MÉS ENLLÀ DE LEMOCIÓ
...que res no et torbi...
Marta Povo i Audenis
MÉS ENLLÀ DE LEMOCIÓ
...que res no et torbi...
Dedico aquesta petita obra a la meva néta Noa Freixa,
encara adolescent i supervivent
però amb una ànima gran, sàvia i lluminosa,
que amb certesa la conduirà pel
camí de la coherència, la pau i la plenitud.
1ª Edició: Març 2019
Títol original: Más allá de la emoción
© 2019-Marta Povo i Audenis
Disseny de la coberta: Veronika Plainer
Maquetació: Veronika Plainer
Revisió de text: Marta Salinas
Reservats tots els drets. El contingut daquesta obra està protegit per la Llei, que estableix penes de presó i/o multa, a més de les corresponents indemnitzacions per danys i perjudicis, pels qui reprodueixin, plagiïn, distribueixin o comuniquin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada a través de qualsevol medi, sense autorització.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra només pot ser realitzada amb lautorització dels seus titulars, llevat dexcepció prevista per la llei. Dirigeixis a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar fragments daquesta obra.
© Editora Tarannà
Tel/Fax 932 800 390
e.mail: info@taranna.es
http://www.taranna.es
Dipòsit legal: B 5319-2019
Introducció
El major aprenentatge sempre és el propi descobriment, i el que vaig descobrir per mi mateixa és lúnica cosa que sempre va valer la pena compartir i contagiar. Tot el que vaig aprendre en la meva llarga i intensa vida relacional es podria expressar en poques paraules: només quan estàs bé amb tu mateix, pots estar bé amb els altres. Cap relació no et donarà la pau que tu abans no construeixis en el teu interior.
Estar en pau amb un mateix és una cosa directament relacionada a una atenta exploració interior, especialment a les emocions que ens mobilitzen. Cada reacció emocional que he tingut, gairebé sempre relacionada amb la convivència o el contacte amb altres éssers, lhe viscut o sofert una i altra vegada fins que lhe pogut interpretar o comprendre, fins que lhe pogut esmicolar i valorar, fins que sha convertit en un element dalquímia i transformació interior, fins que vaig ser capaç de veure cada problema només com un desafiament. Llavors, desapareix lemoció o sentiment. Deixant anar les resistències i amb lintens mosaic de vivències, he constatat que ningú no em faria feliç fins que jo no fos feliç per mi mateixa, amb el que soc i el que tinc, feliç amb la meva ànima genuïna, per descomptat, però també feliç amb el meu ego o personalitat i feliç amb el meu cos, siguin com siguin aquests.
Vaig acabar aquest llibre durant el meu 67è aniversari, gairebé set dècades de pèrdues i trobades, denamoraments i dols, dèxits i fracassos, desperances i frustracions, de dolor i de goig, de dubtes i certeses. Vaig constatar, després de tot, que només es pot ser feliç quan dues persones felices suneixen per compartir la seva felicitat, i no per fer-se felices una a laltra. Pretendre que algú o alguna cosa ens ompli de felicitat no és més que una fantasia narcisista que sovint solament ens porta frustració, i de vegades ens porta a viure un tango emocional gairebé inhumà, tant si es tracta damics, parelles o família.
Buscar la plena felicitat en mi mateixa ha estat sempre el fil dAriadna que mha conduït a ser terapeuta, artista, escriptora i pedagoga. Cada terreny explorat també mha conduït a observar els mecanismes psicoemocionals dels altres, clarament en les milers de teràpies realitzades, però també en el supermercat, al carrer, amb familiars, amics i col·legues. Aquesta petita obra pretén ajudar en el procés dexploració i autoconeixement de cadascun, però també aspira a facilitar la comprensió dels altres, els que tenim al voltant, siguin infants, adolescents o adults.
El procés emocional és constant en la nostra vida i és un reflex de leterna cerca de la plenitud en cadascun. Reprimir les emocions no solament és inútil i ineficaç, sinó que porta conseqüències nefastes per a la salut. Encarar i conèixer els seus profunds mecanismes ens fa més capaços socialment, per descomptat, però també ens fa més autèntics, més precisos i més forts. He constatat que conèixer el que domina el teu subconscient és un signe de fortalesa i no de feblesa. Permetrens ser emocionals i saber reconduir aquesta força com una intel·ligència, una saviesa o un do, i no pas com una fragilitat o alguna cosa a amagar, és un dels camins més assenyats i necessaris per sentir felicitat i plenitud en la nostra existència i per projectar-nos cap al món amb llibertat, autenticitat i transparència.
Marta Povo, octubre de 2018
Si para recobrar lo recordado, debí perder primero lo perdido,
si para conseguir lo conseguido, tuve que soportar lo soportado,
si para estar ahora enamorado, fue menester haber estado herido,
tengo por bien sufrido lo sufrido
y tengo por bien llorado lo llorado,
porque después de todo he comprobado
que no se goza bien de lo gozado sino después de haberlo padecido,
porque después de todo he comprendido
que lo que el árbol tiene de florido
vive de lo que tiene sepultado.
