LArnau estava manipulant el programa informàtic, en què apareixia la víctima de Manlleu completament vestit alhora que semmarcava en cos nu a la cambra frigorífica de la unitat forense. Ell i la comissària anaven repassant cada detall, cada racó del cos den Maurici però com varen dir els de la científica que semblava una mort totalment accidental.
La comissària Roig, però no contemplava a la lleugera aquella verificació.
És cert que no sembla que hi hagi hagut un forcejament manual. La víctima no presenta símptomes de rebel·lió, de revolta. No hi ha cap efecte rebot, en què el senyor Ribó volgués evitar una imposició de mans per part de lagressor. No hi ha cap signe dautodefensa, datur davant dun atac imminent.
Llavors, què creu? Fixis en el coll de la camisa. Sembla rebregat, amb petites arrugues que, si aproximo més la imatge, diria que algú lha obligat a seure dins del plat de dutxa.
Ja, però no tenim empremtes dactilars i això és precisament el que em fa ballar el cap.
La víctima dentrada està vestit i certament dona la impressió com si es volgués despullar per anar-se a fer un bany ràpid confirma lArnau.
En aquell moment, entren el Martí i en Ferran, un subdelegat del Departament dinvestigació de la policia científica.
Tenim novetats. Al clatell, la víctima tenia una espècie dhematoma superficial. Les fotografies del inspector forense ho corroboren.
Dimmediat, lArnau torna a reactivar el programa a lordinador i mira amb exactitud els impactes que en Maurici mostra a lepidermis. La Comissària, en canvi, refusa que aquesta prova hagi pogut tenir correspondència amb la mort.
Segons el testimoni de la Rosalia, en Maurici tenia un tumor benigne al fetge i això podria comportar que la seva pell tingués canvis dràstics en el color natural.
Doncs jo sí que crec que és una pista que ens pot portar cap al criminal, si és que es tracta dun homicidi voluntari, es clar diu en Martí.
Anem a comparar les fotografies una altra vegada! Cal esgotar a partir doperacions comparatives si lagressor pretén despistar-nos i allunyar-nos de les seves intencions delictives diu la comissària Roig.
En totes les imatges, en Maurici té la pell morada. Hi ha zones en la part occipital del crani en què petits impactes denoten que hi ha hagut una bona trompada al encastar-se contra en plat de dutxa.
En canvi prossegueix la comissària aquestes marques de cops tan evidents, com ja va dir el forense, poden revelar que ell mateix va perdre la consciència i va caure enrere, fruit dun desmai, per acabar provocant lesions insignificants a la dermis.
Així estem com al principi, en punt mort confirma lArnau no podem determinar si ha anat al bany pels seus propis mitjans o ha estat amenaçat de mort i lhan arrossegat fins allí per procedir a lhomicidi.
Estic convençuda - diu la comissària que algun familiar està implicat en aquest crim, que en aparença fa reflectir un mena de simulacre, dacte il·lusori.
Però com pot estar tan segura que es tracta dun assassinat? Contradiu en Martí podria tractar-se duna baixada de sucre, una lipotímia, manca dirrigació al cervell. Que sé jo! en Maurici Ribó tenia problemes de salut.
Sí, ja ho sé això. La seva dona ens ho va confirmar reconeix la comissària però hem de saber si algú de lescala va sentir quelcom abans de les onze hores o si el pany es va forçar o algú va intentar emetre alguna mena de soroll, i així podrem de deixar de contemplar la víctima com algú que ha sofert una mort involuntària.
Llavors, creu oportú que tornem a parlar amb la Teresa Morera? pregunta lArnau.
Sí, i amb en Robert i lEusebi els dos fills. Necessitarem una llista de tota la comunitat de veïns de lescala, on vivia en senyor Ribó. conclou la Comissària.
Martí, podries mirar la base de dades i a través del programa digital consultar la guia de telèfons del carrer de la Passió, número cinc?
Sí, i tant. Ara mhi poso.
Quatre taules rectangulars conformen el despatx local de la plana de Vic. Tres delles estan destinades a la recerca dinformació amb computadores connectades a un servidor. A la quarta taula és on la comissària rep els resultats de tots els casos que se lhi encomanen i ratifica, a través de la correspondència arxivada, el grau de veracitat de cada document administratiu que arriba a les seves mans.
