(7)a.Em pregunto on ha anat.
b.*Em pregunto.
c.On ha anat?
(8)a.Vols el que té la Marta?
b.*Vull.
c.No, el que té la Maria.
Tampoc no es pot identificar la dependència amb laparició dun subordinador, com fa Álvarez (1987). Hi ha oracions, generalment classificades com a subordinades, que no presenten cap nexe dunió (subordinades asindètiques):
(9)a.Li vaig dir: ningú no voldrà ajudar-te. [= completiva]
b.Men vaig, estic cansada. [=causal]
c.Vine, tajudaré. [= condicional]
Des daltres enfocaments metodològics sha incidit en el concepte dinserció. Una clàusula es troba inserida en una oració quan en depèn jeràrquicament perquè realitza una de les funcions no verbals daquesta.3 Des daquest punt de vista, els conceptes clau per a definir la subordinació serien la diferència de jerarquia i la funció sintàctica. La subordinació sentén, doncs, com un procés dinserció duna oració dins duna altra, com a constituent daquesta; el canvi de jerarquia que va associat amb la inserció fa que loració passi a ser clàusula, pel fet de trobar-se en posició inclosa.
1.2. CARACTERÍSTIQUES DE LA SUBORDINACIÓ
A fi de concretar més la definició de la subordinació, revisarem tot seguit les característiques que presenta el fenomen.
1.2.1. ELEMENTS CONNECTATS: UNA O DUES CLÀUSULES?
Una qüestió que sha plantejat sovint és si dins duna oració subordinada hi ha una o dues clàusules. Tant les gramàtiques tradicionals com les generatives solen fer referència a dues oracions: una oració principal o matriu (angl. matrix sentence) i una oració subordinada o inserida (angl. embedded sentence).
Nosaltres, en canvi, seguint Carrillo (1963) i Rojo (1978), entre altres, considerem que les oracions subordinades són monoclausals, atès que estructuralment són idèntiques a les oracions simples:4 lúnica diferència que hi ha entre les simples i les subordinades és que un dels constituents és una clàusula i no un sintagma. Així, parlarem de:
oració composta per subordinació o oració subordinada, referint-nos al conjunt format per una clàusula inserida i la matriu;
clàusula inserida o subordinada, que correspon a una oració (la unió dun sintagma nomianl subjecte i un sintagma verbal predicat) que ha canviat de jerarquia i es troba inclosa dins duna oració composta, on funciona com un dels seus constituents;
la matriu, que és la resta de loració composta. Estrictament parlant, la matriu no és ni oració ni clàusula, ja que no està formada per un sintagma nominal subjecte i un sintagma verbal complets, en la mesura que li manca el constituent representat per la clàusula.
1.2.2. RECURSIVITAT CÍCLICA
Segons hem dit, una de les notes definitòries de la subordinació és la dependència jeràrquica que sestableix entre la inserida i la resta de loració. Podem matisar aquesta idea notant que les oracions subordinades són exemples de recursivitat cíclica. Sentén que una construcció és recursiva quan hi ha una categoria que domina, de manera immediata o mediata, un altre constituent de la mateixa categoria, és a dir, quan una categoria sautodomina.5 Així doncs, podem dir que en tota subordinació es produeix un fenomen de recursivitat, ja que una oració domina una clàusula -i, cal tenir en compte que, com hem dit abans (cfr. nota 1), oració i clàusula corresponen a una mateixa categoria.
Ara bé, també són recursives les oracions compostes per coordinació. La diferència entre les unes i les altres remet a la dicotomia recursivitat lineal/cíclica. Halliday (1981) parla de recursivitat lineal quan pot haver-hi un augment teòricament indefinit del nombre de constituents duna estructura, de manera que tots es trobin en el mateix nivell jeràrquic. La recursivitat lineal és sempre possible, si més no, des del punt de vista teòric, en construccions coordinades. A la coordinació de dos sintagmes de (11a), hi podem afegir un tercer sintagma que es trobi en el mateix nivell jeràrquic que els dos anteriors (11b), com podem comprovar comparant les representacions de (12) i (13).
(11)a.He menjat pomes i peres.
b.He menjat pomes, peres i préssecs.
Halliday parla de recursivitat cíclica quan lafegitó dun tercer constituent de la mateixa categoria provoca indefectiblement un canvi de jerarquia. La subordinació implica sempre recursivitat cíclica: si incloem una clàusula subordinada en una oració que ja en contenia una, necessàriament aquesta darrera es trobarà en un nivell jeràrquic diferent. Notem que en la representació (16), la clàusula adverbial de (14b) té un nivell jeràrquic diferent que la clàusula substantiva perquè, en aquest cas, shi troba inserida.