Francisco Luís Bernárdez,
poeta postmodernista argentí
Primera part
Sentir per evolucionar
Emocions i evolució
Naixem i fins que morim alguna cosa es va transformant dins nostre. Som com un gresol dalquímia que permet la transformació duns elements. Mutem constantment a través de lentorn, a través dels ingredients i components del laboratori, sempre mutem a través dun motor que ens impulsa dins, una cosa molt íntima, i també a través del medi que ens envolta i a través dels altres éssers humans.
Aprenem i processem cada cosa nova, o bé transformem cada cosa vella i sabuda en una de diferent, en una que ens fa diferents del que érem abans, simplement perquè ara ho veiem millor, o perquè ho observem duna forma més àmplia. O simplement ens transformem perquè ara hi ha més ingredients en el procés alquímic i la sinergia de la fórmula és ara més rica; per tant, el canvi és més evident. Aquest aprenentatge ens modela, ens perfecciona, ens transforma en més savis o amb una persona de millor qualitat. Aquesta gran transformació de la vida humana és un procés perfectiu; en diem evolució.
El major element alquímic i transformador mai vist de la vida són precisament les emocions. Les emocions semblen ser el catalitzador necessari i imprescindible del gran procés evolutiu. El fenomen de tenir emocions és molt més complex del que aparenta. És completament dinàmic i constant, és provocador i reptador, és inevitable i irreversible.
Resulta molt interessant veure el que la mateixa paraula emoció significa: moviment o impuls. E-moció és alguna cosa que ens mou. És energia en acció. Ve del llatí emotio, que significa allò que ens mou cap a. Cap a on? Aquesta és la gran pregunta. Les emocions ens mouen, ens remouen, ens commouen, ens porten o condueixen cap a aquesta transformació o procés perfectiu comentat abans, ens porten sempre cap a un lloc nou. És gràcies a les emocions que prenem decisions, que creem pensaments i modelem la nostra voluntat. Són elles les alquimistes, les causants de la mutació i del canvi.
La frase emocions intel·ligents ja delata molta cosa. No podem posar les emocions en el calaix del sobrant, i la intel·ligència en el calaix de les coses benvolgudes. Les emocions són les que ens modelen la intel·ligència i lànima i sempre ens condueixen a pensar i actuar duna forma o una altra. Les diferents emocions, i especialment saber processar-les, és el que modela la nostra qualitat de pensaments i és així com es va modelant la nostra essència espiritual o la qualitat de la nostra ànima. Existeix una inseparabilitat essencial entre la nostra capacitat democionar-nos i el nostre raonament, com veurem. Les emocions són capacitats que formen part del nostre talent innat, com la lògica i els pensaments; però a més democions no racionals també tenim els sentiments, així com tenim també els instints del cos, com veurem, encara que tots ells són elements diferents de la nostra alquímia o laboratori interior.
Tots constatem que coexisteixen aquestes dues qualitats humanes, pensament i emoció, i estan unides en una intensa complicitat. Però potser no sabem prou que les emocions, com els pensaments, són habilitats i qualitats que poden ser modelades, entrenades, desenvolupades i educades, com tot en la vida. Tot es pot muscular. Qualsevol comportament nostre es pot educar, entrenar, activar o desactivar. Però res no es pot entrenar a fons si no coneixem la seva naturalesa; amb els músculs i tendons passa el mateix, és millor que els coneguis bé per convertir-los en forts i sans i no provocar-te un mal físic quan entrenes el cos. Doncs amb les emocions és igual: és millor conèixer-les i saber com funcionen. Una emoció la podem viure de forma intel·ligent i ser-nos útil, o podem ser víctima della. El nostre cervell té (de manera inherent) una enorme capacitat plàstica i modelable que hem daprendre a entrenar i madurar. La neuroplasticitat és un fet ben comprovat, però poc entrenat.
Com va comentar lany 2009 Rafael Bizquerra Alzina en la seva magnífica obra Psicopedagogia de les emocions: Les emocions tenen una funció motivadora, adaptativa, informativa, social, personal, en els processos mentals, en la presa de decisions i en el benestar. Totes aquestes funcions posen en relleu la seva importància en les nostres vides. Així que, ja que elles tenen una funció determinada podem aprendre a tenir emocions, aprendre a percebre totes les emocions que ens commouen, aprendre a controlar o dirigir les nostres emocions, és a dir, podem emprar la nostra neuroplasticitat natural.
Tenim la capacitat daprendre a facilitar pensaments, idees i actes mitjançant les emocions percebudes. Podem aprendre a comprendre les emocions dels altres, és a dir, mitjançant les nostres emocions també aprenem a empatitzar. Són dos aspectes que sempre van de la mà: pensar i sentir. Establir una separació entre pensament i sentiment (una cosa que hem fet excessivament almenys durant dos segles) no afavoreix gens ladaptació al medi i lequilibri psicològic, sinó tot el contrari; fins i tot molt sovint aquesta separació comporta conseqüències molt patològiques (psicològicament i internament, però també té conseqüències socials).
