Digui? pregunta en Robert.
Soc la comissària Roig. Recorda que tenim una cita pendent?
Clar, i tant, pugi.
Des de la porteria la porta és empesa per la policia. Només en entrar, es veu com és de rònec el vestíbul; unes parets de pintures que sestan humitejant per la de capes de necessiten com a aliment primari i aconseguir, així, un estat decent. Les esquerdes que hi ha al sostre i a les bandes de suport són protuberants i el flaire que es desprèn és una mica ofensiu i malmet lolfacte a lhora de respirar. La comissària sadona que lascensor està espatllat. Quina mala sort! Pensa. Ara toca fer de gimnàstica i pujar a peu fins el cinquè pis. Bé, no hi ha problema.
Mentre creua el passadís veu que a la banda dreta un taulell de gruix macís, tot fet de fusta de roure, presideix la cantonada completament desocupat. La comissària sestranya al no veure cap conserge a qui preguntar. El servei sembla aturat tot i tractar-se dun dia laborable, en què entrades i sortides als pisos acostumen a ésser més sovintejades. No obstant, la sensació que percep ella és tètrica. Tanta quietud, tan de silenci és com si tot shagués convertit en un caliu sepulcral. En realitat, però, aquesta escala té fama de ser molt calmada. En tots els pisos residents, la prudència i la discreció són factors que els honoren. No hi ha xivarri en els replans ni murmuri, el quals puguin desconcentrar i trasbalsar el jovent si ha destudiar. Les escales tenen uns graons de marbre esquitxats per taques de color negre, que contrasta amb el fons blanquinós. Mig pam de separació amb el terra mestre fa que les cames hagin de fer un moviment dempenta endavant, en el qual lembranzida és vital. Com en Maurici i la Rosalia han pogut carregar amb tota la compra del mercat quan lascensor havia deixat de funcionar per alguna avaria? La comissària deixa caure un pensament fugaç que aviat queda ombrejat quan truca al timbre dels Ribó. En Robert obre la porta gairebé amb ímpetu, com si estigués disposat a col·laborar en linterrogatori que sha dencetar sense gaire resistència. Ell porta un pijama de vellut amb un barnús força elegant, dun color granat i unes espardenyes despart, encara que els cabells se li veuen xops i quelcom grenyuts. Fa lefecte que sacaba de dutxar.
Bona tarda diu la comissària amb amabilitat lagafo en un mal moment?
No, i ara. Gens ni mica. Estava endreçant el lavabo desprès de rentar-me el cabell. Perdoni el meu aspecte demolidorperò es que quan corro per casa magrada anar amb roba folgada.
No sha de disculpar de res diu la comissària amb un to desenfadat Puc entrar?
Passi i acompanyim al menjador que estarem més tranquils. La meva mare és a la cuina desinfectant els altells.
Molt bé. No mentretindré gaire, ja que per telèfon mha semblat que disposava duna hora més o menys, ho he entès bé?
Sí. Correcte. Així és. He de repartir comandes que surten de fàbrica a diferents distribuïdors i comerços de la comarca i sempre vaig de bòlid. De fet, entro a les quatre i mitja.
Veig que la feina labsorbeix molt i està poc temps a casa, pel que mexplica.
Sí, és cert. Sempre tinc encàrrecs per repartir, tret dalgun cap de setmana que estic lliure, els meus horaris sempre pateixen fluctuacions i, per tant, no són gens regulars.
Senyor Ribó prossegueix la policia li seré franca. La meva visita va lligada a la sospita que el seu pare no va patir un atac de cor el dia de la seva mort.
Però no pot ser. Després de tornar de Barcelona es trobava millor, encara que els metges lhavien descrit com un home de salut ressentida.
Té raó, però aquesta no és la qüestió. Quan temps fa que viuen a Manlleu?
Aquest any ha fet cinc anys respon en Robert.
I què els va impulsar a abandonar Sant Bartomeu?
Bàsicament la feina. El meu pare sanava gent gran a marxes forçades i la ramaderia és molt dura i sacrificada. Requereix una dedicació, que absorbeix la vida familiar de qualsevol persona.
Però hi va haver algun detonant que forcés labandonament? Li diré duna altra manera, perquè els seus pares no van decidir continuar vivint a Sant Bartomeu, malgrat la jubilació anticipada?
En aquell moment en Robert comença a enrogir, com si li fes vergonya parlar de la seva dona, tan mandatària, tan exhortativa. La comissària es fixa en el llenguatge no verbal i les mans de lhome semblen unes joves dansaires. Els dits den Robert repiquen contra la seva falda, quan sacomoda al sofà, que es troba encarat als finestrals del menjador.
Bé respon vacil·lant la meva dona, la Carlota, volia un canvi daires. La vida a poble no té gaire sortida per les dones que pretenen inserir al món laboral i poder-se reciclar a nivell formatiu. I tot parlant entre nosaltres, vàrem estar dacord que seria millor que féssim un pensament dun dia per laltre.
