ESYLLT T. LAWRENCE:
UNA GAL·LESA ENTRE DRACS
Josep-Vicent Garcia Raf
Carme Manuel Cuenca
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 2007
Lelaboració daquest treball ha comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes lany 2005.
Aquesta edició sha fet amb el suport de lAjuntament dArenys de Mar.
© Els autors, 2007
© Daquesta edició: Universitat de València, 2007
Coordinació editorial: Maite Simon
Fotocomposició i maquetació: Textual IM
Correcció: Elvira Iñigo
Coberta:
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
Fotograa: E. T. Lawrence a lhort de la casa familiar gal·lesa
Realización ePub: produccioneditorial.com
A Caterina, Ferran i Nina,
i també a Glòria i Rafa
INTRODUCCIÓ
En 1932, quan Esyllt Thomas Lawrence tenia quinze anys, va escriure un poema a lescola secundària femenina de Swansea, la High School for Girls, titulat «Pictures in the Fire» («Dibuixos en el foc») que deia:
Oft in the over-spreading dusk I gaze
Into the softly-glowing re, and see
Bright caves of ame; but no suns dancing rays
Have ever shone upon this erce country.
It is the kingdom of the goblins red,
Who guard their realm with ever-watchful fear,
For in the mystic glowing caves tis said
Lie rubies gathered from lands far and near.
Oft in the wondrous re there brightly glows
A brilliant garden red that never needs
The care of human kind, wherein there shows
A aming wilderness of owrs and weeds,
Which independent grow of sun and rain.
Death is their fate their beauty is in vain.
La vida de Lawrence, marcada per uns interessos que esclataren des de la infantesa, esdevindrà aquest jardí dun roig brillant que mai no necessita de la cura generosa de ningú, amb les ors que creixen independents del sol i de la pluja. Tot i que la mort falaguera fóra el seu destí esperat, contràriament al que ella expressa en aquest poema dadolescència, la seua bellesa no fou en va. El reconeixement de les institucions catalanes a la seua trajectòria intellectual amb la Creu de Sant Jordi fou només una petita mostra de la inspiració que aquesta dona, que mai no es va oblidar de les seues arrels gal·leses, exercí sobre moltes persones que gosaren acostar-se a ella, tant a Catalunya com al País de Gal·les.
Aquest estudi no pretén miticar Esyllt Thomas Lawrence des de cap punt de vista. Més aviat tot el contrari. Lawrence no és una gura cabdal del món intel·lectual gal·lès o català. Lexamen de la seua trajectòria des dels anys deducació universitària a Cambridge i lestada a la Facultad de Letras de la Universidad de México, a més de quaranta anys entre Arenys de Munt i Arenys de Mar, mostren una dedicació constant a les lletres i a dues llengües minoritàries, la gal·lesa la pròpia i la catalana la dadopció. Aquesta dedicació en cos i ànima es va limitar, però, a donar uns fruits que rarament traspassaren les fronteres de lassaig breu, de la traducció, o de larticle periodístic i, per mol tes raons que explicarem, lescriptora mai no va veure publicat cap dels treballs de recerca més extensos que havia emprès amb il·lusió i esforç.
A propòsit de la proliferació destudis biogràcs o homenatges pòstums a escriptors, es preguntava amb encert la poeta Teresa dArenys fa uns anys (17 de març de 1997):
¿Què dimoni nhem de fer, nosaltres, dels detalls quotidians i trivials dun magníc autor ja difunt? De segur que si ell tornés a parlar ens aconsellaria que estiguéssim per la seva obra que és en denitiva la transformació de tots el materials en brut duna vida, i ens traguéssim de la barretina lobsessió per les «restes negres» que el seu esperit ja ha abandonat.
Lexistència privada de Lawrence es troba embolcallada amb cert misteri. A lArxiu Ferran de Pol-Lawrence de la Biblioteca P. Fidel Fita, dArenys de Mar, no hi ha cap carta que demostre el que pensava i sentia en la intimitat. Entre els fulls i fulls dexercicis de classe que es remunten ns als anys destudiant universitària a Cambridge, i contràriament a allò que es podria esperar duna anglosaxona protestant, no hi resta ni el més petit esbós duna amistat, duna con dència transmesa a les amigues britàniques, a les germanes i als germans, a la mare, als amics més propers. No hi ha a penes restes de la seua correspondència. Una possible raó que podria justicar el buit és que, com diu Ferran de Pol en una lletra al professor de català a Bristol, Antoni Turull, el 18 de gener de 1989, «a causa dun desprendiment de retina de la meva muller vam haver de deixar el mas on vivíem a Arenys de Munt i el trasllat de la biblioteca fou un veritable caos on perdérem molts papers». És possible, però poc convincent. De la mateixa manera, no hem pogut trobar cap exemple de text de creació literària narrativa
o poètica al seu arxiu, tot i que sabem que, si més no, va escriure a les primeries dels anys seixanta un relat titulat Un drac al jardí. El més probable és que la mateixa Lawrence sencarregara desborrar totes les pistes que podien haver con duït a dibuixar una apreciació més íntima de la seua persona.
Conta Teresa dArenys, lestimada amiga de Lawrence dels últims anys, que en «el transcurs de lúltima vetllada davant la llar de foc, copa de xampany a la mà», quan li va demanar pels treballs que havia escrit i com seria possible trobar-los en el pis per conservar-los, la malalta encomanà a ella i Enric Maass: «Estigueu per lobra den Lluís [Ferran de Pol] i beveu per mi quan jo no hi sigui». Per lobra den Lluís sha estat i per ella sha begut, també, però calia, a més a més, escorcollar i regirar larxiu de dalt a baix per unir les peces del trencaclosques que fou la vida de la gal·lesa.
