(41)a.A fi dobtenir bons resultats, hem fet experiències pilot.
b.Hem fet experiències pilot per /afí dobtenir bons resultats.
(42)a.Encara que vingui, no lhe de perdonar.
b.No lhe de perdonar encara que vingui.
(43)a.Si vols, podem col·laborar.
b.Podem col·laborar, si vols.
1.2.5.2. Asimetria
Les oracions subordinades són típicament asimètriques: és impossible alterar lordre de la matriu i la inserida o, millor dit, convertir la matriu en inserida, situant-la darrere del subordinador, i la inserida en matriu.13
Aquest comportament és del tot lògic: si la inserida fa una de les funcions sintàctiques de la matriu, i, per tant, no hi ha equivalència ni categorial ni funcional ni jeràrquica entre luna i laltra, és normal que no sadmeti la construcció simètrica (M1 subordinador M2 M2 subordinador M1).
(44)a.Li he demanat que ens porti linforme.
b.*Ens porti linforme que li he demanat.
El canvi dordre produeix agramaticalitat en el cas de les subordinades substantives, adjectives i adverbials circumstancials. En el cas de les oracions causatives, lalteració de lordre, més que agramaticalitat, sol provocar modificacions en el significat de loració:
(45)a.Encara que sesforça molt, no avança.
b.Encara que no avança, sesforça molt.
(46)a.He vingut perquè mho has dit.
b.Mho has dit perquè he vingut.
1.3. TIPUS DE SUBORDINADES
1.3.1.PUNT DE VISTA CATEGORIAL
La classificació més repetida i acceptada de les subordinades és la que es fa a partir del criteri categorial: les subordinades es consideren substantives, adjectives o adverbials segons que desenvolupin funcions assignades típicament als sintagmes generats pels noms, els adjectius o els adverbis en loració simple. La classificació es basa, doncs, en lalternança distribucional de sintagmes i clàusules, de què hem parlat abans (§ 1.2.4.).
A partir daquesta distinció general, sestableixen subdivisions dins de cada grup, dacord amb criteris de diversa mena:
a) Funcional, en el cas de les substantives. Així, es parla de subordinades de subjecte (47a), de complement directe (47b), datribut (47c) -totes aquestes sense preposició- i de subordinades de complement dun nom (48a) o dun adjectiu (48b) o de complement de règim verbal (48c) -totes aquestes regides per una preposició, explícita o implícita.
(47)a.Magradaria que no treballés tant.
b.Esperava que em diguessin els resultats de les proves.
c.La meva intenció era que tothom sho passés dallò més bé.
(48)a.Ningú no va parlar de la necessitat Ø que vinguessis.
b.Estava convençut Ø que sen sortiria.
c.Recordat danar a la biblioteca demà.
b) Semàntic, en el cas de les adjectives. Així, hom diferencia adjectives especificati ves o restrictives (49a) i explicatives o no-restrictives (49b), segons que la clàusula restringeixi lextensió del nom o només hi afegeixi una qualitat.
(49)a.No sé res de la pregunta que ens ha fet.
b.Ho farà el Joan, que és un professional competent.
c) Semàntico-funcional, quan es tracta de les adverbials. Hom diferencia les adverbials circumstancials -de lloc (50a), de temps (50b), de manera (50c))- i les adverbials no circumstancials - causals (51a), consecutives (51b), concessives (51c), condicionals (51d), finals (51e) i comparatives (51f).
(50)a.Per cap dany, anirem on tu vulguis.
b.Continuarem treballant tan bon punt tinguem el material preparat.
c.No sap comportar-se com cal.
(51)a.Anirem a París perquè així ens estalviarem diners.
b.És tan tossut que no hi ha manera humana de convèncer-lo.
c.Encara que no tenia ganes de perdre el temps, va dedicar-li uns minuts.
d.Si hagués sabut que em passaria això, no hi hauria anat.
e.Ens hem reunit per resoldre els nostres problemes.
f.No és tan poc seriós com sembla.
Veurem al llarg de la resta de capítols daquest llibre i concretament en els apartats de definició que la classificació categorial, tot i ser en general acceptable, requereix algunes matisacions, ja que, segons hem esmentat anteriorment (§ 1.2.4.), lequivalència entre clàusules i sintagmes no és absoluta.
1.3.2. PUNT DE VISTA DEL VERB
Segons la naturalesa morfosintàctica del verb, podem parlar de dos tipus de clàusules subordinades:
a) Les que contenen un verb no flexionat, és a dir, en forma no personal (infinitiu, gerundi o participi).
