(5)Adoptant els pressupòsits de la Gramàtica Generativa, podem dir que hi ha subordinació quan loració (O) domina una clàusula (O) de manera indirecta (i), a través del constituent que la regeix (el nom en el cas de les adjectives, i el verb o una preposició en el cas de les substantives i les adverbials), i només de manera directa quan la clàusula fa la funció de subjecte (ii). Compareu les representacions següents:
(6)En la Gramàtica Generativa sha tractat dexplicar aquesta diferència entre dos tipus de subordinació suposant que les conjuncions es generen en la posició que ocupen superficialment, és a dir, encapçalant la clàusula inserida (i); en canvi, els subordinadors pronominals, es generen en la posició que han docupar per la funció sintàctica que fan, i es traslladen posteriorment a la posició del subordinador (COMP), ja en lestructura superficial (ii). Compareu les estructures daquestes dues oracions:
(i) Estructura-P=Estructura-S
Ens han comunicat [O, [COMP que] [O havia arribat a laeroport]].
(ii) Estructura- P: Ens han comunicat [O, [COMP Ø] [O,han decidit què]]
Estructura-S: Ens han comunicat [O, [COMP [SNi què]] [O han decidit [SNi Ø ]]].
En el primer cas, estructura profunda i superficial coincideixen, atès que el connector ocupa ja a la base la posició de complementador (COMP). En canvi, en el segon exemple trobem que, en estructura profunda, el pronom interrogatiu es troba en la posició de complement verbal (posició argumental) i en lestructura superficial es trasllada cap a la posició de COMP, tot deixant en la posició argumental que ocupava una categoria buida (una traça), correferencial amb el pronom (per això totes dues categories porten el subíndex i). Daquesta manera sinclou en lanàlisi sintàctica la doble naturalesa (pronominal i nexual) dels subordinadors interrogatius i relatius.
(7)Aquesta classificació presenta un punt conflictiu: el nexe que en clàusules relatives, que alguns consideren com una conjunció i no com un relatiu. Rivero (1982), per exemple, ha defensat aquesta teoria per a la forma que del relatiu castellà; concretament, ha diferenciat el que que va regit per una preposició, que és un autèntic relatiu, del que que no va precedit de preposició, el qual considera una conjunció (cfr. també Hirschbühler & Rivero (1981), Kayne (1974) i Schroten(1987)).
Per contra, van der Auwera (1985) ha analitzat detingudament la qüestió pel que fa al « relatiu» that anglès, i ha conclòs que that és un autèntic relatiu però té un caràcter pronominal feble.
(8) Aquesta és la teoria generativa, segons la qual el complementador és sempre QU]). Per a més dades sobre aquesta hipòtesi, vegeu Bresnan (1972), Chomsky (1977), Chomsky & Lasnik (1977) i Plann (1982)).
(9)Per a més informació sobre aquestes i daltres proves per a distingir coordinació i subordinació, podeu veure Cuenca (1988a: § 3.2.2. i 1990a: § cap. 6, § 3.) i Bonet & Solà (1986:223-331).
(10)Addueixen la prova de reversibilitat, entre altres, Álvarez (1987), Carrillo (1963), Dik(1968:37-38),Hobaek(1987:91-92),J. Martínez Álvarez (1983:366), J. A. Martínez (1984-85:77), Matthews (1981:216-217), Vera Luján(1981:196).
(11)Les comparatives admeten la posició inicial en un cas molt concret: quan el quantificador i el nexe són contigus i aporten informació coneguda.
(i) Més que jugar a futbol, preferiria jugar a tennis.
(12)Cal notar que amb alguns tipus dadverbials no circumstancials es produeix una especialització de certs nexes segons la naturalesa informativa de la clàusula. El cas més evident és el de les causals: atès que, vist que, com que, ja que són introductors dinformació temàtica, mentre que perquè, per tal com, car, puix que i que introdueixen informació remàtica (cfr. § 4.4.2.).
(13)La (a)simetria, com a característica que diferencia les coordinades (simètriques) de les subordinades (asimètriques), ha estat analitzada per Echaide (1974-75), Halliday (1981), Rodríguez Sousa (1979) i Rohrer (1971:124-125).
Consulteu Chomsky (1970) i Jackendoff (1977) per a la formulació de la teoria de la X barrada, i Demonte (1989: cap. 2) i Radford (1981: cap. 3), entre altres, per a una explicació aprofundida del seu funcionament.
(14)Basem aquesta classificació en la jerarquia de complements que sestableix en la teoria de la X barrada generativa, que, a grosso modo, podem resumir de la manera següent: una categoria nuclear pot tenir complements subcategoritzats o no subcategoritzats. Els subcategoritzats són aquells que són exigits pel nucli; així, un sintagma nominal que fa dobjecte directe dun verb és un complement subcategoritzat, perquè el verb té una relació sintàctica i semàntica molt directa amb ell. Els complements no subcategoritzats no són exigits: per exemple, un complement circumstancial completa la significació del verb però no és necessari ni és exigit.
(15)També podríem considerar complements molt externs les adverbials circumstancials en construcció absoluta.
(i) [O [O, Una vegada fets tots els tràmits], [D no hi havia cap impediment al projecte]].
(16)Per a un repàs crític de la distinció entre clàusula inordinada /subordinada, vegeu Rojo (1978: § 6.2.).