Sembla, doncs, que Lawrence tenia altres plans, perquè el 15 dabril daquell any, va contraure matrimoni civil, com ho testimonia el certicat corresponent cursat pel jutjat del districte de Kensington a Londres, amb Derek Michael Poole. Esyllt Thomas, com en diu el document, té 23 anys i no fa constar cap professió. Poole, de 21 anys és «temporary secretary» del Foreign Ofce. En el moment de la cerimònia tots dos vivien al número 60 de Kensington Park Road.
Com i on va conèixer Poole és un misteri, però el que sabem és que la parella es va traslladar, per obligacions laborals dell, a Washington, on va residir durant la resta daquell any. De fet, en lanuari de lantic college, el Newham College Letter, apareix en gener de 1941 com «Thomas, Esyllt, B. A. 136 Vicarage Rd., Morriston Swansea, Asst. M., Tredegar Co., Scho., Mon.». En el volum de 1942, dins la secció de «Matrimonis», sinclou la data exacta de lenllaç: «Thomas. April 15, 1941. Esyllt to Derek M. Poole». A més a més, apareix també dins la llista dantigues alumnes, si bé ara com: «Poole, E. (Thomas) B. A. 136 Vicarage Rd., Morriston, Swansea. In USA». Gràcies al número de 1943 sabem que ladreça de laleshores senyora Poole era «c/o Room 19, Foreign Ofce, S. W. I. (In Mexico)». I que és lúnica antiga alumna que es troba en aquell país americà. Fins a 1946 la gal·lesa apareix inclosa a la revista amb les mateixes dades, però en 1947 ladreça canvia a «c/o British Legation, Mexico City, Mexico». Serà en 1950 quan apareixerà com a «Ferran de Pol, E. T. L. de (Thomas). Panagall, Arenys de Munt (Barcelona), Spain», sense especicar-hi una ocupació, si bé en la secció de «Matrimonis» saclareix que «Thomas. In Agost 1947, Esyllt (Mrs. Poole) to Luis Ferran de Pol». Sembla, doncs, que Lawrence va enviar informació del nou matrimoni en 1949, raó per la qual la revista havia continuat incloent-la com a «Mrs. Poole» ns a aquell any. Serà només a partir de 1962 quan al seu nom shi va afegir locupació per la qual vol ser coneguda a lantiga universitat: «Literary Translator, Perm. Member, Editorial Vergara. Barcelona».
Daquest primer matrimoni no sen sap res i Lawrence es va encarregar desborrar-ne qualsevol traça. És lògic que silenciara el fet de ser divorciada una vegada va arribar a Arenys de Mar en 1948 en plena Espanya de postguerra. Ara bé, el que també sorprèn és que no només ho fera davant la gent del poble amb qui viurà gairebé cinquanta anys més, sinó ns i tot davant els cercles anglesos i gal·lesos que lhavien vist créixer. La High School for Girls, on havia cursat els estudis de batxillerat, amb motiu de la commemoració dels seixanta anys de la fundació, va demanar a les exalumnes una col·laboració escrita sobre el que havia estat la seua vida després de deixar aquesta institució educativa. En una carta datada el 22 doctubre de 1948, escrita ja des dArenys de Mar uns mesos després de lentrada a Catalunya i quan la lla Maria-Elvina tenia només sis setmanes i totes dues vivien al passeig Xifré, 11, la casa de la família dels Ferran, Lawrence respon a la sol·licitud de lantiga alma mater amb el que es pot considerar una de les primeres recreacions de la seua biograa. «A Letter from Spain» és un document fonamental per a entendre lactitud de la gal·lesa cap al nou país on viurà, i sobretot cap a ella mateixa. Aquesta disposició es pot resumir breument dient que de la seua vida lúnica cosa que sha de fer públic són els seus interessos intel·lectuals. Dels afers privats, sen sabrà el que ella vulga, allò que en algunes ocasions posa en dubte la mateixa existència duna Esyllt T. Lawrence esposa i mare.
En una entrevista que Maria Antònia Solé i Vergé va fer a Lawrence i Ferran de Pol, li pregunta si en algun moment va haver de triar entre la carrera de lòloga i la «professió de mestressa de casa». La resposta no es deixa esperar: «No, mai. És més, mai no he estat mestressa de casa, mai no ho hauria pogut ser». La contestació no pot ser més categòrica. De fet, entre els llibres de la biblioteca personal que es conserven a la Biblioteca dArenys de Mar, es troba un exemplar de The Housewifes Handbook: An Information Bureau on Household Work and Repairs; Labour-Saving Hints and Devices; Shopping, Cleaning and Mending; Table Service; Etiquette and First Aid, publicat després de la Segona Guerra Mundial, que és una mena de vademècum domèstic. Shauria desperar que un receptari com aquest estiguera tot destripat, tacat i fet malbé per lús constant, però no és així. Les úniques petjades que hi va deixar hem de pensar en la lectora Lawrence són unes ratlles subtils a llapis a lesquerra dels següents apartats: «Botes i sabates, contra la humitat», «Botes, reblanir», «Metall, netejar», «Cremes facials» i «Cortines». No és gens estrany, doncs, que el mur que es va construir ella mateixa al seu voltant, espiritual i físic féu plantar arbres i matolls per no veure els veïns del mas del costat, la fera semblar distant i absolutament inaccessible a moltes de les persones que la van tractar al llarg dels anys.
Des de la perspectiva de 1948, Lawrence parla en «A Letter from Spain» dels darrers vuit anys, és a dir, de la seua marxa a Washington i lestada a Mèxic, com dunes «vagabunderies» que han nalitzat quan ha tirat làncora a Espanya i que shan completat amb una «lleta espanyola». Comenta els seus estudis a la universitat mexicana, el seu treball de llicenciatura sobre Lorca i el nomenament com a directora de la secció anglesa duna editorial a la de 1945. De lestada al país americà ns a la crisi econòmica de 1947 diu que fou «una vida idíl·lica», «massa meravellosa per a ser veritat». Des del principi, doncs, fa tabula rasa de la vida privada anterior al casament amb Lluís Ferran de Pol.
El 7 de desembre de 1941 els japonesos van bombardejar Pearl Harbor, acció que va desencadenar que els Estats Units dAmèrica declararen la guerra a Japó. Tal vegada, lentrada en guerra daquest país fera que Lawrence i Poole decidiren traslladar-se a Ciutat de Mèxic en 1941, o simplement, que com a membre del Foreign Ofce el marit rebera un nou destí pels afers bèl·lics. Fóra com fóra, Lawrence en parla en «A Letter from Spain» com duna «fugida». Tanmateix, ella serà qui iniciarà una altra fugida, ara cap a una nova vida. El matrimoni amb Poole no va tardar gaire a trencar-se, per la nova relació que la jove va establir amb lescriptor català exiliat a Mèxic Lluís Ferran de Pol, amb qui es va casar en 1947 i al costat de qui es morirà quasi cinquanta anys més tard.