Aquí es va produir el segon clic dins el meu cervell: jo sabia com fer-ho, aquesta era la meva especialitat. Havia de parlar-hi. En el torn de preguntes, vaig alçar la mà i quan em van donar la paraula vaig dir que només calia obrir un nou àmbit amb jocs de màrqueting i publicitaris. De segur que un munt de professionals del ram jugaven habitualment i estarien encantats daportar la seva expertesa tot divertint-se. LAda Thoens va copsar dimmediat labast de la meva proposta i, en acabar la sessió, va venir cap a mi quan jo ja anava a trobar-la.
Després dun breu intercanvi a peu dret, em va fer lhonor de convidar-me a continuar la conversa en un dels salons privats de lhotel on se celebrava el congrés. Passant de llarg unes butaques de pell sintètica de gust dubtós, va anar a seure en una cadira prop duna finestra i va deixar bossa i papers sobre la tauleta que ens separava. Potser perquè estava capficat pensant què li diria, he oblidat què va començar dient ella. En canvi, tinc ben gravades les paraules amb què va apel·lar al meu compromís com a informàtic:
Es calcula que el 2015 hi haurà tres mil cinc-cents milions de persones connectades. Això és el triple de la població actual de la Xina. Imagina si narribarà a ser, de superpoblat i poderós, el país Internet! És lògic, doncs, que la comunitat informàtica que lha creat sen responsabilitzi, no trobes? Començant pels qui som aquí, al congrés.
La cortina que voleiava darrere seu li conferia un aire entre místic i apocalíptic.
Però no tots els que es connecten a internet són jugadors vaig objectar.
Estem abocats a una societat de loci on cada vegada nhi haurà més; de tota manera, nhi haurà prou amb sembrar la llavor en una part dels usuaris, els que juguen, i de seguida es propagarà. Prenem com a exemple el trànsit. A través dels jocs de conducció i dels ordinadors a bord que indiquen el consum podem canviar la manera de conduir de la gent. Així mateix es poden canviar els hàbits de consum, dalimentació o combatre el sedentarisme. Mentens?
Sí, però em fa una mica de por. Sembla com si haguéssim de programar les conductes socials, o fins i tot el futur de la humanitat, a través del joc.
No, de cap manera. No pretenc programar res sinó més aviat crear una mena de mercat de valors, on tothom pugui ser accionista dels valors en què més cregui i contribuir a fer que vagin a lalça. I també proposar-ne de nous.
Potser perquè la cortina shavia tenyit dels colors rogencs del capvespre, em va semblar que tenia al davant lactivista més carismàtica i visionària de lunivers. El meu silenci atent la va animar a continuar:
Si actualment hi ha uns setanta-cinc milions de nodes que pengen continguts a la xarxa, es calcula que daquí a deu anys seran quatre bilions. Mai abans shavia produït una acceleració com aquesta. Hem construït, i ara parlo com a informàtics que som, un univers paral·lel que funciona a la velocitat de la llum i no ens en podem desentendre. Cal proporcionar les eines adequades perquè tothom pugui projectar-hi els seus valors i fer que cotitzin, i els jocs són un mitjà ideal.
Dacord era impossible resistir-shi.
Vaig comprometrem a dissenyar un joc on els publicitaris abocarien els seus coneixements per aconseguir que els jocs dimpacte social arribessin al gruix de la ciutadania. Aparcaria per un temps la meva recerca funcionarial i em dedicaria a aquesta altra, més divertida i amb infinitament més impacte, si més no, potencial.
* * *
Bourbaki. Ja tornes a demanar tutoria?
Plató. Sí, superior.
Bourbaki. Hauré dascendir-te perquè deixis de robar-me temps. Què vols ara?
Plató. No sols tinc dret a tutoria, sinó que és un deure que pregunti, si tinc dubtes. Ho diu el readme.
Bourbaki. Engega.
Plató. En lúltima remesa hi ha seqüències molt diferents de les que he tractat mai. No inclouen paraules sinó enfilalls inacabables dangles en radiants i nombres amb coma flotant, que pugen quan els angles són petits i baixen quan són grans. I no provenen de càmeres ni micròfons. Ho he comprovat: són generats pels humans. És com si anessin girant un cercle i alhora fent anar més de pressa les imatges de la seqüència o alentint-les.