És a dir, que si no ho he entès malament, mestà dient que la seva dona va ser la principal promotora del canvi de vida tan innovador i poc avesat, per tant, per vostès?
Bueno, bé.. no exactament va ser ella en Robert mig mentia - jo també volia acabar amb el calvari dhaver-me daixecar cada dia i embalar, descarregar, portar a pes caixes de pinso i palla, xais nou nats, munyir i netejar els corrals amb pulcritud...ja mentén, també volia renovar-me i fer un canvi per tenir millor qualitat de vida.
I el seu pare, com va reaccionar en proposar-li de fer el trasllat a Manlleu?
Al principi, no ho acabava de concebre però no va oposar-shi gaire.
Tinc entès que tota la vida vostè ha conviscut amb els seus pares tan abans com després de casat, mequivoco?
No, és així. Ell era un home que sempre necessitava companyia i atencions.
Però tenia la seva dona, la Rosalia i podien continuar residint a Sant Bartomeu i gaudir duns anys de sabatisme, desprès de treballar en condicions tan crues, no troba?
Sí, té raó, però ell sempre havia estat un home molt vinculat a mi.
En quin sentit?
Bé, vull dir que sempre havia estat un pare molt protector.
I de què lhavia de protegir si vostè ja era econòmicament autosuficient i ja havia decidit consolidar un matrimoni no abans declarat?
Jo sempre he estat el petit dels tres germans i el meu pare sempre mha vist com el fill indefens, menys apanyat, poc emprenedor, no ho sé, potser tot plegat sembla arcaic, però sempre havia tingut una afecció delirant, una debilitat per mi que no era raonable, però que ha persistit amb el pas dels anys.
Les mans, mentre ell parla, continuen bellugant-se com si un pianista estigués clicant les tecles de linstrument sense atur. La barbeta va descompassada, amb un moviment trèmul, que a la comissària no li passa desapercebut. Les faccions den Robert, tan arrodonides, tan circulars, de sobte semblen disgregar-se i amb les mans juntes, gairebé empunyades, aparta durant un moment la vista de la policia. Fa lefecte que diu mitges veritats. Tot el que diu és anotat a lagenda oficial per seguir un ordre protocol·lari i, daquesta manera, procedir al seu arxivament. Qualsevol declaració formulada amb una aparent garantia de versemblança ha de ésser considerada com una pista dinformació de la qual no sen pot prescindir.
De sobte, linterrogatori fa un gir de guió que impressiona el fill petit dels Ribó.
Parlem de la seva situació econòmica i familiar. Tota la vida sha dedicat a la mateixa professió fins aquests darrers anys?
És a dir, que si no ho he entès malament, mestà dient que la seva dona va ser la principal promotora del canvi de vida tan innovador i poc avesat, per tant, per vostès?
Bueno, bé.. no exactament va ser ella en Robert mig mentia - jo també volia acabar amb el calvari dhaver-me daixecar cada dia i embalar, descarregar, portar a pes caixes de pinso i palla, xais nou nats, munyir i netejar els corrals amb pulcritud...ja mentén, també volia renovar-me i fer un canvi per tenir millor qualitat de vida.
I el seu pare, com va reaccionar en proposar-li de fer el trasllat a Manlleu?
Al principi, no ho acabava de concebre però no va oposar-shi gaire.
Tinc entès que tota la vida vostè ha conviscut amb els seus pares tan abans com després de casat, mequivoco?
No, és així. Ell era un home que sempre necessitava companyia i atencions.
Però tenia la seva dona, la Rosalia i podien continuar residint a Sant Bartomeu i gaudir duns anys de sabatisme, desprès de treballar en condicions tan crues, no troba?
Sí, té raó, però ell sempre havia estat un home molt vinculat a mi.
En quin sentit?
Bé, vull dir que sempre havia estat un pare molt protector.
I de què lhavia de protegir si vostè ja era econòmicament autosuficient i ja havia decidit consolidar un matrimoni no abans declarat?
Jo sempre he estat el petit dels tres germans i el meu pare sempre mha vist com el fill indefens, menys apanyat, poc emprenedor, no ho sé, potser tot plegat sembla arcaic, però sempre havia tingut una afecció delirant, una debilitat per mi que no era raonable, però que ha persistit amb el pas dels anys.
Les mans, mentre ell parla, continuen bellugant-se com si un pianista estigués clicant les tecles de linstrument sense atur. La barbeta va descompassada, amb un moviment trèmul, que a la comissària no li passa desapercebut. Les faccions den Robert, tan arrodonides, tan circulars, de sobte semblen disgregar-se i amb les mans juntes, gairebé empunyades, aparta durant un moment la vista de la policia. Fa lefecte que diu mitges veritats. Tot el que diu és anotat a lagenda oficial per seguir un ordre protocol·lari i, daquesta manera, procedir al seu arxivament. Qualsevol declaració formulada amb una aparent garantia de versemblança ha de ésser considerada com una pista dinformació de la qual no sen pot prescindir.