(14)a.El metge havia comentat que la infermera vindria.
b.El metge havia comentat que la infermera vindria quan pogués.
1.2.3. ELEMENTS CONNECTORS: ELS SUBORDINADORS
Podem difererenciar dos tipus delements connectors en les oracions subordinades:
a)Connectors que només tenen funció de nexe, és a dir, que són conjuncions (que, si, encara que, perquè, etc).
b) Connectors que, a més de fer de nexe, fan una funció sintàctica oracional dins de la clàusula on es troben (subjecte, objecte o les diferents funcions relacionades amb el fet de ser règim de preposició).6 Són els interrogatius (qui, què, quin, com, quan, on) i els relatius (que, qui, què, el qual, com, quan, on), que tenen un caràcter clarament pronominal.7
Entre tots aquests, que és el subordinador bàsic: el més buit de significat, el que sutilitza per a formar locucions conjuntives i el que pot trobar-se en gairebé qualsevol tipus de subordinada. Per això alguns autors, han proposat considerar que en tota clàusula inserida hi ha de manera explícita o implícita el subordinador que.8
Daltra banda, cal notar que hi ha subordinades asindètiques, sense cap element connector explícit. És el cas doracions com les següents:
(17)a.Ha decidit anar amb tu.
b.He vist totes les pel·lícules fetes per Lang en letapa alemanya.
c.Li va dir: dónam els diners que tinguis!
Això ens indica clarament que el subordinador és un marcant dinserció però no lelement que converteix en inserida una clàusula.
1.2.4.RELACIÓ SINTÀCTICA ENTRE LA INSERIDA I LA MATRIU
La relació que sestableix entre la inserida i la matriu és la mateixa que hi ha entre qualsevol sintagma no verbal i la resta dels constituents oracionals. Les clàusules subordinades funcionen com a subjecte, com a complements del verb o dun nom (directament o mitjançant una preposició) o com a complements dun adjectiu (necessàriament mitjançant una preposició).
Això ens indica clarament que el subordinador és un marcant dinserció però no lelement que converteix en inserida una clàusula.
1.2.4.RELACIÓ SINTÀCTICA ENTRE LA INSERIDA I LA MATRIU
La relació que sestableix entre la inserida i la matriu és la mateixa que hi ha entre qualsevol sintagma no verbal i la resta dels constituents oracionals. Les clàusules subordinades funcionen com a subjecte, com a complements del verb o dun nom (directament o mitjançant una preposició) o com a complements dun adjectiu (necessàriament mitjançant una preposició).
Lequivalència funcional entre les clàusules subordinades i els sintagmes ha tractat despecificar-se mitjançant tres proves:
a) Prova de substitució per un sintagma.
b) Prova dinterrogació parcial sobre la clàusula subordinada.
c) Prova de substitució per un pronom feble.
Sintagmes i clàusules poden alternar en molts contextos. Per això és possible fer la corresponent substitució en la major part de casos (substitució que no ha dimplicar -és clar- identitat semàntica).
(18)a.Li he comunicat que has arribat.
b.Li he comunicat la teva arribada.
(19)a.Les propostes que shan aprovat es faran públiques immediatament.
b.Les propostes aprovades es faran públiques immediatament.
(20)a.Hem decidit reunir-nos després que shagin tancat les taules electorals.
b.Hem decidit reunir-nos després de les eleccions.
Igualment sol ser possible fer una interrogació parcial a partir de lelement representat per la clàusula.
(21)Què li has comunicat?
(22)Quines propostes es faran públiques immediatament?
(23)Quan hem decidit reunir-nos?
Pel que fa a les denominades adverbials no circumstancials, la substitució per un sintagma (preposicional necessàriament) és possible de vegades (24-27), però resulta especialment difícil amb les consecutives i les comparatives (28-29).
(24)a.Trenqueu el vidre si es produeix un incendi, b. Trenqueu el vidre en cas dincendi.
(25)a.Ho he fet perquè volia guanyar diners.
b.Ho he fet per diners.
(26)a.Hem aconseguit els nostres objectius malgrat que tothom soposava al projecte.
b.Hem aconseguit els nostres objectius a pesar de loposició.
(27)a.No serveix pera treballar en indústries metalúrgiqnes.
b.No serveix per al treball en metalúrgia.
(28)El problema era tan difícil que ningú no va saber resoldrel.
(29)És més interessant que no em pensava.
