Magradaria començar una experiència i no només ser víctima duna experiència no autoritzada per mi, només esdevinguda. Daquí ve la meva invenció dun personatge. També vull trencar, més enllà de lenigma del personatge, lenigma de les coses.
Crec que aquest serà un llibre fet, aparentment, amb deixalles de llibres. En realitat, però, es tracta dobtenir ràpids besllums meus i ràpids besllums del meu personatge Ângela. Podria agafar cada besllum i dissertar-hi durant pàgines i pàgines. Passa que, de vegades, és en el besllum on hi ha lessència de la cosa. Amb cada anotació, tant al meu diari com al diari que he fet escriure a lÂngela, menduc una petita sorpresa. Cada anotació és escrita en el present. Linstant ja és fet de fragments. No vull donar un futur fals amb cada besllum dun instant. Tot passa exactament en el moment en què està sent escrit o llegit. Aquest passatge dara ha estat escrit realment, pel que fa a la forma bàsica, després dhaver rellegit el llibre, perquè al principi no tenia gens clara la noció del camí que havia de seguir. Amb tot, sense haver de donar gaires raons lògiques, maferrava justament a mantenir laspecte fragmentari tant pel que fa a lÂngela com pel que fa a mi.
La meva vida és feta de fragments, i això mateix li passa a lÂngela. La meva pròpia vida és un garbuix de veritat. Seria la història de lescorça dun arbre i no pas la de larbre. Un seguit de fets en què seria només la sensació la que ho explicaria tot. Madono que, sense voler, el que escric i el que escriu lÂngela són fragments esparsos, per dir-ho dalguna manera, tot i que en un context de...
És així que aquest cop em sorgeix el llibre. I com que respecto el que marriba de mi mateix, escric així mateix.
El que aquí està escrit, ja sigui meu o bé de lÂngela, són restes duna demolició dànima, són talls laterals duna realitat que sem fa escapadissa contínuament. Aquests fragments de llibre volen dir que treballo amb ruïnes.
Sé que aquest llibre no és fàcil, ho és només per a aquells que creuen en el misteri. Quan lescric no em conec, moblido de mi. El jo que apareix en aquest llibre no soc jo. No és autobiogràfic, vosaltres no sabeu res de mi. No the dit ni et diré mai qui soc. Jo soc vosaltres mateixos. He tret, daquest llibre, només el que minteressava, i he deixat de banda la meva història i la història de lÂngela. El que mimporta són instantànies fotogràfiques de les sensacions pensades, i no pas la posa immòbil dels que esperen que digui: Mira locellet! Perquè no soc cap fotògraf ambulant.
He llegit aquest llibre fins al final, i hi afegeixo alguna notícia ara al principi. Això vol dir que el final, que no sha de llegir abans dhora, es lliga fent un cercle amb el principi, com un peix que es mossega la cua. I, pel fet dhaver llegit el llibre, nhe retallat més de la meitat. Només hi he deixat el que em provoca i inspira per a la vida: una estrella encesa al capvespre.
Cal no llegir el que escric com un lector. Llevat que aquest lector també treballi els soliloquis de la foscor irracional.
Si aquest llibre veu mai la llum, que se nallunyin els profans. Perquè escriure és una cosa sagrada on els infidels no tenen entrada. Escriure a propòsit un llibre ben dolent per allunyar els profans que volen que aquest llibre els agradi. Però una petita colla veurà que aquest agradar és superficial, i entraran a dins del que escric de veritat, que no és ni bo ni dolent.
La inspiració és com una misteriosa flaire dambre. Tinc un trosset dambre. La flaire em fa germana de les santes orgies del rei Salomó i la reina de Saba. Beneïts siguin els teus amors. Em pregunto si tinc por de fer el pas de morir ara mateix. Evitar haver de morir. Malgrat tot, ja soc al futur. Aquest meu futur que serà per a vosaltres el passat dun mort. Quan acabeu aquest llibre entoneu per mi un al·leluia. Només quan tanqueu les últimes pàgines daquest llibre malaurat, atrevit i juganer podreu oblidar-me. Que Déu us beneeixi i que aquest llibre acabi bé. Perquè jo pugui per fi reposar. Que la pau sigui entre nosaltres, entre vosaltres i entre mi. ¿Caic en la xerrameca? Que em perdonin els fidels del temple: jo escric, i així em desempallego de mi i puc reposar.