LATZAROSA VIDA
DENRIQUE BLAT
UN EMPRESARI REPUBLICÀ
DEL CAMP DE TÚRIA
(1879-1951)
LATZAROSA VIDA
DENRIQUE BLAT
UN EMPRESARI REPUBLICÀ
DEL CAMP DE TÚRIA
(1879-1951)
Joan J. Adrià, Josep M. Jordán, Ramiro Reig
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
2004
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Els autors, 2004
© Daquesta edició: Universitat de València, 2004
Producció editorial: Maite Simon
Fotocomposició i maquetació: Inmaculada Mesa
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Correcció: Joaquim de Rocha
Il·lustració de la coberta: Etiqueta original de productes de La Cervantina
Edició digital
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ: LA IMPORTÀNCIA DE NO DIR-SE ROTHSCHILD
I. EL MOLINER DE LELIANA (1879-1904)
Del molí del Roser al molí de la Lluna
Republicans i cacics, dos móns en contacte
II. LATZAR I LA VOLUNTAT: INICI DE NOUS CAMINS (1905-1915)
Temps de mudança: casament i noves activitats
El republicanisme dEnrique Blat
Dies de dol
III. ASCENS I FALLIDA DE LA FÀBRICA DE CONSERVES (1916-1929)
La creació de La Cervantina
A empentes i rodolons: els primers anys
Lèpoca daurada
Vida social i familiar dun industrial pròsper
La mort tràgica de Francisco Blat i la fallida de lempresa
IV. LAVENTURA AMERICANA (1930-1931)
El germà dultramar
Impressions: el viatge, Caracas
Cara i creu de la fàbrica de licors
Lagre final del somni
V. LA REPÚBLICA EN UN POBLE (1931-1936)
La caiguda de la monarquia (i del cacic)
Dos republicanismes cara a cara
La col·locació a les oficines municipals
Sota el bisturí del metge
Lanticlericalisme dels republicans llirians
El compromís polític dEnrique i de Mario Blat
VI. EL MÓN TRASTORNAT: LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
Un estiu dira desbocada
La vida al front i la vida a la rereguarda
El dia de la derrota
VII. EL VELL VENÇUT (1939-1951)
Vae victis!
La necessitat de subsistir
Llarga nit de pedra: lestigma i la solidaritat
Els darrers anys dEnrique i el retorn de Vicente Blat
BIBLIOGRAFIA
APÈNDIX GRÀFIC
INTRODUCCIÓ: LA IMPORTÀNCIA DE NO DIR-SE ROTHSCHILD
Les biografies de persones corrents, què poden aportar?
Un dia qualsevol, potser tebi i assolellat, un novel·lista, escriptor amb una sòlida obra publicada, recorre pausadament les paradetes de llibres de la Cuesta de Moyano. És un habitué, com diuen que fou lalcalde de Madrid, Tierno Galván. Coneix els llibreters experts, que li reserven peces dinterès i el deixen tafanejar darrere el mostrador. Entre volums per classificar i llardoses revistes dels anys cinquanta (Signal, Paris-Hollywood) aguaita unes gruixudes carpetes darxivador lligades amb un cordell, com les maletes de cartó dels emigrants. Les obri amb sigil, les fulleja amb curiositat i, de sobte, sadona que ha descobert un tresor. Contenen la documentació completa duna causa que, en el seu temps, conegué una certa notorietat i que prompte quedà relegada a loblit. Es tracta del judici seguit, lany 1946, contra un grup de comunistes que assaltaren un local de Falange i hi mataren dues persones. Tal volta en algun trasllat de la comissaria o, potser més tard, en la precipitació dels dies de la transició, quan era necessari esborrar les pistes del passat, els lligalls es vengueren a pes i anaren vagant per magatzems humits, fins a acabar apilats al costat dels duna antiga notaria o els duna tenda dultramarins, sense que ningú sabera que guardaven una història tremenda. Allí podem trobar, però, salvats del naufragi de la memòria, els rostres al·lucinats dels detinguts, els puntosos informes de la policia en què es dóna compte de les pacients perquisicions i dels inacabables interrogatoris, i on es detallen les cites dels conjurats a les estacions de metro, les seues anades i tornades per Madrid, la vestimenta que duien, la bossa dhule que la dona portava fermament agafada (senyal inequívoc que contenia armes). I vora la prosa precisa dels policies, el barroquisme jurídic del tribunal militar, transcrit amb mecanografia maldestra però contundència implacable, tancant sense apel·lació la història amb set condemnes a mort, soterrades qui sap quants anys en un humit magatzem de robaveller, com els cossos dels qui foren ajusticiats i es perderen al cementeri de loblit.