En qualsevol cas, és impossible fer una interrogació parcial que afecti la clàusula adverbial no circumstancial.
El criteri de pronominalització és més feble que el de substitució per un sintagma i el dinterrogació parcial, atès que, segons indica Viana (1987: 12), només les clàusules que representen un complement argumental (objecte directe i complement de règim) admeten la pronominalització. Viana proposa els següents exemples que permeten diferenciar les clàusules que funcionen com a complement argumental (30-31) de les que són adjunts (32-34):
(30)a.Va dedicar la nit a llegir antropologia.
b.Hi va dedicar la nit.
(31)a.Va fer que vingués.
b.Ho va fer.
(32)a.Sen va anar de matinada perquè no el veiessin.
b.*Se nhi va anar de matinada.
(33)a.Viatjarem si tenim temps.
b.*Hi viatjarem.
(34)a.No treballa perquè té vacances.
b.*No hi treballa.
Les particularitats que mostren les adverbials no circumstancials són prova de la naturalesa diferencial daquesta mena de clàusules, la qual no sempre ha estat ben explicada (cfr. § 4.4.1.).
Concloem, doncs, que les subordinades ocupen les mateixes posicions que els sintagmes nominals (subordinades substantives), els sintagmes adjectivals (subordinades adjectives) i els sintagmes adverbials o preposicionals (subordinades adverbials), però això no ens autoritza a dir que hi ha una equivalència absoluta entre les subordinades i els sintagmes corresponents. Les proves dequivalència fallen sovint, sobretot quan es tracta de subordinades adverbials.
1.2.5.ALTRES CARACTERÍSTIQUES DERIVADES
De les característiques definitòries que hem ressenyat anteriorment, sen deriven altres característiques, que tot sovint shan presentat com a proves per a diferenciar les clàusules subordinades de les coordinades. Vegem-ne breument les més importants.9
1.2.5.1. Posició de la clàusula
Alguns lingüistes han dit que una característica definitòria de la subordinació és la reversibilitat dels seus elements: la clàusula subordinada pot tenir posició inicial (davant de la matriu) o final (darrere de la matriu), a diferència de les coordinades, que en cap cas no admeten el trasllat a la posició inicial del conjunt format pel nexe i el segon membre.10
(35)a.Ajudam quan puguis.
b.Quan puguis, ajudam.
(36)a.Descansa si estàs esgotada.
b.Si estàs esgotada, descansa.
(37)a.Hem discutit i ens hem reconciliat.
b.*I ens hem reconciliat, hem discutit.
Aquest criteri és objectable. La clàusula subordinada en general sol tenir la mateixa posició que la categoria lèxica amb la qual es relaciona: les substantives ocupen les mateixes posicions que els sintagmes nominals (inicial o no si fan de subjecte, no inicial -darrere de la categoria que complementen- en la resta de casos), les adjectives no admeten lanteposició, ja que han de seguir el nom que complementen, i les adverbials tenen una certa mobilitat posicional, igual com els sintagmes adverbials i els preposicionals.
Tanmateix, en el cas de les adverbials no circumstancials cal tenir en compte alguns aspectes: la posició de la clàusula, o millor dit la possibilitat que la clàusula aparegui en posició inicial, no depèn de factors sintàctics sinó de factors funcionals, concretament, de la distribució tema / rema de loració (vegeu § 4.4.1.). Segons hem analitzat en un altre lloc (Cuenca, 1990a: cap 6,§3.1.1 (Cuenca, 1991: §2.3.1.1.):
les clàusules consecutives (38) i comparatives (39) no admeten lanteposició (no són reversibles) perquè aporten informació remàtica, informació nova que, com a tal, no pot situarse en la posició inicial (típica de la informació temàtica, coneguda).11
(38)a.Parla tan ràpid que no se li entén.
b.*Que no se li entén, parla tan ràpid.
(39)a.He llegit més novel·les que assaigs.
b.*Que assaigs, he llegit més novel·les.
La resta de no circumstancials (causals (40), finals (41), concessives (42) i condicionals (43)) van en posició inicial si introdueixen una informació coneguda per emissor i receptor (temàtica), i en posició final si introdueixen una informació nova (remàtica).12 Compareu les oracions dels exemples següents situades a (a), on la clàusula té posició inicial i vehicula informació temàtica, amb les corresponents situades a (b), on la clàusula té posició no inicial i vehicula informació remàtica.
(40)a.Com que no tinc diners, no puc comprar-me un pis.
b.No puc comprar-me un pis perquè no tinc diners.
(41)a.A fi dobtenir bons resultats, hem fet experiències pilot.