(52)a.No és digne de treballar amb nosaltres.
b.Treballant dur, aconseguirem els nostres objectius.
c.No han tingut en consideració les decisions preses lany passat per la junta.
b) Les que contenen un verb flexionat.
(53)a.No tinc cap inconvenient que formi part del grup.
b.Telefona-li abans que sigui tard.
Les primeres es diferencien de les segones en dos aspectes: generalment, no van introduïdes per cap subordinador ni tenen un subjecte explícit. És a dir, les clàusules amb un verb no flexionat presenten la posició de subjecte ocupada per una categoria buida (sense representació fonètica) que sinterpreta a partir dalgun dels elements nominals de la matriu. Comparem les dues oracions següents:
(54)a.Els membres de lambaixada han dit que el seu país no té intenció de negociar.
b.Els membres de lambaixadai han promès Øi negociar.
En la primera, hi ha un nexe introductor (que) i el subjecte de la inserida, que és explícit (el seu país) i, és diferent referencialment respecte del subjecte de la matriu (els membres de lambaixada).
En clàusules amb el verb flexionat també pot donar-se el cas que ambdós subjectes siguin correferencials, igual com sesdevé en les clàusules dinfinitiu (55a). Però, a diferència del que ocorre en les clàusules infinitives, el subjecte de la inserida amb verb flexionat sempre pot explicitar-se en llengües com el català, on la posició de subjecte oracional pot aparèixer buida (55b), i ha de ser explícit en llengües com langlès, que necessiten tenir la posició de subjecte ocupada per un element fonèticament explícit (55c).
(55)a.Els membres de lambaixada han dit que Øi no tenen intenció de negociar.
b.Els membres de lambaixada han dit que ellsi no tenen intenció de negociar.
c.The members of the embassyi have said that theyi do not intend to negociate.
En canvi, amb nuclis verbals no flexionats, lel·lipsi del subjecte és, en general, necessària.
En canvi, amb nuclis verbals no flexionats, lel·lipsi del subjecte és, en general, necessària.
(56)a.Els membres de lambaixada. han promès Øi/*ellsi negociar.
b.The members of the embassyi have promised Øi/* theyi tocome.
1.3.3.PUNT DE VISTA DEL NIVELL DE COMPLEMENTACIÓ
Encara podem adduir un altre tipus de classificació: segons el nivell jeràrquic on se situa la clàusula, i més concretament, segons a quin nivell complementa el seu nucli.14
En principi, cal separar les clàusules de subjecte, les úniques que no funcionen com a complement. Pel que fa a la resta, podem destriar els següents tipus:
a) Clàusules que funcionen com a complements exigits pel nucli (són complements subcategoritzats).Pertanyen a aquest grup totes les subordinades substantives.
(57) El comitè [SV [v.[vha decidit] que tothom anirà a la vaga]].
També shi podrien incloure daltres clàusules, generalment considerades adverbials, que depenen directament del seu nucli (vegeu §4.2.3.).
(58)a.Aquell noi [svno [v.[v viu] on pensàvem nosaltres]].
b.Hi ha persones que [svno [v, [v serveixen] per a fer classe].
b) Clàusules que funcionen com a complements restrictius però no exigits pel nucli (complements no subcategoritzats o adjunts). Podem incloure-hi les adjectives especificatives, com a complements del nom, i la major part de les adverbials circumstancials, com a complements adjunts del verb.
(59)a.[SN Els [N, enginyers industrials] amb qui has parlat] són gent molt qualificada.
b.Els empleats [sv[v,han seguit les ordres] fins que ens ha arribat la notificació].
c) Clàusules que funcionen com a complements no restrictius, molt externs, que afecten tot el sintagma o que, fins i tot, podem pensar que afecten el conjunt format per la resta del sintagma o de loració. Es tracta de les adjectives explicatives, que complementen apositivament el sintagma nominal (60a), i les adverbials no circumstancials, que segons la teoria tradicional funcionen com a complement del sintagma verbal (60b) i segons daltres propostes més modernes (cfr. Haegeman (1984) i Viana (1987)), poden ser adjunts del sintagma verbal (61a) o de tota la clàusula (61b) (vegeu també §4.2.3.).15
(60)a.Hem contractat [SN [SN els enginyers industrials amb qui has parlat],que són gent molt qualificada].
b.Els meus amics [sv[svno hi han anat]perquè no tenien diners]].
