Compte i raó - Vicent Giménez Chornet 14 стр.

27. AO, privilegi 88 de Pere IV.

28. AO, privilegi 2 de Pere III, de 6 de setembre de 1278.

29. AO, privilegi 44 de Jaume II, de 3 dabril de 1310. Una altra tercera part pertanyia als denunciants i laltra corresponia al batlle del rei. La poca importancia dels delictes per joc en relació amb allres delictes ha estat quuntificada per Rafael Narbona Vizcaíno, per al segle XIV, en Malhechores, violencia y justicia ciudadana en la Valencia bajomedieval (1360-1399). València, 1990, pp. 62-72.

30. AO, privilegi 46 de Jaume II, de 3 dabril de 1310.

31. AO, privilegi 140 de Jaume II, de 28 de març de 1324.

32. Sobre la concessió de 1315, vegeu Juan Vicente García Marsilla, «La génesis de la fiscalidad municipal en la ciudad de Valencia (1236-1266)», Revista dHistòria Medieval, 7 (1996), pp. 149-170.

La concessió de 26 de febrer de 1322 està recollida en el AO, privilegi l dAlfons IV. Remnedios Ferrero esmenta aquesta concessió general daplicar impostas, però no especifica quins són malgrat que es traben en el privilegi i no efectua la conversió de la data expressada en calendes al sistema actual, perla qual cosa cita el 4 de març; de 1321, op. cit., p. 152. Per altra part, aquestaconcessió també ha estat estudiada per Rosa Muñoz Pomer, qui la considera com el «momento clave en el desarrollo de Jos impuestos municipales», en «Bases municipales de un impuesto general: las Cortes de Valencia de 1329», Saitabi, 33 (1983), pp. 85-95.

33. «Cum presenti carta nostra concedimis vobis iuratis et probis hominibus civitatis Valentiae, quod possilis ordinare et imponere in dicta civitate et eius suburbüs et in Gradu maris, ac in universis locis cum dicta civitate contribuentibus ajudam ut infra scribitur taxatam per vos ratione illorum CCCL mille solidorum regalium Valentiae, qui nobis in auxilium felicis acquisitionis Regnoram Sardinie et Corsice liberaliter concessistis...», AO, privilegi 1, dAIfons IV.

34. AO, privilegi 109 de Jaume II.

35. Amb la lògica oposició dels carnissers perjudicats que demanaven leliminació dels únics impostos que perduraven. AO, privilegi VII, de Pere IV, de 25 de juliol de 1336.

36. Eliseo Vida. Beltrán, Valencia en la época de Juan I. València, 1974, pp.174-175.

37 Marcos Antonio de Orellana, Valencia Antigua y Moderna. València, 1987, edició facsímil del 1923, sessió capitular: ecollida en lapèndix documental de lobra, vol. III, pp. 49-50.

38. AO, Privilegi 96, de Pere IV, de 9 de maig de 1364.

39. La renda dquestes possessions servia per a redimir els censals que la ciutat va haver de carregar per tal de donar 50.000 florins al duc de Muntblanch en la seua expedició a Sicilia. Eliseo Vidal Beltrán, Valencia..., pp. 243-247. Ara bé, no queda ciar si les propietats eren de possessió absoluta de la ciutat o si les administrava perqué e en la fiança dipositada pel due de Muntblanch. Sois queda ciar que la ciutat compra Planes.

40. Manuel Sanchis Guarner, La ciutat de València. Síntesi dHistòria i de Geografia urbana. València, 1983, pp. 129-138.

41. Eliseo Vida Beltrán, Valencia..., pp. 32-33.

42. Ernest Belenguer Cebrià, Valencia en la crisi del segle XV. València, 1976. Sinteressa per les despeses que té la ciutat a causa del seu endeutament. Remedios Ferrerò opina que la ciutat manca de propis en sentit estríete, op. cit., p. 87. Amparo Felipo en lanàlisi de la ciutat de València realitza un estudi del rendiment dels impostos. El centralismo de nuevo cuño y la política de Olivares en el País Valenciano. València, 1988, pp. 211-228.

