Període i signatura
1548 1549 Processos, part III, apèndix, llibre 579.
1549 1550 Processos, part III, apèndix, llibre 571.
1551-1552 Processos, part III, apèndix, llibre 571.
1556-1557 Processos, part III, apèndix, llibre 571.
1558-1559 Processos, part III, apèndix, llibre 569.
1564-1565 Processos, part IH, apèndix, llibre 569.
Les dadcs referides al 1646 pertanyen a F. García de Cáceres, Impuestos ... , pp. 43-44.
62. Aquesta anàlisi no té altra pretensió que la dadonar-nos duna qüestió tan elemental com que cal considerar el valor real de les xifres a estudiar en cada moment, així per exemple observem que 1.000 pessetes de principi del segle XX no tenen el mateix valor que 1.000 pessetes de lany 1992, i que lAjuntament de València amb aquelles 1.000 pessetes pogué adquirir més béns que no pas actualment amb la mateixa quantitat de diners.
63. Diversos estudis preñen interés en lestudi del blat per la seua importància en el mesurament de la conjuntura econòmica a F antic règim, i perqué queda demostrat que la seua evolució porta la mateixa tendència que la resta dels productes, Fernand Braudel, El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II. Madrid, 1976, vol. 1, pp. 683-695. Sobre lacorrelació entre els preus dels cereals i els agrícoles i la resta dels preus cal veure Earl J. Hamilton, El tesoro americano y la revolución de los precios en España, 1501-1650. Barcelona, 1983, pp. 202-203, 212-213,229-230, 256,275, i Guerra y precios en España (1651-1800). Madrid, 1988, pp. 152-153, 174-175, 190-191, 219-220; José Miguel Palop Ramos, Fluctuaciones de precios y abastecimiento en la Valencia del siglo XVIII. València, 1977, pp. 221,275; i com diu Ernest Labrouse, «el pan representa el alimento básico por excelencia, el artículo esencial de la vida popular» en Fluctuaciones económicas e Historia Social. Madrid, 1973, p. 296.
64. Eliseo Vidal, Valencia..., p. 212.
65. Earl Hamilton, El tesoro americano ...
66. José Miguel Palop Ramos, «El producto diezmal valenciano durante los siglos XVII y XVIII. Aproximación a su estudio», Cahiers des Études Rurales IV. París, pp. 407-416.
67. ARV, Processos, part III, apèndix, nùmero 579, sense foliar.
68. Per exemple, si utilitzem les dades expressades per Remedios Ferrerò, en la Clavaria de Censáis figura per ingrés del dret del tall una quantitat que no sempre és el preu que dóna la font dels arrendaments:
PeríodeIngrés clavariaPreu arrendament 1532-33 6.5001 140.000 s. (7.000 l.) 1533-34 7.500 l. 150.000 s. (7.500 l.) 1534-35 7.5021.. 10s. 150.050 s. (7.5021., 10 s.)Font: Remedios Ferrero, La Hacienda Municipal... , pp. 114 i 206.
69. Aquesta documentació ha estat catalogada per nosaltres a lARV, on es conserva el Catálogo de Visitas Generales y Juicios de Residencias, amb 644 expedients. Vegeu Vicent Giménez Chornet, «Les Visites o Judiéis de Residència. Un fons documental de lArxiu del Regne de Valencia», en Homenaje a Pilar Fausy Amparo Pérez. València, 1995, pp. 473-479.
70. ARV, Processos, part III Apèndix, llibre 571, el càrree del jutge de residència no acusava explícitament els clavaris, deia «que per negligència y mala administració dels dits Síndich e o Subsíndich, Racional y Jurats se dexaren de cobrar en lo dit any 1549 en 1550 totes les dites 106.729 lliures... en gran frau y dany del comú de la dita ciutat y poblats en aquella, per çò que han dexat de rebre lo beniffici que dessus està dit, així en poder disminuir la responsió de la dita ciutat com en aleugar e levar dels càrrees, sises e imposicions de aquella».
71. Pel que fa a aquest any la documentació diu : «. ..la dita entrada tingue per deutes deguts en dit any a la dita ciutat per diversos títols y rahons contengudes en un memorial... grosses sumes que a bon compte preñen suma de 352.251 lliures, 5 sous, 4 diners...», ARV, Prcessos, part III, apèndix, llibre 569.
72. Les dades shan extret de lapèndix documental de Remedios Ferrero, La Hacienda Municipal..., pp. 78-85, i de les Uistes dels arrendadors de les cises, pp. 179-191.
73. Socorro Reizábal Garrigosa, «Poder financiero y poder político en la ciudad de Valencia a principios del siglo XVII», Estudis, 13 (1987), pp. 281-299.
74. Eliseu Vidal no va realitzar aquest quadre estructural per al segle XIV, ni Remedios Ferrero per al XVI, i tampoc no el va confeccionar Amparo Felipo en el seu estudi del segle XVII. Nosaltres vam donar lestructura percentual de les rendes del 1646 en la tesi de llicenciatura, Administración...
75. Les dades de 1515-1516 i de 1544-1545, recollides del treball de Remedios Ferrero,¿a Hacienda Municipal..., i elaborades per nosaltres, manquen dalgunes rendes de les administracions. Les dades del 1564-1565 són la suma total i pertanyen a la físcalització del jutge de residència, ARV, Processos, part III, apèndix, llibre 579. Les dades del 1646 pertanyen a un memorial elaborat per la ciutat i recollit per García de Cáceres, a partir del qual hem confeccionat lestructura.
Font: Remedios Ferrero, La Hacienda Municipal... , pp. 114 i 206.
