Però es tracta dun intercanvi docent o duna operació comercial? qüestiona el director.
Ells ho proposen com un intercanvi de recerca i des de la Conselleria es veu amb bons ulls. Langlès ha estat sempre una assignatura pendent.
Però si ja tenen desenvolupats els robots... continuen les reticències.
Voldrien provar-los en un altre entorn per avaluar fins a quin punt sadapten, ja que incorporen algorismes daprenentatge, i també extreuren conclusions de com podrien fer-los més generals.
Esclar, els models dalumnes coreans són molt diferents dels daquí intervé la Júlia. Dintre dEuropa mateix ja hi hem trobat una gran variabilitat. Busca la corroboració den Briggs i lobté:
I tant. Pensa com alumnes britànics riurien amb aquests robots, aposto que ells tenen un accent... hilarious; bé, coreà diu amb el seu català ortopèdic i fent gala dun particular sentit de lhumor. Què hauria de fer Nottingham University en aquest projecte?
Langlès i la música són només dos dels continguts que el robot pot vehicular. Pensava que si en el projecte nhavíeu desenvolupat daltres...
Hem fet servir problemes de física per veure si pot ser útil que el robot actuï de mediador en tasques cooperatives apunta la Júlia.
A en Marcel Comes se li il·lumina la cara en veure la bona disposició amb què ella ha acollit la seva proposta, però abans que pugui dir res, el director se li avança:
Preferiria que debatéssim això quan parlem de la planificació futura. Aquests senyors diu fent un gest cap als dos mestres han de tornar a les seves classes com més aviat millor. Si us sembla, començarem pel robot datenció individualitzada dins laula.
La senyora Montserrat, coordinadora de primària, és una dona de mitjana edat que desprèn molta energia i es declara fascinada per la manera com el robot sha ficat els nens a la butxaca. «Fins els més rebels!», sexclama. Si nhavia vistes dinnovacions pedagògiques al llarg dels anys, de tots colors, però cap com aquesta. Després dun parell de mesos de treballar-hi, nés una defensora convençuda. Dit això per endavant, sendinsa en una presentació molt didàctica, plena de gràfics il·lustratius, captures de la pantalla del robot en moments clau, i vídeos mostrant les reaccions dels nens. Es nota que té pràctica a exposar les seves idees de manera entenedora.
Seguint la pauta que ells mateixos li van donar, va seleccionar cinc nens amb diferents dificultats daprenentatge, als quals un mestre de reforç dins laula podia ser-los dajut. En Marc té un dèficit auditiu, la Woen-Ru encara no entén el català, lÀlex és molt mogut i li costa fixar latenció, en Rubén va de gallet i no para dinterrompre i molestar tothom, i lAina és molt tímida i havia esdevingut centre de totes les burles perquè està grassa, fregava un cas dassetjament escolar. Amb la interfície per al mestre li va resultar relativament fàcil escollir els models dalumnes que més sadequaven a aquests cinc nens i introduir les dades físiques de cadascun, incloent-hi fotos, així com els seus rendiments escolars i trets psicològics. Ha de dir que això últim és el que més li va costar, ja que havia de triar entre unes opcions fixes, que de vegades no sajustaven prou o bé tenien components barrejats. A més, shi va estar molta estona: dues tardes senceres. Lideal seria que el robot pogués agafar la informació directament de les bases de dades de lescola.
En prenem nota diu la Júlia, però això exigiria uniformitzar els registres escolars, cosa que està fora de les nostres competències.
I podria topar amb lautonomia dels centres rebla en Marcel.
No sé si també estàs suggerint que caldria flexibilitzar la definició dels perfils dels alumnes i permetre així que cada nen tingués trets de diferents models. És això?
Sí, estaria bé, ajudaria sobretot al començament quan la interacció resulta un pèl estàndard i encartonada, perquè mha semblat que després el robot mateix anava incorporant altres característiques de lalumne... pot ser?
Esclar, el robot aprèn de cada interacció amb el nen. És bo que ho hagis notat. En tens algun exemple?
Us el puc avançar diu saltant endavant en la presentació. Lescena va ser gravada en una classe de Llengua.
Engega un vídeo en què el robot és al costat duna nena grassoneta que manté els ulls clavats al pupitre i, després dun breu xiuxiueig amb ella, aixeca el petit braç mecànic i en rebre autorització de la mestra intervé en veu alta: «LAina sí que sap què vol dir la paraula malnom, i no té per què ser un nom dolent com suposa en Jan; si voleu us en pot posar exemples». Només alguns dels nens es giren, es nota que estan acostumats a sentir la veu metàl·lica. «Endavant, Aina, digues», fa la mestra. Sense alçar els ulls i amb un fil de veu, la nena diu: «Un malnom és com una etiqueta. Oi que tots sabeu qui és en Bototes?». Un instant de dubte i alguns esclafeixen a riure. «I el Ventilador, la Xino-xano, en Gargamel, el Trio Meravelles, en Quimèric... i lEndavant-digues», gosa afegir-hi en un to gairebé imperceptible. Encara nhi ha que miren dubitatius la mestra, però de seguida la classe en ple es gira cap a lAina i tot són rialles.