43. Eliseo Vidal, Valencia..., p. 172.

44. Remedios Ferrerò, La Hacienda Municipal..., estudia levolució de quasi totes les rendes perqué algunes, encara que véritablement són insignificants en allò réfèrent al seu valor economie, están subjectes a alguna de les dues administracions existenls, com és el cas del tribut de lalmodí que ho és a la de «Murs i Valls», i del qual sols fa esment dalló recaptat en algún dels anys, o limpost de sis i dos d iners de mercaderia, que ho és a la de la «Llotja Nova», i no en registra cap renda.

45. Amparo Felipo, El centralismo..., pp. 211-228.

46. Nosaltres vam utilitzar les dades daquest memorial en la tesi de Uicenciatura on vam efectuar un estudi estructural: Administración fiscal municial y conflictividad social. La revuelta de los labradores (1663-64). València, 1982; F. García de Cáceres, Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral. Valencia, 1909.

47. James Casey, El Regne de Valencia al segle XVII. Barcelona, 1981, pp. 177-204.

48. A Oriola hi havia una clavaria, encara que a causa de la visita de Centelles el 1650-51 es va dividir en seccions; David Bernavé Gil, Hacienda y mercado urbano en la Orihuela Foral Moderna. Alicante, 1989, p. 38. A Caslelló de la Plana també hi havia un sol clavari ordinari que centralitzava tots els comptes, malgrat existir-hi un clavari de forment i un de marjals que administraven els afers corresponents, pero que havien de retre comptes al clavari ordinari, el qual a més rebia els comptes dels arrendadors del tabac, carnisseries, cises, peites, etc.; Magín Arroyas Serrano, El Consell de Castellón en el siglo XVII. Castelló de la Plana, 1989, pp. 105-106. També a la ciutat dAlacant hi havia un clavari únic facultat per tal de rebre les rendes de la ciutat i efectuar els pagaments ordinaris, així com les pensions dels censals; Armando Alberola Romá, «Un funcionario de la hacienda foral valenciana: el racional de Alicante. Apuntes para su estudio», dins Fiscalital Estatal i Hisenda Local (ss. XVI-XIX): funcionament i repercussions socials, (VI Jornades dEstudis Histories Locals). Palma de Mallorca, 1988, pp. 127-137.

Període i signatura

1548 1549 Processos, part III, apèndix, llibre 579.

1549 1550 Processos, part III, apèndix, llibre 571.

1551-1552 Processos, part III, apèndix, llibre 571.

1556-1557 Processos, part III, apèndix, llibre 571.

1558-1559 Processos, part III, apèndix, llibre 569.

1564-1565 Processos, part IH, apèndix, llibre 569.

Les dadcs referides al 1646 pertanyen a F. García de Cáceres, Impuestos ... , pp. 43-44.

62. Aquesta anàlisi no té altra pretensió que la dadonar-nos duna qüestió tan elemental com que cal considerar el valor real de les xifres a estudiar en cada moment, així per exemple observem que 1.000 pessetes de principi del segle XX no tenen el mateix valor que 1.000 pessetes de lany 1992, i que lAjuntament de València amb aquelles 1.000 pessetes pogué adquirir més béns que no pas actualment amb la mateixa quantitat de diners.