Sense sentiments i emocions, totes les decisions que prenem, encara que puguin semblar molt lògiques, podrien ser les que menys convenen al nostre ésser, entès aquest com un ens viu conscient, un ésser en constant evolució i expansió. Tal vegada a la humanitat li ha arribat ja el moment de sortir de la ignorància emocional per convertir-la en saviesa o destresa emocional.
Sentiments o emocions
Abans de continuar explorant el terreny de larquitectura psicològica i la maduresa emocional, és necessari establir la gran diferència existent entre emoció i sentiment. Una emoció és passatgera, alguna cosa que ens mou i sactiva dins, que percebem de forma temporal, una reacció, un estat dànim que dura poc temps. No obstant això, un sentiment és una mica més arrelat, és com una emoció que tinunda i perdura, que sinstal·la i sassenta, fins a formar part de tu.
Els sentiments, ja siguin dodi o damor (per simplificar), són alguna cosa que sents habitualment, que conviu en tu fa temps, que ja forma part de la teva persona. Les emocions tal vegada siguin les precursores dels sentiments, i són elles les provocadores daquest amor-odi que ens suscita inevitablement cada cosa, persona o fet. Són les sensacions emocionals les que tobliguen a decidir si allò ho aculls o ho rebutges, si ho perpetues o ho ignores, si ho necessites per al teu camí o ho rebutges. Les emocions espontànies són les precursores dels sentiments interns més estables o perdurables.
Encara que les emocions siguin passatgeres, no són menys importants que els sentiments. Convivim amb les dues coses, i totes dues són legítimes, intrínseques i necessàries. Possiblement, els sentiments no existirien sense les emocions que ens commouen. Fixem-nos en la típica frase: quan vaig veure allò, em vaig emocionar, em vaig estarrufar, em van saltar les llàgrimes. És a dir, et va mobilitzar, va tocar una fibra en tu, fins i tot va activar la segregació de certes hormones o fluids. Les emocions sempre ens mouen i provoquen canvis immediats. Però quan allò que tant et va emocionar ha tocat una fibra sensible del teu ser, llavors és com si ho volguessis perpetuar, ho desitges repetir, ho aculls dins teu; si tagrada aquesta emoció, li obres la porta i permets que visqui i pervisqui en tu: llavors és quan es va transformant en un sentiment; en aquest cas, és un sentiment damor.
No obstant, també tenim emocions desagradables. I moltes. Posem per cas una emoció de por. Quan el que et fa por, el que et provoca inseguretat o terror, amb les seves consegüents reaccions i derivacions (de paralització, tremolor, estancament, fredor, allunyament, estrès), doncs aquella emoció inesperada de por, la por que et fa algú o alguna cosa, amb el temps es va convertint en un sentiment de desconfiança, en un estancament de la teva energia, en un embassament dels teus líquids orgànics. amb aquesta por permanent, ens convertim en una persona desconfiada, fràgil, covarda i temorosa davant qualsevol repte o circumstància nova de la vida, siguem nens, adolescents o adults.
La por o la desconfiança com a sentiment és molt diferent dun temor momentani o una emoció que ens posa en alerta per ser més prudent i poder prevenir una cosa traumàtica. Tornarem després a la part interessant i positiva de la por, que és la prudència i la confiança. De moment, només es tractava de distingir una emoció temporal dun sentiment permanent, és a dir, del que ens provoca una emoció, i de com aquesta emoció es pot arribar a cristal·litzar i convertir-se en un sentiment més estable.
El més interessant de les emocions, tant si les veiem com a precursores dels sentiments com si les analitzem per si soles, és que són modulables, plàstiques. Tota la nostra capacitat emotiva és totalment educable i emmotllable, és transformable en una cosa interessant i evolutiva, en una cosa constructiva i productiva. Les emocions són experiències i facultats plàstiques del nostre ésser, com també és emmotllable la intel·ligència. Un nou concepte procedent de la neurociència actual és la plasticitat que té el nostre cervell per adaptar cada input que li arriba, cada experiència, cada dada, cada emoció, cada informació; aquesta gran neuroplasticitat li permet modelar o canviar una tendència o una inèrcia, ens permet adaptar-nos a un entorn, ens condueix a canviar i transformar-nos en un ésser de més qualitat.
Ja fa més de cent cinquanta anys, un psicòleg va vaticinar la neuroplasticitat cerebral, tot i que la seva idea va ser ignorada pels seus homònims. Va ser el 1890 quan William James va escriure en el seu llibre Principis de psicologia: la matèria orgànica, especialment el teixit nerviós, sembla dotat dun extraordinari grau de plasticitat. No va ser fins a passada gairebé una centúria que això es va demostrar científicament. Tanmateix, tots podem experimentar aquest fenomen, tant amb les nostres emocions com amb els nostres pensaments. De lús i entrenament de la nostra neuroplasticitat depèn la saviesa emocional i la plenitud psico-anímica.