La comissària Roig té cinquanta-cinc anys i porta treballant en el gremi policial més de trenta anys, però mai shavia trobat amb un cas, en què tots els presumptes sospitosos tinguessin refermada una bona coartada que es pogués corroborar. Ella és una dona meticulosa, estricta, que treballa amb rigor i duresa professional i aquesta vegada tampoc pensava desmarcar-se en la seva veterania com a fruit de molts anys de trajectòria.
Un cop tinguem el llistat de telèfons del carrer de Manlleu, haurem de fer unes quantes visites, ja que no sabem, dentrada, si tots els veïns estaran localitzables.
Ja he trobat els noms i telèfons diu en Martí proposo, però fer una trucada prèvia abans de presentar-nos i, així no fem el viatge envà.
Bona pensada, company riu la comissària cada cop en tornes més enginyós i profitós.
Al costat duna mestra com vostè, és normal afirma en Martí. sempre a les seves ordres, el sentit de la responsabilitat i leficiència davant totes les tasques a realitzar són encomanadisses.
Tot un compliment! bromeja la comissària parlaré amb el Cap, perquè us faci a tots un augment de sou. Tan aplicadets us mereixeu un bon incentiu econòmic.
Doncs sí que seria tot un detall respon engrescat lArnau sense apartar els ulls de la pantalla, en què el projector va descobrint les diferències i coincidències físiques de la víctima.
El cas den Maurici, de moment, continua enfosquit per un cúmul dincògnites. Els resultats de les empremtes que van arribant al Departament Central no acaben destapant lentrellat tan enrevessat i dificultós. En Martí, en Roger, en Pau i la comissària Roig cada cop estan més convençuts que el nus complicat de la qüestió prové del fet que lhomicida no va tenir la necessitat de deixar marques dactilars damunt luniforme de la víctima, encara que això no exclou de tenir un índex de culpabilitat sobre lacte criminal. Senzillament, podria tractar-se dun encobriment que la persona o persones implicades pretenen emmascarar per confondre les desvelades, que van reflectint-se a través del fet denllaçar caps i fets coincidents.
Capítol 9
Son dos quarts de dotze del matí del dia 31 doctubre de 2005. La comissària Roig ja té tots els contactes de la porteria on viuen els Ribó, però abans dinterrogar el veïnat, vol tenir una entrevista amb en Robert, el fill petit de la família.
Em sembla que la resta del matí estaré fora. Aniré a Manlleu a fer una visita a en Robert Ribó. El vaig a trucar ara mateix.
Vol dir que en traurem aigua clara? pregunta dubtós lArnau. Els seus fills semblen una mica desentesos, com si no tinguessin gran cosa a amagar.
Jo no penso el mateix respon la comissària El dia de la mort és cert que el senyor Ribó estava sol a casa i tots tenen un mòbil per abrigar-se i justificar la seva absència, però no trobes estrany que en hores intempestives, de quatre residents que habiten el pis, justament el més longeu, que coincideix amb el mort, romangui completament sol?
No, es clar. Ben mirat és estrany. Lesposa no podia estar fent gestions a les deu o onze de la nit.
Però sí sortir abans de casa amb algun pretext després de dir-li al marit que no samoïnés si arribava tard.
On vol anar a parar?
De moment no gaire enlloc. Estic pensant en veu alta. Tot apunta a que la mort sembla estigui, a primera impressió, lligada a una causa fisiològica, algun òrgan afectat per la presa dalgun aliment en mal estat, algun estat dhipotèrmia brusca, un rodament de cap que lhagués fet caure...
Tot això no pot ser demostrable fàcilment menys el fet dhaver estat intoxicat.
I què pretén extreure de la boca den Robert?
No ho tinc molt clar. Però aquesta família és desestructurada. Hi ha peces del trencaclosques que desencaixen i no poden encertar-se perquè moloro que si en Maurici estava vivint amb el fill i la nora...
És perquè estava delicat de salut. No és un bon motiu? - Pregunta en Martí des del seu taulell.
No, la història es remunta en una època més endarrerida, nestic gairebé segura contesta la comissària.
Aleshores, creu que el fill petit té alguna relació amb lescenari del crim? inquireix atònit lArnau.
És massa precipitat extreure conclusions, però crec que aquest gest dhospitalitat està lligat a un motiu en què lànim de lucre sinterposa.