69. Aquesta documentació ha estat catalogada per nosaltres a lARV, on es conserva el Catálogo de Visitas Generales y Juicios de Residencias, amb 644 expedients. Vegeu Vicent Giménez Chornet, «Les Visites o Judiéis de Residència. Un fons documental de lArxiu del Regne de Valencia», en Homenaje a Pilar Fausy Amparo Pérez. València, 1995, pp. 473-479.
70. ARV, Processos, part III Apèndix, llibre 571, el càrree del jutge de residència no acusava explícitament els clavaris, deia «que per negligència y mala administració dels dits Síndich e o Subsíndich, Racional y Jurats se dexaren de cobrar en lo dit any 1549 en 1550 totes les dites 106.729 lliures... en gran frau y dany del comú de la dita ciutat y poblats en aquella, per çò que han dexat de rebre lo beniffici que dessus està dit, així en poder disminuir la responsió de la dita ciutat com en aleugar e levar dels càrrees, sises e imposicions de aquella».
71. Pel que fa a aquest any la documentació diu : «. ..la dita entrada tingue per deutes deguts en dit any a la dita ciutat per diversos títols y rahons contengudes en un memorial... grosses sumes que a bon compte preñen suma de 352.251 lliures, 5 sous, 4 diners...», ARV, Prcessos, part III, apèndix, llibre 569.
72. Les dades shan extret de lapèndix documental de Remedios Ferrero, La Hacienda Municipal..., pp. 78-85, i de les Uistes dels arrendadors de les cises, pp. 179-191.
73. Socorro Reizábal Garrigosa, «Poder financiero y poder político en la ciudad de Valencia a principios del siglo XVII», Estudis, 13 (1987), pp. 281-299.
74. Eliseu Vidal no va realitzar aquest quadre estructural per al segle XIV, ni Remedios Ferrero per al XVI, i tampoc no el va confeccionar Amparo Felipo en el seu estudi del segle XVII. Nosaltres vam donar lestructura percentual de les rendes del 1646 en la tesi de llicenciatura, Administración...
75. Les dades de 1515-1516 i de 1544-1545, recollides del treball de Remedios Ferrero,¿a Hacienda Municipal..., i elaborades per nosaltres, manquen dalgunes rendes de les administracions. Les dades del 1564-1565 són la suma total i pertanyen a la físcalització del jutge de residència, ARV, Processos, part III, apèndix, llibre 579. Les dades del 1646 pertanyen a un memorial elaborat per la ciutat i recollit per García de Cáceres, a partir del qual hem confeccionat lestructura.
76. Als impostos indicats safegiran uns nous, el dels «dos diners de la Llotja» i el dun diner dentrada, que deurien darrendar-se de fonna conjunla.
77. Aquest any la e isa és administrada pel municipi en lloc de ser arrendada, perla qual cosa la quantitat ingrcssada és igual a la resta dels beneficis menys les despeses.
78. El pont o etnbarcador de fusta que es va fer al Grau en lèpoca foral, així con1 les successive reparacions ha estat tractat per Andrés Díaz, Anaclet Pons i Justo Serna, La construcción del puerto de Valencia. Problemas y métodos (1283-1880). València, 1986, pp. 1-26.
79. El valor real daquesta xifra és calcutat per a dos anys (1543-1545) per una minvada de 19.5434 lliures, per la qual cosa hem considerat més escaient exposar la meitat daquesta xifra, que donara un percentatge més aproximat que no si leliminarem o la quantifïcarem completa.
80. Tanmateix, Remedios Ferrero conclou que «el municipio en su conjunto, en el período estudiado [régnât de Caries V], presenta una cierta estabilidad económica», segons ella per dues raons, perqué el baiane de les clavaries queda prou ajustât i perqué paga rigorosament les pensions, La Hacienda Municipal..., p. 225, visió que no compartim.
81. Agustín Rubio Vela, «Sobre la población de Valencia en el cuatrocientos», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC), 56 (1980), pp. 158-170; també Abastecimiento cerealista..., on lautor ha demostrat que, a causa dun error, a la ciutat de València shavien comptabilitzat 75.000 habitants, quan reaiment neren sols 40.000. Més recent del mateix autor «La población de Valencia en la Baja Edad Media», Hispania, 190. Madrid, 1995, pp. 495-525.
82. Pere Pérez Puchal, Geografia de la Població Valenciana. València, 1978, pp. 15-16.
83. Ricardo García Cárcel, «El Censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI», Saitabi, 26 (1976), pp. 171-188.
84. La xifra de 1.681 cases que la font indica com «lochs e alqueries de la contribució» deu representar la contribució particular, perqué els pobles que formen la contribució general apareixen especificáis en el cens.
85. Fet demostrat per a lèpoca medieval. Lany 1424 a la moreria de Xàtiva hi havia 425 focs, mentre que a la de València nhi havia 77, Pedro López Elum, «Un gravamen sobre la población musulmana del reino de Valencia: El impuesto del besante (siglos XIII-XV)», dins Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre. València, 1982, tom 2, pp. 507-511.
86. Aquesta xifra de focs comprén no sols Alzira, sinó també els seus ravals com Carcaixent, Cogullada, etc. Per a una cvolució de la població alzirenya entre 1418 i 1845 vegeu Tomás Peris Albentosa, Propiedad y cambio social. Alzira (1465-1768). València, 1989, p. 28.
87. La quantitat aproximada de veïns del Regne era de 68.855. Les dades són extretes de lapèndix documental deTulio Halperin Donghi, Un conflicto nacional. Moriscos y cristianos viejos en Valencia. València, 1980, pp. 287-293.