Lescriptor va arrapant dels papers com un arqueòleg que, en lloc dapegar els fragments duna àmfora, reconstrueix la misèria del temps amb els objectes abandonats: una bufanda usada, un paquet espremut de picadura, dues entrades de cine de barri on mantingueren la darrera cita, i hi descobreix la patètica soledat dels resistents i la immensitat del seu desemparament en els precaris mitjans confiscats, una vella impremta amagada per uns taulons en una chabola, un manoll de pamflets que ningú arribaria a llegir, dues pistoles antiquades. Amb aquest material Andrés Trapiello va escriure un llibre escruixidor, La noche de Cuatro Caminos, que té lintens dramatisme duna novel·la, lexactitud duna crònica i la veritat profunda de la història.
Una jornada de treball dun professor universitari. A qui ara seguim no és cap bussejador aficionat sinó un professional de la recerca, que viu immers en el pèlag dels arxius, el conegut historiador Carlo Ginzburg. Cadascun dels seus llibres sobre la cultura popular en ledat moderna recolza en un impressionant aparat crític que fa referència a centenars de documents. Avui lhistoriador ha entropessat amb un lligall aparentment igual a tants altres que ha estudiat. Es tracta del sumari dun judici portat a terme per la Inquisició contra un pobre moliner acusat de bruixeria. Amb autoritat i desimboltura desarmants, tenint en compte la sinistra qualitat dels auditors, el moliner Menocchio exposa la seua concepció del món, una caòtica sintesi de panteisme i creences cristianes. En molts altres documents lhistoriador ha trobat idees semblants, però en aquest cas fa lefecte que prenen vida, que formen part de la massa que treballa el moliner, fa la impressió que es barregen en la seua conversa amb els veïns. El narrador va donant compte de la seua vida i de la idea que sha anat fent del món que lenvolta. No es limita a contestar les preguntes sinó que realitza un original procés de reconstrucció biogràfica que va lligant a la construcció de la seua particular cosmovisió. Basant-se en els papers del moliner, Ginzburg escrigué un dels millors llibres dhistòria cultural, Il formaggio e i vermi, un llibre culte que, no obstant això, es llegia com una novel·la perquè relatava una peripècia vital. Per estrany que semble en el camp acadèmic, el dens treball dinvestigació esdevingué un best-seller per raó de la calorosa presència de loriginal Menocchio.
Un periodista de renom, Timothy Garton Ash. El seu currículum és atapeït de les diverses corresponsalies, els llocs que ha visitat com a enviat especial, les persones il·lustres que ha entrevistat i, retrocedint cap al passat, les universitats on va estudiar i els títols que posseeix. Podria confirmar cada capítol de la seua biografia amb documents acreditatius i amb laval de les persones que lhan conegut. Fins que un bon dia rep la notícia que entre els papers desclassificats de la Stasi, la policia de la República Democràtica Alemanya, es troben informes sobre la seua estada en aquell país. Com que ell recorda bé les persones amb qui tractà, els dissidents que entrevistà i les cròniques que envià al seu periòdic, a primera vista poc li poden dir sobre ell mateix aquells informes que ell no sàpiga ja. Però no és així. Es tracta dinformes de confidents, de la portera del seu immoble, dun professor de germanística, del llibreter a qui demanava consell sobre les novetats aparegudes, persones que ell tractà com a portera, com a professor o com a llibreter i que, de sobte, apareixen sota una altra llum. Una part de la seua biografia ha canviat per complet. Aquells amb qui convisqué ja no són els mateixos. Els actes que realitzà assistir a una conferència sobre Goethe, anar a un concert tenen un significat distint als ulls dels qui lhan estat observant. Fins els gestos més indiferents comprar el diari, dir a la portera que avui no tornarà a dormir, besar una xicota en un cafè, haver-se oblidat de posarse corbata formen part duna identitat nova que aquells qui lespien han anat construint. Sense saber-ho ell, durant tot aquest temps ha estat una altra persona, no Timothy, lantic estudiant dOxford, ni Garton, el brillant periodista de la BBC, sinó Romeo, el sospitós sotmès a vigilància pels serveis de seguretat. Que ell no fóra un veritable espia no repara lesquinç que el coneixement daquests fets ha produït en la seua biografia, perquè allò que sí que ha estat és un ciutadà vigilat. En Lexpedient, subtitulat Una història personal, el periodista reconstrueix aqueix fragment de la seua biografia que representa prou més que una curiosa anècdota de la seua vida. Amb la forma duna novel·la de Kafka (el ciutadà K és acusat dun delicte que desconeix, que no pot esbrinar quin és i pel qual mai no és jutjat) la història desvela la situació de moltes altres persones posades sota sospita per lEstat totalitari.