El telèfon sona mentre en Robert espera uns segons abans no interfereix en la línia:
Bon dia, soc la comissària Roig. Havia pensat que podria venir a casa seva per fer-li unes preguntes però ben mirat, estaria bé que sapropés a comissaria quan plegui de la feina.
Bé, ara magafa conduint. Soc transportista de productes congelats. Vaig cap a Torelló.
No es preocupi. A quina hora li va bé que ens veiem, cap a les dues?
Disposo duna hora per dinar. Dacord, puc venir al seu despatx diu en Robert.
Fem una cosa millor, Vostè va a casa a dinar?
Depèn del dia, normalment sí. La meva mare té tot el tiberi gairebé cuinat i escalfat i quan arribo només m´he dentaular.
Què li sembla si vinc daquí una hora, cap a dos quarts de tres?
Perfecte, no hi ha problema. Alguna novetat?
No, de moment en procés devolució, esperant poder emetre un veredicte a partir denllaços i pistes correlatives.
La Comissària penja el telèfon i li demana a lArnau que porti a impremta el document físic i el diari que tenen a loficina. Els de grafologia ja nhan fet un escàner per determinar el tipus dalfabet i també el contingut dels símbols representats en caràcters gràfics però la comissària vol tenir el document accessible per poder-lo rellegir i ponderar alguna clau que la pugui empènyer a estar més a prop de les intencions duna ment pertorbadora, producte dun ésser maquiavèl·lic que mata a sang freda.
El tinc arxivat a un processador de textos respon lArnau amb una aproximació dimatge les grafies es veuen en 3D gairebé, però lhabilitat per poder entendre el que escriu és tota una odissea.
Està escrit en català? Pregunta en Martí.
Segons els del departament grafològic sí, sense cap dubte diu la comissària.
En Maurici era un home fincat a les arrels dun català osonenc molt marcat.
Sí, però fixis amb lasimetria de les lletres, totes estan com encorbades i les grafies tenen formes en què lalfabet no presenta indicis de ser emprat en llengua hispànica o catalana.
Fes el que the dit. Imprimeix-men un de sol. Jo li donaré un cop dull personalment. De moment memporto loriginal ara quan vagi a parlar amb el Robert Ribó.
Dacord. Ara ho faig.
I truca a investigació grafològica. A veure si tenen alguna dada concloent i rellevant, per apropar-nos més al criminal talp.
El migdia adopta un clima càlid i ple dhumitat que va quallant lentament, però amb virulència. Mentre la comissària va de camí cap a Manlleu, contempla la carretera amb unes plapes de boirina que apuntalen a través de lhoritzó i provoquen una visibilitat borrosa. Laire és tebi, però en època de tardor, es podria dir que és fred, tirant a gèlid. Normalment a Sant Bartomeu, durant la temporada de tardor, els cims de muntanya estan arrebossats de neu i la blancúria que deixen desprendre es digna demmarcament fotogràfic. La plana de Vic, no obstant no tenir una latitud tan diferenciable, es veu afectada pels canvis sobtats duna constant tèrmica variable. La boirina és discreta, però sacaba convertint en una massa de densitat sòlida, en què la capacitat dalbirar a una distància mitjana es fa complicada. La comissària però, condueix amb prudència. Sent com la ràfega de vent va fent gronxar larbreda que enquadra les voreres i ella també comença a sentir calfreds pel cos i decideix connectar la calefacció al cotxe.
