En anar modelant la nostra personalitat, al mateix temps que anem modificant el nostre ego o personatge, anem adquirint més qualitats o potencialitats, tal vegada més bondat, lucidesa, amorositat; i tot això és exactament el que després perviu i sinstal·la en la nostra essència. És a dir, en educar la nostra personalitat, de forma natural eduquem i transformem a la nostra ànima o essència espiritual, lamplifiquem, lexpandim, li donem més valors, més qualitat. Educar, modelar i transformar lego, és lúnic mitjà pel qual amplifiquem els valors i la qualitat de la nostra ànima. Lego i el cos són vehicles, són realitats passatgeres per poder modelar lànima i expandir la seva llum.
Tan mateix, per a reeducar la nostra personalitat en aspectes més positius o menys malaltissos, és molt necessari reconèixer i atendre a cadascuna de les emocions que ens provoquen aquest canvi. Conèixer-se a si mateix va ser un dels principis de base de lantiga psicologia. No podem ignorar o reprimir les nostres emocions; són completament necessàries i molt útils, tan útil com ho és el raciocini. Recordem que e-moció significa moviment, canvis, passos, no estancar-se, avançar. Canvi és renovació i transformació. Res canvia sense moviment o desplaçament.
La personalitat, així com el cos, són tan necessaris per al desenvolupament de lhome com la seva essència o ànima. Som un pack de tres components, que sempre van plegats, cos, ego i ànima. Però igual que la matèria té les seves lleis (les del cos i la seva fisiologia) també la personalitat, les relacions i la psicologia també té les seves pròpies lleis i mecanismes específics.
Podríem establir un ordre jeràrquic de les tres realitats existencials; a nivell dimportància o subtilesa, en primer lloc estaria lessència, el nostre esperit únic, ànima o divinitat peculiar. En segon lloc estaria el nostre tipus de personalitat, les nostres qualitats-defectes en trànsit de transformació constant. En tercer lloc estaria el cos i el seu motlle energètic (cos etèric o bio-elèctric) amb els seus instints vitals, que és la realitat de la nostra matèria densa. És a dir, tenim un organisme visible, en el qual sallotja el nostre ego, i posseïm aquesta ànima que també habita en el nostre cos.
La confusió daquesta jerarquia (confondre el lloc director de lànima, i donar lloc i poder als desitjos de la personalitat o als dictats del cos) procedeix de confondre una cosa clau: a qui li donem la prioritat, a lego o a lànima? La confusió també procedeix de la falta dautoconeixement i dobservació. Recordem que aquesta falta de coneixement de nosaltres mateixos ha augmentat molt fa pocs segles, exactament des que a partir del segle xix li vam donar més importància a la raó i a la matèria que als sentiments i les emocions.
Cadascuna de les tres realitats de la nostra persona té les seves funcions específiques; de la mateixa manera que necessitem saber una mica del nostre cos i el funcionament dels seus òrgans per tenir una bona salut, també necessitem conèixer la qualitat de les nostres emocions, el mecanisme dels sentiments que sinstal·len a partir delles, i necessitem, així mateix, observar els nostres pensaments, raonaments, idees i intencions. A més, així podrem veure també com manegem tot això en les nostres relacions amb altres éssers sensibles, que a la vegada, com a individus també tenen aquestes tres realitats en constant funcionament.
Experiència personal després de la lectura de la primera part:
1/ Partint de la lectura atenta de la primera part, comparteix les idees o frases que hagis subratllat o assenyalat, i expressa (si pot ser, en grup) per què allò és rellevant per a tu.
2/ De les teves emocions viscudes fins ara, tant si són agradables com desagradables, trian només dues, i intenta veure quin ensenyament nhas, com les has processat i què han comportat en la teva vida futura, la que vius ara. En els capítols següents podràs recordar més emocions diferents i podràs ampliar aquest exercici, però de moment enfocat només en dues que hagin estat rellevants i comença a elaborar una forma dexterioritzar-ho i ordenar-ho, verbalment o per escrit, encara que saconsella de les dues maneres.
3/ Per als professionals: adapta el contingut daquesta primera part al tipus dalumnes, pacients o persones amb les quals et relaciones habitualment, segons les seves edats i característiques.