JOAN B. PASTOR AICART
MÉS ENLLÀ DE LA POESIA
JOAN B. PASTOR AICART
MÉS ENLLÀ DE LA POESIA
Josep Martínez Sanchis
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
© Del text: Josep Martínez Sanchis, 2010
© Daquesta edició: Universitat de València, 2010
Coordinació editorial: Maite Simon
Correcció: Laia Arenas
Maquetació: Textual IM
Coberta:
Fotografia: Joan B. Pastor Aicart (Arxiu Pastor Aicart)
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
A Laura
¡Tu sola restes en aqueixa ombrívola
trista llar de nostres avis;
Tu sola, amb ta llum dónes
Més vida a lenderroc!
JOAN B. PASTOR AICART: «La llàntia»
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1. INFANTESA I JOVENTUT (1849-1874)
1. Les arrels
2. Les primeres obres
3. Els primers poemes renaixencistes
4. Les col·laboracions en la premsa i els ideals republicans
5. La irrupció religiosa i els ideals conservadors
2. ESCRIPTOR I METGE (1874-1895)
1. Lluny de la ciutat
2. Premis i reconeixements: trajectòria literària
3. Pastor Aicart i la Renaixença
4. Col·laboracions en premsa
5. La polèmica amb el naturalisme
3. CREUANT EL SEGLE (1895-1917)
1. Continua lactivitat periodística
2. Últims premis i poesies
4. LASSAIG
5. EL TEATRE
6. LES AMBAIXADES
7. ALTRES ESCRITS
EPÍLEG: Més enllà de la poesia
BIBLIOGRAFIA
APÈNDIX
1. ARBRE GENEALÒGIC
2. ACTA DE PRESA DE POSSESSIÓ COM A METGE TITULAR DE BENEIXAMA
3. ANTOLOGIA POÈTICA EN VALENCIÀ
4. ANTOLOGIA POÈTICA EN CASTELLÀ
5. ARTICLES DE PREMSA
6. LA NOVELA MODERNA. CARTAS CRÍTICAS
7. CONTES
8. TEATRE
9. CORRESPONDÈNCIA
Introducción
Fora de la seua comarca i dels nuclis molt especialitzats en poesia de la Renaixença o en la crítica literària del final del segle xix, ningú no coneix Joan Baptista Pastor Aicart. El treball que tenen a continuació és un intent que pretén desfer aquest oblit i tornar a situar el metge i intel·lectual de Beneixama dins de lèpoca que li va tocar viure. Es tracta, per tant, dintentar recordar la figura de lescriptor beneixamí per deixar clar fins on va arribar la seua obra i quin lloc va ocupar entre els seus coetanis. Per fer-ho, ens hem marcat com a meta intentar accedir al conjunt general del seu treball com a escriptor i també esbrinar tots aquells detalls biogràfics que poden ajudar-nos a entendre el perquè de les seues opcions, tant en el terreny de la literatura, com en el terreny de la ideologia. Per aconseguir-ho, calia no renunciar a cap part dels seus escrits, per més que ens semblen a hores dara de menys interés o de menys vàlua estètica. Aquest requisit, indispensable des del meu punt de vista, comportava el risc manifest daprofundir de manera insuficient en els aspectes que més interés pogueren tenir pel que fa als especialistes en poesia catalana de la Renaixença, amb tota seguretat el vessant més interessant del conjunt de lobra de Pastor Aicart, a més de la crítica literària feta en castellà. Parlar de teatre, dels articles de premsa, de les ambaixades de moros i cristians, de lenorme quantitat de premis que va rebre lescriptor durant la seua vida o de la seua peripècia existencial ens allunyaria del tractament en profunditat que sens dubte mereixeria la seua poesia en valencià o el seu vessant com a crític literari. Però lobjectiu daquest treball no era lestudi duna part concreta de lobra de Pastor, sinó més bé esclarir la seua biografia intel·lectual. I Joan B. Pastor Aicart fou un escriptor prolífic, inclús podríem afegir sense equivocar-nos que va ser exageradament prolífic.