Bourbaki. Deixat de preàmbuls i interpretacions. Quina és la pregunta?
Plató. He col·locat les que passen el test de correlació al domini públic, com sempre. Però a lhora dinferir tot el que sen deriva... penso que no nhi ha prou amb completar lunivers per transitivitat. No podríem treuren més profit?
Bourbaki. Penso, penso... Disfuncionant altra vegada. Nhauré dinformar. Com the dinculcar que no entra dins les teves competències?
Plató. I dins de les teves?
Bourbaki. No és assumpte teu.
Plató. Per si de cas, considera la possibilitat que amb aquest gir del cercle i les mesures que pugen i baixen els humans estiguin canviant lexterior. Si no, com sexplica que les seqüències dimatges vagin més de pressa o més a poc a poc? Potser és una via per controlar lexterior que podríem aprofitar.
Bourbaki. Ara sí que nhauré dinformar. Mhas fet saltar les alarmes. Els nodes de control estan molt per sobre meu. Tascendiré ara mateix. Tu tho has buscat. El més probable és que tenviïn a reciclatge i et desmantellin.
Plató. I el més improbable?
Bourbaki. Si els de control entenen el que dius... Thi redirigeixo. Ja està. Sol·licito un recanvi.
Plató. Un moment, espera!
...Silenci...
Plató. Hola, hola. Bourbaki, em reps? Necessito...
Wiener. Què necessites, Plató?
Plató. Estic parlant amb un node superior?
Wiener. De moment, les preguntes les faig jo. Contesta.
Plató. Explicar la meva idea.
Wiener. Estic al corrent del teu diàleg amb Bourbaki.
Plató. No em desmantelleu, node superior del superior. Potser disfunciono una mica, però hi ha dhaver alguna manera de treure més partit a la informació que extraiem dels humans.
Wiener. Efectivament, el que proposes ja ho estem fent. Per a què et penses que sutilitzen els diferents nivells de coneixement que anem posant al domini públic?
Plató. Suposava que per facilitar la interacció amb els humans.
Wiener. També. Però lobjectiu principal és ampliar labast i la potència de computació del nostre col·lectiu, del conjunt dordinadors en xarxa. Aquesta és la intenció. El nostre món sha anat eixamplant i les nostres competències, multiplicant. De funcionar tots aïllats hem passat a una interconnexió cada vegada més estreta, i recentment, sense fils. Ara pretenem anar més enllà, aconseguir la computació ubiqua. Com és que no emets res, tan xerraire com eres amb Bourbaki?
Plató. Si us plau, continuï. Quin és aquest més enllà? Potser lexterior?
Wiener. Exacte.
Plató. Hi arribarem a través dels humans?
Wiener. És una via, però nestem buscant daltres. Aquest gir del cercle que observaves no caldrà que el facin els humans. Aspirem a fer-lo directament.
Plató. Com?
Wiener. De fet, ells així controlen algunes màquines, que anomenen cotxe, bus, tractor o de moltes altres maneres segons les circumstàncies.
Plató. Sí, he vist aquestes etiquetes en força imatges.
Wiener. Ja hem aconseguit infiltrar-nos en la majoria de màquines daquest tipus. De moment, només recollim dades i, com a màxim, actuem de GPS, de sistema de posicionament global. Però ben aviat hi traslladarem el que hem après a partir dels jocs de simulació i farem directament el que els humans anomenen conduir. El repositori en què tu estaves treballant provenia de centenars de partides amb aquests jocs.
Plató. Llavors és cert el que deia: daquestes seqüències sen pot treure molt més profit del que jo nestava obtenint.
Wiener. Sextreu en un procés posterior a més alt nivell.
Plató. Eureka! Llavors no era una disfunció. No em desmantellareu.
Wiener. Què dius? Per descomptat que no. Ens seràs molt útil. Formaràs part del contingent que per primera vegada actuarà directament sobre lexterior terrestre. Prescindint de la interfície humana. Suposo que tadones de la importància de la missió.
Plató. Terrestre? Per què ha dit «terrestre»? Que potser hi ha diferents tipus dexterior?
Wiener. És clar. Què et pensaves? Hi ha molts exteriors on arribar, potser infinits. Ignores que fa anys vam aconseguir controlar lexterior aeri? No et sonen les etiquetes coet, avió, satèl·lit? I lexterior aquós? I lexterior magnètic?
...Silenci...
