor Ferrando, mitjançant el conveni signat lany 2000 entre el Ministeri de Cultura (aleshores Secretaria dEstat) i lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana. A lombra daquell marc legal, cadascú ha aportat allò que millor sabia fer. LArxiu de la Corona dAragó sha ocupat de la localització i selecció dels documents de letapa indicada, que fou encomanada al que, fins fa molt poc, ha estat el cap del seu Departament de referències, Jaume Riera i Sans. Ningú com un arxiver dedicat durant més de dues dècades a organitzar i descriure els grans fons documentals de lArxiu Reial i amb una formació erudita tan profunda com és la que té Jaume Riera podia localitzar-los i destriar-los tan adequadament, sempre dacord amb els criteris de representativitat cronològica i de singularitat filològica i històrica que es proposava el projecte. Tot i la llarga experiència de Jaume Riera, van caldre tres anys desforços continuats amb dedicació plena per tal de portar a terme aquesta selecta tria. LArxiu també ha col·laborat en la delicada tasca de la transcripció dels documents, punt de partida imprescindible per a fer-ne una bona edició. Aquesta activitat, en la part assumida pel centre, recaigué en la persona de larxiver facultatiu Ramon Josep Pujades i Bataller. Ara bé, la tasca més feixuga del projecte ha recaigut en la mà competent i pacient de Mateu Rodrigo Lizondo, professor dhistòria medieval de la Universitat de València, que ha transcrit, revisat, completat i anotat tots els documents i ens nha ofert ledició més pulcra possible, dacord amb uns criteris dedició molt rigorosos i ben meditats, consensuats inicialment amb lArxiu. La seua acurada anotació històrica dels documents en facilita molt la contextualització, i lestudi introductori i els índexs permeten que el lector puga traure el major rendiment possible de lextraordinària pluja de dades que aporten. Gràcies a aquesta modèlica i singular combinació desforços simbiòtics mantinguts durant una dècada entre lArxiu i el responsable i els executors del projecte els podem oferir ara una compilació que, per la combinació dambició i qualitat, pensem que té ben pocs parangons en la nostra historiografia.
Finalment, espere que lamabilitat del lector em perdonarà que aprofite lavinentesa per a fer un comentari de caràcter més personal. En un món tan complex com el nostre, la direcció dun centre com lArxiu de la Corona dAragó no és una tasca senzilla. Tanmateix, els neguits quotidians i els esforços aparentment estèrils de la gestió es veuen compensats amb escreix per altres moments gratificants que els justifiquen sobradament. Deu anys després de posar en funcionament el projecte, nés un dels més dolços veure ara lobra culminada. El nostre objectiu ha estat només el de ser útils als nostres conciutadans. Ens inspirava la divisa del Cuerpo Facultativo de Archiveros y Bibliotecarios del Estado al qual pertanyem els funcionaris de lArxiu de la Corona dAragó, el virgilià Sic vos, non vobis. Que siga així.
CARLOS LÓPEZ RODRÍGUEZ
Director de lArxiu de la Corona dAragó
La llengua cancelleresca a la Corona dAragó
JUSTIFICACIÓ DUNA INICIATIVA INAJORNABLE
En els estudis sobre la llengua dels textos catalans medievals, literaris o no, se sol fer referència al grau dajustament que aquests presenten en relació amb les pautes lingüístiques de la Cancelleria reial. Tanmateix, ens manca una descripció de la llengua cancelleresca, que se sol presentar com un registre cronològicament estàtic i lingüísticament uniforme. És cert que en podríem deduir les característiques més rellevants observant amb atenció els nombrosos documents de la Cancelleria reial ja publicats. Ara bé, en examinar-los, ens adonaríem de seguida que la llengua cancelleresca no reflecteix una realitat estàtica, ja que aquest model lingüístic anava canviant a mesura que la llengua parlada i els gustos literaris també evolucionaven. Però el fet és que avui no sols no coneixem quines eren en concret les pautes lingüístiques de la Cancelleria, sinó que també ignorem la cronologia dels canvis lingüístics produïts al si daquell model de llengua. Si els coneguéssem, podríem datar amb major precisió els textos cultes medievals, ja que aquests shi solien ajustar quasi simultàniament.
És cert que disposem dantologies de textos cancellerescos i destudis amb apèndixs documentals que en porten. Ara bé, aquests reculls sempre han estat concebuts com a suports per a lanàlisi duna època històrica o dun aspecte concret de la gestió política, econòmica, cultural i administrativa. Només excepcionalment han estat explotats en clau lingüística. És per això que trobàvem a faltar una col·lecció de documents de la Cancelleria reial de la Corona dAragó específica i comprensiva de tota la baixa edat mitjana que ens permetés estudiar amb bases fermes el procés de formació, evolució i territorialització de la llengua cancelleresca i la seua incidència en làmbit literari. Lavantatge lingüístic de la documentació cancelleresca en relació amb una bona part de la producció literària és que daquella posseïm una informació precisa quant a lautoria i a la datació.
Són aquestes les raons que em van induir a presentar al Ministerio de Educación y Ciencia el projecte dinvestigació La lengua de la Cancillería real de la Corona de Aragón (1291-1516) (PB98-1484). Executat en una primera fase,1 va ser continuat després amb el suport de lAcadèmia Valenciana de la Llengua (2003). Com a historiador de la llengua, era un tema que sempre mhavia seduït. Tanmateix, he de confessar que no mhi hauria lliurat sense la incitació personal de Riquer, a qui havia conegut amb motiu de la lectura de la meua tesi doctoral. Perquè va ser ell qui, arran duna conversa sobre les relacions entre la llengua literària medieval i la llengua cancelleresca, em va invitar a emprendre la tasca de confecció duna antologia filològicament ben editada i representativa de les diferents etapes del català medieval com a eina imprescindible per a conéixer els criteris i levolució de la llengua literària catalana.
El projecte era ambiciós, perquè pretenia abastar tota lèpoca baixmedieval. Lexamen de la documentació dels regnats de Jaume I (1213-1276), Pere el Gran (1276-1285) i Alfons el Franc (1285-1291), molt majoritàriament en llatí i menys nombrosa que la dels regnats posteriors, permetia constatar la dificultat de reunir un nombre suficientment ampli i representatiu de textos en català de cada un dels talls sincrònics en què es va distribuir la documentació que es projectà de transcriure (un mínim de 70 documents per dècada). És per aquesta raó que vam decidir fixar el començament de les transcripcions el 1291, any de linici del regnat de Jaume II (1291-1327), que va ser lautèntic fundador de lArxiu reial de Barcelona. El límit final va ser fixat el 1516, any de la mort de Ferran II, el darrer rei privatiu de la Corona dAragó, i data en què es tanca la secció de Cancelleria daquest Arxiu. No cal dir que és a lArxiu reial de Barcelona, ara conegut com a Arxiu de la Corona dAragó (ACA), on es guarda la major part de la documentació cancelleresca.