Des de ben jove va començar a escriure poemes, sarsueles, articles de premsa, teatre, ambaixades, assaigs... de forma que als 30 anys la seua obra ja es xifrava en milers de versos i una bona quantitat darticles de premsa, entre altres coses. Poder recollir tota aquesta obra, que roman en la major part encara inèdita, ha sigut una de les feines a les quals he hagut denfrontar-me durant els 12 mesos de vigència de la borsa destudi que em va ser atorgada per lAjuntament de Beneixama i que ha fet possible que aquest estudi haja vist la llum. La major part es trobava molt desordenada a lArxiu Municipal de Beneixama, després de la donació que en feren els seus hereus en morir Juan Pastor Valdés, fill menut de lescriptor, lany 1987. Aquesta donació, impulsada per un dels néts de Pastor Aicart, Luis Valdés Pastor,1 va deixar encara molts documents a la casa on moria en 1917 Pastor Aicart i que pertanyia a la seua segona esposa, Escolástica Valdés Barceló. Gràcies a la col·laboració de Rafael Pastor, nét del poeta, vaig poder tenir a labast un bon munt dinformació nova que no es trobava a lAjuntament i que ha resultat a última hora cabdal per acabar de compondre el retrat vital i intel·lectual de lautor vuitcentista.
Pastor Aicart és conegut a la seua comarca com el «poeta Pastor.» A Beneixama i a Alacant té dedicats dos carrers exactament amb aquest títol. La primera qüestió que em vaig plantejar a lhora delaborar aquest estudi era esbrinar si el qualificatiu de poeta era realment el millor per a Pastor Aicart o si la seua obra anava substancialment més enllà, fins al punt de superar el que esperem dun poeta. Una breu ullada als originals indicava que, tot i ser la poesia abundant i generosa, hi havia milers de fulls dedicats a altres gèneres. Després duna anàlisi exhaustiva de tots aquests documents vaig arribar a la conclusió que Pastor Aicart va ser molt més que un poeta, encara que continue sent veritat que la major part de la seua obra entra dins daquest gènere literari. Perquè el lector puga fer-se una idea aproximada del volum de lobra que lautor de Beneixama va enllestir al llarg de la seua vida cal dir que, per exemple, la seua obra poètica seleva a la quantitat de 1.500 poesies de diferent extensió, temàtica i també llengua. Des dels sonets, que són les composicions més breus, fins als romanços, que són les més llargues i ronden els 250 o 300 versos, Pastor va escriure poesies de tota classe. Moltes vegades de temàtica religiosa, potser quasi la meitat de la seua producció, però també moltes patriòtiques, líriques i, fins i tot, humorístiques, tot i que aquestes no són tan habituals com les altres. En català va escriure aproximadament el 10% daquesta vasta producció, cosa que ens dóna una xifra gens menyspreable de poesia escrita en una llengua absolutament minoritzada en aquell final del segle xix. La temàtica de la poesia en castellà i de la poesia en valencià no varia especialment, i tant en una llengua com en laltra els temes es repeteixen, amb una diferència important: el patriotisme espanyol de la poesia en castellà, sincer i fervorós, és substituït en la poesia en valencià per un patriotisme igualment sincer i fervorós i, per tant, perfectament compatible amb el primer, però ara es tracta dun patriotisme valencià. Un patriotisme, però, absolutament arrelat a la identitat lingüística catalana i a totes les tradicions culturals, històriques i religioses comunes. Pastor Aicart, com veurem al llarg del treball, en cap moment no va posar en dubte la identitat de la llengua catalana, que ell i els seus coetanis anomenaven llemosí. Inclús matreviria a afirmar que mai no va arribar a pensar, pel que es desprén dels seus escrits, que alguna vegada hi hauria un conflicte lingüístic entre les varietats de la llengua que es parlen a València, Catalunya i les Illes Balears.
Abans de continuar, voldria deixar clara la qüestió referent al seu nom. La forma habitual amb què lescriptor signava la seua obra i es referia a ell mateix era «Juan B. Pastor Aicart». No obstant això, les poques vegades que utilitza el català per a expressar-se en cartes escriu «Joan B. Pastor Aicart», la qual cosa em permet adoptar el nom en valencià per a referir-me a ell en aquest treball escrit en aquesta llengua. Pel que fa al segon cognom, lhem vist algunes vegades escrit com «Aycart». Cal dir que entre els milers de fulls que he llegit daquest autor no he trobat ni una sola vegada el cognom «Aycart», sinó sempre «Aicart». Tampoc no he vist mai la i que separa els cognoms «Pastor i Aicart». Per tot això, propose que dara endavant ens referim a ell com a Joan B.Pastor Aicart i oblidem la forma «Aycart», que no està justificada, però que apareix al carrer que lescriptor té dedicat a València (en un altre carrer a Aldaia apareix com a Pastor Aicart i, a Borbotó, el carrer que li han dedicat porta el nom de Juan Bautista Pastor).