(61)a.El Lluís [sv[svestà enfadat amb mi] perquè ens vam barallar]].
b.[O [O El Lluís està enfadat amb mi], perquè no em parla]].
La distinció que acabem de fer, segons els nivells de complementació, pot relacionar-se, en línies generals, amb els intents de classificar les subordinades segons el grau dintegració de la inserida en loració matriu. Destaquem-ne dos:
Alonso & Henríquez Ureña (1938: II, cap. 1, § 38) diferencien inordinades (substantives i adjectives) i subordinades (adverbials): les inordinades funcionen com un element de loració o en linterior dun element de loració; en canvi, les subordinades són complement de tota la matriu i, per tant, queden fora daquesta.16
Rojo (1978: § 6.3.) distingeix les clàusules integrades (substantives i adverbials) i les subordinades (adjectives). Les clàusules integrades fan una funció primària dins de loració (subjecte, complement directe, complement indirecte o circumstancial), mentre que les clàusules subordinades mantenen relació de subordinació respecte dalgun element contingut dins de loració (un nom que, al seu torn, fa una funció primària).
La nostra classificació presenta lavantatge de no ser una re-formulació de la distinció categorial entre substantiu, adjectiu i adverbi i, a més, pot encabir-se perfectament en la taxonomia dels complements oracionals sense necessitat destablir diferències segons que corresponguin a sintagmes o a clàusules.
Notes
(1)Proposem diferenciar els conceptes de clàusula i oració en el sentit definit per Rojo (1978) i defensat per molts autors de la gramàtica tagmèmica i de la sistèmica. Considerem que clàusula i oració pertanyen a una mateixa categoria; dit en termes generatius, són la unió dun sintagma nominal i un sintagma verbal a través dinflexió, el nus on sinclouen els morfemes de temps i concordança (O SN INFL SV). Ara bé, la clàusula es troba dins duna oració, és a dir, té posició inclosa, a diferència de loració que té posició absoluta. Aquesta posició inclosa, quan la clàusula és subordinada, ve típicament marcada per la presència dun nexe subordinant, un complementador, raó per la qual les clàusules subordinades sintrodueixen en una gramàtica generativa a partir de la regla O COMP O. Això no vol dir, però que la presència explícita dun subordinador sigui condició necessària per a la bona formació duna subordinada: com se sap, existeixen moltes subordinades asindètiques (cfr.§ 1.2.3.).
Per a una anàlisi més àmplia de la distinció entre clàusula i oració, vegeu Rojo (1978: § 3.2.) i Cuenca (1990a: cap. 6, § 2.1.3.).
(2)Aquesta concepció és present, per exemple, en la distinció entre «oració» subordinada i coordinada que fa Badia (1962: II, 221):
.. .una oración subordinada, separada de la principal, està mutilada y carece de sentido, mientras que las coordinadas conservan su valor independiente.
Amb tot, cal dir que Badia assenyala repetidament que, des del punt de vista semàntic (psicològic, en diu ell), també les coordinades són oracions mutilades quan apareixen isoladament, perquè formen part «duna unitat psíquica total».
(3)El concepte dinserció, i els conceptes derivats dinserida (subordinada) i matriu (principal) provenen de la gramàtica generativa. Ara bé, aquests conceptes poden servir per a vehicular tant les hipòtesis dels generativistes com les de molts estructuralistes, que, amb altres termes, fan referència a la mateixa idea (Álvarez (1987:129), Hernández (1980:287), Rojo (1978), Sandman (1950:29)). Per exemple, Rojo (1978) diu:
En la subordinación, uno de los elementos depende jerárquicamente del otro, hay diferencia de función. (1978:60).
Dejando a un lado por ahora las condicionales, concesivas, causales y, en general, todas aquellas que en ocasiones han sido llamadas adverbiales impropias (las adverbiales no circunstanciales), tenemos, pues, que todas las demás oraciones subordinadas desempeñan una función en el interior de una secuencia que, en los niveles més altos, responde al esquema sintßctico de las simples. (1978:82)
(4)La idea que les oracions compostes per subordinació són idèntiques a les simples és exposada també per gramàtics tradicionals com Gili (1943: § 204 i § 216) o Badia (1962: II, 241). Tot i això, encara hi ha tendència a parlar doració subordinada i principal (p.ex. Badia (1962: II, § 285.2)).