La mateixa hibridesa positiva de la sociolingüística planteja no únicament problemes conceptuals o paradigmàtics, sinó també daltres que són díndole metodològica. Per a un estudiant de Ciències Humanes i Ciències Socials, per exemple, aquesta inter-disciplinarietat pot plantejar problemes derivats del fet que sovint se li ha de suposar un desconeixement absolut, no únicament de les eines estadístiques la qual cosa, al capdavall, no seria tan greu sinó, fins i tot, de tècniques tan bàsiques en la pràctica investigadora dels científics socials com lús de les escales dactituds o els sistemes de registre de la conducta no verbal o de la fluïdesa, que són de gran interès àdhuc per a la investigació lingüística.
2.2.Objectius immediats i derivatius en la docència universitària de la sociolingüística
Des del meu punt de vista, hi ha objectius que poden considerar-se immediats, connectats de forma molt evident amb lestructura i el desenvolupament de la sociolingüística com a disciplina científica i com a matèria docent, i objectius que anomenaria derivatius, destacables en lexercici profesional i especialment en el cas dels futurs docents a mitjà o a llarg termini. Lenumeració condensada i clara daquests objectius ajudarà a clarificar una distinció que inicialment podria semblar metafísica o poc objectivable.
Entre els objectius immediats, jo faria ressaltar els següents:
1. Destacar, sempre i dentrada, el valor de la gran experiència que qualsevol alumne posseeix, en tant que usuari duna o més varietats lingüístiques (llengües, registres, dialectes) i que constitueix un tou empíric gens menyspreable, a lhora de seguir un procés delaboració i sistematització de les conductes lingüístiques socials.
2. Proporcionar una visió clara de la ubicació de la sociolingüística en el conjunt de les disciplines científiques i, molt especialment, delimitar les seves imbricacions i les seves divergències amb la lingüística i les ciències socials.
3. Assegurar una comprensió suficient de la seva metodologia específica i de les seves tècniques bàsiques dinvestigació, especialment en tots aquells aspectes més allunyats del bagatge usual dun estudiant de Ciències Humanes i Ciències Socials.
4. Proporcionar una crítica sistemàtica i científica dels prejudicis i clixès ideològics introduïts històricament en lanàlisi de lús lingüístic, de les seves condicions i de la relació entre les diverses varietats lingüístiques i el seu futur.
5. Posar fora de joc tenint en compte tots els antecedents les visions excessivament efusives i carregades de complicitat de lanàlisi sociolingüística de la comunitat catalana i destacar justament els trets compartits que defineixen situacions universals i científicament descriptibles (minorització, actituds restrictives, normalització), sense recórrer al discurs de lemotivitat.
6. Afavorir una anàlisi zonal de la comunitat lingüística catalana que prengui en consideració més línies de fractura que les estrictament dialectals, històriques o referides a la divisió territorial.
7. Destacar les possibilitats dintervenció sistemàtica i efectiva sobre les condicions de lús lingüístic i daplicació de tècniques i mesures efectives, a lhora de modificar qualsevol situació de contacte de llengües, per molt inalterable que pugui semblar.
8. Fornir una visió resumida i precisa de les condicions dús de la llengua en els diferents territoris de la comunitat i presentar la situació de la política lingüística predominant en cadascun dels territoris.
I pel que fa als objectius derivatius, en citaria dos de principals:
1. Habituar lalumne de Ciències Humanes i Ciències Socials a servir-se de metodologies i enfocaments que provenen daltres disciplines i a valorar els enfocaments interdisciplinaris, sigui quina sigui la seva especialització i dedicació futures.
2. Proporcionar un coneixement bàsic de la teoria i les aplicacions del coneixement de les actituds lingüístiques, especialment pel que fa a la seva influència en les transformacions de lús lingüístic Si lalumne sencamina com ocorrerà amb molta freqüència a lexercici docent, aquesta coneixença pot evitar-li sorpreses i incrementarà els resultats del seu treball.
SEGONA PART
LLENGÜES EN CONTACTE