Des que vam conèixer Esyllt Thomas Lawrence els autors daquesta biograa vam quedar-hi impressionats per la persona, atrets per la seua vida, fascinats pels silencis del passat. Des del primer moment ens va acollir amablement, vam sentir-hi una franca simpatia, en un principi lligada a Gal·les. Quan la nostra antologia de poesia gal·lesa, publicada per la Institució Alfons el Magnànim de València i dedicada a Lawrence, fou al carrer, Ferran de Pol ens va escriure el 17 de novembre de 1992 i ens va dir: «Prou sabeu que sou uns amics nostres únics. Si hi ha algú amb qui desitgem una relació cordial, aquests sou vosaltres. Lamistat, lafecte i estimació que sempre ens heu demostrat ens lliguen estretament a vosaltres». Després de la publicació de la nostra nota necrològica sobre Lawrence, també Ferran de Pol, ara des de Londres, el 30 de maig de 1995 ens escrigué:
Ben estimats amics: us escric encara emocionat pel vostre article (molt més que un article) sobre lobra dEsyllt. Sha de tenir molta traça la vostra, per oferir una nota mortuòria que doni una idea exacta duna persona i duna obra. Durant tota la lectura em sentia emocionat per la vostra informada admiració. No crec que ningú pugui escriure un petit (en el sentit de lextensió, és clar) assaig tan complet, informat i just. Us en done les gràcies més sentides.
La sinceritat i lafectuosa complicitat que ens oferien des de sempre ha trobat una resposta deu anys després de la mort de Lawrence i Ferran de Pol. I aquesta és la nostra aportació.
En 1985 Lawrence encapçalà larticle que escrigué sobre Salvador Espriu amb les següents paraules del poeta: «He donat la meva vida pel difícil guany dunes poques paraules despullades». Aquesta biograa tracta dexplicar com Lawrence també donà la seua vida pel mateix difícil guany.
Per acabar, hem dagrair a diverses persones lajut generós i amical en lelaboració daquesta biograa. Tots ells ens han obert generosament records i missatges, sensacions i paraules. En primer lloc a la lla de Ferran de Pol i Lawrence, Maria-Elvina, que ha intentat reconstruir records, de vegades, dolorosos; a la família de Ferran de Pol (María José Ferran i Zenon de Pol), als amics Teresa Bertran, Enric Maass i M. Assumpció Ribas, primers lectors daquest llibre. També a Teresa Coll, a Maria-Dolors Galofré, a Núria Folch de Sales, a Margarida Tura, a Paquita Terrades, a Josep Salvà, a Àngels Salichs, a Montserrat Fonoll i Montse Mañosa, de lArxiu Històric de Sabadell. Un agraïment especial com sempre a la bibliotecària Mercè Cussó i a Quim Mateu; sense tots ells aquest estudi haguera estat difícil denllestir.
Finalment, volem fer constar lagraïment a la Institució de les Lletres Catalanes per acceptar el nostre projecte i concedir-nos un ajut a la nostra investigació i a lAjuntament dArenys de Mar i al seu alcalde, Miquel Rubirola, que sempre han donat suport a les iniciatives per recordar, estudiar i donar a conèixer lobra i la vida de Lluís Ferran de Pol i Esyllt Thomas Lawrence.
València/Arenys de Mar, primeries de 2006
I. FILLA DE CYMRU
Esyllt Thomas Lawrence va nàixer a Morriston (Swansea), al sud del País de Gal·les Cymru, en gal·lès, el 3 de desembre de 1917, al número 129 del carrer Woodeld, en un moment en què la prosperitat dels anys anteriors a la I Guerra Mundial donà pas en el període dentreguerres a una intensa depressió en lagricultura i la indústria britàniques. Swansea, o Abertawe en gal·lès, havia alçat el vol amb la Revolució Industrial i des de la segona dècada de 1700 shavien construït tota una sèrie de fàbriques al llarg del riu Tawe. En un principi, la indústria es va concentrar en el coure ns a lextrem que la ciutat serà coneguda amb el nom de Coureòpolis i la vall del Tawe es convertirà en una enorme zona industrial. Shi van anar construint més ports i un sistema de ferrocarrils que unia les diferents siderúrgies i fàbriques. La població veïna de Morriston, on va nàixer Lawrence, va ser fundada al voltant de 1790 per la família Morris, propietària de Cambrian Works, entre daltres. Al voltant de 1750 el districte de Swansea era el proveïdor de la meitat del coure que necessitava Gran Bretanya. A mesura que van passar els anys i la industrialització de la zona es féu més gran, les condicions dels treballadors shi van fer més dolentes. Els proble mes sanitaris, principalment els referits a laigua, van arribar a ser alarmants quan en 1832, 1849 i 1866 van esclatar epidèmies de còlera entre una població que havia passat de 6.000 habitants en 1801 a 17.000 en 1851. El creixement industrial va continuar a un ritme vertiginós, en especial, el relacionat amb el llautó, si bé la crisi va començar a partir de la dècada dels cinquanta del segle XIX.
La mare de Lawrence Elvina Thomas Lawrence era de Treorci, al comtat de Mid Glamorgan, i el pare David Edward Thomas, comerciant de porcellana de Llanelli, al comtat de Dyfed. Segons Victor John, amic de Lawrence, era una família culta i Esyllt era la més jove dels cinc lls (Betty, Lawrence, Carol i Basil). Per bé que des de les darreries del segle XIX, aquesta zona havia començat a patir un fort procés danglicització, la llengua de la família era el gal·lès.