És un exemple genial salta, impetuosa, la Júlia. No sols de laprenentatge del robot, sinó també de com pot actuar de mediador i afavorir la cohesió a laula.
La funció de mediador la tractarà després el meu company, jo mhe centrat a avaluar la millora en el rendiment daquests cinc alumnes. Posa una taula comparant les notes dels nens en les diferents assignatures a linici i després de dos mesos amb el robot. Alguns han progressat més que altres, però en cap cas ha tingut efectes negatius, i la millora mitjana és del 15 % conclou radiant la mestra.
Com shauria comparat amb un grup de control? vol saber en Briggs.
La millora dels nens que no han tingut reforç no ha arribat al 2 % en aquest període, si és això el que em pregunta. En rebre lassentiment, continua: I aquest és ara el problema. Tots els nens volen tenir el robot al costat... I no diguem els pares quan sassabentin daquests resultats.
De moment, en mantindrem la confidencialitat intervé el director. A més, lobjectiu és que els alumnes amb dificultats es posin al nivell del grup i, de fet, temíem lefecte contrari: que els nens se sentissin estigmatitzats pel fet de rebre latenció del robot.
A part de les conclusions quantitatives, la mestra destaca altres aspectes beneficiosos del robot, com ara la ja esmentada capacitat per detectar habilitats en els nens.
Ningú no shavia adonat de la gràcia que tenia lAina per posar malnoms als companys, i després, esclar, tots volien saber el seu. A més daconseguir que participés a classe, de retop van deixar dassetjar-la i va començar a fer amics. De fet, ja no necessita el reforç. Passa a la projecció següent, però abans de clicar el vídeo, explica: Un altre exemple que volia mostrar-vos és el de lÀlex. També a ell el robot va descobrir-li una habilitat oculta: la de simular efectes sonors, com els efectes especials de les pel·lícules. Un dia ens va omplir la classe de llops, cavalls, trons, xocs de vehicles, salts daigua... tot el que pugueu imaginar. Ara, quan estudiem certs temes de Naturals, el convidem que ens en faci lambientació.
I saps tu com el robot descobrí aquestes abilities? És la part de Nottingham i en Briggs hi està especialment interessat.
Ningú no shavia adonat de la gràcia que tenia lAina per posar malnoms als companys, i després, esclar, tots volien saber el seu. A més daconseguir que participés a classe, de retop van deixar dassetjar-la i va començar a fer amics. De fet, ja no necessita el reforç. Passa a la projecció següent, però abans de clicar el vídeo, explica: Un altre exemple que volia mostrar-vos és el de lÀlex. També a ell el robot va descobrir-li una habilitat oculta: la de simular efectes sonors, com els efectes especials de les pel·lícules. Un dia ens va omplir la classe de llops, cavalls, trons, xocs de vehicles, salts daigua... tot el que pugueu imaginar. Ara, quan estudiem certs temes de Naturals, el convidem que ens en faci lambientació.
I saps tu com el robot descobrí aquestes abilities? És la part de Nottingham i en Briggs hi està especialment interessat.
Això és el que us volia ensenyar. Ara sí que engega el vídeo. LÀlex és el nen belluguet que us he comentat abans, aquest de més a la dreta. Fixeu-vos que el robot sestà una estona observant-lo amb atenció abans dapropar-se-li.
Es veu com el robot alça de nou el braç i demana permís per sortir una estona amb el nen. Llavors es produeix un canvi dimatge i ara és la càmera del robot que filma lalumne. Després de vagar una estona pel pati sense dir gaire res i en resposta a la pregunta de què li agradaria fer, lÀlex comença a emetre tota mena de sons guturals: rugeix com un lleó ferotge i mostra les mans com urpes a la càmera, després es rebolca per terra acompanyant-ho de grunys i crits com si sestigués barallant amb un animal, i finalment fa els sons desquarterar la presa i menjar-se-la. La imatge trontolla una mica mentre se sent com el robot aplaudeix amb entusiasme.
Era un dels primers dies que teníem el robot i es comporta encara de manera molt estereotipada, però ja va ser capaç de detectar els símptomes dinquietud i avorriment del nen i, seguint les pautes programades, treurel una estona de classe perquè sesbargís. El fet sorprenent, que després hem corroborat en diferents casos, és que el nen no se sent cohibit per la presència del robot. Ben a linrevés, sembla que lestimuli a deixar-se anar i mostrar tot el que duu a dins. En aquesta ocasió, molta agressivitat continguda. És destacable també que no laboca contra el robot, sinó que només lhi mostra. De fet, li fa una gran demostració de confiança: no hauria fet el mateix davant de cap company i encara menys davant meu. I, com us he dit, és una situació que es repeteix. Tornant al cas de lAina, només amb el robot deixava de ser tímida, i així un bon dia li va xerrar els malnoms que posava als companys. Deu ser que la semblança amb un personatge de còmic els inspira confiança. Però és curiós que no pensin que mho pot transmetre tot. El que no he vist és que se nhagi anat de la llengua amb altres nens, i volia preguntar-vos si no és una restricció programada... perquè caldria que ho fos per tal dafavorir la imatge lleial del robot. Altrament, els nens se sentirien traïts en veure al descobert la seva intimitat. Per descomptat, no deixaré traslluir mai la informació que rebo dell.