63. Diversos estudis preñen interés en lestudi del blat per la seua importància en el mesurament de la conjuntura econòmica a F antic règim, i perqué queda demostrat que la seua evolució porta la mateixa tendència que la resta dels productes, Fernand Braudel, El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II. Madrid, 1976, vol. 1, pp. 683-695. Sobre lacorrelació entre els preus dels cereals i els agrícoles i la resta dels preus cal veure Earl J. Hamilton, El tesoro americano y la revolución de los precios en España, 1501-1650. Barcelona, 1983, pp. 202-203, 212-213,229-230, 256,275, i Guerra y precios en España (1651-1800). Madrid, 1988, pp. 152-153, 174-175, 190-191, 219-220; José Miguel Palop Ramos, Fluctuaciones de precios y abastecimiento en la Valencia del siglo XVIII. València, 1977, pp. 221,275; i com diu Ernest Labrouse, «el pan representa el alimento básico por excelencia, el artículo esencial de la vida popular» en Fluctuaciones económicas e Historia Social. Madrid, 1973, p. 296.

64. Eliseo Vidal, Valencia..., p. 212.

65. Earl Hamilton, El tesoro americano ...

66. José Miguel Palop Ramos, «El producto diezmal valenciano durante los siglos XVII y XVIII. Aproximación a su estudio», Cahiers des Études Rurales IV. París, pp. 407-416.

67. ARV, Processos, part III, apèndix, nùmero 579, sense foliar.

68. Per exemple, si utilitzem les dades expressades per Remedios Ferrerò, en la Clavaria de Censáis figura per ingrés del dret del tall una quantitat que no sempre és el preu que dóna la font dels arrendaments:

Font: Remedios Ferrero, La Hacienda Municipal... , pp. 114 i 206.

69. Aquesta documentació ha estat catalogada per nosaltres a lARV, on es conserva el Catálogo de Visitas Generales y Juicios de Residencias, amb 644 expedients. Vegeu Vicent Giménez Chornet, «Les Visites o Judiéis de Residència. Un fons documental de lArxiu del Regne de Valencia», en Homenaje a Pilar Fausy Amparo Pérez. València, 1995, pp. 473-479.

70. ARV, Processos, part III Apèndix, llibre 571, el càrree del jutge de residència no acusava explícitament els clavaris, deia «que per negligència y mala administració dels dits Síndich e o Subsíndich, Racional y Jurats se dexaren de cobrar en lo dit any 1549 en 1550 totes les dites 106.729 lliures... en gran frau y dany del comú de la dita ciutat y poblats en aquella, per çò que han dexat de rebre lo beniffici que dessus està dit, així en poder disminuir la responsió de la dita ciutat com en aleugar e levar dels càrrees, sises e imposicions de aquella».

71. Pel que fa a aquest any la documentació diu : «. ..la dita entrada tingue per deutes deguts en dit any a la dita ciutat per diversos títols y rahons contengudes en un memorial... grosses sumes que a bon compte preñen suma de 352.251 lliures, 5 sous, 4 diners...», ARV, Prcessos, part III, apèndix, llibre 569.

72. Les dades shan extret de lapèndix documental de Remedios Ferrero, La Hacienda Municipal..., pp. 78-85, i de les Uistes dels arrendadors de les cises, pp. 179-191.

73. Socorro Reizábal Garrigosa, «Poder financiero y poder político en la ciudad de Valencia a principios del siglo XVII», Estudis, 13 (1987), pp. 281-299.

74. Eliseu Vidal no va realitzar aquest quadre estructural per al segle XIV, ni Remedios Ferrero per al XVI, i tampoc no el va confeccionar Amparo Felipo en el seu estudi del segle XVII. Nosaltres vam donar lestructura percentual de les rendes del 1646 en la tesi de llicenciatura, Administración...

75. Les dades de 1515-1516 i de 1544-1545, recollides del treball de Remedios Ferrero,¿a Hacienda Municipal..., i elaborades per nosaltres, manquen dalgunes rendes de les administracions. Les dades del 1564-1565 són la suma total i pertanyen a la físcalització del jutge de residència, ARV, Processos, part III, apèndix, llibre 579. Les dades del 1646 pertanyen a un memorial elaborat per la ciutat i recollit per García de Cáceres, a partir del qual hem confeccionat lestructura.