Tot i amb això, cal reconèixer lalt grau de fatalitat i dinfortuni en les desgràcies que van patir, entre 1914 i 1915, Enrique Blat i la seua família.
1.Lany 1915 la Primitiva sescindiria en dues bandes, el Corral i el Clarín, fins que es reunificaren novament lany 1919 (Martín, 1994, pp. 34-35).
2.En lArxiu Municipal de Llíria, llibre 1583, fulls 29 i següents, es conserva tota la documentació referida a aquesta demolició, els tràmits de la qual comencen el 1922, però que no es consuma fins al 1926. El procés sallargà tant per la necessitat dhabilitar els baixos de lajuntament per a jutjats i el pòsit del carrer de la Puríssima com a nova presó.
3.Durant la resta de la seua vida Enrique visqué en aquesta casa, encara que per herència li tocà a un germà seu. El carrer, però, canvià de nom: València, Juan Izquierdo, 14 dabril i, altra volta, Juan Izquierdo.
4.La família conserva un document, datat el 6 dabril de 1914, amb la capçalera següent: «Comercio de harinas y granos Enrique Blat Comisiones y representaciones, Calle de la Audiencia 24».
5.Més de trenta anys després, Enrique explicava als fills del seu germà Vicent, Enrique i Carmen, la seua resistència a posar aquests noms també als seus fills: «Esto tiene algo de historia, el nombre de Carmen ha sido siempre mi sueño dorado, este nombre encaja muy bien en la mujer, y me gustaba no solo porque era el de mi madre. ¿Que como siendo asi no lo puse a mis hijas? pues por respeto á mi suegra y mi madre, para no disgustar a ninguna y me sacrifiqué. ¿Porqué no puse mi nombre á mi hijo? porque no quería que hubiese otro igual Enrique Blat, ha, pero biene el segundo y aqui biene la lucha, nace precisamente el día de San Enrique que yo cumplia 32 años, día 15 de Julio: Redacto el escrito para inscribirlo en el registro, y muy natural que le pusiera Enrique, pues le puse otro nombre, y tantas palabras duras me decían mi madre y mi suegra que tube que desistir y ponerle Enrique, yo comprendía que tenían razón, pero me encasqueté» (Enrique Blat a Enrique i Carmen Blat Sanjuán, 2/07/47).
6.Això sesdevingué, almenys, durant els anys deu i vint. Un rebut de l1 de gener de 1914 mostra que la subscripció anual a El Pueblo li costava a Enrique Blat 4 pessetes amb 50 cèntims.
7.Segons consta en els llibres damillarament de lArxiu Municipal de Llíria, Juan Izquierdo tenia a Llíria una propietat rural de 221,1 hectàrees de muntanya, 83,7 de secà i 9 dhorta (Adrià, 1990, p. 71). Daltra banda, José M. Lleó hi era el propietari del Mas del Frare i daltres terres. A lArxiu Municipal de Llíria, llibre 1685, es conserva documentació que demostra que era alcalde de Llíria lany 1900.