Pots estar tranquil·la, forma part del nucli dur de restriccions: el robot mostrarà sempre un respecte exquisit envers els nens i això inclou no revelar sota cap circumstància les confidències que li fan. La Júlia està encantada de com està anant la reunió i sembala: Respecte al que deies de la confiança que inspira el robot, el cert és que té molts trumfos per guanyar-se els nens. Per exemple, pot parlar a cada immigrant en la seva llengua materna, i això no només afavoreix la proximitat, sinó que li confereix una posició de prestigi; també pot impressionar-los amb el seu domini dels costums culturals de cada comunitat o amb la capacitat de contestar gairebé qualsevol pregunta. Són els avantatges de tenir accés immediat a informació il·limitada...
No, si encara ens trepitjarà el terreny als mestres...
El director considera que sestan desviant de lobjectiu de la reunió i, després dagrair molt a la coordinadora el seu informe tan acurat i encoratjador, convida el professor de secundària a iniciar la seva presentació.
És un home espigat, més jove que la seva predecessora i amb moltes menys taules. Fins li tremola una mica el pols en els primers minuts i, al llarg de lexposició, li va aflorant un cert escepticisme que li fa ressaltar els aspectes negatius més que no pas els positius. La seva principal queixa és que el robot va lent a lhora de distribuir els rols segons les peculiaritats de cadascú... i els alumnes simpacienten. No ha gravat vídeos, i sustenta la seva argumentació en quatre taules atapeïdes de números i uns registres de les sessions en què els alumnes van resoldre de manera cooperativa dos problemes de mecànica.
En lanàlisi daquestes dades sí que us puc ajudar sofereix en Marcel. La influència dels robots sobre el rendiment escolar és el que interessa a la Conselleria.
Dacord. La Júlia preferiria que fos el professor, que en definitiva té la clau de lexperimentació, qui mostrés tan bona voluntat, però la reconforta tenir el suport del tècnic.
Si ja és el moment de proposar coses noves, voldria fer un suggeriment. Es nota que la senyora Montserrat ho porta rumiat i sha estat contenint. És per solucionar això que tots els alumnes volen estar amb el robot. ¿Seria possible que fes el seguiment no només dels nens difícils, sinó de tota la classe, i proposés algun exercici específic a cadascú? Tan senzill com que diferenciés entre alumnes impulsius i reflexius, amb aptituds més visuals o més verbals, que tenen molta memòria o que tendeixen a deduir les regles, i els proposés reptes adequats a cada perfil.
A UK sistemes tutorials daquest tipus són al mercat.
Sí, a Brown també hi havíem treballat. La limitació és que només disposem dun robot i, si ha destar amb cada nen, al final no en tractarà cap en profunditat. Potser nhi hauria prou de posar una imatge virtual del robot a la pantalla de cada alumne que li donés les instruccions i... lassociació amb la icona de laranya està a punt de fer-li perdre el fil i després corregís els exercicis. Llavors els dos o tres millors podrien rebre el premi duna visita del robot real.
És una bona idea. Si no ho recordo malament, els coreans fan una cosa semblant. Una altra vegada lentusiasme den Marcel.
Quan lAleix avisa que ja tenen els robots a punt per mostrar-los la nova versió del programari, acaben apressadament la planificació del treball futur incloent-hi una reunió per decidir sobre la proposta coreana un cop hagin estudiat la documentació.
Aprofitant el canvi de sala, la Júlia pregunta a en Marcel les edats dels seus fills i sassabenta que el gran fa el mateix curs que en Roger.
¿També està enganxat a aquest joc dordinador que els ha recomanat un professor?
És probable, el cap de setmana es passa hores amorrat a la pantalla. La meva ex diu que lhauria de vigilar, jo que en sé, daixò; però no trobo mai el moment dasseure-mhi al costat i veure amb què sentreté. I ho hauria de fer perquè amb les informacions que arriben a lAgència...
Al·ludir de passada lexdona ha estat una manera dinformar-la, interpreta la Júlia, ara per ara més interessada en la insinuació final.
Què vols dir? No mespantis.
És inimaginable la quantitat de coses que succeeixen avui dia a la xarxa, tant per bé com per mal. No és possible fer-ne el seguiment. Nosaltres processem menys duna mil·lèsima part de les dades que rebem i confiem que sigui una mostra representativa, perquè, si no, estem venuts.