De sobte, linterrogatori fa un gir de guió que impressiona el fill petit dels Ribó.
Parlem de la seva situació econòmica i familiar. Tota la vida sha dedicat a la mateixa professió fins aquests darrers anys?
Sí, jo era la mà dreta del meu pare a nivell de treball. Em corresponia contribuir en els deures de la pagesia i com a vigilant ramader sempre estava involucrat en què el bestiar tingués una font de subsistència assegurada.
Què vol dir amb una font de subsistència? No ho acabo dentendre. Els guanys que obtenien vostè i el seu pare eren compartits equitativament?
Què pretén insinuar? Si el meu pare em mantenia econòmicament i si jo li robava els quartos? No sé on vol anar a parar.
No és ben bé això el que li estic dient. Però ja que ho expressa de forma planera li accepto el rebatiment i, sí, vull dir si vostè rebia una paga salarial per part den Maurici Ribó que feia que pogués mantenir la seva pròpia llar.
Jo cobrava subvencions de la Generalitat igual que el meu pare, en funció del número de vendes dovelles i xais segons la temporada.
És a dir, que entenc que vostè era un soci competent que treballava a les ordres del seu pare?
La conversa adoptava un caire que a en Robert li semblava una intromissió en tota regla. La comissària, segons la seva impressió, parlava a la lleugera, sense tenir en compte el dolor que comportava viure el procés de dol després de la defunció del cap de família dels Ribó. En dècimes de segons, la ment den Robert es torna com un disc de vinil que reprodueix, a partir duna imaginació activada, les intencions subliminals de la policia i no vol deixar-se intimidar ni es vol sentir amenaçat per una entrevista, en què surten a la llum els interessos patrimonials.
Sé que se li fa tard i ha de tornar a la feina reconeix la comissària - però necessito que em confirmi una cosa.
Endavant, pregunti breument el que vulgui contesta irritable en Robert. Ja començava a estar fins els nassos de tantes preguntes, en què ell intuïa que amagaven una intencionalitat acusatòria I sí, és veritat que estic fent tard...
Coneix aquest diari? Agafil sis plau i diguim si creu que el redactor és el seu pare.
En Robert saixeca del sofà amb impetuositat i lagafa sense gaire convicció
No, no lhavia vist mai, don ha sortit?
El dia que vàrem trobar el cadàver al lavabo part de la portada del llibret sobresortia de la tapa del bidet. Vostè creu que va anar a parar allí per casualitat o creu que algú amb mala fe el va col·locar per intentar atordir la recerca i captura dun presumpte culpable dun crim premeditat?
En Robert no dona crèdit al que sent. Els braços li comencen a fer moviments desenfrenats, mentre protesta davant del comentari, per ell, taxatiu i atacant .
No sé què vol que li digui exactament comissària, però jo no he fet res. Aquest diari el desconeixia. No tenia constància que estava paginat amb dates i paràgrafs que soc incapaç dentendre.
Té raó. Semblen jeroglífics, que gairebé només un criptòleg podria descodificar. Però a part daquestes grafies simbòliques esborronades pel pas del temps i escrites amb un grau denteniment pèssim, no comparteix amb mi la possibilitat que algú volgués fer-nos creure que el seu pare havia anat al lavabo a vomitar perquè sentia vertigen o marejos amb el llibret a les mans i, de sobte, sespanta i decideix estirar-se al plat de dutxa per alleugerir els efectes de lipotímia?
No ho sé. Jo aquell dia era a casa del meu germà, lEusebi.
I perquè no era a casa amb els seus pares?
Estic obligat a contestar aquesta pregunta?
Sí, encara que no declari davant dun tribunal sota jurament, linterrogatori sha de reconsiderar vàlid i apte per recavar proves que ens portin al punt de partida, abans de produir-se la mort.
En Robert obre la boca i deixà anar uns sospirs discrets. Esbufega, perquè se sent atrafegat. Tantes preguntes li provoquen males vibracions.
Dacord, el meu pare havia signat un acord sota notari.
Quina mena dacord?
Era un pacte familiar en què a voluntat em cedia la casa pairal quan fos mort a canvi que ladoptés a casa després del trasllat a Manlleu.
I aquest pacte està formalitzat per escrit?
Sí, el notari va fer testament però de fet jo no lhe vist mai físicament.
I com és que el seu germà en tenia constància daquesta maniobra si el seu pare només havia acordat que vostè seria lúnic titular hereditari i no nhavia fet declaració pública?
Bueno, tornava a estremir-se de por, vergonya i vacil·lació quan vivíem a Sant Bartomeu i el meu germà ens visitava, sempre em preguntava si jo tenia el testament del meu pare, si me nhavia apropiat.
I què li responia?
Que no, evidentment. El meu pare el tenia guardat i no en faria ús fins que sabés que la seva mort sapropava.
Però vostè pel que explica, ja sabia que seria lhereu primogènit, lúnic que podria manipular les escriptures o em confonc?