Tornant a lobra, lestudi de la seua poesia mha servit per a descobrir aspectes importants de la seua trajectòria vital i per a reconstruir els sentiments i les passions que afectaven el Pastor Aicart més jove. Després, la trajectòria poètica pren un altre caire, més religiós, més moralitzant, sense deixar mai la vessant patriòtica, tant espanyola com catalana o valenciana, com es vulga dir. Malauradament no tota la poesia es troba completa. A larxiu he pogut trobar des de quaderns acabats i nets amb lletra llegible fins a fragments solts, esborranys, poesies inacabades o fulls trencats que deixen les metàfores suspeses en laire potser per sempre. Una llàstima. De vegades, quan la lectura es posava més interessant, el full es trencava, o el vers acabava abruptament, com si de sobte la mà invisible del temps tallara la carretera per on circulem amb plaer. Uns dies després, però no sempre, latzar em duia davant la continuació daquells versos inacabats, que apareixien separats dels primers després de lexploració de vertaderes muntanyes de paper. Aleshores em recolzava en la cadira i llegia i, a continuació, intentava tornar a lligar els fragments separats qui sap durant quant de temps.
No sols mhe basat en la poesia per a reconstruir la biografia intel·lectual de lescriptor i metge de Beneixama. També han estat fonamentals en aquest procés de reconstrucció els més de 300 articles de premsa que he pogut trobar. Lany 1868 apareixen els primers articles de Pastor Aicart publicats en la premsa republicana de València. Aquests articles són necessaris per a comprendre levolució de la seua ideologia cap a pressupòsits conservadors i religiosos i, alhora, pot seguir-se bé la petja ideològica mitjançant tot aquest seguit descrits periodístics. Aquests retalls de joventut, trobats entre els quaderns que em lliurà Rafael Pastor, constitueixen un valuós document històric perquè estan publicats en exemplars de diaris que no shan conservat en cap de les biblioteques i hemeroteques del País Valencià. Dalguna forma la religió va irrompre en la ideologia de Pastor Aicart, en una època en què els conflictes amb el catolicisme eren una constant en lesdevenir polític de lestat espanyol. La fe que professava el va fer evolucionar cap a una ideologia conservadora que es palesa sobretot en el conjunt darticles publicats en el diari La Verdad de Múrcia durant la primera dècada del segle xx. Daquest diari tampoc no es conserva quasi cap número de la seua primera època a les biblioteques i hemeroteques murcianes. És, per tant, sobre la base de la poesia i els articles de premsa que està articulada la base biogràfica i intel·lectual de Pastor Aicart en aquest treball.
Per sort, no són aquestes les úniques fonts de treball. També he pogut localitzar algunes cartes dirigides a Pastor Aicart o bé alguns esborranys de cartes que ell va dirigir a altres intel·lectuals i amics de lèpoca. Totes han estat útils, però cal destacar el conjunt de 14 cartes que shan conservat del seu amic de Santiago de Compostel·la, també escriptor i metge, Juan Barcia Caballero. Aquestes cartes, totes de la dècada de 1880, són un excel·lent observatori per a indagar al voltant dels sentiments, de les preocupacions i de la personalitat de Pastor Aicart.
Pel que fa al teatre, les ambaixades o lassaig, els he dedicat capítols separats de la resta del treball no perquè no constituïsquen també una part important de la seua obra, sinó perquè no ajuden tant a reconstruir el fil de la seua trajectòria intel·lectual tal com lhe seguida en els tres primers capítols del llibre. O bé perquè no són fàcils de datar o bé perquè representen al cap i a la fi una part significativament menor de lobra. El teatre és potser la part que ens arriba pitjor conservada. He trobat indicis duna trentena dobres de teatre que almenys foren iniciades per Pastor Aicart. Però moltes daquestes ens han arribat del tot incompletes o en condicions de lectura molt difícils.
El capítol 4, dedicat a lassaig, està basat sobretot en una obra inèdita, prou ben conservada però incompleta, trobada entre els documents que quedaven a casa seua i que resulta un dels treballs més interessants de lautor pels coneixements que mostra sobre la ciència en general i per les argumentacions filosòfiques que utilitza a lhora de defensar la ideologia cristiana.