A contrallum, un sol empal·lidit procura fer desenfocar les imatges nítides i, al destorbar-la, agafa les ulleres de sol que sempre duu al costat del canvi de marxes. Tot el trajecte de tres quilòmetres el seu cervell va barrinant amb lentitud la complexitat del cas que té entre mans. És massa fàcil creure que ningú més es trobava present quan en Maurici cau a la dutxa i a sobre amb roba. Algú lhavia de coaccionar, darrossegar-lo cap allí i, en cas danar-hi sol, algun tipus dextorsió implícita hauria volgut posar en perill la vida den Maurici Ribó. Si la defunció no és accidental, podríem parlar de violència de gènere per una usurpació de propietats que, amb una desesperació desmesurada i una avidesa famèlica, fos desprès de tot tipus de béns. Tot seguit, aquest presumpte autor del delicte el podia fer embogir fins al punt que en Maurici desemboqués al lavabo, es tanqués amb forrellat i el criminal desbloquegés la tanca i lempentés, fins a caure dins el plat de dutxa. La comissària cada cop té més clar, amb més lucidesa, que la causa està monitoritzada per una ment reflexiva que sap com fer brollar el cap als criminòlegs per desviar-los de lobjectiu a emmanillar lhomicida i fer-lo complir condemna a cadena perpètua per la gravetat del crim: intencionat, programat, amb una subtilesa i un filar prim des dels inicis i sense deixar cap rastre, per revocar proves que focalitzin latenció cap a un implicat en una trama dassassinat per venjança. Venjança!! De cop, la comissària Roig té una bombeta intermitent al cervell que no deixa de bombejar aquesta paraula que sembla artificiosa, però no menys dotada de veracitat. Però qui voldria venjar-se dun pobre vell que ja té la cama a laltre barri? Un home que sembla ha pencat com un burro tota la seva vida sense gemegar, sense protestar ni lamentar-se dhaver tingut una vida penitenciària. Un home que no té pretensions ni objectius que puguin ser susceptibles a envejar per a tercers.
En Maurici sempre ha suat de valent per poder mantenir una família amb un estat de precarietat notable i ara sembla com si quelcom lempenyés a ser destituït del seu càrrec de patriarca, a més de sustentador de la llar una mica entristida per membres amb contradiccions i conflictes difícils de solucionar.
La comissària continua donant voltes al seu cap sobre les possibilitats de conduir en Maurici cap a una mort indesitjable i tan brutal. Fa basarda pensar en els enemics que podia haver compilat amb el pas de les dècades. A comissaria, molts crims han estat resolts, perquè shan trobat els inductors de lhomicidi, que volien una revenja amb la víctima per obtenir metalls preciosos, diners, pintures valorades a un cost elevat i mercaderia traduïda en espècies. Altres però, mai han pogut ressorgir a la llum, ja que shan hagut de tancar per falta de proves no demostrables amb fiabilitat i garantia dexistència. La comissària Roig, mentre està arribant a la cruïlla de Manlleu, a una velocitat molt minorada, recorda el cas dun home semblant a ledat den Maurici, el qual va ser expropiat del seu patrimoni, però no abans torturat i massacrat per una parella de cosins germans. Déu meu! es diu ella gratant-se el front, mentre la boirina cada cop més espessa gairebé li entela els vidres davanters. El patrimoni, es clar, alguna relació, alguna cosa implícita hi ha de figurar, perquè un home ja gran, que ha transcendit a moltes peripècies, calumnies, traïcions i infortunis hagi de ser liquidat dun dia per laltre sense motiu ni una justificació explicativa aparent. Tanmateix, però lhome ha estat un amant de la feina de mena. Algú que no sha adormit a la palla, per aconseguir que tothom tingués un plat a taula ben calentó i de força qualitat nutricional. La seva mort, en cas de ser fortuïta, també podria tenir un argument sòlid i especificatiu, perquè la salut den Maurici sofria un desgast, una mena desgotament vital que lhauria conduït cap a una mort súbdita, impertinent i turmentosa. La lògica més elemental podria annexar-se a aquesta última raó: un home de salut afeblida, amb un tumor benigne totalment reconegut, que abandona el món, perquè els seus òrgans, teixits, massa òssia, músculs i cèl·lules ja no es poden regenerar. En canvi, aquest últim raonament sembla massa simplista, massa senzill per ser recollit com a fonament irrefutable, pensa la comissària Roig, quan, després de donar moltes voltes i circumval·lar pel centre de Manlleu, troba en un solar al aire lliure una plaça que li permet aparcar el cotxe. Es posa a peu dret i amb el botó de les claus, prem el tancament centralitzat que fa assegurar la tanca hermètica de les portes. No li costa gens trobar ladreça. És força a prop del pàrquing del carrer, en què pot estacionar el vehicle. El seu pas és vigorós, enèrgic, amb una predisposició inevitable a voler comprendre el fenomen que ha arrossegat el senyor Ribó a la tomba, sense cap argument que la convenci. Truca per lintèrfon mentre espera gairebé dos minuts a què el fill petit dels Ribó respongui, amb una veu que deixa caure una sonoritat en el to que quasi sobresalta la comissària: