També recorda el protagonisme en la vida universitària dels clubs, amb locals propis, als quals pertanyien els estudiants: associacions religioses, clubs polítics des dels conservadors als comunistes, les societats anomenades debating, les societats dart, dramàtiques, cientíques, esportives, dequitació, de tir, de rem, de vol, etc. Ella mateixa, com indica en un currículum, en va formar part activa: va ser presidenta de la Welsh Society, membre duna Debating Society i representant del seu college en el Sindicat Nacional dEstudiants.
Dentre tots els participants actius en la política desquerres daquells moments dentreguerres, Lawrence en destaca dos: John Cornford i Frank Thompson. Levocació, lluny de ser mera nostàlgia, apareix com a reivindica-ció del que la gal·lesa més sestimava: el compromís vital amb la lluita per les llibertats democràtiques en una Europa amenaçada pel feixisme. La unió que es produeix en aquests dos homes entre intel·lectualitat i sentit de la justícia, en tre la tradicional «ploma i espasa», és a dir, la política més combativa i la literatura, és important perquè, duna banda, mostra lideal dhome que Lawrence reverencia, i duna altra, explica el fet que, uns anys més tard, se sentira fortament atreta cap al que serà el seu segon marit: lextinent republicà i escriptor català Lluís Ferran de Pol.
Lawrence mai no va conèixer John Cornford poeta i president del Club Socialista de Cambridge, perquè va morir, quan cursava el tercer any, abans que ella fóra estudiant. Tanmateix, sí que és conscient de laurèola dheroi que rode java la gura daquell que ella anomena «historiador brillant». Víctor Pardo Lancina explica que lhistoriador Eric J. Hobsbawm, en la seua autobiograa, publicava una fotograa del poeta amb el següent peu: «El Cambridge roig. Fotograa de John Cornford que apareixia col·locada en les lleixes de moltes xemeneies». No és estrany, perquè Cornford, ben plantat i amb un caràcter enèrgic, va demostrar una precocitat extraordinària en tot allò que va emprendre. Havia nascut el 27 de desembre de 1915, era ll dun catedràtic de llengües clàssiques al prestigiós Trinity College, i la mare era néta de Charles Darwin, a més de poeta. Als 17 anys ja convertit en líder estudiantil es va aliar a les joventuts del partit comunista britànic i va iniciar una activitat revolucionària que el portà a fer-ne la seua passió vital i la raó de la seua existència. La frenètica activitat política en la qual es va endinsar, però, no li restà temps per a dedicar-se a la literatura. En els seus articles publicats a The Student Vanguard de Cambridge, «Art and the Class Struggle» (maig de 1933) i «The Class Front of Modern Art» (desembre del mateix any), Cornford va condemnar el que diagnosticava com la separació burgesa de lart i la vida, el reaccionarisme de la idea de lartista com a observador imparcial i per damunt de la realitat. Aquestes idees són les que expliquen que els seus intents poètics foren una continuació de les activitats polítiques que conreà en aquells anys. Conseqüència lògica daquest compromís fou lallistament immediat en el bàndol republicà quan va esclatar la Guerra Civil dEspanya. De vacances a França, passà la frontera el 8 dagost de 1936. A Anglaterra deixava un ll de dos anys, fruit de la relació amb curiosament la lla dun humil miner gal·lès, Ray Peters. Tots dos shavien conegut a Londres en 1933, on ella era membre també del partit comunista. Cornford va caure a Lopera (Jaén) el 27 de desembre de 1936, als 21 anys, i mai no sen va trobar el cadàver.
Lawrence mai no va conèixer John Cornford poeta i president del Club Socialista de Cambridge, perquè va morir, quan cursava el tercer any, abans que ella fóra estudiant. Tanmateix, sí que és conscient de laurèola dheroi que rode java la gura daquell que ella anomena «historiador brillant». Víctor Pardo Lancina explica que lhistoriador Eric J. Hobsbawm, en la seua autobiograa, publicava una fotograa del poeta amb el següent peu: «El Cambridge roig. Fotograa de John Cornford que apareixia col·locada en les lleixes de moltes xemeneies». No és estrany, perquè Cornford, ben plantat i amb un caràcter enèrgic, va demostrar una precocitat extraordinària en tot allò que va emprendre. Havia nascut el 27 de desembre de 1915, era ll dun catedràtic de llengües clàssiques al prestigiós Trinity College, i la mare era néta de Charles Darwin, a més de poeta. Als 17 anys ja convertit en líder estudiantil es va aliar a les joventuts del partit comunista britànic i va iniciar una activitat revolucionària que el portà a fer-ne la seua passió vital i la raó de la seua existència. La frenètica activitat política en la qual es va endinsar, però, no li restà temps per a dedicar-se a la literatura. En els seus articles publicats a The Student Vanguard de Cambridge, «Art and the Class Struggle» (maig de 1933) i «The Class Front of Modern Art» (desembre del mateix any), Cornford va condemnar el que diagnosticava com la separació burgesa de lart i la vida, el reaccionarisme de la idea de lartista com a observador imparcial i per damunt de la realitat. Aquestes idees són les que expliquen que els seus intents poètics foren una continuació de les activitats polítiques que conreà en aquells anys. Conseqüència lògica daquest compromís fou lallistament immediat en el bàndol republicà quan va esclatar la Guerra Civil dEspanya. De vacances a França, passà la frontera el 8 dagost de 1936. A Anglaterra deixava un ll de dos anys, fruit de la relació amb curiosament la lla dun humil miner gal·lès, Ray Peters. Tots dos shavien conegut a Londres en 1933, on ella era membre també del partit comunista. Cornford va caure a Lopera (Jaén) el 27 de desembre de 1936, als 21 anys, i mai no sen va trobar el cadàver.
En segon lloc, Lawrence recupera la gura de Frank Thompson (19201944), mort en la Segona Guerra Mundial, en un altre escrit: la ressenya que publicà a El Nacional en 1948 sobre el seu llibre There is a Spirit in Europe (Londres, 1947). La nota comença amb els records de la vida universitària compartida amb Thompson:
Acabamos de regresar del río Charwell, donde hemos pasado una tranquila tarde en la chalupa, bogando a lo largo de las frondosas orillas, respirando esa calma única de Oxford. Pasamos a tomar té en el aposento de uno de los estudiantes de New College. Apenas si podemos movernos a causa del número de los invitados que llenan sofás, butacas, sillas, hasta el mismo suelo. En plena arrogancia de la juventud, los contertulios brindan la última palabra ya en literatura, ya en ciencia, ya acerca de la delicada situación mundial. Corría el mes de junio de 1939. Entre estos estudiantes se hallaba Frank Thompson, joven comunista que parecía jugar a la política como tantos y tantos. ¿Quién de entre nosotros hubiera sospechado que aquel estudiante iba a morir, junto a un grupo de guerrilleros búlgaros, fusilado por los alemanes? ¿Quién podría prever que, dejando el ambiente de política académica y estudiantil del erudito Oxford, se convertiría en un héroe nacional del pueblo de Bulgaria? ¿Quién le hubiera creído capaz de morir armando una y otra vez su fe ante el piquete ejecutor?
El llibre de Thompson és, per a lantiga companya universitària, reex del seu comunisme, de la seua generositat desperit i de la fermesa de conviccions.
Com a part de lensenyament del francès i lalemany, en 1937, Esyllt Thomas Lawrence va passar quatre mesos a Àustria; en 1938, tres a França, i en 1939, un al mateix país. En 1940 es va llicenciar en llengües modernes (francès i alemany) a Cambridge. Com és habitual en els països anglosaxons, la jove llicenciada va demanar a un antic professor, Richard Samuel, una carta de recomanació amb lobjectiu de començar a buscar treball. El 25 dabril de 1940 aquest docent li nescrivia una que diu:
Durant dos semestres mhe encarregat de les classes dalemany que ha seguit la senyoreta Esyllt Thomas, matriculada al Newnham College, i tinc la satisfacció de dir que ha mostrat un gran interès per la matèria. La senyoreta Thomas va participar activament en les discussions a classe i va fer paleses les idees pròpies en totes les qüestions que es van debatre. Té un interès especial en el rerefons social i històric de qualsevol manifestació literària. Els seus treballs escrits mostren clarament la capacitat a lhora daprofundir en el material que estudia. Estic convençut que posseeix lenergia i lamplitud intel·lectual necessàries per a poder ensenyar aquestes matèries.
Les paraules de Samuel avalades pels mèrits acadèmics i la disposició de Lawrence cap a la docència, a més dels buits que lenrolament en lexèrcit estava produint entre la població masculina de Gran Bretanya, li van servir per a trobar un lloc de professora de francès i alemany a The County School de Tredegar, al comtat de Monmouthshire lactual Gwent, en octubre de 1940.
Tredegar és una ciutat situada a uns setanta quilòmetres al nord de Cardiff i uns trenta de Newport, entre Ebbw Vale, Rhymney i Merthyr Tydl, en lactual comtat de Gwent, és a dir, el sud-est de Gal·les. És un poble on van nàixer importants gures de la vida política britànica del segle XX, com ara Aneurin Bevan, Michael Foot i Neil Kinnock. Tredegar va sofrir un gran desenvolupament al voltant dels inicis del segle XIX amb la indústria siderúrgica i la creació de la Tredegar Iron Company. Duna població de 1.132 habitants en 1801 es va passar a una de 34.685 a les darreries de segle, principalment per larribada dimmigrants a la recerca de treball en aquella indústria. Amb el creixement econòmic i demogràc de la ciutat van començar a aparèixer-hi també les es-coles. La Tredegar County School, construïda en 1897, va ser en un principi un internat mixt amb capacitat per a setanta nens i cinquanta nenes. Sota la Welsh Intermediate Education Act de 1899 es va transformar en escola pública. Tredegar havia aparegut, però, en The Industrial Survey of South Wales de la Cambra de Comerç de 1937 com una de les zones més afectades per la crisi econòmica de la dècada amb un percentatge datur dun 27,4 per cent. Les conseqüències en tots els àmbits de la vida es van fer notar i la situació educativa de lescola del poble no degué domplir les expectatives que Lawrence shavia anant marcant en els tres anys destada a Cambridge. Aquesta raó fa comprendre la ràpida marxa de la jove cap a altres destins allunyats de la incertesa i de pressió econòmiques que es vivien al seu país nadiu.
La Segona Guerra Mundial havia esclatat quan França i Gran Bretanya havien respost a la invasió de Polònia per part dels alemanys l1 de setembre de 1939. Segons declara el director de lescola de Tredegar, J. Saunders, en una carta escrita el 28 de març de 1941, que podria servir dajut a la jove a lhora daconseguir un nou treball, la senyoreta Thomas havia estat una professora entusiasta i molt meticulosa, amb lempenta necessària per ensenyar llengües modernes; havia sabut mantenir la disciplina en totes les classes, tant masculines com femenines o mixtes; shavia adaptat sense gran esforç a la vida escolar i havia gaudit de bones relacions entre els companys. Saunders acabava lamentant que no volguera continuar-hi.