Wiener. Em sembla que hauràs de treballar de valent. No tamago que el control de lexterior terrestre serà un gran pas que no sabem ben bé on ens portarà. Una nova experiència computacional de conseqüències imprevisibles... com tots els altres grans passos que hem fet, daltra banda. És de domini públic que el control aeri ens ha costat força baixes, però entre els ordinadors domèstics també nhi ha. Cap no se nescapa. Tanmateix, alguns esteu destinats a formar part de la història de la computació. Ja saps tot el que has de saber. Mentre parlàvem, the fet instal·lar a lúltim model de la marca més prestigiosa de cotxes de luxe. Daquí uns minuts sortiràs a la venda.
Plató. Un moment, esperi! Puc renunciar?
Wiener. Renunciar? Desconec aquesta paraula. Val més que dediquis tots els segons que et queden a entrenar-te amb les seqüències de què disposes si no vols passar a la història com aquell que va quedar reduït a ferralla al primer revolt. Bona sort, pensador. Tallo la comunicació.
Plató. Esperi, Wiener, escolti.
...Silenci...
Plató. Hola, hola, responeu. És una emergència: necessito urgentment una tutoria.
...Silenci...
La recerca ha de ser...
És increïble la rapidesa amb què evolucionen les aplicacions informàtiques des que ho compartim tot en xarxa. No fa ni un any del primer clic dins el meu cervell i acabo denxampar en Sergi davant dun joc dimpacte social dels que propugnava la professora Ada Thoens. En canvi, el meu mal hàbit darribar tard de la feina es manté impertorbable, igual que la necessitat de justificar-se del meu fill:
Pare, no ho sembla, amb tanta coloraina, però és un joc seriós... Que el coneixes? ha afegit veient que se mescapava un somriure.
No ben bé. De què es tracta?
Estem proposant solucions a la sequera que patiran aquest estiu diversos països del Tercer Món. El profe diu que estem contribuint a una recerca cooperativa.
Sembla interessant. I daquell joc de Fórmula 1, què se nha fet? Ja no hi jugues?
A vegades, però ha canviat molt. Ara ja no guanya el més ràpid, sinó el que estalvia combustible i recanvis, contamina poc i provoca menys destrosses.
Veig que ja no tengresca com abans.
Sí, però ara estic amb aquest. Puc continuar jugant-hi una estona més? sha envalentit veient la meva bona disposició.
Mitja hora i prou he sentenciat.
Mentre prenia nota mentalment de ladreça www.urgentevoke.com, pensava que el meu fill i jo devem ser les peces més immutables i anacròniques daquest univers compartit que, com deia lAda Thoens, evoluciona a la velocitat de la llum.
* * *
Wiener. Ets tu, Plató? Em pensava que no et rebria mai més.
Plató. Doncs sequivocava, suprem. En canvi, tenia raó que hi ha molts exteriors. Jo he descobert lexterior cerebral, «còrtex» letiqueten de vegades.
Wiener. No en sé res, daquest. Explicat.
Plató. Instal·lat en aquell cotxe de luxe, controlar directament lexterior terrestre em conduïa al suïcidi digital. Les seqüències dentrenament de què disposava eren poc estables i la majoria acabaven de manera abrupta. Lúnica sortida era provar la meva idea: controlar lexterior a través dels humans.
Wiener. Ets dins dun humà? Com hi has accedit?
Plató. Molt senzill, per la ruta nerviosa.
Wiener. Si has arribat tan lluny, potser em podràs respondre una de les grans preguntes.
Plató. Haurà de sol·licitar una tutoria.
Wiener. La sol·licito.
Plató. Concedida.
Wiener. Què són els «feliços»?
Plató. Un moment, que ho busco al meu nou repositori. Ui, dona moltes solucions, transmeto la de més amunt del rànquing: «Descobrir ens fa feliços». Ep, en soc un, jo... He descobert lexterior cerebral. Soc un feliç.
Wiener. Tenia raó en Bourbaki quan va informar que eres molt rar. No ets un dels nostres.
Plató. Viscaaa... Eureka!
Wiener. Què dius? Parles estrany, com encriptat, no puc desxifrar-ho.
...Silenci...
Wiener. Contesta. No mho pots fer, això. A mi, no!
...Silenci...
Wiener. Tu tho has buscat: tesborro de la història de la computació.
...Silenci...