La història dun minúscul grup de comunistes perduts en la nit del franquisme, el relat dun moliner medieval que explica als inquisidors la seua concepció del món, un fragment del passat dun periodista sota lull vigilant del gran germà: vides descassa, per no dir nul·la, rellevància històrica si es mesura per la influència que tingueren en els grans esdeveniments. Podríem, doncs, preguntar-nos si les seues biografies tenen cabuda en el camp historiogràfic o si manquen dinterès. Fa ja bastants anys que els historiadors de lescola dels Annales i els marxistes arremeteren contra una manera dentendre la història en la qual els grans personatges, homes il·lustres com en Plutarc, herois com en Carlyle, ocupaven tot lescenari, i suplantaven la presència determinant dels fets econòmics i el paper de les forces socials. Els nous corrents historiogràfics menysprearen el gènere biogràfic, però en propiciaren la renovació mitjançant lapropament a un tipus de persones, tretes del common people, que eren vistes com el contrapunt dels grans personatges. Le rétour de Martin Guerre, de Natalie Z. Davis, es podria llegir com una mena danti-Joana dArc. Contrastant amb el personatge que salva França, ens trobem amb la vida dun pobre camperol que torna de la guerra derrotat i ni tan sols és reconegut pels seus veïns, un pobre camperol que, amb el seu destí individual, representa la sort que va escaure a tants altres camperols arrossegats per la violència feudal. Lestudi de Gabraudy sobre una família obrera de Torí, emigrada del sud durant el període feixista, litinerari de la qual se segueix per anar descobrint les estratègies dadaptació o resistència de la gent normal i corrent, és una contraproposta a la història del líder sindical heroic i omniscient. Les investigacions sobre el nazisme, que compten amb una exhaustiva i excel·lent biografia de Hitler, se centren ara en microhistòries (dun poble menut, dun batalló de soldats) amb el propòsit de desvelar el grau de complicitat de la població ordinària.
Lobjecció a aquest tipus de biografies de gent de baix, o del mig, és lopo-sada a lanterior. Mentre els grans personatges ocupen el lloc que correspon a la dinàmica de les forces socials, i sarroguen un protagonisme desproporcionat, els petits manquen de consistència i representativitat. Qui ens assegura que Martin Guerre, lobrer de Torí, els veïns dun determinat poble alemany, el moliner Menocchio, o el periodista britànic espiat per la Stasi reflecteixen problemes generals susceptibles dampliar el nostre coneixement històric? Ningú, només les seues vides mateix. El corrent tumultuós del temps les anà sepultant, les anà abandonant en platges ignotes, però conserven, com les petxines, les estries que solcà el dolor, la concavitat buida on en vida féu niu la dignitat o la covardia, el soroll i la fúria de les tempestes que les transitaren. Com aquelles sabates que pintà Van Gogh, porten adherida la terra que xafaren, la humitat dels llargs hiverns, la tristesa cansada del seu posseïdor. La biografia duna persona ordinària no representa la seua època o la seua classe, a la manera dun ambaixador plenipotenciari que ens ho explica tot, però està habitada pels temors i les esperances dels seus contemporanis. És una història particular per la qual passà la història del seu temps.
Des daquests pressupòsits hem abordat la biografia dEnrique Blat Guerrero, fill duns moliners que, durant les primeres dècades del segle XX, posà en peu una indústria florent en un poble agrícola. Després duns inicis prometedors, lempresa fracassà i hagué de marxar un temps a Amèrica. Fou una persona compromesa amb la política, animador del partit republicà, i hagué de pagar per això un preu molt alt: la mort del seu fill a mans dels vencedors de la guerra. Una biografia que ben bé podria ser contada com una novel·la ja que conté els ingredients necessaris: lambició del protagonista, el triomf, la fugida i laventura en un país estrany, la venjança dels enemics, la lluita per sobreviure durant els anys de la fam. Una novel·la en la qual inevitablement ressonaria el fragor de la història, lestrèpit de les màquines del començament de la industrialització, les tensions polítiques de lèpoca de la Restauració, els somnis dels emigrants, les devastadores conseqüències de la guerra. Nosaltres no hem escrit ni una novel·la ni un gran llibre dhistòria, sinó la biografia duna persona. El lector jutjarà si és alguna cosa més.